La frase que sovint diem sense donar-li més importància és la realitat de milers d’homes, dones i nens que no tenen res absolutament res per menjar ara mateix.
A la frontera entre Kenia i Somàlia hi ha el cap de refugiats de Dadaab, un centre pensat per 90 mil persones on actualment i malviuen 380 mil persones. A Dadaab es moren de gana, l’ajuda no es suficient per tanta gent. Però no només a Dadaab pateixen, hi ha dos camps més de refugiats: Dollo Ado i Ali Daddeh que acullen tots els desplaçats de Somàlia, concretament de la zona de Mogadiscio i Bakool que estan patit el pitjor: la gana, la desnutrició i finalment la mort per inanició.
L’ONU ha declarat l’estat l’emergència per fam. Aquest tipus de situacions es declaren tècnicament quan es combinen les següents variables: l’índex de malnutrició aguda entre els nens supera el 30% més de dues persones per cada 10.000 habitants moren al dia i la gent no té accés a aliments i altres necessitats bàsiques.
De fet aquestes dades són les que l’ONU considera prou escandaloses per cridar l’atenció del Primer Món i reclamar ajuda i aliments.
Hi ha dos milions de criatures a la Banya d’Àfrica que pateixen malnutrició i la meitat d’aquets estan en greu risc de mort. En aquests moments la vida d’un milió de criatures penja d’un fil… Jossette Shedranm directora del programa mundial d’aliments explica que: “Moriran el 40% de les criatures de la regió i el pitjor encara no ha arribat”…. Sense paraules.
Les criatures que han estat deslletades o que no mamen són les que estan pitjor, ells són l’última anella de la cadena. Penseu que si nodrim a les mares mínimament, l’ajuda que arriba és una trista ració d’aliments al dia: cereals o una barreta terapèutica llestes per menjar, podran nodrir els seus fills. La lactància és un dos per un, ens salva dues vides al preu d’una.
Però palrem de xifres. Les xifres són encara més alarmants, parlem de gairebé 4 milions de persones que no tenen res per menjar i depenen de l’ajuda internacional per sobreviure.
Feia anys que no es produïa aquesta terrible situació de fam que per desgràcia combina la greu sequera que pateix el territori, és la pitjor sequera dels últims 60 anys, amb la violència del conflicte somali, sumit en el caos des de fa 20 anys. A més l’abús sobre la població que infligeix d’Al-Shabab, grup fonamentalista radical organització pròxima a Al-Qaida que controla gran part del país, i l’esgarrifós augment del preu dels aliments que fa inviable a la població poder tenir el més bàsic… Tots aquests fets s’uneixen i teixeixen la catàstrofe que s’està produint.
La Unicef va advertir dijous ( de la setmana passada) que nou milions de persones estan en risc per la manca de pluja i necessiten ajuda humanitària urgent. Les cimeres internacionals es reprodueixen tots saben que han d’aportar diners però sembla que hi ha coses més importants que salvar vides. Si parlem de diners tothom arronsa el cap però Jacques Diuf, director de la FAO només reclama 210 milions d’euros fins a finals de setembre i 1.112 en els pròxims 12 mesos.
Sóc una mica desastre amb això dels xifres i no em faig mai la idea de què representa una xifra tan gran en euros. per tant he buscat equivalències. Les xifres ens semblen escandaloses però la mateixa xifra (210 milions) és la mateixa que Brussel·les ha destinat a les ajudes als pagesos damnificats pel escàndol dels cogombres suposadament contaminats per E.Coli. I els 1.112 milions equivalen els diners que la marca de cotxes Ford ha invertit a Espanya per la fabricació de dos nous models… Sense paraules.
Un avió carregat d’aliments terapèutics d’alt valor calòric va arribar abans ahir a la zona, però no és suficient i la burocràcia és molt lenta i la mort actua molt ràpid. Us deixo l’enllaç d’ONG’s que treballen a la zona i recullen donacions. Si els governs no arriben arribem nosaltres primers, ni que sigui cèntim a cèntim:
He optat per no possar les fotos de les criatures desnodrides agontitzant que surten cada dia al diari, no em sembla que sigui la manera. De totes maneres vaig intentat aconseguir permís per incloure dues fotos al bloc però al final no ha pogut ser. Us deixo aquest i aquest enllaç per si voleu/podeu mirar-les.
Mireu, llegiu i penseu però cada minut que passa és massa tard per una criatura.
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia.
Fayna
30/07/2011 4:11
Tota la rao Sònia, fins i tot he vist nens despollats i crec que les normes han de ser per tots iguals. Un nen es un nen aqui i a Somalia. Es injust que es toleri que els nens morin de gana tot i que no siguin del nostre color de pell.
http://www.babiboom.com
Sònia
29/07/2011 23:57
Sobre aquest tema els mitjans caldria que reflexionessin dos aspectes: 1) Per què aquests infants i mares sí que se’ls mostra públicament alletant sense problemes i als de casa nostra no? Amb això només contribueixen a crear prejudicis sobre l’alletament (és de pobres, etc, etc). I 2) em sembla que els menors d’edat no poden sortir als mitjans, i si surten ho han de fer amb la imatge pixelada. Per què els infants somalis, no només no els pixelen les imatges, sinó que ens n’ensenyen primers plans? Que no tenen drets igual que la resta de menors, potser?