Encara que sembli impossible les mares lactants també emmalaltim i com a la resta d’humans en cal sotmetre’ns a proves diagnòstiques per poder fer un diagnòstic.
Molts professionals de la salut eviten fer qualsevol tipus de proba a les mares sempre amb el mateix pretext: “Quan acabis de donar el pit ja ho mirarem”. Això és d’una irresponsabilitat enorme!! Pot ser una patologia lleu, potser fins i tot banal, però, i si és greu?
El que també ens acostumen a dir és: “Deixa la lactància i ho mirem”. Senyors això és xantatge ho sap la meva filla de 6 anys!
Gran part del problema és el desconeixement de la compatibilitat de majoria de proves diagnòstiques i la lactància. Però, per sort, cada vegada hi ha més mares lactants. Per sort per tots cada vegada les lactàncies són més prolongades, i sigui com sigui la patologia; greu o banal, no pot esperar anys a ser tractada.
Sovint som nosaltres, les mares, les que hem d’informar als sanitaris d’aquesta compatibilitat. En ocasions, és cert i molt trist, cal mentir per tal d’aconseguir que et realitzin les proves que calguin. Les mares lactants acostumem a tenir com laude en mentir als sanitaris. I no us diré que m’agradi, però, amb tot el que he vist aquest anys, de vegades és l’única solució.
Com que la responsabilitat és i serà sempre nostra us deixo informació per poder decidir amb criteri si voleu o no fer-vos una proba. Les podem trobar totes a la web de Marina Alta però a vegades costa, així que fem-ho fàcil:
Raig X:
Són compatibles amb la lactància. Et pots fer una radiografia de la part del cos que sigui. Sí del tòrax també, sense haver de treure’t llet, ni haver de deixar passar un temps determinat per alletar de nou. Els raig X passen a través del cos i no s’acumulen a la llet.
Ressonància magnètica:
Si cal s’administra un contracte endovenós a les mares ( iodat o sense iodar). La ressonància magnètica consisteix en l’obtenció d’imatges radiològiques de la zona anatòmica que es vol estudiar mitjançant l’ús d’un camp electromagnètic (imant), un emissor / receptor d’ones de ràdio (escàner).
Les ones electromagnètiques no modifiquen la composició de la llet. Els contrastos que es donen a les mares (iodats o no) pràcticament no passen a la llet materna i les poques quantitats que poden arribar no poden ser absorbides per la criatura ja que no s’absorveixen per via oral.
Escàner o TAC :
La Tomografia Axial Computeritzada consisteix en l’obtenció d’imatges tomogràfiques de la zona anatòmica que es vol estudiar. La imatge tomogràfica obtinguda requereix d’una font emissora de radiació ionitzant (raigs X) o escàner, un ordinador i de la zona anatòmica a estudi. Els raigs utilitzats i els contrastos al igual que en el cas de la ressonància magnètica són compatibles.
Ecografia:
L’ecografia aprofita les ones sonores d’alta freqüència per observar òrgans i estructures dins del cos. Si una dona pot sotmetre el seu fetus a les ecografies de la gestació sense cap mena de patiment, no és tan complicat pensar que les ecografies són compatibles i innòcues en la lactància i per les mares lactants.
PET:
La Tomografia per Emissió de Positrons (PET en anglès) és una tècnica de diagnòstic no invasiva que permet realitzar imatges que mostren el metabolisme i el funcionament de teixits i òrgans.Es fan servir radio fàrmacs emissors. Aquest radio-fàrmacs tenen una vida molt curta al cos.
Les mares lactants es poden sotmetre a un PET només cal que esperin un temps abans de donar el pit. Els sanitaris, per precaució, desaconsellen la prova o augmenten de manera exagerada el temps en el que cal donar el pit. Hi ha molts radio-fàrmacs, n’apunto només uns quants. Els temps (minuts) que s’indiquen són els que cal evitar donar el pit. Una vegada passat aquest temps els radio-fàrmacs han practicament desaparegut del cos de la mare i per tant també de la seva llet.
Fluor 18: 109 minuts
Carboni 11: 20 minuts
Nitrogen 13: 10 minuts
Oxigen 15: 2 minuts
Si la mare es treu la llet i l’emmagatzema ha de doblar aquests temps abans de donar la llet.
Gammagrafia:
La gammagrafia consisteix en l’obtenció d’imatges gamma-gràfiques de la zona anatòmica que es vol estudiar mitjançant l’ús d’una font emissora de raigs gamma.
La base de funcionament de la gammagrafia és l’administració d’un tipus específic de radio-fàrmac, n’hi ha molts, n’apunto uns quants. En cada un indico el temps en el que cal evitar alletar.
Sempre que sigui possible caldria que els radiòlegs utilitzessin amb les mares lactants l’isòtrop radioactiu amb la vida més curta. Com podeu veure hi ha diferencies notables d’uns als altres. La mare es pot treure la llet i la pot refrigerar o congelar.
Raclopride 11C: 2 hores
Tecneci 99: 12 hores
Coure 64: 65 hores
Fluor 18: 12 hores
Tali 201: Dues setmanes
La llet extreta es podrà donar a la criatura passat el doble de temps indicat, ja que el cos de la mare excreta l’isòtrop i a la vegada aquest es destrueix per ell mateix, en el cas de la llet emmagatzemada la radiació només desapareix per desintegració, va més lent.
Com veieu tot es pot fer. Si realment cal fer proves no és lògic endarrerides amb l’excusa de donar el pit.
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia.
Oriol Bulbena
16/01/2011 17:58
Alba, a Marina Alta parlen dels extractes (o llavors) d’alfals, utilitzats com a medicaments en fitoteràpia, amb alt contingut de potenciadors d’estrògens i per tant perillosos, tant en l’embaràs, com en l’alletament. La activitat terapèutica de les plantes també comporta riscos; com en el tema que debatem, l’important es optimitzar la relació benefici-risc, incidint, normalment, sobre la dosi i el temps. Crec que es important interpretar les dades en la seva justa mesura.
Estic d’acord que no s’ha d’augmentar el temps d’interrupció de l’alletament per desconeixement, però tampoc, per desconeixement, s’ha d’escurçar.
Segueixes creient que després de 109 min o 218 min de fer-se una tomografia PET amb 18F es pot donar el pit? Doncs endavant. Jo crec que no va d’aquesta manera.
En tot cas, ha estat una plaer el debat i crec que el contrast d’opinions sempre es molt positiu.
Rep les meves mes sinceres felicitacions per la tasca en pro de l’alletament matern que estàs realitzant en el teu bloc.
Neus
16/01/2011 11:58
GRACIES Alba per donar-nos seguretat i confiança en qualsevol situació.
Alba Padró
16/01/2011 9:41
Oriol, si el debat m’agrada molt
és un plaer que en sapigeu tant.
A veure a Marina Alta hi ha altres substàncies de risc 2, d’aquets que menciones per exemple, l’alfals! Qui ho hauria dit oi
Mira que dic aquí:
“La llet extreta es podrà donar a la criatura passat el doble de temps indicat, ja que el cos de la mare excreta l’isòtrop i a la vegada aquest es destrueix per ell mateix, en el cas de la llet emmagatzemada la radiació només desapareix per desintegració, va més lent”
En la llet extreta només hi ha una via de desintegració, al cos humà ( en la lactància directe) n’hi ha dos.
En cap cas, reperetixo, s’ha de possar en joc la salut del nadó o de la criatura però tampoc es pot permetre, per desconeixament, aumentar els temps pq això també perjudica a mares i criatures.
Oriol Bulbena
16/01/2011 1:27
Alba, l’únic que pretenc comentar es que el període de semidesintegració de un radioisòtop no es l’únic factor que condiciona el temps d’interrupció de la lactància. Si ho he entès bé, dius que en el cas del PET els temps (minuts) que s’indiquen són els que cal evitar donar el pit i ho acompanyes amb una llista amb la vida mitja de 5 radioisòtops. Interpreto que per exemple en el cas del 18F es pot donar el pit transcorreguts 106 minuts després de la prova; dius: “perquè els radio-fàrmacs han pràcticament desaparegut del cos de la mare i per tant també de la seva llet”. A l’Hospital Marina Alta no diuen això. Per exemple, en el cas del 18F s’indica: “Poco seguro: Riesgo. Valorar cuidadosamente” i també que no s’utilitzarà la llet recollida 5 o 6 cops la vida mitja (12 h). Si es vol reaprofitar aquesta llet, tindran que passar 10 cops la vida mitja (24 h).
Alba Padró
15/01/2011 15:35
Oriol, no faig més que seguir les dades del Hospital Marina Alta. No són dades meves.
Oriol Bulbena
14/01/2011 21:01
La referència confirma el que he dit. El temps de interrupció de lactància no depèn del període de semidesintegració. Mes aviat depèn de la facilitat de que el radioisótop passi a la llet. El Tc-99m administrat fixat als hematies (fixació molt estable) no passa a la llet. Amb un període de semidesintegració de 6 h i donant com a residu un altre radioisótop radioactiu. La eliminació del Tc-99m està relacionada amb la vida de la cèl•lula. La mare podrà donar el pit amb radioactivitat a la sang que en cap cas passa a la llet, segurament tindrà que vigilar si es fa alguna ferida (estries). En tot cas insisteixo que es fals que es pot donar el pit passat el temps que marca el període de semidesintegració.
Alba Padró
14/01/2011 19:31
Pàgines 310-312
http://www.nrc.gov/reading-rm/doc-collections/nuregs/staff/sr1556/v9/nureg-1556-9.pdf
Oriol Bulbena
14/01/2011 18:47
Crec que en un tema sanitari tant delicat, qualsevol suggeriment hauria d’estar molt fonamentat. El problema plantejat es molt complex i, a mes a mes del període de semidesintegració, s’han de considerar altres paràmetres farmacocinètics del radioisòtop, com la vida mitja d’eliminació, la capacitat per passar del plasma a la llet o el perfil d’eliminació en el medi làctic; aquests paràmetres ens indicaran si el nivells làctics del radioisòtop estan afavorits o no. En tot cas, si per exemple administrem 400 MBq de 18F a una persona, als 109 min cal esperar uns nivells de 200 MBq (la meitat s’ha desintegrat) i als 208 min de 100 MB. Admetre que amb aquests nivells de radioactivitat es pot donar el pit es, com a mínim, quelcom molt atrevit. Pot ser que en determinades condicions, el radioisòtop no passi del plasma a la llet, en aquest cas es podria donar el pit just al finalitzar el PET.
Deixem que els experts ens indiquin el que es més convenient i davant de determinats riscos sanitaris, sent la lactància materna molt important, també ho es la vida de la mare; la precocitat del diagnòstic es cabdal per la supervivència en moltes malalties.
Daniel Closa
14/01/2011 13:16
Les dosis son menors en el cas del PET (al voltant de 200-400 MBeq) que en el de la gammagrafia (600-1000 MBeq). Però varia tant en cada cas segons la patologia, l’isótop, el pes i l’aparell, que fa de mal comparar.
De totes maneres, el temps mig de desaparició dels radioisótops és independent de la dosi.