Ahir es van fer públics els resultats d’un estudi realitzat per l’Institut Marquès de fertilitat. El treball s’ha publicat a la “Revista Internacional d’Andrologia” i parla de la mala qualitat del semen.
I ara us preguntareu, què té a veure el semen amb aquest bloc on parlem exclusivament de lactància materna. Doncs l’estudi indica que aquesta qualitat deficient del semen en els homes adults es relaciona directament amb la transmissió de tòxics ambientals durant la gestació i la lactància.
L’estudi el que fa es buscar els nivells de 38 tòxics ambientals, que pertanyen a tres grans grups, i dels que us faig cinc cèntims per saber de què parlem:
-
PCBs: Els bifenils policlorats són una sèrie de compostos organoclorats, tot i estar prohibits encara són present en el medi ambient. La llet de les nostres avies o mares en tenia menys dels que podem tenir nosaltres. Ens arriben a través d’aliments contaminats ja que aquesta substancia és a l’aigua, els sediments… I pot produir en altes concentracions hipogalactia ja que tenen un efecte estrogènic.
-
OCPs : Els organoclorats conformen un grup de pesticides artificials desenvolupats principalment per controlar les poblacions d’insectes. Encara que els contaminants orgànics persistents s’han regulat en la majoria dels països al món, d’acord amb el conveni d’Estocolm l’any 2001 segueixen plantejant una amenaça al medi ambient mundial pels éssers humans i els animals. S’utilitzen com a pesticides però també en els plàstics i l’electrònica. Un dels més conegut les dioxines i el DDT, que tristament va ser el primer pesticida detectat a la llet materna.
-
PBDEs: Els polibromodifenil èters són una classe de compostos bromats que es van utilitzar com a retardants del foc en plàstics i espumes. Es detecten nivells significatius al aire i la pols de dins les cases. Des de la dècada dels 90 els científics coneixen la seva perillositat quan s’acumulen al cos. I travessen la placenta i arriben al fetus.
Ara que ja sabem què són seguim amb les dades presentades. Els científics del CSIC van recollir 68 mostres de llet, 34 de dones catalanes i 34 de dones gallegues dins el 40 dies post part. D’aquestes mostres només 4 d’elles estaven lliures de tòxics. Això demostra l’impacta de la contaminació ambiental a la que estem sotmesos. La llet materna ja ha estat utilitzada en altres ocasions per valorar els nivells de contaminació ambiental ja la llet materna té un alt contingut de lípids ( greixos) i aquests contaminats son solubles en els greixos, per tant fàcils de detectar en la llet materna.
L’estudi és força concloent, les dones catalanes de zones industrialitzades tenen: quatre vegades més PCBs i el doble de PBDES i OCPs com podeu veure a la gràfica:
Les dones acumulem aquest tòxics al nostre organisme durant anys i durant la gestació i la lactància els transmetem als nostres fills. 
Això sembla que causa una mal desenvolupament genitals dels nens intraúter en un primer moment i després en continuar rebent a través de la llet materna, el que pot causar un mala qualitat del semen dels homes adults.
Aquest estudi és un toc d’atenció a la nostra manera de viure i alimentar-nos. Però cal deixar clar que la dolenta de la pel·lícula no és la lactància materna, aquí els dolents són els tòxics amb els que ens toca conviure i en lloc d’evitar la llet materna el que hauríem de fer és protestar. Com les mares sueques que quan és va demostrar que la seva llet tenia nivells destacables de PBDEs no van deixar d’alletar, el que van fer va ser protestar i plantar-se per aconseguir que només un any més tard els químics, que eren culpables d’aquesta contaminació, fossin prohibits, aconseguint així que els nivells de la llet baixessin.
Per tant cal deixar molt clar que la solució no passa per no alletar. En primer lloc perquè els beneficis de la lactància materna superen els perjudicis i en segon lloc i el més important perquè la llet artificial i els envasos en que es comercialitza aquesta llet tampoc estan lliures d’aquests contaminats. La llet artificial no és cap solució.
Això o anem a viure a Galícia!
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia.
Vanessa
10/07/2011 15:52
Alba, tienes mucha razón con lo que dices. Aún así, no me parece un estudio que haya que tener demasiado en cuenta, primero por la muestra que es demasiado pequeña y segundo porque se dice que puede haber una relación directa entre la toxicidad que hay en los bebés de las grandes ciudades amamantados con la mala calidad del esperma de los hombres de hoy que seguramente fueron alimentados con leche artificial. Para llegar a esa conclusión, ¿no tendrían que analizar el esperma de los bebés amamantados con la leche analizada cuando estos alcanzaran la edad fértil? ¿Y si la mala calidad del semen de los hombres de la actualidad está relacionada con los tóxicos de la leche artificial?
Hace una semana estuve en una charla con JM Paricio (e-lactancia.org) y comentaba que era raro que estando ya en verano aún no hubiera salido ninguna noticia señalando algo negativo de la lactancia materna. No se equivocava.
cleta
10/07/2011 13:25
Alba, a vegades només és pel pur dret a la rebequeria… Però i si formulem una queixa col·lectiva pel tractament dels Matins entorn a aquesta notícia? Potser ho podries promoure des del teu bloc. La meva signatura la tens assegurada. Com més hi penso, més m’indigno.
Alba Padró
09/07/2011 9:34
Uff els comentaris que s’han fet “als matins” són molt forts! Estic indignada pq també s’ha dubtat de la seguretat del Banc de LLet!
No entenc com es pot fer un periodisme tant groc i alarmista!
cleta
08/07/2011 19:40
Anna, acabo de veure el vídeo del Cuní i estic totalment amb tu. Algú hauria d’explicar-los que millor fóra deixar-se de sensacionalismes (tv3 cada cop s’assembla més a telecinco…) i tractar la informació amb rigorositat i objectivitat. Si fins i tot la Melero hi ha barrejat la seva vida personal, per favor! I sí, el rètol de “la let materna conté tòxics…” quan la científica no parava de dir que amb l’embaràs el mal ja està fet… és que no té nom!! Estic que trec foc pels queixals!
Meritxell Martí
08/07/2011 18:53
Hola Alba,
Un altre argument a favor de la lactància materna, malgrat l’estudi (per altra banda, molt minso: 34 dones és una mostra petitíssima):
Si a l’aigua hi ha aquests tòxics, l’alletament per biberó no només no evitaria, sinó que fins i tot podria incrementa el problema!
Perquè l’estudi fos concluent, s’hauria d’haver fet un estudi comparatiu, però no entre llets maternes, sinó entre llet materna i llet artificial.
Tot i així, les dones i els homes hem de lluitar per un món menys contaminat per als nostres infants.
Anna
08/07/2011 12:38
Alba, li hauràs d’explicar això a en Cuní i la seva compi que tot i que la doctora ha defensat que la LM continuava essent lo millor, ells posaven l’èmfasi en que la llet materna era perjudicial. A més no s’ha tret en cap moment el subtítol de “la llet materna conté tòxics bla bla bla…” Indignant!
Rosa Sorribas, IBCLC
08/07/2011 11:08
Com la meva tocaia, voldria saber quins son els nivells de contaminació de la llet artificial. Per exemple, en el cas de la silicona, si una dona té implants per augment de pit, la seva llet té unes 55 parts per mil milions (bilions en americà), si no té implants, té unes 51. Però la de la llet de vaca normal té unes 709, i la llet artificial 4402!!!!!! (http://blog.plasticsurgeryinflorida.com/2009/03/silicone-breast-implants-and-breast.html)
Us podeu imaginar com seria la gràfica aquesta tan bonica si hi posessin també la llet artificial???? segurament la diferència entre les dones catalanes i gallegues seria mínima en comparació.
Sisplau, siguem rigurosos i tinguem clar quines són les opcions. La lactancia materna no té beneficis, és l’artificial la que té perjudicis, i com veieu, astronòmics.
(Gràcies Alba
Rosa Ferré
08/07/2011 10:36
Poso èmfasi en aquest últim paràgraf que has escrit. Em sembla que la informació que donen és parcial perquè està clar que les vaques també estan contaminades… i de quina manera: a part de tots els contaminats que has nomenat hem de recordar que mengen pinso ple de contaminats i que la majoria d’elles les hi posen hormones perquè creixin més ràpid… sense oblidar que solen ser vaques que es passen la vida tancades i viuen estressades (que també repercuteix en la seva salud).
No perdem el nord! Hem de recuperar la natura i la salud però començant per la base!
La solució no és la llet de farmàcia evidentment si no un canvi d’estil de vida i consumir i recolzar els productes ecològics!