Efecte Soraya

-
Quan Carme Chacón va tornar a la feina 52 dies després d’haver parit, no vaig dir res. Quan Soraya Sáenz de Santamaría va tornar a la feina només 10 dies d’haver tingut la seva criatura, tampoc vaig voler dedicar-li ni mitja entrada.

-

Però quan els nostres polítics volen que els imitem en el tema, ja em sembla més delicat i digne d’una entrada. A mi el que facin aquestes Las_cigarreras.jpg dones amb la seva lactància i la criança dels seus fills no m’importa, cadascú fa el que vol o el que li sembla millor. Però que intentin fer-nos passar a tots pel mateix embut i retallar-nos drets aconseguits a pas de formigueta i complicar la vida familiar i laboral, sigui dit de pas una de les pitjors d’Europa, ja és un altre tema.

Dimecres va començar a córrer per les xarxes socials la nova modificació del permís de lactància regulat en l’article 37.4 de l’Estatut dels Treballadors. De moment no en entenia res, jo veia les dues lleis calcades. Us he de dir que el tema lleis i lactància no ha estat mai el meu fort però em sembla que ha arribat l’hora d’entendre-ho tots plegats.

L’Estatut dels Treballadors establia, i estableix, que: “Les treballadores, per lactància d’un fill menor de 9 mesos, tenen dret a una hora d’absència del treball, sense reducció de salari. La concreció de l’horari de la pausa per a la lactància correspon a la treballadora, de manera que l’empresa no pot imposar en cap cas el mateix. Hi ha dues opcions:

  • Absentar-se una hora durant la jornada laboral, que pot fragmentar-se en dos períodes de mitja hora.
  • Reduir la jornada laboral en mitja hora, entrant mitja hora més tard o sortint mitja hora més d’hora.

La dona, per voluntat pròpia, pot substituir aquest dret per una reducció de la jornada en mitja hora amb la mateixa finalitat o acumular-lo en jornades completes en els termes que preveu la negociació col·lectiva o en l’acord a què arribi amb l’empresari, respectant, si s’escau, el que estableix aquella.

La compactació de la lactància sol representar uns 15 dies més de permís. Cosa que permet, si també s’agafen vacances, aconseguir arribar a la recomanació de sis mesos de lactància materna exclusiva.

image-12.jpg

Això era el que teníem fins ara pel que fa a la lactància. El nou text que surt de la reforma sembla pràcticament igual, però ara es pot complicar molt i molt el poder gaudir de la lactància de forma compactada i potser es limitarà també la possibilitat de reduir la jornada per aquest motiu, perquè cal tenir en compte que la reforma ha afectat en gran mesura la negociació col·lectiva. Això implica que es dóna prioritat a l’aplicació del conveni d’empresa respecte del conveni sectorial i que el conveni d’empresa podrà rebaixar les condicions acordades en el conveni del sector en determinades matèries, entre elles, les referides a conciliació de vida familiar i laboral (lactància i reducció de jornada, per exemple).

D’altra banda, es facilita la desvinculació de l’empresa del conveni tant del sector com del de la pròpia empresa. Per tant, els treballadors queden més exposats que mai a la voluntat dels empresaris en aquestes matèries (i en moltes altres, és clar). Quin impacte tindrà tot això en les lactàncies de les treballadores de les petites i mitjanes empreses?

Pel que fa a la reducció de jornada per la cura dels fills, la reforma ha estat implacable. Introdueix la possibilitat que el conveni determini l’horari en què es podrà gaudir d’aquesta reducció, d’acord amb les necessitats productives i organitzatives de l’empresa. Coincidiran les necessitats organitzatives i productives de l’empresa amb  l’horari que el treballador necessita reduir per conciliar la seva vida familiar i laboral?

També caldrà veure quina és la posició dels tribunals en el cas que les empleades denunciïn la seva situació, ja que fins ara si s’arribava a aquest punt els tribunals donaven la raó als treballadors… Però ara què passarà? Moltes lactàncies penjen d’un fil!

Vull donar les gràcies de tot cor a la meva companya d’ALBA Lactància Materna, Cristina Prieto per la seva inestimable ajuda i assessorament en l’entrada d’avui.  Sense ella no hauria estat possible! GRÀCIES

4 comentaris

  • Neus

    24/02/2012 13:30

    personalment crec que hi ha un problema important d’educació i valors. Jo tinc 35 anys, tinc una nena de 22 mesos i estic embarassada de 7 mesos. Amb la primera li vaig donar el pit fins a l’any, però amb molt problemes d’estres, de culpa, d’impotencia,…. Tinc una feina amb bastant responsabilitat i he de viatjar sovint. Em vaig reincorporar a la feina quna la nena tenia 4 mesos i mitg. Jo tenia ganes de treballar, però també volia fer lactancia esclusiva fins els 6 mesos. Les dues coses eren impossibles.
    Vam aconseguir que mames fins a l’any, però molts dies me’mpipava amb les dones del anys 60 que demanaven la lliberació de la dona. ens agradi o no les dones, som dones i quan som mares, som mares (he de dir que no tinc gens d’instint maternal), i si volem fer les coses tan bé com podem no arribem a tot i acabem petant per algun lloc o fent-ho tot malament, de mares i de treballadores.
    Hi ha d’haver, no un canvi de lleis, sino un canvi social. Espero que les nostres filles, tinguin unes lleis que les recolsin, però sobretot una educació i una societat que els hi permeti ser dones i mares

  • Lucila Isabel

    24/02/2012 11:59

    El pitjor és que hi ha gent que creu que “volem compactar les hores de lactància per tenir 15 dies de vacances”” i que “tenim molt de cuento perquè podent donar un biberó al nadó qualsevol altra persona no son ni necessaries aquestes hores de permís per lactància”, quanta incultura i quanta demagògia… :-(

    I jo sí, vaig posar la Soraya a caure d’un ase, no pel que fes ella, si no pel que representa que ho faci i ho airegin amb orgull perquè ja vaig veure venir el que està venint… i tan de bó m’hagués equivocat… tan de bó!!

  • carmeglez

    24/02/2012 11:24

    Ens hauriem de rebelar, i demanar una baixa per depressió fins que els nostres fills fessin els 6 mesos mínim. Que jo ja estic deprimida només de pensar qeu la meva petita ha d’anar a la guarderia amb quatre mesos. I no, no em puc permetre ni plegar, ni excedència, ni tinc cap familiar que es pugui quedar amb ella. És horrible…sort que he compactat la lactància, que si no….però, i si vull tenir un segon fill?

  • Mònica Roca

    24/02/2012 10:43

    Encara no em puc creure que el PP estigui lapidant amb tanta impúnitat els pocs drets que tot just disfrutàvem des que Franco va morir (perquè està mort oi? és que cada dia sembla més que encara estigui aquí)…
    Anem enrera a passos de gegant! limitant la sanitat i l’educació als que tenim menys recursos, traient drets als treballadors, afavorint als rics traient-los impostos i facilitant que puguin fer el que els hi convingui amb els seus treballadors. Poca broma…ESTEM TORNANT A L’ÈPOCA FEUDAL!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús