“Quan tens una cosa molt clara no costa gens lluitar”

-

La nova reforma laboral complica els drets de les mares lactants però això no és nou, compatibilitzar la criança d’un fill i la feina ha estat sempre complex. 

-

Mai em vaig plantejar no donar pit al meu fill. Quan em vaig quedar embarassada tenia clar que volia donar el pit i esperava poder fer-ho. No sabia res sobre els beneficis de la lactància materna però per mi era una cosa molt assenyada. El pit femení està dissenyat per alimentar igual que les nostres cames estan dissenyades per caminar. Hi haurà altres mètodes d’alimentar avui dia però jo volia aprofitar el disseny tan fantàstic que tenim.

breastfeeding.jpg Al principi vaig tenir problemes: massa llet que el nen s’ofegava, clivelles, mastitis … tot el que no vaig plorar durant el part sense anestèsia de 36 hores vaig plorar-ho després donant el pit, però amb l’ajuda de les fantàstiques llevadores del CAP i unes trucades a ALBA tot es va  solucionar.

Vaig lluitar molt per seguir amb la lactància però quan tens una cosa molt clara no costa gens lluitar!

Havia acordat amb el meu cap que tornaria a la feina quan el nen tingués 6 mesos però a les 13 setmanes em va demanar que tornés. La meva resposta va ser un “NO” rodó. Ni parlar. Em va dir que l’empresa s’enfonsava sense mi i que si no volia fer unes hores cada dia és que l’empresa m’importava una merda. És clar, tot és relatiu: si comparo la feina amb el meu fill era veritat que la feina m’importa una merda!

Sóc anglesa i a Anglaterra les mares es queden a casa amb els nens com a mínim un any. Em xocava deixar un nadó de 16 setmanes en una llar d’infants però entenc que moltes vegades no hi ha més remei. Jo m’hagués quedat a casa 2 anys però amb la crisi tant a mi com a la meva parella ens feia por quedar-nos sense feina.

Al final vaig enviar una carta d’excedència per no tornar a les 16 setmanes. Això ja no li va agradar a la meva cap.

El següent capítol va ser el tema de viatjar per la feina.  Jo treballo com a encarregada d’un departament de compres i el meu treball inclou viatjar. El primer viatge que hauria d’haver fet  era quan el nen tenia set mesos. Per mi era impensable deixar el meu bebè quatre o cinc dies. Sabia que amb el seu pare estaria bé però quan alguna cosa et costa tant és que no has de fer-ho. Cadascuna pren les seves decisions i no veig malament donar llet artificial però si jo no prenc aliments preparats com donaria un aliment preparat a una 77219187c1674d059fb11222d2b9b4a4.jpg cosa tan petita i fràgil? Anar-me’n de viatge sense el meu fill significava deslletar als set mesos!

La meva solució va ser dir-li al meu cap que portaria el meu fill amb mi de viatge,  vindrien els meus pares d’Anglaterra per tenir-ne cura durant el dia. Ells vindrien encantats i jo estaria tranquil·la. Tota contenta li vaig explicar el meu pla a la cap.  La seva reacció va ser espectacular. Em va dir que era molt poc professional i que no em permetria fer-ho. Que totes les mares hem de prendre decisions i “que per cert, l’altre dia que vas venir a l’oficina i vas donar el pit al teu fill em va semblar fatal i molt poc professional” La meva resposta a això va ser que no veia perquè havia de ser professional estant de baixa maternal i venint a l’oficina voluntàriament per parlar de feina.

Em va preguntar quant temps pensava donar el pit i va seguir dient que segurament em tornaria a quedar embarassada i que era insuportable només pensar-hi!!

Així que em vaig assessorar amb l’empresa “laboro” que fa consultes anònimes per Internet. Em van dir que no podia viatjar tenint un fill lactant menor a 9 mesos. Tenia clar que el meu cap no em podia prohibir portar el meu fill però vaig decidir dir que no aniria a aquesta fira perquè si portava el meu fill era per poder assistir pel bé de l’empresa i si l’empresa es portava malament amb mi per què anava a embolicar als meus pares i al meu fill?

La meva cap em va enviar un burofax exigint que viatgés sense el meu fill o que no tornés a la feina fins que el meu fill tingués un any!! A més en el burofax em va posar que hi havia altres solucions com treure llet i deixar-la congelada.
Molta gent pot suposar que la meva cap no té fills però té una filla. Un dels seus arguments va ser que ella va prendre la decisió de no portar la seva filla a les fires per motius professionals i que no em podia permetre fer-ho. A mi em semblava molt bé la seva decisió donada que era una decisió PERSONAL igual que la meva.

Després de molts crits i disgustos, segueixo treballant a l’empresa. És molt important informar-se bé i jo sabia que no em podien fer fora fins que el meu fill tingués nou mesos.

Crec que la meva cap pensava acomiadar-me als nou mesos (em va dir: “la llei no et protegirà sempre”) però com havia d’agafar woman-with-comp-and-baby-stock-2-2.jpg reducció de jornada, la llei em segueix protegint. Qualsevol dels pares pot agafar una reducció de jornada per cura d’un menor i això automàticament et protegeix d’un acomiadament. La meva cap ha intentat fer la vida impossible. Va canviar l’horari de l’oficina perquè jo no pogués fer les meves hores seguides i he hagut d’agafar mitja jornada…

Ara em fa la pilota. Segurament un advocat li ha dit que es comporti bé amb mi perquè tindria motius per denunciar-la.

Sé que no m’he equivocat en res pel que fa a la lactància perquè veig com li agrada. Li dono al matí i abans d’anar a dormir i de vegades a la tarda si m’ho demana. És un nen molt serè en general però quan li dono el pit es relaxa més i em somriu. Em mira amb amor i sé que això només pot ser bo.

Tinc la sensació que moltes noies pensen que donar el pit més de quatre mesos és poc modern però ho veig al revés. Ser moderna és prendre decisions pròpies i sense complexos.

No crec que alleti molt més enllà d’un any,  però sempre defensaré a les mares que donin el pit, igual que defensaré a les mares que decideixen passar a biberó perquè no estan a gust donant el pit – jo diria en anglès “it has to feel right”.

10 comentaris

  • La del artículo

    25/06/2012 21:33

    Hola Rosa,
    No había visto tu comentario hasta hora. Probablemente es tarde para decírtelo, pero lo de no poder viajar durante el permiso de lactancia no es verdad. Era un error, pero desde mi punto de vista el error es de la ley! No tiene mucho sentido tener permiso de lactancia si no puedes estar con tu bebé por un viaje de trabajo…
    Espero que se te haya solucionado el problema.
    Un abrazo

  • Rosa

    15/03/2012 15:27

    Estàs completament segura que no et poden fer viatjar a l’estranger durant el permís de lactància? Jo ara estic de baixa de maternitat, però em trobaré amb la mateixa situació que tu, i m’estava plantejant una excedència per no haver de viatjar!!!!!

  • Anna

    01/03/2012 19:08

    I què me’n dieu de les companyes de feina, dones i sense fills? Que fagin complot perquè no et puguis agafar vacances a l’estiu, que et diguin que entorpeixo la feina per agafar reducció de jornada, que et diguin a la cara que 16 setmanes són massa temps per estar de baixa, que ser mare ho he triat jo i no té perquè repercutir a la feina…

  • Núria

    01/03/2012 16:25

    Ser mare i que et donguin facilitats per poder cuidar el teu fill és molt difícil…avui en dia sols compten els diners i la vessant humana deixa molt que desitjar, sembla que els nadons sempre és l’últim en qui pensa molta gent

    En el meu cas vaig haver d’anar a treballar quan feia 15 dies que havia parit, però em vaig poder portar els nens a la feina fins que van començar a caminar (quin gran descobriment els portabebés!!), i quan els hi havia de donar el pit els hi donava i punt…jo no tenia baixa maternal però em van donar facilitats…i encara ara haig d’anar donant les gràcies

    Queda molt de camí per recórrer, et felicito per la decisió que vas prendre!

  • Vanessa

    01/03/2012 11:34

    Gracias por compartir tu historia!!! Lo que más triste me parece es que tu jefa fuera mujer y además madre.

    Mi jefa también era mujer, aunque no era madre, y cuando me incorcoporé de la baja maternal a los 5 meses, sus primeras palabras fueron: “No creas que por ser madre más a tener un trato distinto al resto de tus compañeras.”

  • eva

    29/02/2012 23:14

    Em sembla una història impressionat, jo soc una mare empresaria de 40 anys amb una nena de 3 anys, que per decisió pròpia no vaig donar pit, però respecto profundament la teva eleció i trobo que el modern és fer el que una creu sigui el que sigui, tant si no dones pit, com si el dones 2 anys. Jo no em vaig separar de la meva filla fins als 15 messos i nomès 3 hores pel matí que és feien eternes al principì, tins noies amb fills treballant per mi i mai els hi demanaria que interpossesent l’empressa per damunt dels seus fills, jo no ho faria.
    Ets molt valenta i molt bona mare.
    Gràcies per compartir la teva història.

  • Mònica Roca

    29/02/2012 17:18

    felicitats per la teva valentia! el teu fill estarà molt orgullós de tu! jo no et conec i ho estic! :)

    http://www.monicaroca.blogspot.com

  • Anna

    29/02/2012 12:17

    Completament d’acord amb tu. Tan de bo totes les mares gosessin defensar les seves idees i les seves decisions així. Pot ser si totes actuéssim com tu aconseguiríem millors situacions laborals que ens permetrien conciliar de debò.

  • Lucila Isabel

    29/02/2012 11:57

    Fantàstic, enhorabona per tenir les coses tan clares.
    El cert és que és així de simple i senzill! No és que la feina ens importi una merda és que comparada amb un fill, sí és una merda! I si al final ens apuren i acollen tant, la feina ja passa de ser una part de la nostra realització personal a ser només “una manera de guanyar diners”.

    Evidentment, també penso que la teva cap és d’un altre planeta, a mi també m’han dit animalades de l’alçada d’un campanar i m’han tractat de poc professional pel tema dels fills, però tots, sense excepció, han estat homes.

  • Eli

    29/02/2012 11:21

    Moltes felicitats!
    hem sembla genial la teva decisió, i considero que és un instint no poder separar-se d’un bebe a les 16 setmanes. A totes ens passa, almenys a mi hem va passar quan vaig tornar a treballar, als 10 mesos de la meva filla i això que l’ha deixava amb el seu pare que sí es va poder agafar una excedència.
    Espero que puguis seguir alletant al teu fil fins quan ell i tu vulgueu.
    Crec que ets un exemple per a moltes mares.

    Lo que m’ha semblat més commovedor és l’actitud de la teva cap, sembla ben bé d’un altre planeta. Com una dona pot pensar així, ens han rentat el cap, o que!!

    Gràcies per explicar la teva experiència.
    Eli

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús