Arxiu del mes: març 2012

PEG3

divendres, 30/03/2012

-

Vaig tenir una relació d’amor-odi amb la meva placenta durant la gestació de l’Abril. Tant dolenta va ser que quan vaig parir la vaig voler veure cara a cara, però no tenia ni idea que la podia aprofitar i nodrir-me jo d’ella!

-
Fa uns dies s’ha publicat la notícia que una actriu americana ( no és la primera ni serà la única) ha pregonat que ha encapsulat la seva placenta i en fa us quan creu que li cal un plus d’energia. Recordo que Tom Cruise també va explicar que la seva dona Kaie Holms  i ell s’havia  endrapat la placenta  de la seva filla Suri i es va formar un rebombori considerable!

Tots els mamífers, menys contades excepcions, es mengen la seva placenta. Fins i tots els herbívors fan una excepció a la seva dieta i fan un mos carnívor després de parir. Es pensava que era una estratègia per evitar deixar rastre i aconseguir així passar desapercebuts pels depredadors, però sembla que aquesta teoria no s’accepta  del tot ja que el líquid amniòtic no és ingerit  en la seva totalitat  i el líquid amniòtic pot cridar l’atenció als depredadors de la mateixa manera. Per tant la placentogafia ha de tenir una funció merament nutritiva.

Sabem que la placenta és plena d’hormones, aminoàcids, lípids, enzims, de minerals i vitamines que són un còctel únic! Però segur que us estem preguntant que té a veure tot això amb la lactància, oi?

Doncs en té i molta!

Quan l’actriu aquesta, que no conec de res, va afirmar que la placenta evitava la depressió post part i ajudava a augmentar la producció de llet vaig començar a rebre malis interrogatoris. Per quina raó ingerir la placenta pot ajudar a millorar la producció de llet.

Ja hem comentat que la lactància depèn d’un delicat equilibri hormonal i que cada petit desajust pot afectar-la. La placenta té en primer lloc un munt d’hormones que intervenen en la fabricació i la producció de llet, té vitamina B12, També és plena de ferro que és vital ver evitar un estat d’anèmia que pot fer baixar la producció de llet.

No se sap molt bé per quina raó però la carència de ferro, l’anèmia, pot causar dificultats amb la producció de llet, que pot estar minvada o disminuïda. Fa només uns anys dèiem que l’anèmia no afectava la producció de llet, que encara que la mare estigués anèmica continuava fabricant la quantitat de llet que la criatura necessitava.

Encara que hi ha moltes causes per l’anèmia, la raó més comuna és la deficiència de ferro.

L’anèmia és la reducció del nombre de cèl·lules vermelles de la sang o la quantitat d’hemoglobina (la porció que conté ferro) de les cèl·lules vermelles. Això dóna com a resultat una disminució en la quantitat d’oxigen disponible per a les cèl·lules del cos. Com a resultat, les persones afectades tenen menys energia disponible.
La deficiència de ferro pot conduir a la prestació deficient d’oxigen als teixits, a l’anèmia,  a alterar la funció immune…

L’anèmia per deficiència de ferro disminueix la resposta immune de la mare i la pedisposa a patir infeccions de repetició a la glàndula, que poden afectar la quantitat de la llet produïda.

Sota condicions fisiològiques, el cos només es perd una petita quantitat de ferro cada dia. La font d’aquestes pèrdues en el ferro són: el despreniment de les cèl·lules epitelials de la pell, al tracte gastrointestinal i el tracte urinari i l’excreció de petites quantitats de ferro en la suor, l’orina i la bilis. Les dones perden aproximadament 0,8 mg de ferro  per dia. Les pèrdues diàries de ferro del cos ha de ser reemplaçat amb la ingesta de ferro.

I la recomanació és suplementació de ferro, augmentar el ferro a la dieta o, perquè no, càpsules de placenta.
No es coneix per quin mecanisme causal es produeix l’hipogalctia però està clar que si afecta a la producció de llet. El ferro exogen s’absorbeix malament i en la majoria dels cassos causa malestar digestiu. Així que si ha una font endògena de ferro val la pena aprofitar-la, no?

Només es qüestió de deixar tabús i manies de costat, no ser llepa fils i preparar-se un batudet de placenta o encapsular-la. Us deixo dos  enllaços únics de com preparar-la.

S’ha descobert que els mamífer es mengen la placenta de manera instintiva sota l’activació del gen PEG3 que es posen en funcionament durant el part, nosaltres també tenim aquest gen, per alguna cosa serà! Així que només cal deixar els miraments i els perjudicis de costat , gaudir dels beneficis i nodrir-se de la placenta de la mateixa manera que les nostres criatures ho han fet durant tants mesos!

La farmaciola? Ets tu!

dimecres, 28/03/2012

-

L’Abril és propensa a tota mena d’accidents, grans i petits. Les caigudes de genolls i de cara ocupen el top ten del rànquing i ara que no l’alleto no tinc la solució màgica a mà… O el pit i la llet a mà!!


-
La llet materna conté múltiples substàncies antivirals, antibacterianes, components antiinflamatoris… La llet és una gran medicina que no cal guardar a la farmaciola!  Això sí quan no la tens al pit la trobes a faltar.

En primer lloc cal explicar que la llet materna no és estèril, la llet materna és un líquid viu amb una micro-biòtica pròpia amb estafilococs, estreptococs i bacteris làctiques. Si no hi ha cap mena d’infecció a la llet aquests i altres bacteris conviuen  en harmonia.

Per tant aquests usos de la llet són sempre en el cas de no patir cap mena de problema de lactància res de: mastitis, dolor agut al pit, obstruccions, clivelles sobre infectades…. En aquestes condicions es millor no fer servir la llet per res més que no sigui alimentar a una criatura.

Així que anem a veure aquests usos de la llet:

  1. L’ús més habitual és per guarir clivelles: És un remei de l’àvia, és un dels consells més extensos quan acabes de parir i comences amb la teta. Després de la presa s’aplica una capa de llet pel mugró i es deixa assecar. D’aquesta manera el mugró s’hidrata i es protegeix. Però repeteixo en el cas de ferides obertes o sobre infectades (quan estan inflamades, vermelles, calentes a vegades supuren…) és millor no fer servir la llet i tractar la ferida com una ferida en qualsevol altre part del cos. Netejar-la dues o tres vegades al dia amb aigua i un sabó neutre, oblidar-se dels discs protectors i usar conxes protectors o anar amb el pit a l’aire, prendre el sol i si s’escau demanar al metge una crema antibacteriana.
  2. Per guarir el melic: Es recomana l’ús de clorhexidina o alcohol però sembla demostrar que la llet materna pot fer la mateixa feina i que si la ferida es posa una mica lletja es pot intentar guarir-la aplicar-hi llet. Si fa la ferida fa pudor o supura evidentment directament al pediatre!
  3. Conjuntivitis: Hi ha estudis que demostren l’eficàcia de la llet materna en aquests casos i com es resolen amb facilitat. Per cert no cal fer punteria l’ull de la criatura. En un pot estèril es pot posar una mica de llet i s’aplica amb una xeringa (sense agulla) també estèril.
  4. Otitis externa: Aquest també és un dels remeis de l’àvia. Per guarir les otitis externes diuen que és de gran eficàcia administrarfarmaciola.jpg un parell de gotes de llet materna i tapar el conducte amb cotó. 
  5. Per l’acne: Sembla ser que pels granets de la cara va genial. Cal rentar-se la cara i aplicar-se la llet i deixar assecar a l’aire. Si ho intenteu ja sabeu que vull report.
  6. Per la congestió nassal: hi ha discrepàncies sobre el seu ús, però hi ha qui assegura que és altament útil per descongestionarel  nas de les criatures.
  7. Irritacions causades pels bolquers o pel frec de la roba: Cal rentar la zona afectada, aplicar al llet i deixar assecar a l’aire.
  8. Picades varies: A casa meva els mosquits ataquen amb traïdoria i premeditació, i tenir llet a mà anava genial a mitja nit. La llet materna té un efecte antiinflamatori que rebaixa la pica i evita la coïssor.
  9. Cremades: Per les cremades de primer grau i segon grau, aquest ús l’he comprovat amb mi mateixa, la llet ajuda a guarir, evitar les infeccions i cicatritzar millor la ferida. Amb les cremades solars i a falta d’after sun també va de meravella!
  10.  Rascades i ferides superficial: Quan vas per aquests mons sense farmaciola un raig de llet a les ferides les neteja i pot evitar que s’infectin a més els factors antiinflamatoris de la llet calmen una mica el dolor del cop.

Massa evidència científica no hi ha de tots aquests remeis, del que si que n’hi ha és del tractament de la conjuntivitis i les clivelles sobre infectades, però la llet humana ha estat usada durant anys per guarir o alleugerir aquestes petites dificultats. Així que ja sabeu a falta de farmaciola…. raig de llet! Però recordeu si hi ha cap problema al pit millor no fer-ho!

A veure qui la diu més grossa III

dilluns, 26/03/2012

-

Última tanda de disbarats relacionats amb la lactància. Les entrades anteriors les teniu aquí.

-

• En Jan tenia poc més d’un mes, el portava amb la manduca i un gos em va fer caure de cul. Vaig anar a urgències. El metge, sense ni mirar-me a la cara, em va fer una recepta. Li vaig comentar que alletava i sense preguntar ni edat ni res de res, em va dir que havia de images (3).jpg deixar el pit. Va marxar i jo em vaig quedar plorant, van venir les infermeres i em van dir que podia prendre molts medicaments tot i donar el pit, i allà mateix em van donar un paracetamol, que em va calmar el dolor una estona. L’endemà vaig anar a un altre metge em va mirar, em va fer una radiografia i abans que em fes la recepta li vaig que alletava. La seva reacció va ser anar a preguntar al pediatre si el que em volia receptar era compatible (va ser que no) i em va receptar una altra cosa que sí era compatible.

• Quan em van fer un electro unes setmanes abans del part, la infermera em va dir que a les nits estava a maternitat i que no entenia com les mares deixaven patir gana als seus fills, que els nens ploraven de gana i el que necessitaven era un biberó, que ella sempre els n’hi oferia un. Això m’ho deia mentre em feia l’electro, pensava que em sortiria disparat amb  una taquicàrdia!

• A partir dels 4 mesos la infermera em va començar a donar unes pautes per l’alimentació del nen, on no hi apareixia per enlloc el pit. Quan li vaig dir que li estava donant el pit em va preguntar fins quan tenia la intenció de donar-li i jo vaig dir fins que ens en canséssim. Es va posar a riure i em va dir que al cap d ‘uns mesos ja en parlaríem, com si jo me’n hagués de cansar abans o com si la meva teta no fos suficient… Va fer teta fins els 2 anys i mig!

•Visita al gine al final de la quarantena:

Gine: torna el mes que ve, quan ja no li donis pit.
Jo: Com? encara li penso donar…
G:Doncs aquí a 2 o 3 mesos, que ja segur que no li donaràs
Vaig canviar de gine. Gine nou: ( 18 mesos de lactància)

Gine: Què ENCARA li dónes pit ?????? uff !!!!!!! UUUUFFFFF! Tu saps que és dolentíssim per a la teva salut?

Jo:Per què exactament? jo tenia entès el contrari … Em pot ensenyar algun estudi?

G: No li aportes res! I que per culpa teva MAI serà independent!

J: Mmm… Vostè ha estudiat alguna cosa relacionada amb nens? O només per ser ginecòloga?

G: Em sembla que tu i jo no tenim feeling, millor canvia’t de ginecòleg.

Embarassada i amb nena de 2 anys i poc:
images (2).jpg Gine: He apuntat malament la data de l’altre part?? Queeeeéeeee 2 anys i encara li dones pit??? Però TU SAPS QUE AVORTARÀS (va, vinga!! un altre canvi de gine )

•Pediatre substituta, criatura de 4 mesos:

Pediatre: Han de passar almenys 4 hores entre presa i presa. I a la nit res de teta!

Jo: però si a la gran amb 2 anys li donava més sovint.

P: Quéeee??? Això és vici!

J:Vici meu o de la nena??? per cert, quin és el seu nom??

• Infermera: ara (6 mesos, jo pensant en baby led weaning) és important que mengin, m’entens? que la llet ja no és bona, importantíssim fer-li farinetes i SUBSTITUIR les preses

• Criatura de 6 mesos, visita al pediatre:

Pediatre : vas substituint preses per farinetes, per anar llevant-li el pit.

Jo: doncs no pensava treure-li…

Pediatre: doncs tu sabràs, però no l’hi podràs treure mai!
(Clar, segur que amb 15 anys encara em demana)

• Bata blanca: El pit un parell de mesos com a molt … No siguisr com aquestes boges de la teta que li donen fins a l’any o més i es destrossen la salut!

• Revisió ginecològica anual al centre d’especialitats de Toledo: Adverteixo que segueixo donant de mamar a la nena de 18 mesos. La ginecòloga em deixa anar: “Us tenen rentat el cervell!!!”.

• La substituta del meu metge de capçalera em dóna Flutox per a la tos. Li demano  de pas els resultat d’una analítica:

Substituta: Tens la prolactina alta.
Jo: Serà perquè encara dono pit
images (1).jpg S: Quant de temps té la criatura?
Jo: Tres anys.
Se li infla la vena, es posa vermella gairebé morada.
S:Quina barbaritat! Però si és molt gran!
Jo: Qui diu que és una barbaritat, vostè? Perquè l’OMS, UNICEF, el Comitè de Lactància de l’AEP i un munt d’estudis ben fets diuen tot el contrari.
S’enfada encara més, agafa la recepta del Flutox i em diu:
S: Doncs sàpigues que això li passa a la teva filla.
Jo: Ai, que bé! Li anirà bé perquè té una mica de tos i així estalviem en xarops.
Es cabreja més i em diu:
S: Imagina’t que et poses molt malalta, no podríem medicar-te!
Jo:Tranquil·la que la majoria de medicaments són compatibles amb la lactància. De fet m’han infiltrat tres vegades l’espatlla i he pres un munt de antiinflamatoris donant pit. Li recomano la web de Dènia. La traurà de molts dubtes, que veig que  en té.
Resignada em diu:
S:Bé, tu sabràs el que fas…
Jo:És clar, gràcies per el xarop.
Càmera oculta, si us plau !!!!!

• Tinc una amiga que quan el pediatre va saber que alletava una criatura d’un any, el pediatre li va dir que això era ja pels negrets. Qué fort!! A sobre que no en sap, és racista.

• L’Iván amb dos anys i mig, jo amb el rotllo que l’OMS ho recomana i va i em diu que això és només als països tercermundistes, hi havia el meu marit i em va donar un cop de colze, vaig callar però…

• Nadó de 3 mesos, tenia molts mocs. El primer que em diu la pediatra que li domi molta aigua, li dic que pren només pit, i la pediatra em diu que és igual, que ha de beure molta aigua i que li aspiri el nas.

• Pediatre d’hospital amb nen acabat de néixer:  No seràs com aquestes talibans de la teta, veritat? Deu minuts de cada pit i cada 3 o 4 hores, perquè si li dónes abans la teva llet no l’alimenta.

• A les classes de “preparació al part” els van dir que abans de donar el pit l’has d’agitar perquè es barregi la llet del principi amb la del final!

SENS COMENTARIS!!

Trisomia 21

divendres, 23/03/2012

-

Dimecres va ser el Dia  Mundial de la Síndrome de Down, no vaig tenir temps de fer l’entrada  però no la volia deixar passar.

-

He tingut el plaer d’acompanyar a diverses famílies en l’aventura que suposa la lactància d’una criatura amb síndrome de Down. Cada un d’ells ha estat un aprenentatge únic i un regal magnífic de vida, on he pogut comprovar com en són de lluitadores les mares i com aquests nens tan especials, poden tot i els seus handicaps, mamar.

sindrome de down bebe2.jpg Totes les criatures amb síndrome de Down no són iguals, de fet cap criatura és igual, per tant cal sempre valorar la seva situació de manera individual, però tot i així hi ha tres característiques d’aquests nens que poden dificultar la lactància i que cal tenir present:

-Gloso-ptosis: La llengua té tendència a caure cap enrere el que dificulta que es posicioni de manera correcte per poder succionar.
-Macroglòssia: la llengua és més gran, el que fa complicada la coordinació de la succió y la deglució.
-Hipotonia: tant la musculatura facial, la llengua i la pressió intraoral negativa que calen per extraure la llet del pit poden estar minvades el que complica l’extracció activa de llet.

Avui en dia la majoria de pares ja saben o intueixen abans que neixi que la seva criatura pot tenir SD, per tant acostumen a preparar-se, buscar informació i intenten estar el màxim de preparats per poder satisfer totes les necessitats de la seva criatura i també es pot saber abans del naixement (cal confirmar-ho al néixer) si la criatura amb SD tindrà associades altres patologies que poden interferir en el desenvolupament de la criatura en major o menor grau. Una criatura amb SD i que a més tingui associada una cardiopatia pot mostrar majors dificultats a l’hora de mamar per exemple que una criatura amb SD que no en tingui cap però en cap cas això no vol dir que no pugui  mamar.

Ens cal saber també que les criatures amb SD tenen uns percentils especials. El seu creixement és diferent per tal no es poden utilitzar Curro.jpg els percentils habituals ja que el seu desenvolupament físic pot ser més lent.
És important, igual que tots els nens, que puguin començar a mamar com abans millor, si pot ser dins de la primera mitja hora després del part i que cal evitar donar-los xumets o suplements de llet amb una tetina per evitar que es confonguin.

Si la lactància materna és un regal per els nens en general per les criatures amb SD la lactància materna els ajuda a:

1)Millora la coordinació i el control de la llengua, amb el temps que es tradueixen en menys problemes en la parla. Alletar també enforteix els músculs oro-facials i ajuda a millorar l’estabilitat de la mandíbula.
2)La llet materna ofereix protecció contra les infeccions respiratòries i digestives a les que els nenes amb SD són més propensos.
3)Milora la vinculació i les habilitats maternals.
4) La lactància materna proporciona una estimulació addicional al nadó.

I aquí hi ha alguns trucs per ajudar a les criatures amb SD a mamar:

  • Atès que els nadons amb síndrome de Down solen estar somnolents potser caldrà despertar-los.
  • Si el nadó té hipotonia això fa que li sigui difícil succionar i mantenir el suport necesari al pit . Es pot donar un suport extra a la barbeta de la criatura a través del suport anomenat “Dancer”. (El nom d’aquesta posició va ser encunyada per Sarah Coulter Danner, i Ed Cerutti, ve de les primeres lletres dels seus cognoms (DanCer) S’ha de sostenir el nadó amb la braç oposat al que se li ofereix pit. Amb la mà al mateix costat que el pit que s’ofereix es situa el dit polze en un costat del pit, per sota del palmell, el images.jpgdit índex apuntant cap a fora, i els altres tres dits a l’altra banda de la mama. S’utilitza el dit índex per donar suport a la mandíbula inferior de la criatura mentre succiona.
  •  Els massatges de fisioteràpia de succió y deglució poden ser molt útils per activar els seus reflexos de cerca i succió que poden estar disminuïts. Aquests massatges tonifiquen la musculatura oro-facial i talment com els actors els ajuden a preparar-se.
  • Si la criatura té moltes dificultats potser es farà necessari que la mare s’estimuli amb un tirallets i complementi a la criatura amb la seva llet.

Rebuscant per Internet he trobat aquest bloc meravellós que us recomano. El pare del Jan ens explica el dia a dia del seu fill amb tota la tendres i l’amor de la que només un pare és capaç!

LM: Educant el paladar… I altres espectes!

dimecres, 21/03/2012

-

Dilluns vaig rebre  un mail  i quan el vaig llegir vaig pensar immediatament que calia publicar-l’ho al bloc.

-

Fa uns any vaig intentar preguntar a un grup de noies adolescents què en pensaven de la lactància. Una de les mares em va prohibir, literalment,  preguntar-li res a la seva filla perquè  segons ella  la seva filla de gran podia fer el que li donés la gana.

Evidentment no tenia cap intenció de captar a la nena per la secta de la teta ni volia fer proselitisme de la lactància. Només volia saber quins eren els seus coneixements amb 13 anys. Una edat on ja han parlat de sexe i reproducció a l’escola (i a casa espero) però que practicament segur han obviat la lactància. Per tant si dins la família no hi ha referents o la nena no ho ha vist i viscut. la lactància no és més que una quimera (talment com moltes dones adultes que s’enfronten a la seva primera maternitat): si tinc llet, si puc, m’agradaria però…..

Fa un parell de setmanes remenava a l’escola un llibre de segon d’ESO de religió o  educació per la ciutadania, no ho recordo, i una de les imatges que il·lustrava el text sobre la família era aquesta. Aquest tipus de criança i alimentació és la norma subjectiva (gràcies Cristina) que mamen els nostres fills.

Per tant treballs de recerca que impliquen una normalització de la lactància a la vegada que fomenten la descoberta dels altres són una joia. Aquesta descobert i normalització són eines bàsiques perquè quan siguin adultes  puguin alimentar i criar als seus fills amb coneixement de causa i no només sobre la base de la incertesa o la sort.

Us deixo amb el  mail:

“Fa temps que constato que hi ha un índex d’interès per temes de criança respectuosa més alt entre la població corrent que entre els i les professionals. I no només parlo de mares i pediatres, per posar un exemple clar i proper: Ho constato entre alumnes de secundària i professorat. Darrerament hi ha hagut un augment considerable de treballs de recerca de batxillerat les autores del qual han volgut per desig propi que tractessin sobre diversos aspectes del part, la lactància, etc.

N’he dirigit algun d’ells. Uns perquè em tocava, com a docent en un centre de secundària, i altres perquè els professors responsables no sabien com dirigir-los i m’arribaven derivats d’altres centres, propers i llunyans. Especialment els de part. No veien per on investigar ni estudiar el tema més enllà del que diu el llibre de text o la medicina. La dona pareix i ja està, s’ha acabat el tema. Llibres de text, que sigui dit de passada, aborden la reproducció humana des d’una medicalització i deshumanització absoluta. I desgraciadament no parlo de la “deshumanització” del naixement que reclama l’eminent Michel Odent.

Aquest curs he tingut la sort de tutoritzar el treball sobre lactància d’una alumna de batxillerat que respira la professió de llevadora per tots els seus porus. I a més, és una bona comunicadora. En el procés de l’elaboració del treball va descobrir una altra alumna d’un centre de muntanya que també feia el seu treball sobre un altre aspecte de la lactància  materna. I van convenir totes dues de col·laborar en un projecte comú que quallava per als dos treballs: van organitzar un tast de llets.

Va ser una experiència curiosa i interessant. Constatar una vegada més el poc que es valora el que la natura té preparat per al nadó, menystenint el seu delicat paladar. La llet materna i l’artificial no tenen res a veure en moltíssims aspectes i en gust tampoc. A banda de remarcar que la primera no sempre té el mateix sabor, com passa amb les pólvores, que com el pinso, és sempre igual.

Els joves i adults continuen trobant agradable per al paladar la llet materna i continuen constatant que la llet artificial no els agrada; la menys puntuada. I demostren un coneixement i especialització important en llet de vaca.

Que sigui més bona no és un argument que s’utilitzi gaire, potser perquè encara no es registra prou la salvaguarda dels petits o grans plaers que poden experimentar els humans acabats d’arribar a aquest nostre món tan “pràctic” i poc hedonista. Tant que hi arriben ells de disposats a entregar-se als plaers!

Cada any es fa una tria dels treballs de recerca més reeixits i els seus autors els exposen a la universitat, davant dels alumnes que primer de batxillerat que estan en període se posar-se en la tasca d’elaboració de la seva recerca. Va ser un plaer veure com impactaven en aquests joves les paraules i les imatges que aquesta alumna que vaig tutoritzar els va portar. No dubto que allí es van instaurar diverses futures lactàncies!

Espero que us hagin vingut de gust les meves paraules !

M.A.C.”

Tels. Una teoria…

dilluns, 19/03/2012

-

Fa dies que us vaig prometre explicar-vos la meva teoria sobre els tels linguals. Tinc ganes de compartir-ho i debatre el tema. A part una amiga em va enviar al Facebook aquesta imatge. Així que som-hi!

-

Dissabte vaig tenir classe al curs de la Federació Catalana. Vaig parlar de tels, de la seva classificació, de les dificultats que pot implicar…. I una de les preguntes més habituals és: Per què? Per quina raó la natura que crea estructures tan perfectes pot fallar en quelcom tan important i tan necessari per un mamífer com el disseny  bàsic que implica la totlitat de la seva alimentació primordial.

Fa anys em vaig comprar el llibre titulat: LA MUJER DESNUDA: UN ESTUDIO DEL CUERPO FEMENINO escrit per Desmond Morris.
Morris és Zoòleg i etòleg, els seus estudis es focalitzen en la conducta humana comparada amb el comportament animal. Fa un examen dels humans, en aquest cas de les dones, des d’un punt de vista plenament zoològic. L’autor fa en el seu llibre un repàs del cos femení: els cabells, els ulls, els llavis… I és clar els pits. Jo vaig anar directe a aquell capítol, com no!

I em vaig enfadar molt! Morris afirma de manera taxativa que els pits de les dones estan mal fets, que no ajuden a les criatures a mamar, que les tetines dels biberons són molt més adequades per alimentar a la criatura per la seva llargada.
Vaig pensar que era evident que de lactància aquest bon home no en tenia ni idea… Però amb el temps i per buscar la causa i la raó dels tels la lectura d’aquell capítol em va donar idees.

La lactància és cosa de dos, d’això no en tenim cap dubte. Per alletar ens calen uns pits (una mare) i una boca (una criatura). Per tant si hi ha tants nens amb tels i tantes mares amb problemes: clivelles, mastitis… Cal valorar les dues parts per trobar “el culpable” … Potser els tels no són els culpables? Potser  els culpables sigui  la modificació imposada al pit de les dones en las societats industrialitzades.

Els pits de les primats són molt diferent que el de les dones. Els pits de les femelles de primats no estan desenvolupats com els d’una dona adulta,  només creix una mica quan estan alletant i a més el seu mugró és extremadament llarg i flexible.

Un dels preus que vam pagar al posar-nos dretes va ser el tenir embarassos més curts i parts més complicats. Paríem cries immadures perquè no podríem parir el volum craneal d’una criatura totalment madura. Un altre preu a pagar van ser la modificació dels pits.

Quan ens vam  posar de peu  es van transformar en un caràcter sexual secundari que ens diferencia dels mascles i que crida la seva atenció ( això ho tenim més que clar!) I com que per la nostra cultura són un reclam i  en nom de l’estètica a les dones d’aquestes societats ancestralment el pit s’apreta, es subjecta o s’eleva amb roba o estructures tèxtils.

Ens posen un sostenidor tot just el pit ens apunta, cap als 10/11 anys la majoria de nenes ja porta un sostenidor per  definir-lo i evitar “l’antiestètica” caiguda  del pit.

Els pits però tenen un estructura de suspensió pròpia, els lligaments de Cooper que s’encarreguen de mantenir-lo més o menys al seu lloc. Els lligaments de Cooper però  no són invencibles i la gravetat fa que els pits es modifiquin  i siguin pendulars. Cosa que per altre part a les societats industrialitzades en horroritza, titllem de lleig un pit caigut perquè estem contaminats amb la imatge de pits  alterats que no segueixen i desafien la llei de la gravetat!

Si fem una ullada a les dones de tribus indígenes que no han portat mai sostenidor el seu pit és estèticament molt diferent al nostre però aquesta variació en l’anatomia els atorga una avantatge a l’hora d’alimentar les  seves criatures. El seu pit és dúctil, mal·leable,  flexible i s’adapta de manera perfecte a la boca de les criatures. Per contra els pits que veiem entre les nostres dones són pits extremadament estètics però  potser extremadament limitats pel que fa a l’adaptació a la boca de la criatura.

Mai no sabem si un tel  donarà o no problemes i al llarg d’aquests anys he vist pits dúctils que s’adaptaven a la succió i la estructura oral de la criatura i els tels no són, d’aquesta manera, cap problema.

Ja us dic, només és una teoria que m’agradaria debatre i veure diferents punts de vista. En el meu cas: pits dúctils, 2 nenes sense tel lingual= a zero problemes de lactància (RES).

No és que vulgui culpar a les dones dels seus problemes de lactància, res més lluny de la meva intenció! Només busco una explicació a la plaga de tels que vivim i totes les dificultats que sabem que produeixen… Així que és això només una teoria.

Són dos II

divendres, 16/03/2012

-

Segona part del relat d’aquesta lluitadora mare de bessons, la primera part si us l’heu perduda la teniu aquí.

-

Aquell mateix dia li van tallar el tel i va començar a millorar la seva manera de succionar que sempre ha estat i és, molt forta.
Per ella, la nostra lactància, estava en perill i calia posar-hi el coll. Em va “receptar” una setmana de casa, llit, preses cada dues hores, pell amb pell iIMG_0324-2.JPG extractor.

Tenia que posar-hi el coll i no tenia res més que fer que alimentar-los.

Vaig sortir enfonsada i ploriquejant… M’estava passant a mi!!?? SOS! Mai hauria pensat que em pogués passar una cosa així… I si ens quedàvem sense lactància?

La setmana següent va ser molt dura, esgotadora i frustrant per la dificultat que tenia per despertar a l’Aitana. La posava a mamar cada tres hores perquè amb el seu pes no ens podíem permetre ser flexibles. A l’Aitana perquè prengués pit li, l’he bufat la cara, li he fet pessigolles, li he mullat la cara amb una gasa, canviat els bolquers, l’he deixat damunt del llit, li he obert la boca i li ficat el mugró com he pogut…

L’inconvenient era que si començava a les nou, a les deu acabava i rematava amb extractor altre mitja horeta i en hora i mitja, o sigui a les dotze tornava a començar… Descansava només hora i mitja i així vuit vegades al dia … Estava morta!
Cada dia els donava un pit diferent a cada un, així no hi havia problemes per recordar quin els tocava i no hi havia embolic amb la producció de llet.

Va ser molt dur.

Amb l’extractor vaig augmentar moltíssim la producció de llet, però no aconseguia que ella mamés. Així és que la vaig suplementar amb xeringues de la meva llet.

blogger-image--1492067802.jpgPer fi, una setmana després van arribar les bones notícies,en Martín s’havia engreixat 400 g i l’Aitana 160 g. El normal és de 115 a 220 g setmanals, o sigui que anàvem fenomenal.

En Martí no perdia pistonada el tio! La següent setmana es va suavitzar una mica la mala vida que portàvem, i quan vaig tornar a pesar-los, els resultats van ser els mateixos … 350g ell 150g ella. Tot anava bé!

Vaig treure els suplements a poc a poc i des de fa tres setmanes ja no pren, en realitat només els van prendre dues setmanes, encara que de vegades vaig arribar a dubtar de si els podria treure algun dia.

El que tenia clar és que si això passava, doncs hauria de assumir-ho i seguir traient-me llet sine die.

Ara de vegades mamen d’un en un, però quan ploren alhora, o jo vull descansar una mica, o vull veure alguna cosa a l’ordinador, em poso el coixí xurro i així passem el temps. Els poso en posició pilota de rugbi i aquí gaudim tots tres, perquè és impressionant tenir a dos nens mamant… Recordo quan passaven els anys i en Martín i l’Aitana no venien i una de les meves penes era no tornar a viure una lactància i mira per on la vida me’n va portar dos!

Avui, sis setmanes després, han augmentat: Aitana 1.300 g (partint de 2,100 en sortir de l’hospital) i Martín 1,400 k (partint de 2, 600) en cinc setmanes. Estic contenta!

Resumint, quins factors em semblen necessaris per aconseguir-ho:

• El convenciment que la llet materna és el millor pels nadons. Siguin un o dos.
• La confiança en una mateixa, en la llet i en la capacitat de les dones per produir llet
• La recerca d’informació prèvia al naixement.
• Estar en contacte amb monitores de lactància i ser capaç de demanar ajuda!
• L’experiència en la lactància, per descomptat, ajuda.
• Un bon extractor de llet: doble si és possible.
• No enfonsar-se (encara que es permeten llàgrimes) davant els nens que no mamen, aparent o real escassa llet, mastitis, clivelles, mugrons invertits, conegudes, àvies o sogres desanimant, pediatres o ginecòlegs dient: ” i si no, doncs li dones un biberó!”
• Deixar-s’hi hores i hores. No hi ha res més a fer !
• Buscar ajuda, delegar, conscienciar als altres.

DSCN0065.JPGAfortunadament tinc al voltant una xarxa de suport per mantenir-nos a en Rodrigo, al Martín, l’Aitana i a mi mateixa, alimentats i nets!

Bé, fins aquí la nostra història: Espero no tenir que explicar res més especial més enllà de … “portem sis mesos”, “portem un any” , “portem …”

I així és com es queden de satisfets … En Martín com pensant i Aitana, amb la victòria en els seus dits com dient … yes, we got it!

De vegades… (II)

dimecres, 14/03/2012

-

En una entrada anterior vam parlar de l’hipoplàsia com a causa d’hipogalàctia. Avui  parelm de SOP una síndrome que pot causar una producció de llet baixa o insuficient a les mares que la pateixen.

-
En primer lloc deixar clar que no és el mateix el SOP: Síndrome d’ovaris poliquístics que OP: Ovaris poliquístics.
images (55).jpg Els OP és un diagnòstic ecogràfic que pot anar o no acompanyat de simptomatologia. Per contra el SOP és una afecció que es caracteritza per la tríada:  d’obesitat, anovulació i hiperandrogenisme.

Alletar és un procés hormonal complex que requereix de la participació exacte i precisa d’un munt d’hormones durant molt de temps, mooooooolt abans de començar a alletar. Des de que una nena comença a tenir la regla el seu cos ja prepara  la glàndula per una lactància posterior i la seguirà preparant durant l’adolescència i fins aproximadament els 30 anys.

Encara hi ha molt desconeixement sobre aquest delicat equilibri hormonal i dels efectes que es poden produir a la glàndula si l’equilibi no és perfecte o és deficient. Hi ha una teoria que afirma que durant la gestació i en el post part immediat es creen dins la glàndula receptors  hormonals de prolactina, aquests són bàsic per aconseguir posteriorment una bona producció de llet. Per tant qualsevol desequilibri pot interferir en la creació d’aquests connectors, sembla que si manquen o n’hi ha pocs la producció de llet pot ser sempre limitada. Per més que la criatura mami o la mare es tregui llet del pit els escassos connectors  impossibilitaran augmentar la producció de llet.

La síndrome d’ovaris poliquístics és un desequilibri hormonal que afecta entre un 10 i un 15% de les dones. I les pot afectar de formes diferents: períodes menstrual irregular, problemes de fertilitat, avortaments espontanis recurrents, borrissol facial i corporal excessiu, pèrdua de cabell, acne, problemes de pes… I pot afectar tant al creixement del pit com a la creació de connectors de prolactina.

images (54).jpg Des de fa relativament poc sabem que la SOP pot estar relacionat amb una baixa producció de llet materna. Sembla ser que el SOP podria interferir en la producció de llet de les següents maneres:

  1. A causa del desequilibri hormonal sostingut podria produir-se un escàs desenvolupant del teixit mamari durant la pubertat, les menstruacions i durant l’embaràs. Ja que en tenir menys cicles menstruals hi ha menys estrògens que són claus en el desenvolupament del teixit glandular. En varem parlar en una entrada anterior, l’hipoplàsia del teixit mamari pot ser el resultat d’aquest desajust hormonal sostingut.
  2. Els nivells de progesterona són baixos en les mares amb SOP i això pot interferir en  el creixament dels conductes i els alvèols mamaris.
  3. Les dones amb SOP poden tenir els andrògens alts, la qual cosa pot interferir (competeixen) amb els receptors de prolactina. Aquests receptors es formen durant la gestació si se’n formen pocs la producció de llet materna serà limitada.
  4. Se sap que els estrògens poden inhibir la lactància, especialment en els primers dies post part, per aquesta raó no es recomanen els anticonceptius que conten estrògens fins a les sis setmanes post part. Moltes dones amb aquesta síndrome experimenten un desequilibri hormonal després del part, i els estrògens alts podrien interferir en major o menor grau amb  l’inici de la lactogènesis II  que marca l’inici de la producció de llet.
  5. També la resistència a la insulina pot restringir el creixement dels pits. Se sap que la insulina és un factor important en la lactància, juntament amb la prolactina i el cortisol.

De totes maneres cal deixar constància que totes les dones amb SOP no tenen perquè tenir problemes amb la lactància. Una tercera part de dones amb SOP tenen una producció de llet norma i també cal mencionar que  un 3% de dones amb SOP poden patir sobreproducció de llet.

Amb totes les hormones involucrats en la lactància, té sentit que el SOP, que afecta l’equilibri de nombroses hormones en el cos d’una images (56).jpg dona, tingui un impacte  en la lactància.

Hi ha un medicament  que ha demostrat que pot ajudar en aconseguir un millor balança hormonal, pot afavorir durant l’embaràs el creixement del teixit mamari i pot ajudar en el post part a aconseguir la normalització dels receptors de prolactina.  De totes maneres és complicat al nostre país trobar metges que tinguin informació sobre el citat medicament i que el receptin sense inconvenients.

I en cap cas una mare que té SOP i es proposa alletar no ha de llençar la tovallola al llegir aquest informació. Com qualsevol altre mare el que li cal és buscar ajuda especialitzada, informar-se i estar preparada.

Quan alletar no funciona

diumenge, 11/03/2012

-

Un dels suposats beneficis de la lactància és que et fa perdre pres. Suposadament és clar.

-

Jo no sóc massa fan de pesar-me, durant l’embaràs em vaig pesar una vegada al mes per pura obligació i una vegada vaig parir, quan vaig veure em podia enfundar els texans, el tema pes era el de menys.

Jo tenia molt clar que havia de menjar, de fet considero que sempre he menjar raonablement bé, però de cop el meu estómac va començar a pensar diferent que el meu cervell i quan anava al súper em trobava parada davant de la secció de la xocolata, rellepant-me i intentat triar quina xocolata em comprava.

Era (sóc) una addicta, ja us ho vaig dir en una altra entrada, no hi podia fer res!!! Em delia només de pensar en la xocolata fonent-se a la lactancia41.jpg meva boca. És evident que no em fotia l’unça de xocolata (que es permet dins una alimentació variada) jo m’endrapava la meitat de la rajola o directament la rajola sencera! Què carai era una mare lactant i tothom sap que alletar vol calories. De fet tenia amigues i conegudes que semblaven consumir-se mentre alletaven, que perdien pes com qui es treu capes de roba a l’hivern i ho van aconseguir endrapant com unes lladres aprimar-se més que abans quedar-se embarassades.

Si només m’hagués alimentat de xocolata doncs segurament hauria perdut pes, però em sentia famèlica gairebé tot el dia, allò que diuen que cal menjar per dos durant l’embaràs, i que jo molt prudent no ho vaig fer, m’ho vaig saltar del tot a la lactància.

I arriba un punt de lactància que les hormones se situen a lloc i comences a sentir que si segueixes amb aquell afany devorador el ninot de Michelin al teu costat serà un Barbie. La meva excusa era: quan acabi la lactància em poso a dieta, però és clar les lactàncies s’allarguen i la dieta pràcticament es posposa indefinidament.

Jo vaig començar a menjar de nou de manera òptima després de llegir ( i sentir una xerrada) de Júlio Basulto “No más dietas” aquell va ser el meu clic, el que em va fer reaccionar i agafar el bou per les banyes. Per cert que el Júlio ara ha tret un llibre nou que val molt la pena.

Hi ha mares sensates o que els interessa més el tema de las seva aparença física que es posen a dieta mentre alleten. I aquí comencen a no-mas-dieta-197x300 (1).jpg sortir les veus malintencionades que et diuen que ni em broma pots fer dieta durant la lactància i sembla que només hi ha dues opcions: deixar la lactància per recuperar el tipet o esperar amb paciència que la lactància s’acabi, cosa que amb una mica de sort pot ser qüestió d’anys.

Si en teniu ganes o força de voluntat i podeu desconnectar el vostre cervell quan us demana xocolata o marranades dolces i voleu seguir amb la lactància (una vegada arribades als tres mesos) heu de saber que sí podeu per fer ambdues coses sense inconvenients.

La dieta de les mares lactants hauria de ser d’unes 2000 Kilocalories però pot ser de 1800 kilocalories sense que això afecti la producció ni la qualitat de la llet.

Hi ha qui diu que una dieta massa estricte pel que fa a calories no és massa recomanable ja que en el moment que ens posem a dieta el cos utilitza els greixos acumulats al cos. Això no seria cap problema si no alletéssim però al alletar els tòxics (pesticides) acumulats al greix arriba a la nostra sang i de la sang passen a la llet. Per tant es pensava que la llet d’una mare que fa dieta podia ser un còctel fastigoseta de toxines. Però s’ha demostrat que no hi ha massa diferencia entre fer dieta i no fer-la pel que fa a quantitat a toxines. Això sí no seria recomanable una dieta massa estricte o restrictiva perquè podria fer perillar la quantitat de llet produïda.

Per tant per aquest motiu i per evitar l’efecte rebot posterior a una pèrdua ràpida, el millor és una dieta equilibrada, mediterrània, sana… Vaja que totes sabem que hem de menjar i que tenim que evitar, no és cap secret.

Si durant la lactància fem una alimentació sana juntament amb una mica més d’exercici físic aconseguirem baixar de pes de manera saludable, en aquesta pàgina de la nutricionista  Sara Martínez podeu trobar un model de dieta per si us cal ajuda o  aneu curtes d’imaginació, per si alletar no us fa l’efecte màgic que fa a les vostres amigues!

Són dos!! I

divendres, 9/03/2012

-

Aquesta mare ens va explicar fa temps la lactància del seu primer fill. Avui ens explica la seva segona lactància ( per duplicat)

-

Vull explicar-vos com han anat aquestes sis primeres setmanes de lactància. Hi haurà força detalls al relat, per si a alguna futura mami de bessons li poden fer servei.

El Martín i l’Aitana van néixer per cesària programada el 6 de desembre. Això vol dir que el meu cos no estava preparat hormonalment per la seva sortida, ni per a la lactància. Això en principi em feia no esperar la pujada de llet dins dels terminis habituals, podria trigar fins a 72 hores.

La primera a començar a mamar va ser Aitana. Només sortir del quiròfan, a reanimació ens vam tornar a trobar i la vaig posar al pit. Al Martín, lamentablement, no el vaig retrobar fins cinc hores després.

No recordo si es va enganxar o el vaig col·locar jo. No recordo si va trigar molt o poc. Tenia dos nens acabats de néixer i un d’ells estava a nounats, el meu cap no va donar per més.  A l’habitació me’ls vaig posar al pit alhora. Una mica com vaig poder, eren els primers moments … En aquests moments i durant els dies precedents a la pujada “només” hi ha calostre, un tresor per donar als nostres nadons. Cada gota cal aprofitar-la!

Els nens mamaven, ho sabia entre altres coses pels dolors tan horrorosos dels torçons i que fan mal especialment en el segon embaràs.

Les quaranta-vuit hores posteriors al part les vaig passar amb ells al pit en totes les posicions possibles semblaven acròbates. Com que, afortunadament, m’havien donat un llit fantàstic amb barreres als costats, més gran del normal i elèctric, van poder dormir amb mi sense problemes. A més i tot i ser un hospital públic, l’habitació era individual. M’havien dit ja abans que naixessin, que en parts múltiples estaves sola. A més jo havia avisat a tots els meus amics perquè no vinguessin a l’hospital. Només la meva família, que en ser una (per monoparental), mai seria massa. Sentia que necessitava tranquil·litat, intimitat i no gastar les meves forces a parlar… Concentrar-me en ells, trobar-nos, dormir… No estar alerta per les visites. És la millor decisió que he pres. No puc imaginar a una pobra dona recent parida, amb dos nadons intentant iniciar la lactància, envoltada de gent (molts dubtant d’ella i de la seva llet). Si a això li afegim que sigui primerenca, que no s’hagi informat bé, que no estigui en contacte amb monitores de lactància, sento que les possibilitats de tirar endavant aquesta lactància seran poques i molt dures.

Quaranta-vuit hores després els nens havien baixat massa de pes. Ja estava gairebé en un 10%: l’Aitana es va quedar en 2,100g  en Martín en 2, 600g. La infermera, bruixa , va pronuncia després pesar-lo: “Aquest nen va cap avall, va a cap avall!”

Jo vaig sentir que em marejava ja que vaig pensar que el portava a nounats, mentre la seva companya li deia que no n’hi havia per tant, que la pèrdua de pes no era tanta.

Durant aquell matí i tal com m’havia anunciat la monitora de lactància de l’hospital, em va puja la llet. Només 48 hores després de néixer, com si els hagués parit i tot gràcies a la no separació de, com a mínim, un dels nadons.

Dones, ens han estafat tots aquests anys separant-nos dels nostres fills després de les cesàries!

Sis hores després apareix la pediatra (encara estem en el segon dia després del seu naixement) i em diu que he de donar-li suplements JA de 30 o 40 ml. Però si m’ acaba de pujar la llet! D’on els trec? (no m’ indica si de la meva llet o artificial) amb la qual cosa jo em temo el pitjor i com em va explicar la meva mare, em poso a somicar, després d’això em pregunta què penso i li dic que vull esperar a demà.
Em torno a posar a tope amb ells i així vam aconseguir que l’endemà, s’hagués resolt tot. L’Aitana no va baixar més i en Martín pujà una mica.
Aquella tarda, tres dies després de néixer, vam marxar cap a casa com ànima que porta el diable. Vull deixar de veure tanta gent dient-me coses sobre com estan, analitzant, pesant-los, preguntant, dubtant … Anem-nos-en!

Aquell cap de setmana segueixen, ja a casa, tranquils, mamant tot el que podem i jo sentint que la cosa va bé, però … El principal problema que em trobo és que l’Aitana amb els seus 2,100g només vol dormir, no obre la boca i jo no sé què fer. No estava preparada per a un nadó amb desinterès per mamar. En Rodrigo, el seu germà gran va ser un “mamador”! En Martín sembla anar pel mateix camí, però l’Aitana… Em vaig començar a frustrar.

Vaig buscar informació “com despertar un nadó que no vol mamar” … Però res em funcionava. Arribà dilluns i  vam torar a l’hospital ja que havien vist que en Martín tenia un gran tel lingual, que podia complicar la lactància (a més de vegades em feia mal alguna cosa que feia amb la llengua) i el volien valorar. La consultora es quedà preocupada per com anàven les coses, estàvem en un moment crucial. Temia per la producció de llet i em deixar un extractor, alhora que em va suggerir la compra o lloguer d’un extractor doble. Cridà als cirurgians plàstics de l’hospital perquè li traguessin el tel i ens van donar cita pel cap de quatre dies. Ella va dir: “No, abans, el divendres pot ser massa tard!”…

(Continuarà el proper divendres…)