-
Amb els anys les informacions es modifiquen i canvien, ara sabem que les candides al pit són un mite, que els tels poden espatllar la lactància….
-
Avui parlem de la vitamina D i dels canvis que s’han produït d’uns any cap aquí en el que a suplementació pels nadons es refereix. Ahir una amiga em va enviar aquesta notícia. On es comenta un cas clínic: una criatura de nou mesos amb lactància mateterna exclusiva, filla de mare de pell negra, que va ser diagnosticada de raquitisme per falta de vitamina D.
Fa uns anys dèiem a les mares que no calia suplementar als nadons amb vitamina D, que només que els exposéssim una mica al sol cada dia, en concret dues hores a la setmana, era més que suficient perqué fossin satisfets els requeriments de vitamina D la criatura.
Però com en el cas de tels, infeccions i altres temes les recomanacions sobre la necesitat de donar vitamina D a les criatures han canviat.
La vitamina D també és coneguda amb el nom de calciferol. Les dues formes principals i fisiològicament més rellevants de la vitamina D són la vitamina D2 i la vitamina D3. La vitamina D sense número es refereix ja sigui a D2 a D3 o a les dues formes. És una provitamina soluble en greixos i es pot obtindre de dues maneres:
- Per mitjà de la ingesta d’aliments que contenen aquesta vitamina, per exemple llet, ous, bolets….
- Per la transformació de l’ergosterol (propi dels vegetals) quan reacciona amb la radiació solar. Els raigs ultraviolats de la llum solar són els responsables de la sintetització de la vitamina.
La carència d’aquesta vitamina produeix el raquitisme en les criatures. La vitamina D també és l’encarregada de regular el pas dels ions de calci als ossos. Per aquesta raó si hi ha deficiència de vitamina D aquest pas no es produeix i els ossos comencen a debilitar-se i a corbar-se produint-se malformacions irreversibles.
Pel fet que els nivells de síntesi de vitamina D en última instància depenen de l’exposició al sol, les mares lactants de pell fosca poden patir de falta de vitamina D. I si en tenen falta a la sang també poden tenir defidència de vitamina D a la seva llet.
Fa uns anys dèiem que només les mares de pell negra i les seves criatures, o les mares musulmanes o que per religió van tapades, havien de prendre suplements d’aquesta vitamina.
Tant les recomanacions de l’AEP com de AAP ara són diferents. De no ser necessari donar-los cap mena de suplementació ara s’ha vist que cal suplementar a totes les criatures amb lactància materna (les criatures que prenen llet artificial prenen llet suplementada amb la vitamina) amb 400 UI al dia de vitamina D fins que tinguin més d’un any.
Hi ha una analítica concreta per veure els valors sanguinis de la mare i veure si ella pot tenir una deficiència de vitamina D que faci necessari que ella també prengui una suplementació. Si teniu dubtes us podeu informar i demanar-la al metge.
Així mateix les mares lactants de pell fosca o que van tapades els caldria sempre la suplementació, per assegurar en primer lloc que els seus nivells són saludables ( la carència de vitamina D s’està relacionant amb moltes malalties) i en segon lloc per assegurar que la seva llet tindrà la vitamina D necessària que juntament amb el suplement específic a la criatura li permetran tenir els nivells óptims de la vitamina.
Podríem fer el mateix si poguéssim posar al sol les criatures, sense protecció solar, però això augmenta el risc de càncer de pell, per tant sembla més segur suplementar que l’exposició al sol sense protecció.
Ara amb la informació a les mans us toca decidir a vosaltres si suplementeu o no a la vostra criatura. Això sí aprofiteu el moments de sol i bon temps per sortir a pasturar i sentitzar vitamina D!
