Arxiu del mes: febrer 2012

“Quan tens una cosa molt clara no costa gens lluitar”

dimecres, 29/02/2012

-

La nova reforma laboral complica els drets de les mares lactants però això no és nou, compatibilitzar la criança d’un fill i la feina ha estat sempre complex. 

-

Mai em vaig plantejar no donar pit al meu fill. Quan em vaig quedar embarassada tenia clar que volia donar el pit i esperava poder fer-ho. No sabia res sobre els beneficis de la lactància materna però per mi era una cosa molt assenyada. El pit femení està dissenyat per alimentar igual que les nostres cames estan dissenyades per caminar. Hi haurà altres mètodes d’alimentar avui dia però jo volia aprofitar el disseny tan fantàstic que tenim.

breastfeeding.jpg Al principi vaig tenir problemes: massa llet que el nen s’ofegava, clivelles, mastitis … tot el que no vaig plorar durant el part sense anestèsia de 36 hores vaig plorar-ho després donant el pit, però amb l’ajuda de les fantàstiques llevadores del CAP i unes trucades a ALBA tot es va  solucionar.

Vaig lluitar molt per seguir amb la lactància però quan tens una cosa molt clara no costa gens lluitar!

Havia acordat amb el meu cap que tornaria a la feina quan el nen tingués 6 mesos però a les 13 setmanes em va demanar que tornés. La meva resposta va ser un “NO” rodó. Ni parlar. Em va dir que l’empresa s’enfonsava sense mi i que si no volia fer unes hores cada dia és que l’empresa m’importava una merda. És clar, tot és relatiu: si comparo la feina amb el meu fill era veritat que la feina m’importa una merda!

Sóc anglesa i a Anglaterra les mares es queden a casa amb els nens com a mínim un any. Em xocava deixar un nadó de 16 setmanes en una llar d’infants però entenc que moltes vegades no hi ha més remei. Jo m’hagués quedat a casa 2 anys però amb la crisi tant a mi com a la meva parella ens feia por quedar-nos sense feina.

Al final vaig enviar una carta d’excedència per no tornar a les 16 setmanes. Això ja no li va agradar a la meva cap.

El següent capítol va ser el tema de viatjar per la feina.  Jo treballo com a encarregada d’un departament de compres i el meu treball inclou viatjar. El primer viatge que hauria d’haver fet  era quan el nen tenia set mesos. Per mi era impensable deixar el meu bebè quatre o cinc dies. Sabia que amb el seu pare estaria bé però quan alguna cosa et costa tant és que no has de fer-ho. Cadascuna pren les seves decisions i no veig malament donar llet artificial però si jo no prenc aliments preparats com donaria un aliment preparat a una 77219187c1674d059fb11222d2b9b4a4.jpg cosa tan petita i fràgil? Anar-me’n de viatge sense el meu fill significava deslletar als set mesos!

La meva solució va ser dir-li al meu cap que portaria el meu fill amb mi de viatge,  vindrien els meus pares d’Anglaterra per tenir-ne cura durant el dia. Ells vindrien encantats i jo estaria tranquil·la. Tota contenta li vaig explicar el meu pla a la cap.  La seva reacció va ser espectacular. Em va dir que era molt poc professional i que no em permetria fer-ho. Que totes les mares hem de prendre decisions i “que per cert, l’altre dia que vas venir a l’oficina i vas donar el pit al teu fill em va semblar fatal i molt poc professional” La meva resposta a això va ser que no veia perquè havia de ser professional estant de baixa maternal i venint a l’oficina voluntàriament per parlar de feina.

Em va preguntar quant temps pensava donar el pit i va seguir dient que segurament em tornaria a quedar embarassada i que era insuportable només pensar-hi!!

Així que em vaig assessorar amb l’empresa “laboro” que fa consultes anònimes per Internet. Em van dir que no podia viatjar tenint un fill lactant menor a 9 mesos. Tenia clar que el meu cap no em podia prohibir portar el meu fill però vaig decidir dir que no aniria a aquesta fira perquè si portava el meu fill era per poder assistir pel bé de l’empresa i si l’empresa es portava malament amb mi per què anava a embolicar als meus pares i al meu fill?

La meva cap em va enviar un burofax exigint que viatgés sense el meu fill o que no tornés a la feina fins que el meu fill tingués un any!! A més en el burofax em va posar que hi havia altres solucions com treure llet i deixar-la congelada.
Molta gent pot suposar que la meva cap no té fills però té una filla. Un dels seus arguments va ser que ella va prendre la decisió de no portar la seva filla a les fires per motius professionals i que no em podia permetre fer-ho. A mi em semblava molt bé la seva decisió donada que era una decisió PERSONAL igual que la meva.

Després de molts crits i disgustos, segueixo treballant a l’empresa. És molt important informar-se bé i jo sabia que no em podien fer fora fins que el meu fill tingués nou mesos.

Crec que la meva cap pensava acomiadar-me als nou mesos (em va dir: “la llei no et protegirà sempre”) però com havia d’agafar woman-with-comp-and-baby-stock-2-2.jpg reducció de jornada, la llei em segueix protegint. Qualsevol dels pares pot agafar una reducció de jornada per cura d’un menor i això automàticament et protegeix d’un acomiadament. La meva cap ha intentat fer la vida impossible. Va canviar l’horari de l’oficina perquè jo no pogués fer les meves hores seguides i he hagut d’agafar mitja jornada…

Ara em fa la pilota. Segurament un advocat li ha dit que es comporti bé amb mi perquè tindria motius per denunciar-la.

Sé que no m’he equivocat en res pel que fa a la lactància perquè veig com li agrada. Li dono al matí i abans d’anar a dormir i de vegades a la tarda si m’ho demana. És un nen molt serè en general però quan li dono el pit es relaxa més i em somriu. Em mira amb amor i sé que això només pot ser bo.

Tinc la sensació que moltes noies pensen que donar el pit més de quatre mesos és poc modern però ho veig al revés. Ser moderna és prendre decisions pròpies i sense complexos.

No crec que alleti molt més enllà d’un any,  però sempre defensaré a les mares que donin el pit, igual que defensaré a les mares que decideixen passar a biberó perquè no estan a gust donant el pit – jo diria en anglès “it has to feel right”.

Oscar a la millor actriu

dilluns, 27/02/2012

 

Aquesta nit s’han atorgat els Oscars i, ves per on, no han donat el premi a la millor actriu protagonista a aquesta noia per la seva representació d’una mare tormentada. Podeu veure la seva gran actuació en aquest enllaç.


(Sé que he dit mil vegades que no parlaria de temes aliens a la teta, però considero que és col·lateral i que per tant no es pot deixar passar).

El títol de la pelí ja és inquietant: “Alteraciones del sueño y el método Estivill”. Per un moment hom pensa que el flim ha de parlar d’una malaltia o una patologia que segurament afectarà un adult, però no. Els protagonistes secundaris amb veu, però sense vot, són dos menuts de cinc mesos. Quina mena d’alteració pot tenir una criatura de cinc mesos??

Ser mare és dur, no en tinc cap dubte, i si algú es pensa que tenir una criatura és com jugar a nines, millor que se’n compri una directament i així s’evitarà la castanya monumental que suposa l’arribada d’una criatura de carn i ossos!

Però millor anem a esbudellar el guió per intentar entendre com una mare pot estar tan alienada per poder afirmar  i fer aquestes coses:

“Els primers 3 mesos van ser un infern… Ara (5 mesos) estan amb les dents (…) mai saps quan una criatura et donarà una mala nit”

Efectivament no se sap mai quan una criatura tindrà una nit moguda i mai podràs tornar a dormir com abans de parir. Ho he consultat amb ma mare i diu que ara que ja vaig cap als 37 es desperta menys i no pensa tant en mi! Les males nits són el que toca quan t’entossudeixes a fer aprendre a dormir els teus fills.

“És una mica dur deixar-los plorar, però el resultat ha estat fantàstic ( …) has d’anar creant una rutina de son”

És ben bé que les actrius es fiquen al paper i ens ho fan creure tot! En aquesta pel·li, de ciència ficció, sentim als bebès plorar i ella sembla molt estressada. Molt bé, el que es diu molt bé el sistema de rutines no li va! Ara que la ciència ficció és el que té tot és mentida!

“Has de deixar que el nen plori perquè no tingui dependència de la mare, perquè l’objectiu és que el nen aprengui a dormir sol”

Gremlins_2_The_New_Batch_1990_The_Brain_Gremlin (1).jpg Si és que ja se sap, els dolents a les pelis són molt dolents i fan por. Però aquests dolents de pega tenen 5 mesos i només volen la seva mare! Quin delicte, si de fet no sé com no els envien directament a la garjola! Als cinc mesos encara no saben dormir sols?? Però on anirem a parar! I menjar menys no sigui que passades les dotze es converteixin en Gremlins!

Diu l’actriu: “Bebito ara anem a dormir. Ai quina son (??) Aquest ninotet cuidarà de vosaltres durant la nit. Té el teu tete i el teu tete (…) Bona nit bebitos”

Es tranquil·litzador, amb cinc mesos, saber que tens un osset de peluix al costat. Res com un osset de peluix per fer-te sentir segur. Aviat les empreses de seguretat deixaran de vendre alarmes, panys de seguretat i andròmines d’aquestes per vendre ossets. Al seu costat no pot passar res. Ah! i sí ja ho remates amb un tros de plàstic a la boca la seguretat és complerta, amb tot això qui pot voler una mare al seu costat?

“Des d’aquí és des d’on se’ls ha de dir bona nit per començar a marcar la distància”

Lluny, ben lluny! Clau i duro que deia la meva àvia!

“Veus, ja estan plorant, ni sopar ni res”

Jopetes! Sí és que no la deixen ni sopar! Quin parell de monstres desagraïts! On s’ha vist!?

“Ara cal esperar un minut per poder-hi anar i això és el pitjor perquè saps que els nens estan plorant i a mi se’m trenca el cor, i no pots anar-hi. És el més dur de tot!”

Ja veieu com es creu el guió se li trenca el cor però ella segueix impertèrrita. Quina interpretació! Una mica més i aconsegueix fer-nos creure que pateix i tot!

haircut_critters.jpg “Són una benedicció de Déu, són molt bonics però quan es posen en aquest plan et prenen tota l’energia, ens trastoquen tota la casa i això és un infern. Imagina a les quatre del matí i és horrible”

Si és que hauré de tornar a veure la peli, que no ho els he vist bé, jo he vist criatures però cada vegada que sento a la mare penso en els Critters!

“La veritat és que nosaltres no hem utilitzat cap altre mètode perquè aquest ens ha anat bé”

I ella torna a insistir amb això “d’anar bé”. Les criatures segueixen plorant i dius que no pots sopar i que les teves nits són un horror o ets molt positiva o ens enganyes a tots. Tros d’actriu!

Senyors de l’acadèmia si no li fan entrega a aquesta dona del guardó a la millor actriu protagonista no hi ha justícia, perquè si realment no és actriu i és la mare de les criatures no tinc paraules!

Per cert la publicitat inserida de manera subliminal, com qui no vol la cosa, d’una marca de llet artificial no té preu! Els patrocinadors han de sortir per algun lloc!

Us deixo un link perquè qui no sap de què va tot això, i bromes a part, s’adoni del que poden suposar aquest tipus de mètodes.

Efecte Soraya

divendres, 24/02/2012

-
Quan Carme Chacón va tornar a la feina 52 dies després d’haver parit, no vaig dir res. Quan Soraya Sáenz de Santamaría va tornar a la feina només 10 dies d’haver tingut la seva criatura, tampoc vaig voler dedicar-li ni mitja entrada.

-

Però quan els nostres polítics volen que els imitem en el tema, ja em sembla més delicat i digne d’una entrada. A mi el que facin aquestes Las_cigarreras.jpg dones amb la seva lactància i la criança dels seus fills no m’importa, cadascú fa el que vol o el que li sembla millor. Però que intentin fer-nos passar a tots pel mateix embut i retallar-nos drets aconseguits a pas de formigueta i complicar la vida familiar i laboral, sigui dit de pas una de les pitjors d’Europa, ja és un altre tema.

Dimecres va començar a córrer per les xarxes socials la nova modificació del permís de lactància regulat en l’article 37.4 de l’Estatut dels Treballadors. De moment no en entenia res, jo veia les dues lleis calcades. Us he de dir que el tema lleis i lactància no ha estat mai el meu fort però em sembla que ha arribat l’hora d’entendre-ho tots plegats.

L’Estatut dels Treballadors establia, i estableix, que: “Les treballadores, per lactància d’un fill menor de 9 mesos, tenen dret a una hora d’absència del treball, sense reducció de salari. La concreció de l’horari de la pausa per a la lactància correspon a la treballadora, de manera que l’empresa no pot imposar en cap cas el mateix. Hi ha dues opcions:

  • Absentar-se una hora durant la jornada laboral, que pot fragmentar-se en dos períodes de mitja hora.
  • Reduir la jornada laboral en mitja hora, entrant mitja hora més tard o sortint mitja hora més d’hora.

La dona, per voluntat pròpia, pot substituir aquest dret per una reducció de la jornada en mitja hora amb la mateixa finalitat o acumular-lo en jornades completes en els termes que preveu la negociació col·lectiva o en l’acord a què arribi amb l’empresari, respectant, si s’escau, el que estableix aquella.

La compactació de la lactància sol representar uns 15 dies més de permís. Cosa que permet, si també s’agafen vacances, aconseguir arribar a la recomanació de sis mesos de lactància materna exclusiva.

image-12.jpg

Això era el que teníem fins ara pel que fa a la lactància. El nou text que surt de la reforma sembla pràcticament igual, però ara es pot complicar molt i molt el poder gaudir de la lactància de forma compactada i potser es limitarà també la possibilitat de reduir la jornada per aquest motiu, perquè cal tenir en compte que la reforma ha afectat en gran mesura la negociació col·lectiva. Això implica que es dóna prioritat a l’aplicació del conveni d’empresa respecte del conveni sectorial i que el conveni d’empresa podrà rebaixar les condicions acordades en el conveni del sector en determinades matèries, entre elles, les referides a conciliació de vida familiar i laboral (lactància i reducció de jornada, per exemple).

D’altra banda, es facilita la desvinculació de l’empresa del conveni tant del sector com del de la pròpia empresa. Per tant, els treballadors queden més exposats que mai a la voluntat dels empresaris en aquestes matèries (i en moltes altres, és clar). Quin impacte tindrà tot això en les lactàncies de les treballadores de les petites i mitjanes empreses?

Pel que fa a la reducció de jornada per la cura dels fills, la reforma ha estat implacable. Introdueix la possibilitat que el conveni determini l’horari en què es podrà gaudir d’aquesta reducció, d’acord amb les necessitats productives i organitzatives de l’empresa. Coincidiran les necessitats organitzatives i productives de l’empresa amb  l’horari que el treballador necessita reduir per conciliar la seva vida familiar i laboral?

També caldrà veure quina és la posició dels tribunals en el cas que les empleades denunciïn la seva situació, ja que fins ara si s’arribava a aquest punt els tribunals donaven la raó als treballadors… Però ara què passarà? Moltes lactàncies penjen d’un fil!

Vull donar les gràcies de tot cor a la meva companya d’ALBA Lactància Materna, Cristina Prieto per la seva inestimable ajuda i assessorament en l’entrada d’avui.  Sense ella no hauria estat possible! GRÀCIES

Manual d’instruccions I

dimecres, 22/02/2012

  -

Cada cosa té el seu moment i  l’estat d’ànim és important per fer bé les coses importants. I què pot ser més important per una criatura que mamar??

-

FOTO136.jpg

Intentar alletar a una criatura que plora és  impossible. Una criatura que plora no és capaç de mamar de cap manera perquè el seu cervell està col·lapsat i el mateix passa si la criatura està  massa adormida.

Els nens transiten en cinc estats. Cada estat es valora a partir de 5 paràmetres: activitat corporal, moviments oculars, moviments facials, patró respiratori i nivell de resposta general. D’aquesta  manera, els pares poden saber què poden i què no poden fer i el més important és saber en quins dos estats els poden alletar amb èxit.

Els estats són:

Son profund/ Son lleuger/ Endormiscat/ Alerta tranquil·la/ Alerta activa/ Plorant

Analitzem-los un per un:

Son profund:

Durant aquesta etapa la respiració de la criatura és molt rítmica i regular. De tant en tant pot moure  les extremitats, però està en un estat profund de son. Si s’espanta, pot obrir els ulls un instant, però en qüestió de segons tornarà a dormir.  No hi ha moviments facials tot i que pot reproduir moviments de succió no nutritiva mentre dorm. Intentar alimentar-los en aquest estat, és una experiència frustrant. Els nens estan molt adormits i encara que els pares utilitzin estímuls tàctils: pessigolles als peus, tocs a les galtes…  Es desperten només uns segons  per tornar a dormir profundament.

Aquesta és l’etapa on la criatura i els pares poden dormir (o fer una festa si voleu).

Son lleuger:

foto0324.jpg

Durant aquesta etapa, el nadó pot fer moviments, sorolls, xuclar o somriure mentre somia. Es pot veure com els seus ulls s’estan movent sota les parpelles (fase REM del son) i el seu patró de respiració és una mica irregular. Molts pares se senten frustrats en aquesta etapa, perquè tot i que la criatura pot semblar estar en un somni profund, no és així i en l’instant de deixar la criatura al bressol aquesta es sobresalta i plora. Els sons, moviments i els plors poden fer pensar als pares que vol menjar, però aquest encara no és l’estat ideal pel nadó, que té massa son i el que vol és dormir.

Endormiscat:

Arribats a aquesta fase, els nadons obren i tanquen els ulls pesadament, s’estiren i fan el mandra. Tenen la mirada fixa (si es que aconsegueixen obrir els ulls)  i gens expressiva, respiren de manera irregular i badallen. Si ja ha menjat, el  millor que es pot fer és ajudar-los a agafar el son:  bressolant-los, caminant o cantant… Si encara no han menjat, és un bon moment per posar-los al pit i esperar a que ells mateixos comencin a buscar-lo. Recordeu que poden mamar amb els ulls tancats.

