Quan sento a mares de criatures de pocs dies que es queixen i em diuen que no poden més, que n’estan tipes, esgotades i penedides no puc deixar de pensar que això passa perquè els han pres el pèl.
La maternitat és una cosa que ens pinten de color de rosa xiclet. Sóc de les que opino que si sabeu la veritat i tothom està al seu lloc tot anirà molt millor! Així que repassem tots els protagonistes:
- La Criatura:
- Li cal mamar de 8 a 12h vegades al dia. El que es tradueix en alletar-los cada dues hores durant 24 hores al dia. I sí, no faràs altre
cosa que alletar durant unes quantes setmanes. - Les criatures tenen un mecanisme automàtic de protecció que s’encén al cap de pocs minuts de notar que els has deixat sols en el seu preciós bressol. Sembla que dormen però no! Es desperten i tornen a demanar tetaaaaaaaaaaaaa!!! Per tant els cal contacte físic, molt contacte físic, d’aquesta manera dormen més, no ploren tant i tot és més senzill. Pots optar per no moure’t del llit o del sofà o et pots comprar un fulard o un porta nadons que et permeti alletar “sense mans” i fer alguna cosa més que també pot ser de vital importància: un riuet, compra queviures, sortir de casa….
- Les criatures no mengen i dormen tres hores seguides!
- Les criatures no són Tamagochi, no tenen piles i per tant no es poden desconnectar. Sí, sembla de lògica però més d’una encara les busca!
- Les criatures no espaien les preses, ni de nit ni de dia. Aprendrà a mamar més ràpid però seguirà demanant moltes vegades al dia durant molts mesos!
- La parella:
- Passareu de fer una parella a ser una família i l’arribada d’un “estrany” sempre és un daltabaix. Cal temps per adaptar-se a la nova situació.
- La parella tampoc (a menys que tinguin altres criatures) saben res de lactància, però tenen feina durant la lactància. No alleten per ajuden a fer-ho possible.
- El seu paper és el de súper heroi protector de mare i criatura, li cal controlar:
- Vetar l’afluència de visites
- Vetar l’afluència de comentaris
- Nodrir a la mare a nivell físic i emocional
- Fer o delegar en algú les feines de casa
- Mostrar suport incondicional
- Fer de taxista i acompanyar la mare als grups de suport ( no val a deixar-la a la porta)
4. No preguntar mai : Què té la criatura?? Nosaltres la majoria de les vegades no ho sabem.
5. Poc a poc trobaràs el teu lloc i vestir, rentar o canviar els bolquers també et vincula amb la teva criatura.
- Les àvies:
- Tenir present que elles segurament no van alletar més de un mes, màxim tres mesos i d’això en fa molt de temps. Per tant els seus consells i observacions respecte a la lactància no són del tots encertats.
- El millor que fan les àvies és cuinar. Per tant se’ls pot suggerir que es dediquin a cuinar delicadesa que seran molt ben rebudes per la nova família
- Posar rentadores, planxar, rentar plats, passejar el gos…. Són feines molt agraïdes per part de la nova família!
- Criticar, opinar, ficar cullerada… Pot fer mal o ferir la sensibilitat dels nous pares.
- Escoltar i demanar: “què puc fer” és el millor regal que es pot fer.
- Tu:
- Cal aprendre a alletar i per tant com qualsevol aprenentatge cal tenir paciència.
- La criatura ha passat nou mesos amb tu, ara no pots esperar que sigui independent i no et necessiti.
- No tindràs temps per pràcticament res, és dur però es qüestió de prioritats. La criatura hauria de ser la primera prioritat, serà un bebè molt poc temps!
- Aprèn a delegar, la teva criatura immadura et necessita només a tu, la pols la pot treure qualsevol.
- Si la criatura dorm, dorm amb ella! No fas res de dolent dormint, et trobaràs molt millor si ho fas. Pensa que de les feines de la casa se’n ocupen les àvies.
- Cal saber demanar ajuda com abans millor, com més es triga més gran es fa la bola de neu.
- La lactància (la maternitat) no és de color rosa, el teu estat d’ànim pot ser tant variable com el temps. És empipador i en pots donar la culpa a les hormones.
- El títol de mare, patidora i culpable ens el donen el mateix dia i cal aprendre’ls a gestionar-los.
- De nit tot es veu més negre, no prenguis masses decisions de nit espera que surti el sol.
- Facis el que facis estarà bé!
Bon dilluns a totes i tots!
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia.
Oscar
15/04/2013 15:30
A mi també m’agrada aquesta entrada. Parla, de fet, dels recursos humans per tenir la criatura, hehe. En un context tan poc idoni per tenir criatures (viure en un pis, lluny de les famílies, tothom nomes treballa, etc…) esta be plantejar-se aquest tema. A mi m’hagués ajudat fer-ho abans de tenir la criatura i no tenir que aprendre-ho sobre la marxa.
Crec que la mare no s’hauria de separar del nado gens ni mica, almenys fins l’any d’edat.
I pare i mare haurien de mirar de treballar menys hores. Sobretot la mare.
Les àvies: Benvingudes totes. La meva mare viu lluny, aixi que nomes tenim la meva sogra. Al principi venia i volia ajudar massa. Volia fer feines de la casa i cuidar el nen a l’hora. Tot un estres.
)
Al final la solució ha sigut, que vingui NOMES ha jugar amb el nen. Aixo es molt enriquidor per el nen, per l’avia i un kit-kat per la mare. De fet quan venen tietes-avies, nomes volem aixo: Que juguin amb el nen. Tots contents.
I millor, que sigui determinats dies fixos a la setmana. Nosaltres fem dimarts i dijous tota la tarda. (Com a mínim
Sobre les feines de la casa, nosaltres hem optat perquè ens vingui una dona 2 matins a la setmana. Tothom sabrà els seus números i les seves prioritats, A nosaltres ens ha ajudat molt.
Siguem pràctics! Fem-nos la vida fàcil!
Alba Padró
26/03/2013 12:49
aixx Marta, jo justament sóc una de les que la seva maternitat no va ser rosa. A casa tant el meu marit com jo som autònoms. Així que ell no va fer ni un dia de pausa. Jo vaig tornar a treballar amb la gran als tres mesos i amb la peque als 15 dies.
Jo no tinc avis a mà: els meus pares no viuen a bcn i la meva sogra a Sevilla.
Cap dels dos té germans ( ell sí però lluny) ni cosins ni res semblant.
Així que sé perfectament que és fer-s’ho tot soleta.
Però hi ha afortunades que tenen iaies, germanes i pares que es poden agafar baixes així que aquesta entrada és per elles.
Les que ens ho fem tot soletes ens cal un monument però no una entrada al bloc.
Marta Codina i Domènech
26/03/2013 11:49
Si, siguem pràctics…però de veritat. Està molt bé tot el que expliques, això si, suposant que tinguis iaies que puguin cuinar i fer-se càrrec d’algunes tasques de la casa, suposant també que el teu marit no treballi de sol a sol i en conseqüència, no tingui tant temps com desitjaria per “mimar-te”, suposant que no tinguis cap altra criatura de poca edat que et necessite desperta i atenta per jugar, parlar i no sentir-se desplaçat pel nouvingut…i suposant que no tinguis només 16 setmanes de temps abans de tornar a incorporar-te a la feina.
Benvolguda Alba, certament som moltes mares que anem esgotades, que no podem més, que hi ha moments en que tirariem la tovallola i ho engegariem tot…però tot se supera i tirem endavant per amor als nostres petits, doncs veurel’s créixer i poder estimar-los és la millor recompensa a tantes nits en blanc, l’esgotament i les bosses sota els ulls, però NINGÚ ENS HA PRÈS EL PÈL…és el que hi ha per a moltes mares com jo mateixa, que no ens podem permetre el luxe de gaudir d’una maternitat “rosa Xicle”.
Raquel monfort
28/02/2013 16:19
M’encanta, encara que tothom digui el mateix, jo tambe t’ho dic!!
Anabella
22/11/2011 12:58
Genial!! Me ha encantado, lo guardo entre mis favoritos!! Estuve leyendo tu post de colecho y lactancia y también me encantó. Yo tuve suerte de tener siempre muy claro de que quería dormir con mi bebé. Se lo pregunté a mi marido durante el embarazo y el también quería!! Llevamos 21 meses colechando, y lo que nos queda!!!
Marga Zambrano
17/11/2011 12:58
Molts bons consells, els intentarè aplicar, gràcies!!!!
Fernanda
08/11/2011 18:35
ME ENCANTA!!! SENCILLAMENTE GENIAL
Anna
08/11/2011 17:57
Genial!!!!!
Núria
08/11/2011 14:21
M’encanta! Tens tota la raó. Jo amb el segon, tot i que ja sabia de què anava la cosa, no he vist la llum fins als 2 mesos. Sobretot pel tema de les nits, que les tenia girades i a les 4 de la matinada decidia que ja no tocava dormir fins a les 8 del matí….. Un cop s’ha arreglat això ja ho vist tot molt més de color de rosa. Ai, el que fa el cansament!! Ara té 3 mesos i els 4 comencem a agafar el ritme. Si és que tenir fills és això; molta felicitat, alegria, cansament extrem, patiment i molta molta paciència.