ARA Criatures

Amb aquest nom l’Abril es referia als sostenidors quan va començar a parlar, per cert que no li agradaven gens perquè no podia sintonitzar l ‘altre mugró si els portava posats.

Els que em coneixen bé, saben que no m’agrada anar a comprar roba. És una activitat que odio, no m’ha agradat mai. Però és clar vaig vestida per tant algú em compra roba. Ho reconec, em vesteixen. Sí, el meu sofert marit és el que s’encarrega d’omplir-me l’armari. Em compra des de les calces als vestits passant per les sabates.

I és clar durant la lactància no vaig perdre les meves fòbies, així que ja el veieu comprant-me els sostenidors de lactància a la botiga del barri, serà per cotilleries! Vivíem a Sant Pere Més Baix podia trobar sostenidors pràcticament a totes les botigues potser fins i tot al forn. Qui li hauria dit a Mary Jacobs que la seva patent seria tan popular!

Però si no recordo malament els primers me’ls vaig comprar jo a una coneguda botiga de roba i accessoris de nadó. No va ser amor a primera vista em semblar lletjos amb avarícia i cars, molt cars un preu desproporcionat per aquell tros de roba pràcticament transparent de les cacolets. Semblaven els sostenidors esportius que em comprava ma mare quan em van començar a sortir pits això si en talla “maxi”.

Fa onze anys els sostenidors de lactància tenien una varietat de color limitada; eren blancs, negres o color carn. De formes encotillades i ortopèdiques i amb un component extra anti-luxúria que durant una bona etapa de la lactància era d’agrair.

Però una tarda durant el grup de suport una mare em va deixar impactada. Portava uns sostenidors de ratlles de colors! Només havien passat cinc anys  d’aquella primera compra i el mercat ja s’havia revolucionat, de cop els sostens de lactància tenien color i ratlles, quina alliberació! Per cert, un incís. Una vegada una noia em va trucar espantada em va explicar que a la cotilleria li havien recomanat no comprar sostenidors de ratlles perquè no anaven bé. Per un moment vaig pensar que em volia parlar de costures, teixits i brodats però no! La dependenta li havia confessat en veu baixa que els sostenidors de ratlles disminuïen la producció de llet! Cómmmmmmmmmmmmmm???? El tema ratlles ja sabeu que té molts adeptes. Les horitzontals et fan més grassa, les verticals més prima. Per tant per lògica un sostenidor de ratlles verticals ha de baixar la producció de llet.  Vade retro, Satanás ratllat!

On érem… Això que el mercat havia descobert que les mares lactants seguim sent dones i que ens agrada lluir tant per dintre com per fora. A més ara que ens ha agafat la mania de donar teta a qualsevol lloc cal portar un sostenidor ideal i conjuntat! I és que les dones ens fixem en els sostenidors de les altres,  per cert no sé pas si els homes es fixen en els calçotets dels amics?

Només cal fer una volta per Internet per veure les mil opcions que hi ha en subjecta-tetes de lactància, s’ha acabat la tirania tricolor i l’obertura subclàvia. Ara el sostenidors s’obren en totes les direccions i amb una sola mà, per sobre per sota per dalt per baix i fins i tot pel centre.

 Fa uns anys van a aparèixer un sostenidors mòmia amb més virtuts que el Purelan (que per cert no serveix per res). No sé perquè em recorden una mòmia, tota enfaixada, tota tapada. Només deixa a la vista el mugró. Diuen que fa meravelles però personalment crec que només són ganes d’omplir-se les butxaques. Cóm un sostenidor pot prevenir la mastitis i les clivelles??? Això és el mateix que dir que les ratlles fan menys llet. Els miracles no existeixen. Bé els wanderbra fan miracles després d’un parell de parts però només són una il·lusió òptica que desapareix al descordar el primer gafet. Aquest sostenidor miraculós és difícil que pugui prevenir les clivelles i les mastitis o és que les bacteris al veure’l s’espanten i  és busquen un altre pit per colonitzar?

Així que  mares lactants glamuroses busqueu  puntes i blondes,  les tradicionals els de color carn, per les romàntiques els de floretes, per les racials un de “topos”, per les discretes un de negre, les esportives un gris i per les valentes imitació de lleopard.

I per avorrides com jo, que el marit els compra els sostenidors blancs ben blancs. Això sí  que ell encerti  talla i  copa  a la primera ja és un altre tema.

Entrada publicada a Situacions de la lactància el dilluns, 9/08/2010 a les 7:02.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.