Alerta tranquil·la:

Aquest és el millor moment per connectar i interactuar amb la criatura. Estan alerta i llestos per a l’estimulació, ja que estan atents a tot el que tenen al voltant. La seva respiració és molt regular i calmada.  És una etapa de gran retroalimentació amb els pares i un moment ideal per mamar, per mirar-se… Per aprendre l’un de l’altre.

images (49).jpg Alerta activa:

Cal abreujar, no es pot perdre el temps i s’ha d’aconseguir satisfer les necessitats de la criatura abans que s’enfadi més. Ja no estan atents, poden moure el cap d’un cantó a l’altre,  la seva respiració és molt irregular. Fan ganyotes i arronsen les celles… Estan a punt de començar a plorar. No és el moment d’alletar-los, cal calmar-los si no han mamat o ajudar-los a dormir si ja han menjat.

Plorant:

El plor és l’únic mecanisme del que disposen per fer-nos saber que alguna cosa va malament. El plor ens diu que el lactant està al límit. L’activitat motora està accelerada: respiració precipitada i erràtica, i moviments enèrgics de les extremitats… Cal mantenir la calma i assossegar la criatura perquè o passi a l’etapa de son profund o es tranquil·litzi  per poder mamar.  Fins que no estigui en alterta tranquil·la o endormiscat no podrà mamar.

Espero que la informació us serveixi d’ajuda, a mi m’hauria agradat saber-ho fa dotze anys quan vaig tenir a la Maria i em faltava el manual d’instruccions!

Pot o pit?

dilluns, 20/02/2012

-

Estic segura que tot es compra i tot es ven. Per tot hi ha un mercat. Qui busca troba i qui ven maquilla la realitat o enganya directament, o potser no sap què diu…

-
FC_llM.jpg El divendres em van passar un mail. En l’assumpte posava “venta de llet materna”. Una mica i més i m’ennuego.

La meva filla (petita) té un llibre que explica d’on venen i com es fan les coses. Em sembla que ja sé amb que podria obsequiar al llest o llesta que ha fet aquesta plana de la web.

Us penjo una captura de pantalla per si se’n adonen i rectifiquen, perquè de veritat que és una joia!

El text diu:

“Si necessites comparar LLET MATERNA pel teu bebè, en la nostra botiga on-line trobaràs el que vulguis, perquè disposem d’un catàleg complert de llet per totes les etapes de creixement del teu bebè. Descobreix totes les marques i els tipus de llet del nostre catàleg i tria la que més et convingui o la que el teu pediatra t’aconselli.
A la farmàcia **** (no els vull fer publicitats) podràs comprar LLET MATERNA de gran qualitat i a preus més assequibles. Ara la teva farmàcia t’arriba a casa perquè mai et falti l’alimentació del teus fills. Disposem també de pack d’estalvi perquè tinguis sempre a punt la llet que el teu fill necessita”

 Si és que sé que m’hauria d’indignar, enfadar o molestar en extrem… Però no, m’ha donat per riure. No ho puc evitar.

polux10.jpg El que ha escrit això a la web es va il·luminar (em nego a pensar que ho han fet expressament amb traïdoria i premeditació per confondre o enganyar les mares). Segurament tenia una escaleta redactada amb la informació i va llegir “llet maternitzada” però aquesta paraulota no li devia sonar massa bé, maternitzada és lleig! A qui se li acut posar maternitzada. I ell o elal tot feliç ho canvia per llet materna, que sí que sona bé. Apa. Si es que s’ha de ser creatiu!

I mare meva si ha resultat creatiu! Immediatament vaig pensar en aquestes imatges que circulaven per Internet. Només els falta afegir aquest dibuixet, modificar una mica el text i la web seria per partir-se de riure.

Ara que estic pensant que el text de la web també podria ser perfectament el peu de qualsevol de les dues imatges, una promoció variada per lactants  o una carta on escollir els  menú del dia! Si és que l’envàs importa ho hem dit mil vegades!

418056_163181257131447_100003187210067_231655_1881407580_n.jpg

Bromes a part no cal dir que es tracta d’una infracció  greu del Codi de Comercialització de Succedanis de Llet Materna i  també vulnerena és: el REAL DECRETO 867/2008, de 23 de mayo, por el que se aprueba la reglamentación técnicosanitaria específica de los preparados para lactantes y de los preparados de continuación. Que sí que és d’obligat compliments. Si voleu els ho podeu fer saber als senyors de la farmàcia, que tenen FB i e-mail de contacte disponible.

 Us he de dir que si que hi ha un parell de frases que em piquen:  ”Ara la teva farmàcia t’arriba a casa perquè mai et falti l’alimentació del teus fills” A mi se’m fa extrany pensar que l’alimentació de les meves filles pogués sortir de la farmàcia, ni abans ni ara que són grans. A la farmàcia medicaments, preservatius i caramels de menta!  I la que també em toca la moral és la frase final: “Disposem també de pack d’estalvi perquè tinguis sempre a punt la llet que el teu fill necessita”. Però  arribats a aquestes alçades és que no saben que  la teta és gratuita?? Volen un estalvi més gran que aquest? La llet que els nostres fills necesiten la tenim sempre preparada!

 De veritat que sembla que parlin del pit i no d’un pot!

 

Necessites. Et cal. Compra. …

divendres, 17/02/2012

-

Per donar el pit, en teoria, només fa falta una criatura i un pit, oi? Doncs no, també hi ha gadgets de lactància innecessaris que fan la mateixa funció que la flamenca de sobre la tele!

-
Quan esperava a la Maria va arribar a les meves mans, llegia sense criteri tot el que queia a les meves mans, una “llista de naixement”. Evidentment la llista era un invent d’uns grans magatzems i et feien creure que et calien un reguitzell d’estris si volies alletar. Us penjo la foto. I transcric el text que és una joya: “Res millor pel teu fill que l’alimentació natural, però pensa que encara que li donis pit, en a la hora de comer.jpg algun moment tindrà que deixar-ho. Sempre necessitarà beure aigua i suc.

Tenint-ho tot preparat evitaràs posar-te nerviosa i podràs completar les preses de la nit per dormir una mica més.

Biberons, escalfibibes, raspalls per rentar-los, camisa de dormir, esterilitzador, coixí de lactància, empapadors….”

I és clar una que era molt organitzada i amb poc discerniment  es va organitzar una ruta a una parell de conegudes botigues de puericultura per comprar-ho tot ( tot i tot). Només faltaria que em poses nerviosa!

De la majoria de trastos que vaig comprar aquell matí n’he perdut la pista, de fet només conservo les camisoles de cotó, sempre em pica tot i són tan velletes que són fines que és un gust! També conservo l’olla que vaig comprar per esterilitzar i en la que vaig acabar cuinant les llenties.

