De vegades… (II)

-

En una entrada anterior vam parlar de l’hipoplàsia com a causa d’hipogalàctia. Avui  parelm de SOP una síndrome que pot causar una producció de llet baixa o insuficient a les mares que la pateixen.

-
En primer lloc deixar clar que no és el mateix el SOP: Síndrome d’ovaris poliquístics que OP: Ovaris poliquístics.
images (55).jpg Els OP és un diagnòstic ecogràfic que pot anar o no acompanyat de simptomatologia. Per contra el SOP és una afecció que es caracteritza per la tríada:  d’obesitat, anovulació i hiperandrogenisme.

Alletar és un procés hormonal complex que requereix de la participació exacte i precisa d’un munt d’hormones durant molt de temps, mooooooolt abans de començar a alletar. Des de que una nena comença a tenir la regla el seu cos ja prepara  la glàndula per una lactància posterior i la seguirà preparant durant l’adolescència i fins aproximadament els 30 anys.

Encara hi ha molt desconeixement sobre aquest delicat equilibri hormonal i dels efectes que es poden produir a la glàndula si l’equilibi no és perfecte o és deficient. Hi ha una teoria que afirma que durant la gestació i en el post part immediat es creen dins la glàndula receptors  hormonals de prolactina, aquests són bàsic per aconseguir posteriorment una bona producció de llet. Per tant qualsevol desequilibri pot interferir en la creació d’aquests connectors, sembla que si manquen o n’hi ha pocs la producció de llet pot ser sempre limitada. Per més que la criatura mami o la mare es tregui llet del pit els escassos connectors  impossibilitaran augmentar la producció de llet.

La síndrome d’ovaris poliquístics és un desequilibri hormonal que afecta entre un 10 i un 15% de les dones. I les pot afectar de formes diferents: períodes menstrual irregular, problemes de fertilitat, avortaments espontanis recurrents, borrissol facial i corporal excessiu, pèrdua de cabell, acne, problemes de pes… I pot afectar tant al creixement del pit com a la creació de connectors de prolactina.

images (54).jpg Des de fa relativament poc sabem que la SOP pot estar relacionat amb una baixa producció de llet materna. Sembla ser que el SOP podria interferir en la producció de llet de les següents maneres:

  1. A causa del desequilibri hormonal sostingut podria produir-se un escàs desenvolupant del teixit mamari durant la pubertat, les menstruacions i durant l’embaràs. Ja que en tenir menys cicles menstruals hi ha menys estrògens que són claus en el desenvolupament del teixit glandular. En varem parlar en una entrada anterior, l’hipoplàsia del teixit mamari pot ser el resultat d’aquest desajust hormonal sostingut.
  2. Els nivells de progesterona són baixos en les mares amb SOP i això pot interferir en  el creixament dels conductes i els alvèols mamaris.
  3. Les dones amb SOP poden tenir els andrògens alts, la qual cosa pot interferir (competeixen) amb els receptors de prolactina. Aquests receptors es formen durant la gestació si se’n formen pocs la producció de llet materna serà limitada.
  4. Se sap que els estrògens poden inhibir la lactància, especialment en els primers dies post part, per aquesta raó no es recomanen els anticonceptius que conten estrògens fins a les sis setmanes post part. Moltes dones amb aquesta síndrome experimenten un desequilibri hormonal després del part, i els estrògens alts podrien interferir en major o menor grau amb  l’inici de la lactogènesis II  que marca l’inici de la producció de llet.
  5. També la resistència a la insulina pot restringir el creixement dels pits. Se sap que la insulina és un factor important en la lactància, juntament amb la prolactina i el cortisol.

De totes maneres cal deixar constància que totes les dones amb SOP no tenen perquè tenir problemes amb la lactància. Una tercera part de dones amb SOP tenen una producció de llet norma i també cal mencionar que  un 3% de dones amb SOP poden patir sobreproducció de llet.

Amb totes les hormones involucrats en la lactància, té sentit que el SOP, que afecta l’equilibri de nombroses hormones en el cos d’una images (56).jpg dona, tingui un impacte  en la lactància.

Hi ha un medicament  que ha demostrat que pot ajudar en aconseguir un millor balança hormonal, pot afavorir durant l’embaràs el creixement del teixit mamari i pot ajudar en el post part a aconseguir la normalització dels receptors de prolactina.  De totes maneres és complicat al nostre país trobar metges que tinguin informació sobre el citat medicament i que el receptin sense inconvenients.

I en cap cas una mare que té SOP i es proposa alletar no ha de llençar la tovallola al llegir aquest informació. Com qualsevol altre mare el que li cal és buscar ajuda especialitzada, informar-se i estar preparada.

2 comentaris

  • Verónica

    27/03/2012 13:57

    Moltes gràcies per aquesta entrada, suposo que saps que fa pocs dies va arribar una mare al grup amb SOP i hipoplàsia. Malauradament, la lactància haurà de ser mixta, doncs en aquest cas sí que hi ha hipogalactia. Però…. i la domperidona, o el Motilium? Fa uns dies la mare m’ho preguntava. I també ho vaig parlar amb la Patricia. Et sembla una bona opció o no farà res més del que ja ha aconseguit amb la nena directament al pit? De fet, una de les grans dificultats és que la nena s’agafi, per això hem parlat de relactador, a més de com influeix la seva confiança, el seu estat d’ànim…..

  • Gema Sebastian

    14/03/2012 20:21

    Jo tinc ovaris poliquistics i els dos embarassos van ser amb “ajuda” (estimulació ovàrica) i el gran va prendre teta fins als 2 anys i mig i la petita ue acaba de fer 11 messos encara en pren.
    Mai ho havia sentit abans, i em va sorprendre molt quan ho vaig sentir, ara entenc que igualment no és el mateix el que tu expliques aquí que el que em passa a mi.
    Moltes gràcies Alba per aquest blog. És genial!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús