Veritat o mentida, tan és

  

apoyo-habiba-alma-imprimibles-L-GzPPFV-175x130.jpg Pensant molt en la Habiba i en l’Alma, avui una llegenda argentina que demostra l’amor incondicional d’una dona, d’una mare. Potser no fem sempre les coses bé, però ho fem el millor que sabem.

La Flor, em va recordar el dia del curs de formació a Doulas Con-Ciencia la llegenda de Deolinda Correa, i em sembla que avui és un bon dia per explicar-la. 

 

Hi ha versions diverses d’aquesta llegenda, segons la qual Deolinda Correa  va protegir  i alimentar al seu fill més enllà de la seva mort.

Sembla ser que aproximadament  l’any  1841 Deolinda estava desesperada perquè havien reclutat al seu marit, degut a les lluites entre unitaris i federals a  l’Argentina. Es va vestir amb un vestit de color vermell, va guardar en un bagul robes seves i del nadó, va vestir al petit i  va marxar caminant. Va demanar consell a un ancià que coneixia la ruta i aquest li va recomanar que fos sempre cap a l’est, vorejant els garrofers que hi creixen fins a arribar a la vall fèrtil. Aquest era un lloc on l’aigua feia créixer bella vegetació plena de flors, un lloc de descans, i  des d’allà podria arribar al seu destí però abans, hauria de creuar una enorme zona àrida, on no creixia res, tret d’alguna planta del desert. Va fer-se amb escasses provisions, va agafar a la seva criatura de dos mesos i va llançar-se a seguir el seu martit pel difuntacorrea.jpgdesert d’Atacama.

Sembla un acte de bogeria però s’explica que Deolinda era pretesa per uns dels caps del govern local. Si el seu marit la deixava ella sabia que es veuria força per aquest home. Per tant havia de fugir amb la seva criatura, perquè   tampoc podia deixar el nen amb amics o familiars, ja que la criatura hauria estat presa d’ostatge o de moneda de canvi per aconseguir-la a ella. 

Però  els queviures que portava es van esgotar al cap de pocs dies i la set i el cansament van poder amb ella després de  recorre uns 62 kilòmetres.

Segons diu la llegenda va morir  pregant a Déu, no pregant per ella sinó pel seu petit. I sembla que el miracle es va produir i tres dies després de la seva mort uns traginers que passaven per aquell lloc van trobar el cos de Deolinda, i el que ha forjat la llegenda, van trobar la criatura viva que mamava dels pits de la seva mare.

Els homes van donar sepultura al cos de Deolinda prop del poble de Caucete.

Anys més tard uns grangers que buscaven animals perduts pel desert van  implorar ajuda a la tomba de Deolinda que va respondre les seves pregaries. I així comença la llegenda, un culte que actualment és ben viu  i que ha convertit la semba tomba en lloc de peregrinació.  Avui en dia la tomba de la Difunta Correa és un santuari al peu d’un turó on els peregrins deixen ampolles d’aigua en senyal de respecte.

La llegenda de Deolina no és més que això, una llegenda? Però podria ser veritat? Es possible que els pits segueixin produint llet? Segurament Deolinda no va morir immediatament. El seu cos es devia apagar com una espelmeta.

Devia començar a patir els primers signes de deshidratació: esgotament, somnolència i desorientació. Més tard  potser deliris i inconsciència i finalment la mort que es produeix en un lapse de 3 a 5 dies. Per tant  el que podem suposar és que tot i que el seus ronyons se centraven en concentrar l’orina per evitar perdre aigua és possible que el seu pit seguís fabricant llet i no disminuís massa la producció,  el que podria  assegurar la supervivència de la criatura.

Deolina va iniciar una aventura incerta i perillosa per amor, la seva vida i la del seu fill corrien perill però era l’ única sortida que se li va acudir per protegir-se. És una bella història d’amor  i generositat d’un dona.

Perquè les dones, les mares seguim buscant el que creiem millor pels nostres fills. És cert que a vegades ens podem errar però equivocar-se és humà i no hi ha res millor per una criatura que la seva mare, la seva família.

1 comentari

  • Rosa Sorribas

    15/06/2011 10:42

    La Diane Wiessinger, en una recent conferència a Austràlia va dir unes paraules que em van agradar molt:
    Cada mare amorosa pren, per definició, la millor opció equilibrada que pot. No el millor que pot pel seu bebè sino el millor que ella por fer en les seves circumstàncies. Quan té més informació i més ajut, la manera d’equilibrar el seu món pot canviar, pero la maternitat es SEMPRE, per cada una de nosaltres, un acte d’equilibri, i a voltes, pot ser llògic que la lactància es quedi fora. El que NO és raonable, el que cap mare hauria d’acceptar és que la lactància materna es quedi fora per falta d’informació o d’ajut.

    Poseu-hi en lloc de lactància el estar amb el teu nadó, la teva llibertat, i tindreu molts casos com la Deolinda Correa o la Habiba. Gràcies Alba i gràcies a totes les dones i homes que ajudeu a canviar l’entorn per què cap dona hagi de renunciar al que desitja i no hi hagi de deixar la vida en l’intent.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús