Pholidota

Fa uns dies el meu marit feia zàping quan va topar amb un personatge del que ja he parlat en un altra entrada, amb un mamífer del que no havia parlat al bloc: el pangolí

Vaig començar a buscar informació per Internet perquè em van semblar uns animalons molt simpàtics, però em vaig topar amb una trista realitat  que els relacionava amb la lactància humana.

6a010535647bf3970b0148c74cca2e970c-800wi.jpg El nom d’aquest mamífer de prové del vocable malai ‘pengguling’ que es tradueix per “corró” ja que quan es veuen en perill s’enrotllen sobre el seu cos deixant les seves escates a l’exterior formant una mena de pilota.

Hi ha unes set espècies de pangolí al món, totes elles caracteritzades per posseir escates  superposades pel cos  menys a la part ventral on tenen un pèl molt curt.

La mida dels pangolí varia des de 65 cm en les espècies més petites fins 1,76 m els grans, la cua  en totes les especies és molt llarga i pot representar la meitat o més de la longitud corporal.

Es troben en les zones tropicals d’Àsia i també a l’Àfrica. Tots ells són insectívors i s’alimenten sobretot de tèrmits i formigues. Utilitzen les urpes de les potes anteriors per trencar els nius dels insectes i cacen les seves preses amb la seva llengua impregnada de saliva enganxosa ja que no tenen dents.

Se sap molt poc sobre la reproducció d’aquests animals. Sabem que són vivípars i la femella pareix una sola cria. Són animals que viuen sols o en parella però mai en ramat, el que fa pensar que no els cal l’ajuda del grup per protegir i fer créixer les petites cries. En néixer, els pangolí  mesuren uns 15 centímetres i pesen prop de  300 grams. Les seves escates són suaus i pàl·lides, i comencen a endurir-se en a partir del segon dia de vida.  Les “pangolines” alleten les seves cries, ho fan dins un cau. I per protegir-los, si se sent amenaçada  o creuen que la seva cria està en perill, s’enrotllen amb el la seva cria a dins però també ho fan per dormir, així no els perden mai de vista.  Les cries s’alimenten  de llet materna durant de tres o quatre mesos, tot i que a partir del més de vida ja poden  menjar tèrmits i f_03baby.jpg formigues. A partir dels quatre mesos les cries comencen a sortir del cau i acompanyen a la seves mares, per no perdre’s i estar protegits s’aferren a les cues de les seves mares i  elles les porten al llom.  Ja veieu, els humans, els primats i els marsupials  no són els únics que porten les nostres cries a les espatlles.

Com ja hem comentat, el cos dels pangolí està recobert d’unes escates, en néixer són toves, però es van endurint a mesura que l’animal es desenvolupa.  Aquestes escates són el resultat  d’una adaptació morfològica per poder defensar-se dels seus predadors i protegir-se. Però també són la seva perdició!

Vaig començar la recerca d’informació d’aquest animalons i em vaig topar amb una trista realitat.  Les poblacions d’aquest mamífer tan curiós s’han vist reduïdes ja que la seva carn és molt demandada a Àfrica i Àsia. A la Xina la seva carn és considera una delicadesesa i a més la medicina tradicional també afirma que les escates de pangolí aconsegueixen augmentar la llet en les mares novelles.

D’aliments i substancies suposadament galactagogues cada cultura té les seves, no hi ha res a fer. Pensar que per augmentar la producció de llet cal prendre escates de pangolí o orxata no són més que mites.  No cal fer mal a cap animaló per tenir més llet!

Però què ens cal per tenir llet?

El pit és tot el contrari al banc. Al banc si treus 100 euros tens 100 euros menys. Al pit si treus 100ml tens  10 ml de més (per dir una pangolin-baby-ride-300x206.jpg xifra) a la propera extracció.  Al pit com més retires més tens.

A la llet hi ha un substancia anomenada FIL: Factor Inhibidor de la Lactància. Si la criatures es pren “tota” la llet i retiren tot el FIL la glàndula rep l’ordre de fabricar més llet, s’ha quedat curt i cal fer-ne més.  Si per contra el FIL queda dins el pit el cos rep la senyal contraria, ha fet massa llet i adequarà la producció per no fer-ne malbé ni una gota. Per tant no hi ha res més efectiu que una criatura mamant tot el que vulgui i més, per tenir la quantitat de llet que cal.

Estic segura que tots els pangolí voldrien que les mares  lactants d’arreu del món ho sabéssim!

1 comentari

  • oca

    05/10/2011 14:14

    Una veritat com un temple, llàstima que com altres coses importants a la vida grans lobbyns ens ho volguin amagar més no poder.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús