Arxiu del mes: gener 2012

  2. 1
  3. 2

Els que remenen les cireres…

dilluns, 30/01/2012

-

… fan els que els surt de la xirivia! La xarxa bull, he rebut el mateix mail unes vint vegades, senyal que és important per molta gent.

-

Fa dies que l’acomiadament del Dr. Paricio circula per la xarxa, dies en que s’ha obert un grup al Facebook, en que s’ha començat la recollida de firmes a Actuable, dies en que tothom es pregunta com i per què un gran metge i millor persona es queda sense feina… He trigat uns images (42).jpg dies a fer efectiva l’entrada, perquè com vaig expressar a la xarxa volia estar segura que cap acció ni amb cap iniciativa  podia perjudicar al doctor.

Suposo que aquestes alçades, si llegiu al bloc vol dir que formeu part d’aquest mundillo, totes sabeu que l’hospital on treballa el Dr. Paricio ha optat per no seguir contant amb els seus serveis. Potser moltes no li posàveu cara a aquest home de lactància. En Carlos González, per la seva difusió, té més seguidores i totes li poseu cara, però el Dr. Paricio ha estat treballant  des de l’ombra.

Totes coneixem el seu fill, la web on les mares i assessores podem consultar la compatibilitat dels medicaments amb la lactància. Aquesta web ha salvat milers de lactància, és el referent de les mares lactants, perquè si tinguéssim de confiar en els prospectes del medicament aniríem servides!

Els gestors i polítics es mouen entre xifres, nosaltres entre sentiments i el valor de la seva feina no es pot quantificar amb diners. Estic segura que el Dr. Paricio aviat tindrà feina en qualsevol altre hospital, de fet se l’haurien de rifar, i que ell seguirà incansable amb la seva tasca en favor de la lactància.

Al bloc hi ha un parell d’entrades que demostren la incompetència i la falta d’informació i formació dels metges. Si no podem valorar la feina dels millors, dels que s’hi deixen l’ànima i la vida per ajudar els altres ja podem plegar. Els seus companys que el coneixen i el respecten ho saben bé i van emetre aquest comunicat que copio per si no l’heu llegit:

Hola a tots:

El motiu d’aquest correu és informar del que estem passant a Dénia, amb les noves gestions privades. Com sabeu, els caps de servei que van passar des de la Conselleria, per seguir sent caps en la nova gestió, van haver de sol·licitar una excedència especial de tres anys i passar a règim laboral. La Conselleria els va prometre que passats aquests tres anys, si la cosa no quallava, o per altres motius, podrien tornar a la seva plaça. Ha passat el temps i els tres images (43).jpg anys es compleixen divendres. En el cas del nostre cap, José María Paricio, al que tots coneixeu, l’empresa li ha comunicat que no compten amb ell pel futur, convidant-lo a marxar després de tants anys de bon fer. La sorpresa és que la plaça que va guanyar per oposició i que va ratificar en dues ocasions més, també per examen, misteriosament ha desaparegut, quedant-se amb el cul a l’aire. 
Per a nosaltres, José María és més que un referent professional en pediatria en general i en
lactància materna en particular, un excel·lent gestor i líder humà, que ha aconseguit que cada un nosaltres estiguem ara mateix en el millor grup humà que haguem conegut mai.
Per això sol·licitem la vostra ajuda. Hem plantat cara a la direcció sol·licitant la “marxa enrere” d’aquesta decisió. Hem pres una sèrie d’iniciatives tan internes com a nivell social per justificar la nostra actitud. 
Us demanem, lliurement, i segons el compromís de cadascú amb el Dr. Paricio, que expresseu via mail, a aquesta mateixa direcció, unes paraules de suport i d’ànim per a José María, alhora que seria un error que en l’àrea de Dénia es prescindís d’un professional excel·lent que, a dia d’avui, segueix gaudint amb la seva activitat (al peu del canó fent guàrdies, fins i tot de transport neonatal, sempre obert a col·laborar en cursos-xerrades de lactància, etc). Aquest correu, si no expresseu el contrari, servirà per fer un dossier que presentarem a la direcció del nostre hospital. Podeu enviar aquí els vostres e-mails: pediatriadenia@gmail.com

images (41).jpg Podeu entrar al grup creat a Facebook, i jo us proposo una cosa més. Feu un comentari a aquesta entrada, expliquen en quin moment vàreu fer servir la web, quin medicament us van dir que no podíeu prendre o quina prova no us podíeu fer, en quin moment vau estar a punt de deixar la lactància i la web del Dr. Paricio i el seus col·legues (em nego a dir que és de l’hospital) us van ajudar.

Em comprometo a fer-li arribar els comentaris a ell i al seus caps que només pensen en xifres!

 

Etiquetes: ,
Publicat a Posem cara a la lactància | 22 comentaris »

mamaguapa

divendres, 27/01/2012

-

Noies, avui és divendres i després d’una setmana molt dura cal acabar-la amb energia, alegria,  bon humor i amb regal!
-

Noietes sabeu que anar de compres no és cap vici per mi, ho odio amb tot el cor. Potser sí quan jo vaig ser mare lactant hagués tingut a un clic webs com la de mamáguapa m’ho hauria pensant. Quin plaer poder comprar amb un clic roba xula, moderna i acolorida… mam-guapa.jpg Perquè ja sabeu que la roba de lactància em sembla tot sovint força estratosfèrica.

Aquesta nova web és d’unes amigues i tenim una proposta per vosaltres! Proposta anticrisi que us permeti lluir per dintre la mar de guapes i desfer-vos de les andròmines que tingueu per sostenidors “maternals”! Que estic segura que si remeneu el calaix de la roba interior teniu un sostenidor d’aquells que fan goig de llençar a les escombraries però per mandra o perquè són còmodes no ho feu. Doncs ara aquests sostenidors tronats de lactància tenen premi!

Ja podeu anar a buscar la càmera de fotos i preparar-vos!

Què us cal fer:

1-En primer lloc fer una foto, penseu que ens cal veure com en són d’horribles, desfets, vells, antediluvians o lletjos amb avarícia.
2- Entreu a la web de mamáguapa i subscriviu-vos al newsletter.
3-Ara entreu al vostre Facebook i aneu a la pàgina de mamáguapa.
4-Cliqueu m’agrada.
5-Pujeu la vostra millor foto al seu mur.
6-Demaneu vots als amics, coneguts, a la sogra o el veí del cinquè!

IMG-20120126-00396.jpgLa foto que tingui més vots guanyarà un val de 20 euros que podrà bescanviar a la botiga de mamáguapa per uns sostenidors de lactància precios, fashion i mega nou!

Apa doncs us deixo remenat calaixos i per inspirar-vos una mica he anat a buscar els meus, consti que fa anys que no els faig servir i estic segura que no són els pitjors, aquest només està una mica descolorit  i donat de si. Espero veure els vostres al Facebook de mamáguapa!

Molta sort a totes i que guanyin els pitjors!

*Divendres al mur del Facbook de mamáguapa la guanyadora!

Etiquetes: , ,
Publicat a Posem cara a la lactància | 3 comentaris »

I el gran?

dimecres, 25/01/2012

-

Aquest preciós retrat s’anomena “La Verge del camp ” és obra del pintor americà Gari Melchers.
I tot i que el pintor retrata aquesta madona del segle XIX alletant a la seva criatura el que realment m’interessa és la criatura rossa que hi ha a la dreta de la imatge. La germana/germà gran que s’acosta a la mare, fa notar la seva presència…. I potser demana teta??

-

Suposarem que aquesta mare fa tàndem i tot que ja hem parlat altres vegades del tàndem, de la seva nul·la perillositat per la criatura recent nascuda, avui m’agradaria parlar dels sentiments/comportaments que el tàndem pot produir al germà gran que acaba de cedir la seva teta a un petit desconegut.
images (39).jpg Després de mesos de sense pràcticament llet, si no s’ha deslletat, el germà gran està àvid de lleteta i l’arribada d’un munt de llet els obre la gana! Volen mamar cada vegada que mama el petit, si fos per ells es passarien el dia enganxats a la teta i això s’acostuma a traduir en un augment notable de pes. Es posen rodonets com pomes!

Acostumen a ser conscients (depèn de l’edat) de quin pit és “el bo”: el que produeix més llet i “el dolent” i acostumen a entendre i a cedir el bo al nou germanet sense massa problema.
El tàndem els ajuda a no sentir-se desplaçats amb l’arriba de la nova criatura, comparteixen la mare i el més sagrat: el pit!

Avui les mares expliquen què pensen que va suposar el tàndem per les seves criatures:

-
“La gran té 4 any i mig i peque en farà 2 al febrer.
Al principi, va ser una mica difícil perquè la gran ha tingut gelosia de la seva germana i no li feia molta gràcia això de compartir la seva mama, però tot i així per a ella va ser una manera de portar-ho millor perquè podia seguir donant-li i així no es sentia desplaçada. Això si durant gairebé tot el primer any, cada vegada que la petita estava a la teta (molt sovint) la gran també m’ho demanava! Des de fa poc intento no fer-ho al mateix temps i en aquest cas li demano a la gran que s’esperi una mica. De vegades és la petita qui no vol compartir amb la seva germana. Però la majoria de la vegades estan les dues a la teta sobretot quan torno del treball i és el nostre moment del dia.  Ara les dues són cada vegada més còmplices”

“Per a nosaltres va ser positiu sobretot pel tema de la gelosia. També positiu perquè fluís la llet amb més força , sempre tenia els pits plens i de fet crec que mamar les dues juntes els ha creat un vincle molt especial”

“Per la meva filla crec que l’hi ha servint per sentir-se menys desplaçada. Però els començaments van ser molt durs perquè el petit no images (40).jpg s’enganxava bé i cada presa era un suplici pel que no era capaç de donar-li el pit als 2 alhora. I la gran era veure el seu germà al pit i voler-ne de forma desesperada. Fins que va assumir que havia d’esperar, que el petit tenia preferència perquè només es podia alimentar de llet de mami! Ho vam passar bastant malament. Però ara és ella mateixa la que si està al pit i el seu germà plora es deixa anar de seguida perquè pugui posar-lo a ell i no plori”

“En el nostre cas sí que va augmentar bastant la demanda de la gran en néixer el petit. Va passar de prendre 4 o 5 vegades a la setmana a un parell de preses al dia, però només els primers dies … I li deia a la seva germana: Val jaaaa que te l’acabes!

De fet recordo que en aquesta època la gran estava com una poma, perquè tenia gairebé 4 anys i menjava molt i mamava molt, tenia por que la seva germana la deixés sense llet!

“Donar pit a un germà gran es una manera “fàcil” de que es senti estimat i tingut en compte. Fàcil perquè ho pots fer mentre alletes al bebè. Però ho he posat entre cometes perquè també és molt intens i esgotador…”

“En el nostre cas el gran si que va augmentar la demanda, sobretot a les nits, però al cap d’un temps vam establir normes, 3 vegades al dia i només a casa, i llavors va estar molt millor. Quan va néixer la seva germana van canviar moltes coses en la seva vida; penso que seguir prenent el pit era com “estar a casa”, una cosa així com “això no ha canviat tant”.

“Si, la demanda va pujar (una mica només perquè sempre ha pres molt pit) quan estàvem a casa, quant sortíem amb les amigues, per descomptat, se’n oblidava i descendia. Dos anys després, amb 5, seguim igual; moltes vegades demana quan veu a sa germana”

“Abans de néixer el seu germanet ja li va deixar la seva teta, deia: “Aquesta és meva i aquesta de del germanet ” Va ser molt bonic quan es van conèixer, després de gairebé 18 mesos segueixen compartint, i a més juguen mentre mamen.”

“Ara tenen 2 i 4 anys i segueixen fent tàndem. Això sí quan el petit demana, el ran de vegades vol i si el gran demana el petit demana segur. Ha estat una experiència meravellosa per a tots encara que de vegades sigui esgotador”

“Els primers mesos, el gran, que era capaç de menjar-se tres plats de cigrons, va tornar pràcticament a la LME.. No sé si el va ajudar o no a portar millor l’arribada del germà, la veritat és que era petit i li va costar… Cada cop que el petit mamava, ell me’n demanava, com si només volgués saber si encara n’hi donaria a ell (sovint feia una xuclada i llestos), com una prova d’amor…. A casa no l’hi vaig negar mai al carrer o al parc sí, estàvem al març i donar-n’hi a tots dos alhora m’hauria suposat despullar-me massa..”

Germà_gran.jpg

“En el nostre cas, crec que a la gran l’ha ajudat a sentir-se segura i confirmar que la mama també està per ella. Quan el petit demana, gairebé sempre ella també, ni que sigui per fer un xarrup. Els primers mesos va augmentar mooooolt la demanda, ara set mesos després comença a ser com abans de parir, poquetes vegades. És una passada la complicitat que hi ha entre els dos mentre mamen junts! De vegades la gran li diu al petit, que de seguida es despista: “Va, pipa!!!” I el petit s’hi tronxa…En algun moments és esgotador, i segons com, al carrer per exemple en ple mes de gener, incòmode i glaçat. A la gran de vegades li costa entendre que s’ha d’esperar, que si no la mama es congela les dues tetes…”

“El meu fill tenia 21 mesos quan va néixer la seva germana. No li va costar gens compartir les popes amb ella, entenia que era petita i necessitava popar primer (quan no popaven alhora). Com que no li he restringit mai el pit, no ha sentit que ella li hagi “pres” res, simplement ho gaudeixen junts.  Ell  ara té 3 anys i mig i ella un i mig, popen junts o per separat i es fan bromes i tot. Si ella està popant i seiem en una cadira (els 2 no hi caben) li fa “te tato” i quan ell s’acosta s’amorra ràpid a la popa rient i ell li diu “si dius te tato me l’has de donar eh!” i es toquen la cara, les mans o els cabells mentre popen. Quan el nen vol popar de les 2 li recordo que n’ha de deixar per la germaneta (si ella no ha popat encara) i de vegades ell mateix quan acaba diu: “n’he deixat una mica per la tata eh…”. La veritat és que ho gaudim molt! I quan el pare fa broma i demana, la nena diu “te papa!”…si és que n’hi ha per tots! Hahahaha…”

Gràcies a tots i totes!

Etiquetes: , ,
Publicat a Art i lactància, Situacions de la lactància | 10 comentaris »

A veure qui la diu més grossa II

dilluns, 23/01/2012

-

Bon dilluns!! Què començem amb uns somriures? Ahir em va trucar una llevadora i em va recordar que tenia més bestieses per publicar! Un altre dia us explico la conversa, avui us deixo amb aquestes perles!

-

• Ginecòleg d’urgències: “Amb una mastitis cal deslletar o pots infectar el nen”. Vaig sortir amb recepta d’antibiòtic per mi i la recepta emo3.jpg de llet artificial pel nen.

• Quan el meu major tenia un anyet em van operar d’hèrnia i en el pre-operatori pregunti si hi havia algun problema d’incompatibilitat (de l’anestèsia) amb la lactància. La infermera em pregunto l’edat del meu nadó i quan li vaig dir que 1 any em va dir: “Saps que ja no li estàs fent cap bé, no??

• Metgessa de capçalera de la meva mare:

Jo: Mira, que tinc el metge a Xàtiva, però com a treball aquí m’he sortit un momentet perquè no em trec el refredat de sobre i per no perdre tantes hores … Tingues en compte quan em receptes que estic alletant

Ella: Al teu filllllllllll???? Però quin temps té ??????

Jo: tretze mesos

Ella: Deu meu! Això l’hi has de treure però JA! No només no alimenta, és fatal psicològicament parlant.

Jo: Ah siiiii? Doncs no ho sabia, em fas la recepta si us plau?

emo1.jpg • Al tramuatòleg:

Dr: Doncs en les radiografies no et surt res.

Jo: I una ressonància?

Dr.: No, no. Et donaré medicació per al dolor durant tres mesos.

Jo: D’acord, tingui en compte que estic donant el pit

Dr.: Quants mesos té?

Jo: Divuit

Infermera: Acabéssim!

Jo: Perdó?

Dr.: Quina mania teniu ara amb donar el pit TANT TEMPS, normal que et faci mal l’esquena, camina, treu-li la teta i quan estigui deslletat tornes.

Jo: Miri, ni la vaig a deslletar ni vaig a tornar quan ella es deslleti sola

Demano canvi de metge al moment, em van fer ressò i tinc dues hèrnies discals.

• Ginecòleg privat. Primera revisió després mesos després del part. Revisió dels “baixos”, tot perfecte, revisió dels pits:

emo4.jpg Dr. Li vas donar pit o biberó?

Jo: Li dono pit.

Dr. ¿Però encara li dones pit!?, Què faràs com les gitanes, donar-li pit fins que li vingui la regla?

Jo. Fins que ella vulgui.

Dr. Però tu ets gitana o paia?

Jo: Jo paia, i el meu marit gitano (mentida)

Dr:……

Passem de nou a consulta

Dr. Doncs ja li pots anar traient el pit, quina barbaritat, segueixes la moda per a tot?

Jo: Em pot dir si està tot correcte per posar-me l’anell?

Dr. Que sàpigues que l’anell no el pots fer servir fins el deslletament.

Jo. Moltes gràcies, quant és?

Dr. 80 €, si hi hagués alguna cosa en els resultats, com sempre, et diríem. I fes el favor de llevar-li el pit.

• Em van dir que la podia ofergar amb els meus pits … “Estreny aquí i així (tocant-me) perquè no s’ofegui” ” Segueix viva 3 anys després

emo2.jpg • La meva filla després d’una súper bronquiolitis als 6 mesos havia guanyat molt poc pes i la pediatra que a la seva consulta m’havia vist donar de mamar 2 vegades, m’explicà que la meva filla guanyava poc pes perquè menjava molt pit, que com no parava de donar-li teta, prenia tanta llet que el seu cos no podia gestionar-la. A més  em va aclarir que la meva filla no era un remugant! Vaja, no ho havia notat …

• 15 dies de nascut el metge: “La teta, cada 3 hores, i només 20 minuts. Això, de 8 del matí a 12 de la nit. De matinada, res de teta, perquè a aquestes hores no tindrà fam. Si insisteix molt, li dóna un bibe amb una infusió d’anís estrellat. I no et fiquis en martingales”.

• Llevadora, setmana 20 i pico de gestació :

Ll:Voldràs donar-li pit?

Jo: Eh, doncs, sí.

Ll: A veure deixim veure els pits.

Jo li ensenyo amb cara de no saber perquè m’els fa ensenyar.

Ll: UUUFFF, amb aquestes tetes tan petites NO podràs donar de mamar (!!)

• A una mare que es va fer una radiografia de tòrax li va dir que no li donés de mamar en no sé quantes hores però que es tragués la llet i la hi donés amb el biberó … Mamelles radioactives!!!

• Nen amb febrer i mocs. Pediatra: li dones tal medicament, molt líquid i res de pit com a mínim un parell de dies, que la llet materna fa mocs.

emo5.jpg

 • A la visita dels 15 dies del meu primer fill:

 P: quantes vegades li dones pit? I quanta estona?
-
Jo:No ho sé, molt, per ell tot el dia.
-
P: Ui! Això no pot ser, et pren el pèl, ja li pots donar xumet i bibi d’aigua.

• La infermera, (amb 9 mesos del nen): “… Però la teva llet no val perquè el nen ara té més activitat i necessita hidrats de carboni”

Etiquetes: , ,
Publicat a Mitologia i "rumorologia tetil" urbana | 15 comentaris »

Josep Gutiérrez Roig

divendres, 20/01/2012

-

Quan no ets mare i veus criatures amb la seva mare potser (potser) arribes a pensar o dir alguna vegada “aquesta criatura està molt emmarada, oi?!”

-

mom baby hands.jpgD’aquesta frase en podeu trobar la versió afirmativa i la versió interrogativa però totes volen dir el mateix: Malament aneu!

Ja us dic que em declaro culpable, jo havia pensat aquesta frase en alguna ocasió però si has estat mare aquesta frase l’esborres del teu vocabulari o del teu pensament ipso facto!

Sabem que el terme emmarat té una connotació clarament negativa, ho he buscat en dos diccionaris i queda clar que sembla que estar emmarat no és res de bo:

•Que no sap estar sense la mare. Una criatura molt emmarada.
•Excessivament vinculat a la mare. Una criatura molt emmarada.

I el primer que em pregunto és per què no existeix el terme “emparat”? Com és que no he sentit mai a ningú que li digui amb la mateixa intenció a un pare: Ui!! Aquest nen està molt emparat!?
images (37).jpg Si el pare i el fill tenen una bona relació, una relació estreta i ferma això és un situació meravellosa que cal lloar i de la que cal deixar- ne constància! Que tothom ho sàpiga!

Fem un ús sexista del llenguatge, està emmarat és nociu i tòxic, està emparat és quelcom extraordinari i de rellevància.

Les definicions dels diccionaris són demolidores, em recorre un calfred perquè em resulten terribles. Què vol dir estar excessivament vinculat amb la mare? Potser si la “criatura” té 40 anys i segueix necessiten a la seva mare per anar a dormir m’atreviria a dir que està emmarat però si la criatura té pocs anys, no ha d’estar vinculat amb la mare?

I la lactància sembla que afavoreix aquesta terrible vinculació estreta i nociva amb la mare. No podem negar que la lactància crea una vinculació molt estreta amb les criatures, una relació íntima i molt intensa. Una mena d’enamorament profund i boig que no atén a raons.

Per molta gent aquest vincle no es pot allargar massa. Ja sabeu que per aquesta gent alletar està molt bé però s’ha de fer a casa ( d’això images (38).jpg un dia em vull fer una entrada), i només uns pocs mesos, ja sabeu: ” Als 3 mesos ja has complert, dona!”
I és evident que una lactància que s’allarga “massa” els sembla inapropiada perquè allarga aquest vincle  de la criatura amb la mare. És en aquest moment quan comencen a opinar (en veu alta) que la criatura està emmarada i la lactància en té la culpa.

La lactància no és la culpable, no és més que el resultat d’un tipus de criança on la mare, i posteriorment el pare, és la referència principal de la criatura. I la relació que s’estableix amb ella és bàsica i necessària pel bon desenvolupament emocional de la criatura. Som el seu centre fins que ells se senten capaços i amb l’autoestima suficient per ser ELLS. I això senyors no acostuma a passar als tres mesos!

Com diu el proverbi castellà: “Madre no hay más que una y a ti te encontré en la calle” m’ha costat anys entendre aquesta frase però des de que sóc mare l’entenc i la comparteixo! No hi ha amor més gran i més bidireccional que el de una criatura a la seva mare i el d’una mare a la seva criatura perquè durant una llarga etapa els cal ser una sola persona.

Per cert, suposo que i heu llegit el títol no enteneu res. No us preocupeu cap de vosaltres coneixeu a aquest senyor: Josep Gutiérrez Roig, ni falta que us fa per cert. És el meu veí del cinquè primera. Quan em deien que les nenes estaven emmarades i feien massa teta els deia: “I de qui han d’estar del veí del cinquè????? Però si ell no té tetes!!!”

Etiquetes: , ,
Publicat a Posem cara a la lactància | 5 comentaris »

Sense rutines, millor

dimecres, 18/01/2012

-

Les criatures neixen preparats per mamar però ells no poden triar el part que els espera.

-

Llegia en un fòrum com explicaven un part a la mateixa clínica que jo vaig parir a les meves filles. La mare estava encantada però jo tenia els pèls de punta! La seva lactància no anava massa bé i es preguntava la raó. Les seves dificultats podien ser per moltes causes però el seu part i post part no ajudaven.

images (35).jpg Tot sovint quan parim per primera vegada no triem res del nostre part. Els coneixements venen com venen i ens adaptem a ells sense més. Les criatures, a terme i sanes, neixen preparades per mamar però moltes de les rutines hospitalàries poden afectar o dificultar en major o menor grau la lactància.

Són coses que com a mares novelles no sabem però que val la pena com a mínim conèixer per poder saber a que ens atenem.

  • La inducció del part – Pot afectar negativament la lactància per diverses raons: s’ha demostrat un augment en el risc de hiperbilirubinèmia neonatal, sovint causa contraccions uterines de tal intensitat que cal l’administració d’analgèsia (amb el seu subsegüent efecte sedant en el nounat  que pot impedir o dificultar la succió efectiva en la primera hora post part i dies posteriors) i  augmenta el risc d’una cesària. A més la necessitat d’utilitzar la monitorització constant condemna a les mares a la immobilitat, perllonga la durada del part i augmenta també el risc de part instrumentat.
  • La posició supina o de litotomia: Aquesta postura “típica” a l’hora de parir no es basa en evidència científica. És una postura que no beneficia ni la mare ni el nadó, exclusivament permet la comoditat d’execució als gines i les llevadores. Els efectes negatius de la posició de litotomia són clars:
    1. Pot produir hipotensió i insuficiència placentària per la compressió de la vena cava inferior amb els efectes negatius que suposa pel nadó.
    2. La llibertat de postures té de per si un efecte analgèsic que redueix la necessitat d’analgèsia mitjançant narcòtics. En aquesta postura el dolor augmenta.
    3. La posició supina afecta la lactància perquè augmenta l’ús d’analgèsia farmacològica, perllonga la durada del part, augmenta el cansament matern, i augmenta el risc d’alteracions del batec cardíac fetal que portin a una cesària o un part vaginal operatori.
  • Fòrceps/ventoses- L’ús d’instrumental pot produir danys temporals en els nervis cranials encarregats de regular els reflexos de succió i deglució i produir paràlisis facial, que evidentment pot afectar a les capacitats innates de succió de ladescarga (1).jpg criatura. També produeixen dolor (recordem que els nonats senten dolor des de les 25 setmanes de gestació) que pot interferir a l’hora de poder col·locar a la criatura en una postura que li sigui còmode.
  • L’ús d’analgèsia/anestèsia farmacològica: L’ús de narcòtics inhibeix la capacitat del nadó per reconèixer el pit matern i mamar per ell mateix. Hi ha una major incidència de puntuacions baixes d’Apgar (<7), major incidència d’hipotonia neonatal, i major probabilitat de requerir oxigeno teràpia i ressuscitació. S’ha demostrar científicament que els nadons poden presentar dificultats de succió durant dies.

images (34).jpg

  • L’episiotomia rutinària: Davant la manca d’evidència científica que justifiqui la utilització rutinària de l’episiotomia l’OMS ha discutit el tema i ha conclòs que el procediment no s’ha d’usar rutinàriament. Limita la capacitat per buscar postures còmodes per alletar, pot endarrerir la sortida de casa de la mare, i té un efecte negatiu en la seva autoestima i estat anímic.
  • Apiracions/manipulació: Tota manipulació infligida en la boca de la criatura pot crear un rebuig a qualsevol contacte oral posterior, ni que sigui amb el pit. La boca és la primera connexió del nadó amb el món. A través de la seva boca descobreix el que l’envolta. Molts nadons que han estat intubats presenten aquest trauma oral.
  • Higiene de la criatura: Les criatures neixen amb les manetes “macerades” en líquid amniòtic, tots ells fan aquesta olor. Les mans els serveixen de guia: les oloren, gategen, i busquen el mugró i el calostre que fa la mateixa olor. Les criatures arriben netes i protegides pel vèrnix caseós. Les colònies i perfums no els calen per res i entorpeixen la seva resposta per trobar el pit

images (36).jpg

  • Separació/Nursery: La separació de la mare i el seu nadó impedeix l’inici de l’alletament durant la primera mitja hora després del part. Les separacions injustificades faciliten “el biberó fantasma” o l’introducció de xumets. Mare i fill no haurien d’estar separats en cap moment i les nursery haurien de desaparèixer del mapa!
-

No cal dir que res és insalvable i que moltes lactàncies funcionen tot i aquests despropòsits, però no costa res evitar-los i facilitar el camí a mares  i criatures!

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a Situacions de la lactància | Deixa-hi un comentari »

Colomins obriu el bec

dilluns, 16/01/2012

-

La setmana passada es va publicar un estudi del que es va extraure la informació que van voler. I jo pensant en els ocellets!

-

396852_3046414045742_1424889487_33108168_323729307_n.jpg

Llegir acostuma a fer mandra i més si és un estudi científic. Qui vol llegir tantes dades, tanta informació, saber com el van fer, quin mètode van utilitzar! Buf quin pal*!!
Els humans som mandrosos per naturalesa i si podem escriure un article rapidet, i ja que dins l’estudi científic tenen el detall de posar-nos un resum en forma de conclusions, per quina raó hauríem de llegir l’estudi sencer!?

La primera part del resum de l’estudi en qüestió diu:

“Els nadons alimentats amb pit i lactància mixta van ser qualificats per les seves mares de tenir temperaments més difícils (..), somreien i reien menys, feien més ús de les vocalitzacions, i tenien menys capacitat per calmar-se sols”

Uf!!! quina frase més llarga, ens cal resumir-la i fer-la més entenedora, per tontos vaja,  així que, millor fer-ne un resum. I així ho han fet pràcticament tots els diaris i revistes d’Angalterra i part de l’estranger:

• BBC : “Els nadons alletats són més irritables i ploren més”

• Associació de Premsa del Regne Unit: “Els nadons alletats són més difícils”

• Daily Mail Títol:” El pit és el millor? Un estudi troba que els nadons alimentats amb llet de fórmula ploren menys i agafen amb més facilita el son”

• ABC News” Els nadons alletats ploren més”

• Huffington Post:” Els nadons alletats són “més difícils” que els nadons alimentats amb biberó“

• Metro.co.uk: “La lactància materna fa que els nadons plorin més i riguin menys”

• Daily Telegraph: “Un estudi troba que els nadons alletats ploraven més i eren més difícils de calmar que els de biberó”

• Indian Express: “Els nadons alletats són més irritables i ploren més“

• Fyxnews: “Els científics diuen que els nadons alletats poden plorar més”

• Medical News Today: “Els nadons alimentats amb llet materna ploren més, i són més difícil de calmar”

• NetDoctor: “Els nadons alletats  són més irritables que els nadons alimentats amb biberó”

• NHS: “Les mares han d’esperar que els nadons alletats plorin més“

Va, ara fem un exercici de sinceritat. Imagineu que encara no sou mares, esteu en estat i llegiu algun d’aquests titulars de la premsa, què en pensaríeu de la lactància? Tindríeu ganes d’alletar?

Ostres! Si tothom sap que alletar és un sacrifici per les mares, que és difícil, fa mal, que et fa caure el pit…  I ara a sobre demostren que els nenes surten més ploraners i menys alegres*! Apa que li doni la teta qui vulgui! O no??

Però a amigues, i amics, si fem l’esforç de deixar-nos les celles més enllà del titular i activar una mica la neurona mandrosa, veurem que l’estudi no va en contra de la lactància materna encara que els titulars sensacionalistes ens ho vulguin fer creure.

En primer lloc l’estudi valora el comportament de les criatures als tres mesos. Tothom sap com n’és de fàcil aquesta etapa en la vida d’una criatura i d’una mare*.

L’estudi diu que sí, que les criatures alletades es mostren més irritables i més exigents però que no cal prendre això com una cosa negativa sinó positiva. Les criatures alletades es comuniquen amb els pares ( recordem que el plor és la seva forma de comunicació) i els fan saber el que els cal per regular la seva alimentació.

a,aa.jpg L’estudi conclou que la llet materna és el millor per les criatures i que potser el que passa és les criatures que prenen llet artificial estan sobrealimentades.

L’estudi conclou:

(…) les mares que alleten poden percebre que nadons alimentats amb fórmula són més continguts, i l’evidència suggereix que algunes mares creuen que la principal causa de l’angoixa infantil és la  fam.

Dibujo.jpg

La raó més repetida en les dones que deixen d’alletar és que “la llet materna per si sola no deixava satisfet al nadó”, que reflecteix la percepció de la mare envers la senyalització de la criatura. Les mares poden rebre més informació sobre la dinàmica del comportament en la lactància materna per tal de tenir una expectativa millor i comprendre el temperament infantil normal i, quan sigui necessari, el suport per fer front als aspectes difícils del temperament infantil”

Ull a la dada : TEMPERAMENT NORMAL!

Llegia l’estudi i recordava el nius de mallerengues que se’ns fan a prop de la finestra cada estiu. Quan els colomins comencen a reclamar el menjar ho fan com si es morissin de gana, els becs oberts de bat a bat, els coll allargassats lluitant entre ells… A mi em sembla exagerat però ja es veu que és el que  toca! Reclamar la teca!

 

*Llegiu les meves paraules amb ironia!

 

Etiquetes: , ,
Publicat a Mitologia i "rumorologia tetil" urbana, Situacions de la lactància | 5 comentaris »

Calma i tranquil·litat

divendres, 13/01/2012

-
Suposo que totes heu sentit la notícia sobre les pròtesis defectuoses de la marca P.I.P. Avui entrada per parlar del tema.


-
Com sabeu porto el telèfon de consultes d’ALBA. Quan la notícia de les pròtesis va sortir a la llum vaig pensar quan temps trigaria a rebre trucades de mares lactants que portessin les pròtesis afectades. He trigat uns dies però ja han començat. Per tant opto per deixar per escrit aquesta informació de manera que es pugi consultar.

PIP.jpg En primer lloc el que caldria recomanar a totes les mares que portin pròtesis és tranquil·litat. Sí, sé que és complicat seguir aquest consell però si en aquest moment alleten la millor opció és seguir amb l’alletament i pensar les coses abans d’actuar.

La següent recomanació seria que es posessin en contacte amb el seu cirurgia per poder fer una ecografia i controlar l’estat dels implants. Recordeu que les probes diagnostiques són compatibles amb la lactància.
Sembla que aquests implants en concret es comencen a degradar de manera important i perillosa al cap de 8 anys de la seva col·locació.

Hi ha dones que han notat dolor, picor, cremor… Que podrien indicar que la pròtesis s’ha trencat.

Però les mares patim per nosaltres però patim molt més per la salut de les nostres criatures. Les dones amb les que he parlat es debatien entre treure’s els implants de manera immediata, amb la pèrdua de la seva lactància, o esperar fins els deslletament per treure-les. Però és clar la por a passar quelcom nociu, penseu que la silicona que van utilitzar per les pròtesis és una silicona d’ús industrial no apte per l’ús estètic, a través de la llet a les criatures els fa pensar que potser seria millor deslletar de manera immediata.

Com que jo tampoc sabia què era millor vaig demanar ajuda, com sempre quan estic perduda, al Carlos González que molt amablement m’ha permès traduir i publicar al bloc la seva resposta. Aquí us la deixo:

” Pel que jo sé, no està clar que els implants siguin realment perillosos, o que treure’ls sigui menys perillós que deixar-los, al cap i a la fi, treure’ls és una operació quirúrgica. Aquí tens l’article de la wikipedia francesa i el comunicat de les autoritats franceses.

images (33).jpg Es tracta d’uns pocs casos de càncer, que no hi ha manera de saber si van ser provocats per la pròtesi o si s’haguessin produït de totes maneres.

Francament, la reacció que s’està produint és molt exagerada. Quan es va descobrir que el tabac produeix càncer (i això sí que està ben demostrat, i el risc és alt) els fumadors no es van espantar tant, la majoria ni tan sols van deixar de fumar.

L’únic que tenim és uns pocs casos de càncer entre centenars de milers de dones que porten els implants. Podria ser coincidència, i en tot cas sembla un risc baix.

Si jo fos una dona amb un implant, abans de treure-me’l esperaria uns mesos a veure en què acaba tot això. Segur que en diversos països estan fent estudis per veure si de veritat hi ha risc o no.

I, en tot cas, el risc és per a la mare. Res fa pensar que, primer, els productes tòxics de la pròtesi puguin passar a la llet, i, segon, puguin tenir cap efecte per via oral. Si us plau, els nens es passen el dia xuclant coses que ningú s’implantaria en el cos. La toxicitat d’un producte és molt diferent quan t’ho prens per via oral o quan t’ho implantes i el portes dins durant anys.

No veig cap motiu per deixar de donar el pit. Ni per córrer a treure’s l’implant.”

Entenc com a mare que la por ho pot inundar tot, i també em puc imaginar que si consulteu al ginecòleg no donarà massa valor a la vostra lactància en curs i potser optarà per recomanar la fi de la lactància i l’extracció sense més… Per tant calma i tota la tranquil·litat que pugueu abans de prendre cap decisió important.

 

Etiquetes: ,
Publicat a General | 6 comentaris »

Abans d’hora IV

dimecres, 11/01/2012

-

Última entrada de l’aventura d’una mare adolescent.

-

“La lactància anava molt bé. Tots dos la desfruitàvem molt però en aquells anys, jo, era encara més imperfecta que ara. Em deixava portar sovint pels comentaris d’altres i també tenia una inexplicable necessitat de que el meu bebè creixes ràpid, anés cremant etapes sense aturar-se i fos el primer en fer això o allò altre com si la vida fos una carrera. Així que poc després dels tres mesos vaig començar a introduir altres aliments. El primer va ser suc de taronja (!!). La meva sogra no podia ser més feliç. Per primer cop podria ella mateixa alimentar el seu net. Fins el moment havia hagut de limitar-se a observar tot i que cada dia em demanava fer-li un biberó amb la llet per foto0324.jpg nadons que tenia emmagatzemada a casa perquè ens la donaven a Càritas i encara no havia trobat a qui donar-li.

Li vam preparar el suc i el vam fer esperar pel pit per a que tingués gana. Se’l va prendre.
La lactància va continuar tot el despropòsit constant amb la introducció de l’alimentació complementaria. La iaia es passava hores darrere el nen per fer-li menjar diversos purés mitjançant jocs i enganyifes varies.

Als nou mesos em vaig posar a treballar i ell començà l’escola bressol. Quan ens retrobàvem no importava el temps que havíem estat separats, l’acció sempre era la mateixa: teta i més teta.
Poc desprès de l’any van començar els comentaris desafortunats de la família del pare, el nen era massa gran per fer pit. En la meva família era costum donar el pit però en aquella no. En general en aquell poble no era massa ben vista la lactància. No recordo haver vist mai a cap dona donar el pit allà. Em va sorprendre molt perquè el que jo havia viscut sempre era contrari totalment.

Així que el meu fill continuà mamant però jo li negava el pit al carrer o quan hi havia molta gent a casa m’amagava. Tothom hi deia la seva. Fins i tot directament a la criatura: “Això es caca, egggg” ho havia de sentir a dos pams dels meus nassos i amb un dit inquisidor senyalant el meu pit.

Jo no em vaig plantejar mai fins quan li donaria pit al meu fill. Si em preguntaven em feia la mandrosa. Deslletar segur que era massa difícil, massa esforç… M’estimava més continuar.

Després del part la relació amb el meu company va canviar dramàticament. Penso que ell va tenir molta paciència però es limitava a esperar, només esperava que miraculosament tot tornés a ser com abans. I no. Mai no va ser com abans. Potser hauríem d’haver parlat d’algunes coses. Potser hauríem d’haver-nos explicat els nostres sentiments, la nostra vivència del part, la criança… Per a mi, hagués estat important. Però cap dels dos no va saber trobar el camí. Segurament la nostre joventut ens va pesar, jo en tenia 16 anys i ell 19 quan va néixer el nostre fill. El dolor es va anar transformant en un ressentiment dur, que creixia dia rere dia i del que no ens vam saber respondre mai. Avui, desprès de més de 10 anys, encara hi ha dolor allà atrapat, n’estic segura. I ell ho viu en forma d’estrepitosa ràbia. Potser algun dia podrem entomar aquest dolor i alliberar-nos.

El meu petit tenia 18 mesos quan vaig decidir fugir. Fugir d’aquella relació, fugir d’aquell entorn, d’aquella casa, de les paraules no dites, els patiments callats, muts i dels records… Fins i tot de mi mateixa.

Klimt2.jpg

El meu petit estava bé. Els dos estàvem bé enmig de tant canvi, junts, abraçats, fent pit. Res més no importava. La situació no va ésser

gens fàcil i les meves decisions no sempre van estar encertades, anys desprès canviaria moltes coses, però de ben segur en aquell moment feia el millor pel meu fill, ho feia el millor que podia i sabia.

Així que vaig decidir que era del tot just que el seu pare pogués gaudir del seu fill tant com jo, sempre que volgués i que de tant en tant se l’emportés amb ell i la seva família com tots ells desitjaven. Tant petit com era…

I li vaig treure el pit anticipant el patiment de la separació. El procés va ser poc respectuós, virulent i fulminant. Tots dos ploràvem pels racons. Jo amb ràbia perquè sentia que m’ho posava massa difícil (tant petit com era!), capficada en els suposats drets del pare sense adonar-me’n que en realitat havia de lluitar pels drets del meu fill, que era qui em necessitava realment. I no necessitava marxar lluny de la seva mare, no.

En aquell moment vaig trencar alguna cosa dins meu que encara avui intento reconstruir, malauradament, sense èxit.”

Etiquetes: ,
Publicat a Art i lactància, Posem cara a la lactància | Deixa-hi un comentari »

A veure qui la diu més grossa I

dilluns, 9/01/2012

-

Els meus pares són profes i per casa corrien un parell de llibres d’animalades dites per alumnes als exàmens. La Rita em recorda sempre que la ignorància és molt atrevida, i la lactància i la ignorància van de la mà!

La formació dels sanitaris en temes de lactància en aquest país és escassa i per mostra un botó! Vaig demanar ajuda a les amigues del Facebook (gràcies a totes) i n’he rebut tantes que les divideixo en dues, tres o quatre entrades! Segur que hi ha sanitaris amb una formació excel·lent però ves per on no ens han tocat!

Apa, agafeu-vos-ho amb humor, com els llibres d’animalades que tenia per casa, perquè sinó us pot fer (MOLT) mal el fetge:

-

• Pediatre a la primera revisió a la setmana de néixer: No cal donar més de 15 minuts de teta, perquè després d’aquest temps s’acaba la llet i només treu aire.

images (28).jpg •  A la maternitat: Després de 10 minuts de donar-li teta, no tens llet, tens aire.

• Urgències:

 Jo: Tinc un nen de 9 mesos i li dono pit, més que res per si em manes alguna cosa per prendre.

Metge: 9 mesos i pit? I quan penses treure-se’l? Ja és grandet, no?

Jo: doncs quan el ja no vulgui ja no li donaré, per ara és necessari i a ell li agrada i l’alimenta.

M: Ara el que té el nen ja és vici, als 6 mesos ja no cal llet materna.

Jo:Bé, això és cosa meva … Em recepta alguna cosa, o no?

Total el que em va donar ni m’ho vaig prendre perquè ni em fiava després d’això!

• “Aquesta mania de voler treure’t llet a la feina per no donar-li la llet de veritat amb els cereals és una obsessió absurda i no serveix per res perquè a partir de l’any cal treure el pit”

• Pediatre: Li dóna a una mare uns sobrets per produir més llet de nit i li va diagnosticar ( a la mare)  una “Galactosèmia Nocturna”

• “Als 4 mesos 4 preses de pit ” és clar, als 4, 4!

•Metge de capçalera quan s’ assabentat que li dono pit al meu fill de nou mesos, em diu mentre obre els ulls com plats:

M: Encara li dónes pit amb nou mesos?

Jo: Sí

M: Quants anys penses seguir donant-li.

Jo: Mentre ell vulgui, que per a mi no suposa cap inconvenient.

Arronsa les espatlles

M: Tu no treballes, oi?

Jo: No, però que no veig que té a veure el no treballar amb donar-li el pit al nen, conec mares que treballen i li donen el pit als seus fills, més grans que el meu fins i tot.

M: Si treballes és una molèstia , a més el nen ha de menjar de tot.

Jo: El meu fill menja de tot, a més de prendre llet del pit de la seva mare.

El meu fill complirà 1 any aquest mes i seguim amb lactància materna, i tan feliços!

• Revisió dels 16 mesos el pediatra m’ensenya-la taula de percentils patrocinada per N****o A***** i em diu que la nena a baixat de percentil que quina llet prenia, li dic que pit i em diu que li doni llet de vaca semi que la teta ja no és bona i no alimenta

images (30).jpg • “Has de llevar-li el pit perquè el nen necessita independència”

• Primera Revisió amb 2 dies de vida (nascuda a casa al juliol):

Ell: Li dons el pit?
Jo: Si. A demanda.
Ell: Molt bé, Molt bé dóna-li a demanda. Fins quan li donaràs?
Jo: No ho sé. Els seus germans han mamat en exclusiva fins als 6 mesos i amb AC fins passats els 2 anys. No ho sé …
Ell: Molt Bé. LME Fins ALS 6 mesos i a demanda. Però quan tingui 1 mes has de començar a donar-li aigua amb bibi perquè amb el pit no sabem quan líquid pren. Amb el bibi com que preparem la llet amb aigua sabem quina quantitat d’aigua pren. Amb el pit és podria deshidratar … i no et preocupis perquè no és confondrà, eh! Que no deixarà de mamar …
Jo: o_O
Ell: Sap què? Faci el que vulgui perquè té mà pels nens i els altres 2 no li han sortit tan malament

• Criatura de tres setmanes, la infermera em va dir que li podia donar bibe de fórmula perquè així jo podria anar al cinema.

• El meu fill va estar uns dies ingressat al Clínic de Santiago, i allà va ser on vaig sentir els primers comentaris  negatius sobre la nostra lactància. Tenia 26 mesos. Aquests dies va estar molt sensible pel que mamava moltíssim, el teníem sempre que era possible en braços, i s’adormia a la teta. Així que ens vam saltar tots els seus protocols d’horaris i alimentació! Fins i tot collit, va mamar fins a unes hores abans de l’operació i també poc després, etc … vam escandalitzar al personal. Durant aquests dies vam ser una mena espectacle, que totes es van passar a visitar! Vam escoltar de tot, però principalment: que no podia seguir entestada en que tenia un nadó, que li estàvem fent molt de mal, que es comportaria sempre com un ésser capritxós i egoista, que el pobret era totalment dependent… Que aquesta dependència li estava influint també en trigar a parlar. Fins i tot una infermera, en saber que sóc assessora en un grup de suport i el nen acostuma a acompanyar-me, va insinuar que es podria tornar obsés sexual, tot el dia entre pits! Aquesta ja em va matar! Rebatia totes aquestes opinions! I abans que li donessin l’alta em vaig donar el gust de repartir uns quants fullets de “Teta e Coliño” (el meu grup)

• Infermeres / auxiliars em van comentar que havien fet diversos cursos de lactància, però que a elles “el tema no els convencia”.

• Una noia que va anar  al gine que li receptessin  un antibiótic per una infecció: “no pots tenir infecció perquè no tens febrer. Si et fan mal els mugrons no et preocupis. La nena té un més i mig. Només et falta més i mig més i ja hauràs complert amb l’alletament. A partir dels tres mesos la llet es torna aigua i els nens que continuen al pit és tornen uns tirans “

• A una mare del grup amb un nadó de 1 mes (que a més no agafava pes, tenia problemes) el pediatre li va dir que molt bé per donar-li pit a images (32).jpg demanda però que hauria de començar a “educar-lo” des de JA perquè si no s’acostumaria.

• El primer pediatre que ens va visitar ens va dir que encara que prengués pit i el nadó estigués bé de pes ell sempre receptava suplement per si de cas, de fet em va donar unes mostres per començar.

• Una infermera que porta un grup d’alletament em va dir que havia d’esperar mínim hora i mitja entre preses per donar-me temps a fabricar la llet.

• Pediatre d’urgències: “A partir dels 4 mesos  pit fora… Total ja no alimenta …”

• Pediatra del poble: “Només 5 minuts de cada pit, perquè la primera llet és la millor i amb 5 minuts el nadó ja pren totes les proteïnes i continguts nutricional que necessita”. Clar, en eixe poble quasi tots els nadons que mamen pren lactància mixta, perquè no agafen quasi res de pes. Però els diu a les mars que continuïn amb 5 minuts de cada pit i després el biberó, que més temps al pit no perquè si els deixes molt de temps al pit és cansen i després ja no volen pit.

• Una xica del meu grup va anar al pediatre, i la conversa va ser la següent:

Pediatre: Et demana molt?
La mare: Doncs a vegades cada hora.
P: Ui, això és molt, això no pot ser perquè et demana de vici, no li has de donar abans de les dues hores, dóna-li el xumet.
M: Però és que el nen no és ximple, prefereix el pit de la seva mare a un tros de plàstic i es cabreja si li dono el xumet.
P: Doncs dóna-li aigua.

• El primer dia de vida de la meua filla, amb un submucós (açò ho vam saber al mes i mig ), vaig dir-li a la llevadora que tenia molt de images (29)-1.jpg dolor als mugrons. Ella, agafant-me fortíssim de l’arèola i aplanant-me-la per a “encaixa-la” a la boqueta de la meua filla, va dir “És clar … això és el que us passa a les que teniu els pits grans … ” En aquells moments em vaig sentir un poc “teta-inútil” i el comentari va fer-me pols.

• El ginecòleg em va dir que si no em posava sostens no em pujaria la llet.

• Que si no tenia diners per comprar llet de fórmula.

• Que la llet d’una vaca alimenta més que la meva.

• Que la mamella a partir dels 6 mesos és un vici i no serveix per res.

• Gine: Queeeeè??? Li dones el pit amb 13 mesos?? T’ està prenent el pèl !!!!!
Jo: I aquest pòster que tens a la consulta on diu que l’OMS recomana lactància fins als 2 anys?
G: Ahhh això ho diuen pels negrets del Àfrica !!!!! Quan arribis a casa li dius al nen: la teta s’ha acabat, ja està! I ells, ja ho entenen!

The End… De moment!

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a Mitologia i "rumorologia tetil" urbana | 19 comentaris »

  2. 1
  3. 2