També em vaig comprar un coixí de lactància, però el vaig llençar a la bassa!

Si et venen que un coixí és extremadament necessari per alletar t’ho creus i el compres. El que vaig comprar era un xurro de boletes que em va anar genial per dormir però a l’hora de donar el pit em semblava una pista americana. Les boletes es desplaçaven cap als costats i la nena era engolida com si la deixés sobre sorres movedisses. La perdiaaaaaa. Recol·locava les boles, la nena, la teta i de nou em desapareixia. Sempre vaig pensar que era jo la que no sabia com fer-lo anar però amb el temps he pogut comprovar que el coixí està mal fet i punt!

images (47).jpg Amb l’Abril vaig voler provar un coixí d’aquests en forma de ronyó que s’arrapen a la cintura amb un velcro. I també va acabar a la bassa.

La lactància no és un món en el que les empreses puguin guanyar massa pasta, per tant cal trobar coses per vendre i cal fer creure a les mares que els calen coses per poder alletar.

I és clar cal comprar-los abans de parir, no sigui que et posis histèrica (quin comentari més terrible) així no saps el que et cal i el que no, la cosa és comparar, comprar i comprar.

No dic que en alguns casos els coixins puguin ajudar però com tot en aquesta vida si s’usa amb cap no hi ha risc però la cosa se’ns complica quan depenem del objecte per poder alletar. Quan només podem alletar amb el coixí.

He vist un munt de mares que el porten fins i tot per sortir al carrer, si han de parar per alletar fora de casa depenen del coixí.

I quan poden ser d’utilitat els coixins?

En primer lloc si són d’aquest tipus xurro van genial per dormir durant l’embaràs i van molt bé per posar-los després per protegir a la criatura i fer llit familiar a les nits.

També en el cas de pits petits, poc dúctils. Amb aquesta mena de pits si es vol alletar en postures clàssiques els coixins poden aixecar una mica la criatura i facilitar la presa o també en el cas d’alletar bessons a la vegada (per cert  busqueu les tetes en  les dues fotos! Venen coixins de lactància sense alletar!)

images (48).jpg I l’excusa que per alletar cal estar còmodes i que amb els coixins pots trobar la postura més còmode és tendenciosa, tot sovint els coxins  fan estar molt còmode a la mare però molt incòmode a la criatura.

I si voleu un coixí us poc dir on comprar un meravellós coixí de làtex hipoal·lergènic, que pot fer la mateixa funció que els específics per la lactància, que quan acabes la lactància (o durant la lactància) et permet dormir de cine i de pas és molt més econòmic.

Els que remenen les cireres… No ens donem per vençudes

dimecres, 15/02/2012

-

Era evident que la decisió estava presa. Era evident que les nostres queixes no els farien modificar la seva decisió…. En el seu moment es va optar per no arribar a la premsa, ara és l’últim pas. Així que noies si voleu fer quelcom, feu un copiar pegar de la nota de premsa i ompliu els diaris, les ràdios, les teles, les revistes!! Que tothom ho sàpiga!

-

NOTA DE PREMSA

La plaça d’un cap de Servei de Pediatria amb 36 anys d’experiència perduda pel “desamor” de la seva nova direcció.

El Dr José María Paricio Talayero ha treballat a la sanitat pública els últims 36 anys. Va guanyar per oposició una plaça d’adjunt de Pediatria a l’Hospital Francesc de Borja de Gandia el 1979 i posteriorment, va guanyar per oposició la direcció de servei de Pediatria a descarga (2).jpg l’Hospital Marina Alta de Dénia, plaça que va revalidar amb èxit en dues ocasions.

El servei en que el Dr Paricio treballa gaudeix d’índexs de satisfacció entre els seus usuaris propers al 100%, el seu prestigi entre els col·legues de professió és immillorable i és gran l’afecte i l’admiració que se li té des dels grups de suport a la lactància materna i als drets dels infants hospitalitzats per la seva total disponibilitat i entrega.

Fa quatre anys La Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana, va decidir cedir la gestió del seu departament a una empresa privada, Marina Salut, que oblida les oposicions i revàlides de la seva plaça i li ofereix com a única alternativa que sol·liciti una excedència de la seva plaça i accepti un contracte laboral nou. La plaça d’aquest metge ha desaparegut sense prevenir-ne a l’interessat i a més ara li comuniquen que prescindeixen dels seus serveis, no per una mala gestió o per mals indicadors, o per una baixa satisfacció dels usuaris, sinó, com han al ·legat, per una “falta de confiança”, alguna cosa semblant com “l’amor i el desamor”.

S’ha creat tota una xarxa de suport entre col·legues, usuaris des de la comarca, des d’altres comunitats i fins i tot a nivell internacional, per fer costat a aquest professional que ha estat sempre un defensor de la lactància materna, defensor de la no separació dels nadons i les seves mares en el naixement, de les unitats de nounats amb portes obertes 24 hores per als pares i també pels drets dels infants en l’àmbit hospitalari.

Malgrat el seu nom i la seva professionalitat, la seva indefensió és tal que, de no ser pel suport rebut, ara mateix es trobaria sense feina. La direcció de l’hospital no sap què fer davant el suport incondicional que el Dr Paricio està rebent, pel que han suspès temporalment el seu acomiadament i es troba en una situació d’absoluta incertesa davant el seu futur profesional. El atropellament és tan vil i l’actuació de l’administració tan irresponsable que no només ens dolem pel seu cas personal tan flagrant sinó que a més pensem en quants casos similars hi haurà en aquest país nostre i què passarà amb els llocs de treball dels professionals sanitaris.

images (45).jpg Han estat innombrables les mostres de suport rebudes, les referències al seu cas en blogs de tot tipus i sol·licitem que el seu cas es doni a conèixer per intentar restituir els seus drets. S’estan enviant queixes i peticions a la Conselleria, al Síndic de Greuges i a altres Institucions (1.000 cartes enviades) i s’estan recollint signatures per demanar la seva readmissió (properes ja a 12.000).

Tota una vida al servei de la Pediatria.

El Dr José María Paricio ha estat premiat per l’Associació Espanyola de Pediatria en 17 treballs de recerca. Va coordinar l’acreditació IHAN d’Unicef-OMS per a l’hospital Marina Alta de Dénia, al 1998. Va ser el creador del “Concurs fotogràfic de Lactància Materna de l’Hospital Marina Alta de Dénia”. És el responsable de la pàgina de compatibilitat de la lactància amb medicaments, productes alternatius, tòxics i malalties www.e-lactancia.org, així com de la pàgina de divulgació cultural de lactància:  www.telasmos.org.

Té publicats 46 articles amb temes clínics, epidemiològics, de lactància i gestió sanitària en pediatria, en revistes científiques nacionales i internacionals. Ha estat docent en més de 80 cursos organitzats per diverses entitats. Només durant el 2011,va participar com a docent en 21 cursos i congressos. Ha realitzat un total de 27 ponències en congressos i reunions nacionals i internacionales, en deu d’elles, el tema exposat va tenir a veure amb la lactancia materna.

images (46).jpg

És, entre altres, Membre de la Comissió d’Investigació de l’Hospital Marina Alta de Dénia des de 1992. Membre de l’Associació Espanyola de Pediatria des de 1980. Membre del Comitè de lactància materna de l’Associació Espanyola de Pediatria des del 2000. Va participar en el grup de treball de la Guia de Pràctica Clínica sobre Atenció al Part Normal i  va ser president del comitè d’ètica del VI Congrés Espanyol de Lactància Materna, per anomenar només algunes de les seves aportacions.

A continuació detallem un llistat complerta de la plataforma  de recolzament al Dr José María Paricio:

Recollida de signatures de Actuable:

 http://actuable.es/peticiones/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio-hospital-denia

Recull d’alguns dels blocs i webs que s’han fet ressò de la notícia i donen suport al Dr Paricio:

•Una maternidad diferente http://maternidaddiferente.blogspot.com/2012/01/apoyo-al-jose-m-paricio.htmlEco madreshttp://ecomadres.wordpress.com/2012/01/27/s-o-s-el-padre-de-e-lactancia-se-va-al-paro/

•Mimos y Teta http://mimosytta.wordpress.com/2012/01/27/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio-hospital-de-denia/

•Teteando http://krea2web.com/teteando/blog/?p=2690

•Agua y Luz http://aguayluz.wordpress.com/2012/01/27/apoyo/

• Entremimos y juguetes http://entremimosyjuguetes.blogspot.com/2012/01/apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Amor maternal http://www.amormaternal.com/2012/01/apoyamos-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Lactazaz http://lactazaz.blogspot.com/2012/01/apoyo-al-drjose-maria-aparicio-hospital.html

•Lactabia http://lactabia.wordpress.com/2012/01/26/en-apoyo-al-dr-jose-ma-paricio-hospital-de-denia-alicante-lactancia-y-medicamentos/

•Red Canguro http://redcanguro.wordpress.com/2012/01/27/s-o-s-el-padre-de-e-lactancia-se-va-al-paro/

•Madres de la Leche http://madresdelaleche.blogspot.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-paricio-e-lactanciaorg.html

•Kanguret http://kanguret.blogspot.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html?spref=fb

•Mi Cucolinet http://micucolinet.blogspot.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Porteo Natural http://porteonatural.wordpress.com/2012/01/27/apoyamos-el-dr-jose-mo-paricio/

•Vía Láctea http://blog.vialactea.org/2012/01/en-apoyo-al-dr-paricio-hospital-de.html

•La aventura de mi embarazo http://laaventurademiembarazo.blogspot.com/2012/01/mi-apoyo-un-pediatra-comprometido.html

•LadyVaga http://www.ladyvaga.es/2012/01/apoyemos-al-doctor-paricio.html

•Amamanta http://www.amamanta.es/2012/01/apoyo-publico-al-dr-jose-m%C2%AA-paricio/

•De mamás & de papás http://blogs.elpais.com/mamas-papas/2012/01/paricio-pediatra-imprescindible.html

•Creciendo con Emma  http://creciendoconemma.blogspot.com/

•Porque mis hijos son mi tesoro (Tesorín Tesorete) http://tesorintesorete.blogspot.com/2012/01/yo-le-debo-mucho.html

•GALM Bariloche https://sites.google.com/site/lactanciabariloche/noticias-y-anuncios/enapoyoaldrjosemariaparicio

•Amo ser “mamá” http://www.amosermama.com.ar/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Renacuajos http://tiendarenacuajos.blogspot.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Tenemostetas http://www.tenemostetas.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•GALMA mamar http://grupoamamar.blogspot.com/2012/01/apoyemos-al-dr-jose-maria-paricio.html

•El Parto Es Nuestro http://blogelpartoesnuestro.com/2012/01/27/prescindir-de-los-buenos/

•GALM SINA http://asociacionsina.org/2012/01/28/nuestro-apoyo-al-dr-jose-ma-paricio/

•GALM Alleta http://alleta-lleida.blogspot.com/2012/01/suport-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Lactandoamando http://lactandoamando.blogspot.com/2012/01/sos-ayudemos-al-dr-paricio-recuperar-su.html

•Amama doula http://amamaconxa.blogspot.com/2012/01/jose-maria-paricio-talayero-pediatra.html

•Doulas Alicante http://doulasalicante.blogspot.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Con los nanos http://conlosnanos.com/2012/01/30/e-lantancia-org-la-web-de-lactancia-materna-en-peligro/

•El blog alternativo http://www.elblogalternativo.com/2012/01/29/en-apoyo-del-dr-aparicio-del-hospital-de-denia-gran-pediatra-y-persona-al-que-quieren-despedir/

•Bebés y especias http://bebesyespecias.wordpress.com/2012/01/28/en-apoyo-al-pediatra-dr-jose-maria-paricio-padre-de-e-lactancia-org/

•Casa en construcción http://casaenconstruccion.blogspot.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•En minúsculas http://casaenconstruccion.blogspot.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Nace una mamá http://casaenconstruccion.blogspot.com/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio.html

•Reeducando a mamá http://www.reeducandoamama.blogspot.com/2012/01/me-uno-al-apoyo-al-doctor-jose-maria.html

•Som la llet http://criatures.ara.cat/somlallet/2012/01/30/els-que-remenen-les-cireres/

•Mistesoros del alma http://mistesorosdelalma.blogspot.com/2012/01/ayuda-al-dr-jose-m-paricio.html

•Mami Koala http://mamikoala.com/blog/2012/01/en-apoyo-al-dr-jose-maria-paricio-hospital-de-denia/

 

Atentament,
La plataforma de suport al Dr José María Paricio de Dénia.
Contacte de premsa: Claudia Pariente
646518166
info@entremamas.org

O_o (sense títol)

dilluns, 13/02/2012

-

Ja sabeu que contesto el telèfon d’ALBA (690144500 apunteu per si mai us cal) aviat farà 8 anys i tot i que hi ha consultes molt repetitives mai em deixarà de sorprendre el món que hi ha al altre cantó del telèfon.

-

Cada vegada que contesto el telèfon no puc evitar de fer-me un retrat robot de la mare que em truca. Amb aquests anys he après ha gal_1476.jpg deduir moltes coses però com que sempre parteixo del respecte i evito interrogatoris innecessaris sempre hi ha forçes respostes i preguntes que em queden a l’aire.

El passat dissabte vaig rebre una d’aquelles consultes que va deixar pensant un munt d’hores, li he donat tombs i tombs per veure-la des de totes les òptiques i només obro més i més preguntes.

Us la transcrit perquè us podeu fer una idea:

Jo: Hola, ALBA Lactància Materna, diga’m
Mare: Hola, mira et truco per saber si a partir dels 4 mesos les criatures ja poden mamar cada 5 hores.
Jo: Perdona, em sembla que no t’entenc.
Mare: Vull dir sí puc donar-li pit cada 5 hores enlloc de cada 3 hores com li dono fins ara.
Jo: Si cada cinc hores és el ritme de demanda de la criatura doncs sí. El pit funciona a demanda…
Mare: Ahhhhhh, ja, però jo no parlo del pit a demanda. Jo li dono el pit amb horaris
Jo: Com dius?
Mare: Jo dono el pit amb horaris com diu el pediatra
Jo: Doncs si t’ho diu el pediatra…. Jo callo.
Mare: Merci, doncs ja el trucaré a ell i li preguntaré.

Amb els ulls com plats em vaig quedar després d’aquesta trucada. Feia temps que no em deixaven amb la boca oberta i sense saber què dir.  El meu cap per uns segons va començar a imaginar a la criatura i vaig començar ha pensar en totes les criatures que conec, també en les meves, que fan o feien lactància a demanda i vaig començar a imaginar com podia ser una lactància amb horaris tan estrictes.

newearth-elanorcolburn (1).jpg Com és un tipus d’alimentació on només et donen menjar i beure cada cinc hores. Cada 5 hores vol dir 4 preses de teta escasses al llarg de 24 hores??? Però si és que fins i tot el biberó es dóna a demanda!

El meu cap bullia de preguntes: però augmenta de pes aquesta criatura, però no plora, no reclama teta, i què fa aquesta mare per calmar-lo i per dormir…. I la resta d’hores?

Quatre preses perquè ho diu el pediatra? Paraula de pediatra us venerem senyor i amén! I què dirà el senyor pediatra als cinc mesos??? Intueixo que per aquest pediatra la lactància s’acaba sobre els sis mesos, tot i que encara no entenc com ha pogut arribar fins els 4 mesos, ha de ser dels que et fan substituir el pit per alimentació complementària i en quatre setmanes més pit fora! Espero i desitjo  de tot cor que com a mínim el pediatra introdueixi llet artificial en substitució de la llet materna!

Quina por, quina por em fa un metge (o qualsevol professional) que fa de la seva paraula un manament i quina por em fa qui pot creure en la paraula d’un pediatre així, a ulls clucs!!

Podem estar tan cecs de no plantejar-nos si allò que ens diuen té sentit o no? Segurament funciona igual de bé (llegiu-ho amb ironia) com els mètodes conductistes per dormir, els pares contents… I la criatura què??? Què hi ha de les seves necesitats biològiques?

I també em pregunto de què serveix limitar i/o pautar l’alimentació d’una criatura tan petita? Això serveix per…? Per tenir criatures més disciplinades, més obedients, més educats…. Més què?????

D’il·luminats en aquest planeta n’hi ha molts i de gent que es creu que pot jugar a fer de Déu encara més.

 

Per mi res de tot això no té sentit… i segueixo sense respostes vàlides.

Vitamina D: el sol no és suficient?

divendres, 10/02/2012

-
Amb els anys les informacions es modifiquen i canvien, ara sabem que les candides al pit són un mite, que els tels poden espatllar la lactància….

-

Avui parlem de la vitamina D i dels canvis que s’han produït d’uns any cap aquí en el que a suplementació pels nadons es refereix. Ahir una amiga em va enviar aquesta notícia. On es comenta un cas clínic: una criatura de nou mesos amb lactància mateterna exclusiva, filla de mare de pell negra, que va ser diagnosticada de raquitisme per falta de vitamina D.

Fa uns anys dèiem a les mares que no calia suplementar als nadons amb vitamina D, que només que els exposéssim una mica al sol cada dia, en concret dues hores a la setmana, era més que suficient perqué fossin satisfets els requeriments de vitamina D la criatura.

420037_2908156215503_1008490864_32937812_493773196_n.jpg Però com en el cas de tels, infeccions i altres temes les recomanacions sobre la necesitat de donar vitamina D a les criatures han canviat.

La vitamina D també és coneguda amb el nom de calciferol. Les dues formes principals i fisiològicament més rellevants de la vitamina D són la vitamina D2 i la vitamina D3. La vitamina D sense número es refereix ja sigui a D2 a D3 o a les dues formes. És una provitamina soluble en greixos i es pot obtindre de dues maneres:

  • Per mitjà de la ingesta d’aliments que contenen aquesta vitamina, per exemple llet, ous, bolets….
  • Per la transformació de l’ergosterol (propi dels vegetals) quan reacciona amb la radiació solar. Els raigs ultraviolats de la llum solar són els responsables de la sintetització de la vitamina.

La carència d’aquesta vitamina produeix el raquitisme en les criatures. La vitamina D també és l’encarregada de regular el pas dels ions de calci als ossos. Per aquesta raó si hi ha deficiència de vitamina D aquest pas no es produeix i els ossos comencen a debilitar-se i a corbar-se produint-se malformacions irreversibles.

Pel fet que els nivells de síntesi de vitamina D en última instància depenen de l’exposició al sol, les mares lactants de pell fosca poden patir de falta de vitamina D. I si en tenen falta a la sang també poden tenir defidència de vitamina D a la seva llet.

Fa uns anys dèiem que només les mares de pell negra i les seves criatures, o les mares musulmanes o que per religió van tapades, havien de prendre suplements d’aquesta vitamina.

Tant les recomanacions de l’AEP com de AAP ara són diferents. De no ser necessari donar-los cap mena de suplementació ara s’ha vist que cal suplementar a totes les criatures amb lactància materna (les criatures que prenen llet artificial prenen llet suplementada amb la vitamina) amb 400 UI al dia de vitamina D fins que tinguin més d’un any.

Hi ha una analítica concreta per veure els valors sanguinis de la mare i veure si ella pot tenir una deficiència de vitamina D que faci necessari que ella també prengui una suplementació. Si teniu dubtes us podeu informar  i demanar-la al metge.

images (44).jpg Així mateix les mares lactants de pell fosca o que van tapades els caldria sempre la suplementació, per assegurar en primer lloc que els seus nivells són saludables ( la carència de vitamina D s’està relacionant amb moltes malalties) i en segon lloc per assegurar que la seva llet tindrà la vitamina D necessària que juntament amb el suplement específic a la criatura  li permetran tenir els nivells óptims de la vitamina.

Podríem fer el mateix si poguéssim posar al sol  les criatures, sense protecció solar,  però això augmenta el risc de càncer de pell, per tant sembla més segur suplementar que l’exposició al sol sense protecció.

Ara amb la informació a les mans us toca decidir a vosaltres si suplementeu o no a la vostra criatura. Això sí aprofiteu el moments de sol i bon temps per sortir a pasturar i sentitzar vitamina D!

El no negoci de la lactància (o els punts sobres les is)

dimecres, 8/02/2012

-

Fa unes setmanes que va aparèixer en el bloc d’un pediatra aquest tema, em va posar de mala llet però vaig callar, però dilluns va a aparèixer altre cop pel ciberespai en un altre bloc i ja no m’he pogut resistir!

-
Quan un no sap de que parla es mou en terreny relliscós i és pot fotre una castanya de por! I en aquest cas l’autor o l’autora del bloc se la fot i de morros!

Les assessores de lactància arribem a ser assessores després de ser mares, per tant la majoria tenim una feina abans de ser assessores. Una feina que ens dóna de menjar i que ens permet viure.

L’assessoria de lactància en la gran majoria de casos és un voluntariat, oferim els nostres coneixements i el nostre temps a canvi de res material o tangible. Hi ha qui és voluntari d’una gossera, d’una residència d’avis, d’un casal, de la Creu Roja…. I és evident que el voluntariat sigui quin sigui no ens paga les factures. Ja ens agradaria poder virure del que ens agrada!

Si us dic la veritat ser voluntari et fa perdre diners i molt de temps. El temps és del de menys hi ha qui mira les obres i perd el temps o qui es passa tres hores al Facebook i perd el temps o qui es toca els dallonses i perd el temps… Però les assessores de lactància en la majoria de casos perdem diners per ser assessores.

És utòpic pensar que ets assessora per generació espontània, que de cop després de ser mare i alletar x temps ja saps solucionar els problemes de totes les mares lactants del planeta. És com pensar que si per comprar-te un cotxe fossis mecànic o per tenir un ordinador fossis programador! Les assessores es fan i es formen en cursos de formació específics. I sí i això val diners: val diners llogar un espai, val diners prepara el material, val diners pagar als professors…. Per tant les assessores paguen la seva formació per ser voluntàries. El pròxim curs d’assessores de FEDECATA, que començarà d’aquí a unes setmanes, val uns 300 euros. Sí és pasta o sé, però us penseu que la federació és fa rica per fer el curs??? Per cert l’autor de l’entrada parla de curosos gratuïts per ser assessora, ja em pot dir quins!

Doncs ja tenim a l’assessora formada i amb el títol sota el braç. Amb els anys, el temps i la pràctica es pot treure’sel títol d’IBCLC, aquí teniu més informació del què és. I què ha de fer? Doncs pagar, fer-lo, aprovar-lo i renovar-lo cada 5 anys i cada renovació vol dir tornar a pagar.

Si ets una assessora com en el meu cas que no visc de l’assessoria, i sou una mica llestos, no hi veureu la gràcia per enlloc.

Per si us ho pregunteu o ho desconeixeu als grups no cobrem a les mares i no rebem cap mena de retribució per la nostra feina. Jo no cobro res quan faig d’assessora d’ALBA lactància, o per fer aquest bloc ni per atendre les consultes de lactància a través del mòbil d’ALBA o mails que m’arriben. Ho faig per amor a l’art com un munt més de dones meravelloses que conec.

Quan he cobrat quelcom relacionat amb la lactància?
En primer lloc quan faig formació d’assessores, transmetre els meus coneixements val diners i és així en el món de l’assessoria o en qualsevol altre tipus d’aprenentatge. O us van regalar les pràctiques del carnet de conduir?

En segon lloc quan he fet visites domiciliàries. En els últims dos anys he fet 4 o 5 visites d’aquesta mena, cobro 90 euros per visita d’un durada mínima de dues hores. Feu  números i veure com en sóc de rica per l’assessoria de lactància.

Si és cert que hi ha companyes que es dediquen a fer atenció domiciliaria: doules, IBCLS… i sí és cert que moltes si dediquen com a primera feina. I sí, és clar que cobren, en primer lloc perquè com he dit el seu temps val diners i en segon perquè els seus coneixements els costen pasta. Perquè, autor o autora del bloc, la lactància no és un procés fisiològic, ni és natural ni és pur instint com t’atreveixes a aventurar. La lactància és ciència i a alletar no se’n aprèn per art de màgia, ni per simple instint.

Per sort les mares poden triar què volen, una assessoria gratuïta en forma de grup de suport o una assessoria remunerada i individualitzada a casa seva.

El que seria fotut es poder contar només amb aquesta última opció! Però per sort cada vegada hi ha més grups de suport i més assessores formades que segueixen fent aquesta feina de manera altruista i assessores i doules que poden pagar les factures fent la feina que els agrada.

*Fotos d’Eulàlia Torras