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia.
nüria trulls i serra
12/02/2012 20:51
Hola, nosaltres vivim a Suïssa. Tenim 4 fills. Aquí la vitamina D te l’emportes cap a casa per donar-li al teu fill. Els nostres, tots han nascut a l’estiu. Amb el Jordi , ho vem rumiar una miqueta, i al final ens les vem endur ( és el primer ) i li vem donar les gotetes la primera setmana. Després vem acordar amb la meva parella, de deixar-ho córrer, ja que cada dia sortiem al carer, indirectament li tocava la claror per les finestres de casa i a més, perquè si ha Catalunya( ni Holanda) no es feia, vem pensar….que tot i a Suïssa tocar força de peus a terra, de vegades també exageren amb els medicaments. Amb la resta de fills hem seguit en la línia de ni emportar-nos-les cap a casa. No sé….de vegades s’exagera tot plegat una mica, no?? el sol, la claror i l’aire fresc, és bo per a tothom. De vegades crec que s’intenta crear necessitats a la gent, per tenir-la “ocupada” i llavors tenim una pila de mares, que patim i ens preocupem potser massa del compte, És bo poder trobar articles com el d’aqui per poder crfear-se una opinió, poder cbuscar altres informacions,…en fi, ser crític!
Alba Padró Arocas
11/02/2012 15:54
Ei Rosa esperava el teu comentari! Crack!
Rosa Sorribas, IBCLC
11/02/2012 15:52
Ai Alba, aviam si em poso a acabar el dossier. Ara té “només” 50 pàgines, de les que unes 10 són d’estudis… La veritat és q la vitamina D fa moltíssimes més coses de les que comentes, per això està present en tantíssimes parts del cos.
D’altra banda, lo de la recomanació de 400UI/dia és una mica de riure, doncs se li dóna la mateixa quantitat a un nadó de 3kg que a un bebè de 6kg o a un nen de 12kg… Si la majoria de medicaments van per pes, per què aquest no?
Segons estudis fets a Espanya, a dones de pell no molt fosca, vaja, normal aquí, i de varies edats, hi ha un dèficit de vitamina D generalitzat inclús a països on no n’hi hauria d’haver com el nostre. Tot per por al càncer de pell. I curiosament, el càncer de pell no fa més que pujar, al mateix ritme que les vendes de crema solar, així que alguna cosa va malament, no? Potser millor en parlem de cara a l’estiu
Lo que és evident és que el cos humà ha estat milers d’anys preparat per una circumstància que era passar molta estona a l’aire lliure i ara estem la gran part del dia dins, amb calefaccions i aires condicionats. I això no és cap moda sino una conseqüència del nostre canvi de vida.
El que diuen els entesos (www.grassrootshealth.net i http://www.vitamindcouncil,com) és que cal fer-se una analítica (25(OH)D) i intentar estar entre els valors recomanats (32-60 ng/mL). Com? Prenent el sol cada dia una mica, no només a l’estiu torrats a la platja o a la piscina. Quant? Una quarta part del temps que et caldria per posar-te un pèl vermella. I això depèn del clima, el lloc, l’hora del dia, el color de pell, etc.
Una abraçada,
carmeglez
11/02/2012 10:22
Jo li dono des de que va nèixer la meva nena. Potser no cal, però dolent tampoc no serà, i no m’agrada arriscar-me. Ara te dos messos, si fos estiu potser, però ara pasa molt de temps sense que li toqui el sol…
Enna
10/02/2012 22:32
Jo estic com la Miriam, creia que amb la LME ho tenia tot, que no calia res més. El meu nen té 3 mesos i no li he donat mai (perquè és un rotllo i perquè em pensava que era una nova moda….) Així doncs, què fem?? Realment és tant gran el risc que patim al no donar-li??
Míriam
10/02/2012 18:11
Ostres Alba, normalment llegeixo la teva entrada i penso: “Que interessant!” o “A mi em va passar algo semblant” o “Carai quanta ignorància, menys mal que l’Alba ho denuncia”. Però avui no em trec del cap una pregunta: “I ara que faig???”. La Naia, la meva tercera filla, està a punt de fer 6 mesos amb LME, li hauria de començar a donar vitamina D, o ja no cal? I fins quan? Ufff, quin embolic!
Elena
10/02/2012 11:56
Saps què passa? Que amb tants de canvis, al final acabem pensant el que diuen els avies: que tot son modes. Ja entenc que “hi ha noves investigacions”, però ara diuen això i m’hi jugo un pésol a que d’aquí 10 anys diran una altra cosa. Al final, sembla un “cachondeo”. Començo entendre el somriure de suficiència de mares més experimentades quan jo els comentava “és que ara hi ha estudis que demostren que…”.