ARA Criatures

El ministre de Treball Valeriano Gómez s’ha permès fer aquestes afirmacions:

“Si hagués de triar una sola mesura per sobre de totes les altres per estimular la igualtat i, alhora, l’eficiència d’una economia, la capacitat, la producció i la riquesa a mig i llarg termini, aquesta seria que totes les criatures poguéssin estar escolaritzats immediatament després del seu naixement “.

Gómez responia així sobre l’informe de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que aquesta setmana ha demanat a Espanya un esforç en polítiques que facilitin la conciliació perquè la falta d’elles es tradueix en baixes taxes d’ocupació femenina i de fecunditat (1,4 fills per dona a Espanya, enfront del 1,74 de mitjana dels 34 països membres de l’Organització).

Aquest senyor ha llegit a Aldous Huxley i s’ha il·luminat! Ha vist la solució a tots els seus/nostres problemes, les dones hem de ser més productives i així s’acaba la crisi! I jo que creia que les dones érem un ganga; cobrem menys per les mateixes feines, li proporcionem els seus esclaus del demà i a sobre tenim la regla i ens pot carregar un 18% d’IVA per aquest luxe! Però, tot i així, pensa que les dones encara podem produir més. La ministra Chacón  ja ens va mostrar el camí, ella va tornar a la feina al cap de  42 dies de parir. Estic segura que a vostè encara li van semblar massa.

Aniríem molt millor si les dones treballéssim fins el moment del part, poguéssim parir en poques hores -que ja sabem que el sistema sanitari també està fotut-, entreguéssim a les nostres criatures a aquests “escoles” i tornéssim immediatament a la nostra jornada laboral complerta. Les criatures estarien al càrrec de professionals que s’ocuparien de les seves necessitats bàsiques: bolquers nets, temperatura ambiental estable i alimentació amb succedanis de llet materna. Les dones podrien recollir les seves criatures a l’acabar la seva jornada laboral d’entre 8 i 12 hores per tenir a casa una estoneta la criatura i matar el cuc maternal.

 Per suposat s’eliminarien les baixes per maternitat,  l’hora de lactància, les reduccions de jornada i les excedències, i, si les criatures es posessin malaltes, ja se’n ocuparien a les escoles on comptarien amb professionals sanitaris dins la seva plantilla. Aquí no es queixarien per portar el nen amb febre al centre.

Sóc molt innocent i  primer he pensat que potser el ministre ha patit un atac d’ironia o d’humor negre i que ha fet aquestes declaracions en un estat d’alienació mental… Però han passat les hores i ara mateix crec que s’ho creu i tot! I més quan remata la seva primera afirmació amb aquesta: ” (…) “Estendre definitivament l’escolarització en el tram de 0 a 3 anys és la gran assignatura pendent, hauria de ser el centre de les futures polítiques d’igualtat i conciliació a Espanya en els propers anys”

Aquest senyor s’ho creu això que diu!!! Em temo que no ha entès un borrall del que diu l’OCDE! Això no és igualtat és esclavatge!

Nosaltres volem treballar i cobrar el mateix que les nostres parelles.
Nosaltres volem poder gaudir de la nostra maternitat i no haver de renunciar a la nostra feina.
Nosaltres no volem  haver de tirar entre ser professionals i ser mares.

Senyor Gómez, nosaltres som productives, nosaltres aportem futura mà d’obra al país. Nosaltres ens volem assegurar que aquesta mà d’obra serà de la major qualitat, que seran treballadors sans: per això els volem alletar fins que vulguem i evitar-los les llars d’infants tant com puguem. Volem que siguin emocionalment forts i capaços, i  nosaltres ens ocupem de la seva socialització i integració a la societat, no pateixi.

Senyor Gómez, les dones no som com els homes, però podem fer el mateix que ells i tenir les mateixes responsabilitats. D’acord hi ha dones que no volen ser mares, estan en el seu dret d’escollir. Però deixi’ns triar a  les que volem gaudir dels nostres fills. Les que pensem que a part de ser productiu i fer diners hi ha altres coses a la vida.

Per cert com que té tant temps lliure per dir coses absurdes li recomano que llegeixi i s’informi una mica sobre com és d’important per les criatures tenir una vinculació estreta amb un cuidador primari. Com n’és d’important per la seva salut mental, per la seva independència i com el cervell de la criatura es pot modificar per la falta d’atenció adequada els seus primers anys de vida.

La vida és molt curta i les criatures són petites molt poc temps. No ens vulguin imposar la productivitat com a font de riquesa, no ens vulgui donar gat per llebre.

Vull que sàpiga que si aquest és el seu món feliç, no vull que sigui el meu.

Entrada publicada a General, Situacions de la lactància el dilluns, 2/05/2011 a les 6:09.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.