Per la dida? Dues tasses!!

————

Aquests dies amb l’arribada de la fresca he estat revisant llibres de cuina per començar a fer plats de cullera. I de cop va sorgir aquesta entrada pel bloc.

———-

Ja sé que sembla estrany que d’un llibre de cuina en pugui sortir una entrada en un bloc de lactància però ja se sap que els camins de la lactància són inescrutables!

Eva Celada és autora del llibre La Cocina de la Casa de Alba (Belacqua, 2003), en ell l’autora fa un viatge gastronòmic al llarg de 26787917.jpg l’historia de la casa d’Alba.  Del llibre i per les meves aficions el que em crida més l’atenció és l’alimentació de les criatures i de les dides que els alletaven.

María Teresa Álvarez de Toledo es la primera dona que porta el títol de duquessa d’ALBA per mèrits propis. Neix el 17 de desembre de 1691, hereta el títol el 22 de març de 1739 i l’ostentà fins a la seva mort el 1755.

La duquessa  va tenir tres fills als que evidentment no alletà, ja que alletar no era una costum entre les dames de l’època. Les dides  feien aquesta feina fins que els nenes es feien grans.

Les dides eren amb diferencia les que millors menjaven entre el servei de la Casa Ducal. Per ordre expressa  de la duquessa la dida és alimentada amb: excel·lents perdius, llet fresca a totes hores, cansalada viada i molts fruits secs.

Amb aquesta dieta les dides no estaven precisament primes, estaven sobre alimentades ja que es pensava que d’aquesta manera la llet que produïen era de millor qualitat i més nutritiva.

He copiat del llibre una recepta especial per remuntar les dides en hores baixes. Així que ja sabeu si voleu guanyar pes no deixeu de provar aquesta dieta hipocalòrica, perquè millorar la llet no la millorareu amb aquesta sopa ni amb cap altre producte.

Us deixo la receptat per si la voleu tastar:

caldo.jpg Substància per la dida que fa poca llet o de mala qualitat:
Ingredients ( per una persona)

¼ de quilo de gallina
100g de cigrons
1 os de moltó
25g de sucre
1 tros de pa
Un rovell d’ou
Un políssim de safrà
Sal
Temps de preparació: dues hores (suposo que amb una olla ràpida amb 30 minuts el teniu fet… Hehe)
El dia anterior col·locar els cigrons en aigua en un cassó.

En un cassó amb abundant aigua, coure la gallina amb tot el seu greix amb els cigrons i un tros d’os de moltó.

042D7DMGP1_1--180x300.jpg

La cocció ha de prendre el seu temps a foc lent,  quan estigui ben cuit: treure la gallina i retirar la carn, picant amb el morter aquesta carn amb un tros de pa mullat en el brou de cocció, col·locar al morter el brou necessari per omplir el plat o en un bol i col·lar tot el contingut a través d’un drap blanc molt net. Es filtra en un cassó on es torna a escalfar i en el qual s’afegeix sal si fos necessari.

Si la dida és llaminera, sucre, però sempre amb safrà.
Es dóna un bull final i es remou bé, es serveix en plat o en un bol.
Per  més aliment es pot posar un rovell ben net al plat i remoure quan hi fiquem el brou.

——

Encara que les duquesses, dames i  reines no volguessin alletar tenien molt clar que el millor per les seves criatures era l’alletament prolongat per part d’un dida. La mortalitat  infantil era alta i tenir una dida sana i amb una bona producció de llet garantia, en gran part, la supervivència de la criatura.

A mi que no m’agraden els dinars de cullera  i si m’obliguen a prendre aquest caldo per poder tenir bona llet i plego! El gust ha de ser espectacular entre el sucre i el gust de moltó! Puagggg!!! Potser els altres plats que els preparaven a les dides eren bons però aquesta sopa en particular havia de ser una tortura per les pal·lies gustatives!

No cal dir que si alguna de vosaltres cuina la recepta vull document gràfic!! I si l’arribeu a tastar-la vull un informe complert, perquè noies jo no tinc valor!

6 comentaris

  • MontseMu

    18/11/2011 13:28

    Una besàvia meva era dida. Vivia a pagès, i de tant en tant la cridaven de ciutat per alletar nens. Ella estava molt cofoia dels seus “alletats”, explicava orgullosa que havia alletat tal metge o tal advocat. El cas és que el meu pare la recorda, ja grandeta, molt prima i poqueta cosa, però es veu que en els seus temps de dida estava molt ben considerada… o bé no donaven importància al seu aspecte, o potser de jove estava més grassa!

  • Alba Padró

    17/11/2011 23:58

    I tant Sònia però eren excepció! Les rares! hehe

  • Sònia

    17/11/2011 0:42

    També van haver-hi reines que van alletar els seus fills. En Carlos González en un dels seus llibres en fa referència amb amb la cita d’un escriptor espanyol que diu alguna cosa així com que tal reina estava molt ben considerada perquè, no només alletava els seus fills, sinó que un dia pel carrer es va trobar un nen que plorava i el va alletar amb els seus propis pits.

  • Mariantònia

    16/11/2011 15:45

    Dons jo ja fa 8 mesos i mig que dono pit i m’estic quedant seca, no havia estat mai tan prima i menjo molt més i tot el que vull.

  • Hèlia

    16/11/2011 13:31

    A mi tb sempre m’explicaven que les dides eren grasses per donar el pit, i ma mare deia convençuda que donar el pit engreixava, i encara vui dia hi ha moltes noies que no volen donar pit perquè estan convençudes que es posaran com vaques.

  • pesol

    16/11/2011 9:14

    La meva àvia sempre explica que les dides eren dones MOOOLT grasses! També explica que encara conserva la “justificació de despeses” que presentava la dida (es veu que el meu besavi el va alletar una dida) a la família, entre les quals hi havia xocolata! La sabia molt llarga aquella dida!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús