Arxiu del mes: abril 2010

H2O, aigua!

divendres, 30/04/2010

Comença a fer calor i tots necessitem una mica més d’aigua. Tots? I les criatures que mamen també?

L’aigua forma part del nostre organisme, som aigua. Un lactant posseeix més del 40% del seu pes en forma d’aigua. L’aigua és necessària per poder realitzar importantíssimes funcions al nostre cos i sense ella no podem viure.

Les recomanacions oficials (AAP, AEP, OMS-UNICEF) ho deixen clar, les criatures de zero a 6 mesos han de prendre llet de manera exclusiva sense cap altre líquid: aigua, té, infusions d’herbes… Per tant, no cal donar aigua a cap criatura de menys de 6 mesos que no prengui alimentació complementaria. Però anem per passos, que aquí se m’acaba l’entrada!

A totes ens han dit que la nostra llet és aigua, i sí, és veritat. La nostra llet és aigua, és un 80% d’aigua on es dissolen tots els altres elements, en el gràfic inferior ho podeu veure. És amb diferència l’element més  comú de la llet.

Més clar, l’aigua!

La quantitat d’aigua que pren la criatura amb la LME és més que suficient per garantir les necessitats hídriques i encara ens dóna un marge de seguretat que s’elimina per l’orina.

La llet materna té una baixa concentració de soluts (potassi, clorur, nitrogen) per tant els ronyons que s’encarreguen d’eliminar-los tenen poca feina. Si els ronyons tenen pocs soluts per eliminar gasten menys aigua.
I és clar esteu pensant que no és el mateix viure a Barcelona o al Sàhara, doncs sí, per una criatura amb lactància materna exclusiva tant li és la zona on visqui per més càlida que sigui. Si la lactància materna és a demanda. la criatura es pot hidratar sense necessitat de rebre cap altre líquid. Per tant és important tenir clar que prendre pit no només és menjar , també és beure! I voler restringir l’accés al pit és restringir l’alimentació i la beguda. Per això no té sentit voler marcar cap pauta horària en la lactància. Nosaltres hauríem de fer cinc àpats al dia però bevem moltes vegades al llarg del dia i les nostres criatures no són diferents. A més, penseu que a l’estiu els nens acostumen a mamar més, suen més i per tant hi ha una pèrdua d’aigua més notòria que a l’hivern. No us estranyi si la vostra criatura vol mamar més o potser es dedica a fer xarrups de llet.

A més l’aigua pot ser perillosa, sí, tal com ho dic. Per als nens molt petits omplir-los de caloria buida (aigua) impedeix que es nodreixen de manera correcte i es pot evitar la ingesta de llet materna en un 11%.
I tampoc res de sucs, ni naturals als nens de menys de 6 mesos! Hi ha molta tendència a donar sucs als nens quan creixen (més de 6 mesos), ja siguin naturals o comprats. El fet de donar un excés de sucs als nens s’associa amb diarrea crònica per excés de sucres naturals i també és relaciona amb desnutrició del lactant perquè es produeix un desplaçament d’altres nutrients. Per tant no cal més d’un gotet al dia com a molt!
I si us pregunteu quina aigua és la ideal, no cal comprar aigües embotellades cares. Si a casa beveu aigua de l’aixeta la criatura la pot prendre. Si beveu aigua embotellada no cal que sigui cap aigua especial. No cal bullir l’aigua per beure. Si prepareu llet artificial, sí que cal bullir l’aigua per reconstituir la llet.
Una vegada els nens comencen amb l’alimentació complementaria, cal oferir aigua quan el nen menja. Cal veure de totes maneres amb quin aliment es comença, en cas de ser amb fruita i verdura, moltes criatures no volen aigua extra, amb la que els aporta la llet i l’alimentació complementaria en tenen més que de sobres.

Diuen que aquest cap de setmana plou! Quina alegria! Aigua, aigua!

Orxata, cervesa o ametlles?

dimecres, 28/04/2010

Mai he sentit una mare queixar-se de tenir massa llet. Tot al contrari. Els comentaris són sempre els mateixos: “Tinc poca llet”, “Em sembla que produeixo poc”, “No tinc llet suficient”…. què menjo?
Aquella sensació d’ingurgitació durant el postpart, que tens els pits a petar i et sents com una deessa de la llet capaç d’alimentar tot el veïnat i part d’un altre, és la sensació que associem a una bona producció de llet. A partir dels tres mesos els pits es queden tous com figues. Caos, catàstrofe, terror, pànic escènic! No tinc llet!!!! Què menjo???
20090603122201Doncs el que vulguis perquè no hi ha cap aliment que serveixi per tenir més llet.
En primer lloc i abans de res cal deixar clar que la única manera de tenir més llet és augmentar la succió i l’extracció de llet del pit, ja sigui per part d’una criatura o amb un extractor com a segona opció.

Un galactagog és una substancia o aliment que es creu que posseeix capacitat per augmentar la producció de llet materna. N’hi ha de diferents tipus: aliments, herbes, fàrmacs i homeopatia… Tots ells són presumptament capaços d’augmentar la quantitat de llet.
En totes les cultures hi ha aliments o herbes que tradicionalment es creu que fan augmentar la producció de llet. La varietat és infinita i a cada lloc tenen les seves receptes. El que ha de quedar clar és que no hi ha cap tipus d’eficàcia provada i que molts galactagogs tradicionals consumits a grans dosis poden ser perillosos per la criatura. Per tant davant de qualsevol suggeriment cal consultar la web del Hospital Marina Alta. I sí, encara que el consell vingui de la boca de l’herbolari cal assegurar-se que com a mínim són innòcues.
La llista de galactagogs alimentaris usats a casa nostra em temo que és inacabable. És regional, cultural i estacional: orxata, cervesa i llevat de cervesa, ametlles, alfals, card marià… I no us dono més idees! D’acord, seré dolenta i us passo una recepta tradicional asiàtica per augmentar la producció de llet:

  • 61__Threadfin500 grams de raspes de peix, preferible utilitzar Threadfin – Kurau ( a falta d’aquest peixot estrany qualsevol altre ens serveix)
  • 500 grams de papaia verda (la polpa del fruit és de color blanc)
  • 3 litres d’aigua
  • Quatre llesques de gingebre (que ajudarà a reduir qualsevol olor o gust de peix)
  • 6 grans d’all (per la mateixa raó  que el gingebre)
  • 3 tiges de cebollí
  • Sal al gust

Es fa bullir tot un parell d’hores es decora amb les tiges de cebollí talladetes  i es pren calent.

Deliciós, oi?????

Els aliments tenen propietats nutricional científicament provades. Hi ha una cultura tradicional que atorga propietats diverses que els fan òptims per guarir o resoldre diverses patologies. I la lactància és tractada com una situació patològica més, com l’estrenyiment, la migranya o el dolor menstrual!

Cap d’aquests aliments o herbes augmenta la producció de llet. Com a molt poden tenir un efecte positiu doncs a vegades pensar que estem fent quelcom per aconseguir un objectiu ens ajuda a motivar-nos, a ser més positius i veure les coses més fàcils.

Horchata_de_chufaSi ho volem intentar el que no cal és abusar. Hem vist mares que es prenien al llarg del dia un litre d’orxata per tenir més llet. O més de tres litres d’aigua, que no sé que és pitjor per la bufeta! L’aigua no va a la teta, va directe al ronyó, i com a mínim l’orxata va acompanyada de fartons!

Hem d’aconseguir tenir confiança en les nostres capacitats i  saber que podem! Si tenim dificultats i les volem solucionar, hem de buscar ajuda de manera immediata.

Els galactagogs farmacològics sí que tenen l’eficàcia provada però han de estar administrats sota supervisió mèdica. Hi ha casos en els que sí cal que les  mares es prenguin un galactagog d’aquest tipus per aconseguir augmentar i  mantenir la producció de llet: nens prematurs, adopció  o relectació…

Així que si voleu tenir més llet, criatura a la teta i menja el que vulguis!

*A partir dels tres mesos s’equilibra l’oferta i la demanda i el cos produeix la llet només quan la criatura mama.

A vegades les segones parts són bones (molt bones)

dilluns, 26/04/2010

Quan la Candela va néixer jo no era amiga de la seva mare, només una coneguda. Ara puc dir que tinc una amiga fantàstica. Aquí us deixo el seu relat de les seves extraordinàries lactàncies. Voler és poder!

El dos d’abril del 2007 va néixer la Candela. Després de seixanta-sis hores amb la bossa trencada, després d’intentar un part a casa,  que va acabar a l’hospital i sentint-me molt mal tractada per part del personal. De 38 setmanes, amb un pes de 3.780kg i 51cm. Eren la una i cinc de la matinada.

La nit prèvia a l’alta  hospitalària s’adonen que té un buf al cor. El cardiòleg va confirmar que era una cardiopatia greu que calia operar a vida o mort.candela Si hagués nascut a casa hauria mort a la setmana, si ens arriba a donar l’alta sense revisar-la hauria mort a la setmana igualment. Es cansava, jo li oferia el pit constantment. Fins i tot estant amb tubs de respiració i sonda li oferia el pit a l’hospital, no va arribar a mamar mai.

Amb vint-i-dos dies de vida l’operen per primera vegada, el seu cor no podia esperar més. Només amb la medicació i l’ajuda del respirador no era suficient. Amb mes i mig la tornen a operar, amb vuit mesos de nou i amb tretze mesos una altra operació…

Es va criar a biberons, només va prendre la meva llet en biberó fins als tres mesos, la poca llet que em sortia amb el tirallets a la sala de lactància de l’hospital.

Quan ella tenia vint-i-un mesos neix el seu germà Úrbez. En un hospital diferent on sí van respectar el nostre part i la nostra estada. Això va ser el catorze de gener del 2009 a les quatre de la matinada.

movil 024Va pesar  3’840 kg i  no sabem el que va mesurar per què no li van fer res més, encara no havien tallat el cordó i ell ja estava mamant del meu pit. El seu part va guarir ferides del part de la Candela, aquest era el primer pas. I també la seva lactància va guarir les ferides d’una no lactància anterior. Ell va néixer per curar-me.

Dies després, ja a casa, la lactància va començar a ser dolorosa i desesperant. Plors i més plors meus. Una tarda la meva parella em va clamar que havia de deixar la lactància, no suportava veure’m patir d’aquella manera. Tenia una infecció força important, possiblement causada pel tel lingual del meu fill. A més a més sentia una altra mena de dolor diferent. Vam descobrir que tenia fils quirúrgics al pit per una reducció mamària que m’havia fet deu anys endarrere. Vaig haver d’anar a un cirurgià a extreure aquests fils, fils que es suposava s’havien d’haver reabsorbit sols, però no va ser així.
Fins que vam saber tot això només havien passat poc més de tres mesos de lactància, això sí a base d’antiinflamatoris i analgèsics pel dolor, anàlisi de llet materna, clivelles doloroses… però jo era persistent en la lactància. No em podia rendir per uns quants pals a les rodes!

Als 4 mesos vaig començar a gaudir de la lactància, per fi!! Tot estava solucionat!

La Candela sempre era al meu costat quan el seu germà mamava, i jo li oferia sempre el pit, però ella em deia que no i s’apartava. I com qui no vol la cosa va arribar l’estiu.

Al mes d’agost, una nit, em va demanar pit quan el germà ja s’havia dormit. Ella tenia vint-i-vuit mesos, mai havia mamat… es va enganxar al meu pit i va  començar a mamar !!!! Jo plorava com una bleda d’emoció per fi, després de tants mesos, la meva filla estava mamant del meu pit.

Niños+651..Va mamar cinc o sis vegades al dia de l’agost fins al gener. Després va anar reduint la demanda i ara em demana alguna vegada a la setmana.

Però per a mi aquests sis mesos de lactància han restablert aquell equilibri trencat interiorment. Li he donat pit als meus dos fills, amb la Candela hem trencat les normes científiques conegudes* i al petit amb quinze mesos ni se m’acut treure-li el pit per ara!

I aviat començaran aventures noves ja que estem embarassats de nou! Arriba la tercera criatura!

De fet espero feliç l’arribada d’un altre tàndem*, perquè  he gaudit d’un tàndem sorpresa, un tàndem meravellós.  Qui sap, potser amb el segon germà  la Candela torni a reenganxar-se en el meu pit. D’una cosa estic segura, els meus pits tenen accés lliure per  tota criatura que arribi!

*tàndem/ Així s’anomena la lactància de dos fills amb edats diferents.

*Les criatures perden el reflex de succió involuntari cap als 3 mesos. El reflex de succió es torna, a partir d’aquesta edat, voluntari. Si el nen no el practica el perd definitivament.

Si Sant Jordi no ha col·laborat…

dissabte, 24/04/2010

Ahir va ser Sant Jordi i poder comprar llibres a les meves filles afins a la nostra manera de criar m’ha costat sang, suor i llàgrimes.

Pocs llibres infantils reflecteixen temes con la lactància,  el collit, el porteig… i pràcticament tots els llibres infantils parlen de bressols, biberons, cotxets…. Tinc un llibre de una coneguda marca de joguines. El llibre es diu “El bebè”, en ell s’explica com és l’arribada d’un nen a la família. En aquest llibre la criatura apareix sempre, sempre, en algun lloc que no és els braços de la família! Al bressol, al canviador, a la ganduleta! Tot menys en braços de la família que l’ha estat esperant amb devoció!

Així que si per Sant Jordi no heu pogut trobar un llibre al vostre gust per als més petits, aquí us deixo idees de llibres de criança i lactància.

ELLA

ella
Luis té 6 anys i té un germà petit, Miquel. Però de sobte tot el seu món canvia: els seus pares els han anunciat que van a tenir una germaneta. El problema és que encara no té nom, i Luis s’encarrega de buscar-lo.
Aquest llibre  va guanyar el I Concurs de llibres infantils “Lactància i criança” organitzat per FEDECATA. En les seves pàgines trobem imatges poc habituals en els llibres infantils, com una mare embarassada donant el pit a un germanet gran. La nova germaneta ve al món en un part a casa.

Donant teta, de l’A a la Z

dando-teta

És  un llibre per recomanar a infants que comencen amb la lectoestrictura. Va guanyar  el primer premi del II Concurs de Contes Infantils de FEDECATA. A través de curtets poemes ordenats de l’A a la Z  explica els diferents oficis de les mares que donen el pit als seus nadons.  L’autora és Anna Obiols i està acompanyat per unes precioses il·lustracions.

La mare niu, mare bressol, mare teta, mare lluna

h_mama-nido-mama-cuna-mama-teta-mama-instinto-maternal_1269449636
Aquest conte de Glòria Lizano és el conte finalista del II Concurs de contes infantils “Lactància i criança” 2008. Uns bells i suggeridors dibuixos en blanc i negre ens van mostrant el procés d’un embaràs, part i inici de la lactància en què emocionalment adquireix importància el vincle i la tendresa.  Dibuixos rodons per un conte rodó.

Delits d’infants

delits-infant
És un llibre en què la bellesa i la tendresa prenen forma de paraula gràcies a la poesia de Maria Àngels Claramunt i les formes i colors dels dibuixos d’Ermengol. Els nens són els protagonistes i destinataris d’aquesta obra, propera, divertida i emotiva, que reflecteix molts dels sentiments que  molts pares vivint durant la lactància i criança dels nostres fills.


La meva mare és un cangur

canguro

La nena protagonista ha de tenir un germanet, està emocionada amb la nova situació, però de cop tot es torça i la seva mare té un nadó prematur.

De cop ha d’entendre com la seva mares s’ha convertit en una mare cangur que es fa carrega del germanet amb tot l’amor i la tendresa del món. Conte, finalista del I Concurs de Contes Infantils “Lactància i criança” editat per ACPAM


El conte de les Quatre Cantonades

cuentoscuatroesquinitas

Recull dels contes finalistes del I Concurs de Contes Infantils Il·lustradors organitzat per la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna (FEDECATA).
Són quatre preciosos contes il·lustrats en què els valors de la criança natural i la lactància es posen de manifest a través de la paraula i les imatges. El llibre es presenta en una edició bilingüe, amb els contes en català i català.

I un altre dia d’aquests parlem de llibre de lactància per adults, que no cal que sigui Sant Jordi per comprar llibres!

El volcà, l’avió i la teta de la Bea

dijous, 22/04/2010

 

El passat cap de setmana he estat a Narón convidada pel grup BBTTA per impartir un curs de lactància. I, per descomptat, el volcà d’Islàndia de nom impronunciable s’ha interposat en els meus plans de tornada.

 

Diumenge

12:40

M’avisen des de casa que l’aeroport de Barcelona és tancat.

L’Alicia de dos anys fa teta mentre la seva mare pren un most i a mi se’m posen els pèls de punta.

14:30

Dinem mentre l’Alicia dorm com una soca, després d’una ració de teta no hi ha res millor que una dormideta.

16:00

M’avisen que l’aeroport és obert. Al·leluia! Torno a casa, o això em penso.

18:20

Anem a fer de turistes a la torre d’Hèrcules.

Primer fa teta l’Alicia, les dues per ser més exactes. El seu germà Iván de 4 anys juga feliç xerrant amb els altres visitants.

De cop juga que juga, es despista i es fa un cop al cap amb la base de la torre. Plora, s’ha fet força mal. Immediatament la Bea el posa el pit, el primer pit sembla que està “sec”, l’Iván protesta, -no raja!- exclama. Canvi de pit. Al dret hi ha lleteta i ens ho fa saber ja més tranquil i més recuperat.

La teta el calma i sembla que ja no li fa  mal, quin cop!

Una senyora d’uns 50 anys es mira la Bea amb cara de reprovació. Que es foti! Estic pensant que com obri la boca n’hi diré quatre de fresques. Però no, només es dedica a mirar de reüll i a posar mala cara. Anem a menjar un gelat per recuperant-nos de l’ensurt.

20:27

Arribem a l’aeroport de Corunya. Horror!! El  meu vol està cancel·lat! Aquesta nit no torno a casa. Ni jo ni les més de 500 persones dels vols que aquesta  nit anaven cap a Barcelona.

Mentre jo reclamo, la Bea seu a terra, l’Alicia està cansada i li dóna teta. Les dues estan relaxades. A mi m’agafa la plorera! Demà tinc feina i ja veig que no arribo. Els demano que em deixin a l’aeroport però s’hi neguen en rotund. Tornem a casa seva. Una nit més em tenen d’ocupa.

23:40

Anem a dormir. M’acomiado dels nens i de la Bea. Han estat encantadors amb mi, mai els podré agrair prou l’estimació que m’han demostrat!  Es fiquen els quatre al llit, l’Alicia demana teta, està cansada i vol dormir. Bona nit!

 

Dilluns

6:00

El Fèlix, el marit de la Bea, em deixa a l’aeroport i per fi sembla que puc tornar a casa. Deixo Galícia  enrera.

7:00

Avió cap a Madrid per fer escala cap a Barcelona. Tot som adults, no hi ha cap nen però no puc deixar de pensar que molts nens han d’estar tirats a l’aeroport amb els seus pares amb totes les incomoditats que això suposa… però si tenen teta segur que estan feliços.

8:50

L’aeroport de Madrid està saturat de gent! Aquí si que hi ha nens. Molts nens. Per sort, l’aeroport de Madrid és gran i hi ha farmàcia, per tant  les criatures que prenguin llet artificial poden accedir-hi. Suposo que alguna de les moltes cafeteries els permetrà preparar el biberó.

11:00

Barcelona!!!!!!!!!!!!!!! Quina alegria! Estic a punt de petonejar el terra com el Papa!

Bromes a part, el pit resulta un xollo en aquestes situacions inesperades, tant sigui per un cop o per haver de passar la nit, o els dies, a l’aeroport. La tranquil·litat de poder disposar d’un aliment calent en qualsevol moment, sense necessitat d’utensilis, d’aigua, d’electricitat… quina meravella.

Els aeroports petits no acostumen a tenir farmàcia. Per tant, en situacions com la que el volcà d’Islàndia ens ha regalat o en altres més simples, el poder alimentar un nadó és una necessitat bàsica.

Per cert, si heu de volar i porteu llet extreta si són 100 ml o menys la podeu embarcar. Si la quantitat és més gran l’única solució és facturar la llet en una nevera de platja amb una peça de gel. Aguanta vint-i-quatre hores sense problemes.

Espero que la pròxima vegada que em toqui anar-los a veure la fúria dels volcans estigui sota control!

La posició i la postura (I)

dimarts , 20/04/2010

Durant les primeres setmanes de vida d’un nadó la postura i la posició del cos són essencials per aconseguir una lactància plaent i efectiva.

Quan les criatures es fan grans mamen com volen i la postura que adopten a l’hora de mamar deixa de ser important. Totes les que tenim criatures grans sabem que poden agafar-se al pit de qualsevol mare i que no fan mal. Però les primeres setmanes és bàsic aconseguir que la criatura col·loqui la boca d’una determinada manera i el seu cos estigui posicionat de manera correcta, només d’aquesta  manera la lactància funcionarà per ambdós.

En primer lloc ens cal saber que les criatures saben mamar, ells saben com ho han de fer i si els deixem fer-ho ens podem estalviar molts problemes posteriors.

El que  hem de vigilar és el següent:

-Postura de la boca del nen

-Posició del cos de la criatura

La boca del nen és una peça bàsica per aconseguir  una lactància d’èxit. Què ens cal? En primer lloc que la boca del nen estigui molt oberta, ha de fer una mena de  gran badall. Per aconseguir aquesta obertura de boca, ens cal situar el  mugró a l’alçada del nas de la criatura. D’aquesta manera tirarà el cap enrere i obrirà la boca. Ho podeu intentar vosaltres. Poseu-vos un dit al nas, no mogueu el dit i intenteu posar-lo a la boca. Ara poseu el dit just davant la boca. Quina diferència  hi ha? Doncs que en el primer cas obrireu molt més la boca.

gaia40801_01

D’aquesta manera  aconseguim un angle d’obertura d’uns 120 graus que ens permet que molta part de l’arèola i el mugró entrin a la boca de la criatura en direcció al paladar.

gaia40801_03

Totes les dones tenim pits diferents, per tant el nostre mugró està situat en posicions i angles diferents. De fet, cap dona té els mugrons a la mateixa alçada ni en la mateixa direcció.  Des dels grups de suport a vegades hem abusat d’allò de “melic amb melic”: si el mugró mira cap a l’exterior  la condició de melic amb melic resulta incòmoda. El nen agafa el pit i el que fa és tibar-lo, per tant pot causar molèsties a  la mare. El nen va cap al pit, no el pit cap al nen.

direc_mugró

pit verçus cappit verçus cap_IIjpg

El nas i el mentó dels nens ha de tocar el pit, ha d’estar completament enganxat al pit de la seva mare. Moltes mares pateixen perquè pensen que la criatura es pot ofegar si està tan enganxada al pit. Però la realitat és que els nenes respiren per les petites obertures nasals que queden lliures:

Breastfeeding

Els llavis també són importants. Cal que estiguin evertits. De manera que actuen com una mena de ventosa que estabilitza el pit  a la boca. Per cert, la foto no és del tot correcta, els llavis no estan everits.

També és molt important que el cos del bebè estigui alineat: l’orella,  l’espatlla i el meluc han de formar una línea recta. D’aquesta manera evitem les torsions del cos i que el nen hagi de mamar panxa enlaire, amb el cap girat que li causa incomoditat i un mala transferència de llet, el que pot afectar el seu creixement.

aliniació_cos postura

Per tant es important mantenir aquesta alineació del cos de la criatura, sigui quina sigui la postura escollida per la mare: estirada al llit, en braços a cavallet… us en parlaré en una altra entrada.

Moments difícils…

dissabte, 17/04/2010

 

Hi ha situacions per a les quals no estàs mai preparat…

Era el mes d’agost, estava de vacances amb la família però no deixo mai d’atendre el mòbil de consultes. Em va trucar una dona, tenia una nena de dues setmanes. Portava dos mesos amb una “obstrucció” al pit que no disminuïa de cap manera. Per tant abans de parir ja tenia aquesta obstrucció al pit que no havia aconseguit desinflamar amb res.

Abans de trucar-me havia passat per  tres ginecòlegs, un d’ells el meu, que no li havien donat més importància a aquella  induració. Allò els havia semblat un problema causat per la lactància. Però la producció de calostre no és tan important com per acusar retencions a una mare primerenca, per tant, per a mi, la cosa començava a no tenir sentit. En un principi vam pensar que la culpa d’aquella massa eren les conxes formadores que la mare portava quasi tot el dia al pit per intentar formar el mugró. Són uns escuts que es posen sobre l’arèola i en teoria fan sortir el mugró pla o invertit durant l’embaràs per poder alletar sense problemes. Ja us dic que no serveix de res. Però vam pensar que potser al portar-lo vint-i-quatre hores al dia podia haver causat la compressió dels conductes galactòfors…. A més els mètodes que li havien recomanat els gines: pressió sobre la zona obstruïda (com si el teu pit fos una llimona), aplicació de draps calents (bullint)… tampoc eren ideals si allò era una típica obstrucció mamaria.

Però hi havia altres signes que eren més alarmants: el mugró era pla però des de l’aparició de la induració el mugró s’invertia i la zona exterior del pit presentava pell de taronja. La nena havia començat a rebutjar aquell pit.  I per més que la nena mamava, el bony no minva ni una mica.

Estava clar que allò no era una problema de lactància.

Doncs si, una setmana més tard amb les proves diagnòstiques en mà el diagnòstic era càncer de pit.

Sí, el càncer durant l’embaràs i la lactància existeix i cal adonar-se’n per poder-lo tractar  immediatament. La  freqüència global oscil·la entre el 0,2%  al 3,8% i es diagnostica en 1 de cada 3.000 gestacions. Per tant, tot i que no és molt freqüent, existeix. El gran problema es confondre una situació patològica amb una situació fisiològica. El desconeixement  de la fisiologia és tan gran que es poden arribar a viure situacions com aquesta dins un grup de lactància.
És important destacar que la lactància materna té un efecte positiu per aconseguir evitar el càncer de pit. L’aparició de càncer de pit està lligat a l’estil de vida que  món occidental a adoptat en els últims cinquanta anys, a factors genètics, alimentaris, ambientals, reproductius…

I és en les causes hormonals on la lactància aconsegueix reduir els estrògens materns durant més temps. Com més duri l’alletament, tant en un fill com en els successius, aconseguim així evitar els estrògens durant llargues temporades.
Cal que els ginecòlegs  i les dones tinguem clar que una induració al pit que no desapareix ha de ser valorada molt seriosament, estiguem en estat o durant la lactància. I per descomptat les proves diagnostiques que calen per confirmar o no el diagnostic són compatibles amb la lactància. No és excusa! si cal fer-les, cal fer-les! Quantes mares han vist denegada una simple mamografia amb l’excusa que mentre estàs lactant no es pot fer!

Això que us he explicat avui fa dos anys que  va passar. Vaig veure aquesta mare un parell de vegades més mentre seguia tractament de radioteràpia i quimoteràpia per lluitar contra el càncer que l’havia sorprès en aquell moment tan màgic com és el naixement del teu primer fill.

Des d’aquí un petó per a ella…

El naixement de Sant Joan Baptista

dimecres, 14/04/2010

Estrenem nova secció! No sé si us agrada l’art. A mi m’agrada molt, de fet en una època de la meva vida vaig estar a punt de començar història de l’art a la UAB.

La lactància forma part de la història de la humanitat, per tant està representada en l’art des dels albors de la humanitat. Això és normalitzar la lactància i presentar-la com una  situació  més de la vida.

sjb

Aquesta pintura titulada “El naixement de Sant Joan Baptista” va ser pintat per Domènico Ghirlandaio (1449-1494) A la capella Tornabuoni que és la Capella Major de l’església de Santa Maria Novella a Florència.

sjbdida
Santa Isabel està estirada al llit, acaba de parir. Està tranquil·la i serena mentre contempla l’escena que l’envolta, il·luminada per la llum que entra per  la finestra que hi ha situada a la seva dreta. A terra en un plànol inferior la dida que alleta Sant Joan. Està distreta, contempla les  veïnes que arriben, però manté a la criatura agafada amb les dues mans, amb un gest protector.  I al seu costat una altra dona li demana el nen per rentar-lo a la pila que té  entre els seus peus.

Arriben les veïnes, a la dreta de la imatge. L’última dona en entrar a l’habitació porta, segons la tradició florentina, un cistell de fruita i ampolles de vi de la vila per celebrar la bona nova. Destil·la un aire fresc  de vivacitat  i moviment que contrasta amb la quietud i  la pau del resta de l’escena.
Ghirlandaio ambienta les seves pintures d’escenes sagrades a l’interior de les luxoses cases Florentines i ens recrea aquesta escena de la bíblia mitjançant una transposició a la seva època. Ens explica així com era un naixement a la burgesia florentina en ple segle XV.
Per tant podem deduir que la burgesia i la noblesa no alletava els seus fills i deixaven aquesta tasca  a les dides. Per contra hi ha un gran nombre de pintors del renaixement  que simultàniament creen  i recreen  l’estereotip de la “Madonna Litta” que ens recorden la importància de l’alletament i de l’amor filial que s’estableix entre mare i fill.

300px-Madonna_Litta
A  la Florència al segle XV les funcions de les dides estaven plenament organitzades i les dides d’aquesta ciutat eren les que millors sous tenien.

Els contractes  de les famílies  amb una dida eren habituals. No estava mal vist que una dona vídua o pobre abandonés el seu propi fill per alletar al bebè d’una altra família. Així doncs moltes dones es desfeien del seus fills per criar els fills dels altres per un jornal.
Els contractes eren molt explícits, si les dides es quedaven embarassades deixaven de manera immediat d’alletar ja que es pensava que la llet perdia qualitat. També podien perdre el contracte si es considerava que tenien una mala conducta, poca higiene o la llet que produïen era, suposadament, de mala qualitat.
Les dides en moltes ocasions treballaven a les cases dels seus amos, però en altres ocasions s’emportaven els nens amb elles, a casa seva, al camp. Hi ha documents que expliquen que moltes vegades acabat el temps concertat entre ambdues parts, que normalment era de dos anys, la dida es negava a tornar  la criatura amb la família o demanava que li deixessin més temps el nen i s’oferia  fins i tot a alletar-lo de manera gratuïta. Podeu imaginar l’estima  i la relació que  la dida podia arribar a sentir i tenir amb la criatura i, al contrari, segur que no era fàcil el moment de separar-se.
Les institucions de Florència també contractaven dides per alletar els nens abandonats doncs hi havia gran quantitat de criatures desemparades. Es tenia molt clar que l’única manera de poder fer créixer aquells nens era amb llet humana  i  tot i així la taxa de mortalitat era enorme,  l’evolució de les criatures  depenia de la lactància  materna i de l’afecte que rebessin de les dides.
Així doncs Ghirlandaio té la intenció de plasmar una escena bíblica però el que aconsegueix és explicar-nos la realitat de l’alletament i la criança dels seus contemporanis, que és la realitat que ell coneixia bé.

Sida i lactància: aquesta és la qüestió

dimarts , 13/04/2010

Una amiga m’ha relatat això:

“Vaig escoltar una conversa en un restaurant entre una mare i la seva filla (d’uns 17 anys), la mare deia que una mare amb sida no li hauria de donar el pit a la criatura perquè li passava el virus, la filla contestava que ja li hauria passat pel cordó umbilical durant l’embaràs, la mare contestava que si li seguia donant pit no li marxaria i potser s’encomanava més”
El virus de la sida es transmet a través de: relacions sexuals amb persones infectades, transfusió sanguínia, per compartir xeringues infectades i per transmissió vertical; aquesta última, que és la que ens ocupa, durant l’embaràs, el part o la lactància.

Al desembre de 2007 s’estimava que a tot el món hi havia 33,2 milions de persones portadores del VIH. El virus, tot i que hi ha més homes infectats que dones a una proporció de 3:1 , afecta les dones en edat fèrtil, cosa que compromet la salut de les seves criatures i la lactància com a forma d’alimentació. Què han de fer les dones? Alletar? No alletar?

GERMANY-HEALTH-AIDS

Al Tercer Món aquesta pregunta té una resposta fàcil, si no hi ha res per substituir la llet materna que sigui segur, assequible i sostenible val més alimentar la criatura amb llet d’una mare amb VIH (sota unes mesures de control) que llet artificial.
I al nostre Primer Món què hem de fer? Doncs és una opció que hauria de prendre la mare sospesant la informació que tenim actualment respecte a la transmissió de la malaltia a través de la llet materna. Les mares portadores de VIH han de tenir tota la informació per prendre una decisió informada tant del seu part com de la seva lactància i saber que han de fer per evitar riscos.

No tots els fills de mares amb VIH /SIDA en néixer adquireixen la infecció. Se sap que els nivells del virus VIH presents en la llet materna són comparativament més baixos que els que es troben en el plasma sanguini. Els baixos nivells del virus VIH potser es deuen a efectes de factors anti VIH presents en la llet com per exemple els nivells d’immunoglobulina G (IgG) i els de immunoglobulina A (IgA). Això explicaria en  part per què no a tots els nens alletats els seria transmès el virus. La nutrició de la mare sembla que juga una paper fonamental en aquest punt, doncs sabem que les mares desnodrides produeixen llet de qualitat i nutricionalment vàlida però s’ha observat que els nivells d’immunoglobulines de la llet són menors que els de les mares amb una adequada nutrició.

Ja sabem que el virus passa a la llet, si el nadó és alletat de manera exclusiva (LME) durant els primers tres mesos el risc de contagi va del 4% al 20%. I sí, ha de ser lactància materna exclusiva i tenir molt clar el que significa:

Lactància materna exclusiva: alimentar el nadó
únicament amb llet materna. Això implica que no se li dóna aigua,
líquids, te, preparacions amb herbes ni aliments sòlids durant
els primers sis mesos de vida.

AIDSRibbonSe sap que la lactància mixta implicaria un dany en la mucosa de la paret gastrointestinal, el que provocaria un augment del risc de transmissió del VIH per aquesta via. D’aquesta manera, s’observa una incidència en nens alimentats amb lactància materna mixta d’un 24.1% versus un 14.6% els nens amb lactància materna exclusiva. La lactància exclusiva fins als tres mesos va ser associada amb un significatiu baix risc de transmissió del VIH, en comparació amb la lactància mixta. Es recomana la lactància materna exclusiva ja que s’ha demostrat que la llet materna conté factors immunes amb efecte antiviral i anti VIH in vitro i factors protectors de la mucosa gàstrica que mantenen la seva indemnitat i impedeixen el pas del virus.

Els estudis clínics han demostrat una reducció de 37% al 50% en la transmissor vertical si la mare seguia teràpies amb antiretrovirals. També hi ha practiques que redueixen el risc de TV si les mares escullen alletar:

•Lactància materna exclusiva fins els 3-4 mesos amb una supressió TOTAL arribats a aquesta edat.

• Conselleria sobre lactància per evitar patologies mamaries: mastitis, ingurgitació, clivelles…

• Mantenir relacions sexuals segures (amb preservatiu) durant el puerperi i la lactància.

• Contactar amb el pediatre davant el menor indici de lesió oral de la criatura.

• Evitar alletar d’un pit si hi ha ferides o sang al mugró.

• Oferir profilaxi postnatal a les criatures.

Per descomptat és bàsic i molt important aconseguir que els pits de la mare no tinguin cap mena de lesió. Una clivella, una mastitis… tota ingesta de sang de la mare per part de la criatura augmenta el risc de transmissió del virus.

Una altra opció és pasteuritzar la llet, extraure la llet del pit i sotmetre-la a una pasteurització casolana que destrueix el virus sense malmetre la composició de la llet. Encara que sembli molt complicat aquesta és una opció vàlida per a moltes mares. La pasteurització (escalfament de la llet a 62’5ºC durant 3o minuts) assegura la destrucció del virus sense malmetre la llet.
Ara teniu la informació de la qual disposem ara per ara. Que cadascú prengui l’opció  que cregui més oportuna.

Habemus pediculus humanus capitis

dissabte, 10/04/2010

Informo que a la casa de la família Romero-Padró la meitat tenim polls

Bé, les nenes tenen polls, jo de moment estic lliure d’insectes i el cap del meu marit no és un bon hàbitat per falta de pèls on instal·lar la prole. He anat a veure la farmacèutica, que m’ha ofert una lliçó de com deslliurar-nos de tan fastigoses criatures. Així que avui he optat per dedicar el post a les sofertes mares lactants que compartim habitants amb els nostre fills. I no només habitants que opten per viure al cap de les nostres criatures, també de les que opten per viure dins els nostres tubs digestius. Si, parlo dels fastigosos oxiürs.
Ara mateix no sé què és pitjor i què em fa més repelús.
Tant si és un espècie com l’altra, es poden eliminar amb tranquil·litat i donar el pit. Ho dic perquè més d’una mare lactant ha hagut de passar amb pipes de gira-sol per eliminar els oxiürs del seu tub digestiu.
Parlem primer dels meus amics polls, que ara mateix campen pel cap de les meves noietes com a can sogre.

Hi ha diverses maneres d’exterminar-los:

-Xampús insecticides

-Xampús amb dimeticona

-Locions  de fitoteràpia

La dimeticona és un producte usat per combatre els gasos que es produeixen en els intestins. La dimeticona ofega literalment els visitants, vaja els deixa secs com el bacallà! I si la dimeticona és compatible per via oral també ho és per via tòpica, faltaria més. Per tant les mares lactants poden fer servir aquest tipus de tractament sense recança.

piojos

Si els vostres polls són unes feres  i la dimeticona els fa pessigolles a les potes, la segona opció són els insecticides. N’hi ha força per triar al mercat, per tant si  teniu visitants podeu fer servir el que hagueu comprat pels postres fills sense cap dubte. Així que la lactància i matar polls són activitats compatibles! Només es recomana no utilitzar el xampú sobre el pit. Si, és una d’aquelles indicacions estúpides del prospectes que no saps qui ha estat la  llumenera que ha decidit que calia especificar-ho.

I és clar, si voleu podeu fe  la tradicional  amanida de cabells, polls i vinagre. Que no té l’eficàcia provada però té molt de renom en el saber popular. De fet, fa un parell d’anys la vaig fer servir per al cap de la Maria però això si, vaig afegir a la recepta  uns bons pessics de sal, per no dir cullerades! No em demaneu la raó… encara ara no la sé. La desesperació, potser?

Tema cucs intestinals, els oxiürs, són aquest cuquets que amb traïdoria i nocturnitat decideixen fastiguejar-nos el son. Primer el de la criatura i després el nostre, que ens veiem a les tres de la matinada amb la criatura amb el cul enlaire i amb una llanterna per poder-los veure.

istockphoto_7880782-worm-collectionEls refotuts cucs tenen fotofòbia i si fas la inspecció a plena llum emigren cap amunt sense deixar rastre. Viuen de dia a la zona del còlon i de nit baixen cap al recte a fer un recorregut turístic i de pas procrear una mica, que ja se sap la nit és per això. Aquestes visites fan certa picor desagradable que desperta els nens i els no tan nens que ens contagiem per ingestió dels ous en transmissió fecal-oral.
Hi ha dos antihelmíntics, o sigui matacucs, que es poden fer servir. Els dos es poden prendre m’entra s’alleta. Són risc zero amb la lactància, per tant no arriben a la llet en concentracions perilloses pel lactant.
Així que ja sabeu, si heu augmentat la família sense voler els podeu eliminar i seguir amb la teta!

I em temo que ara mateix teniu les coses més clares però estic segura que us pica tot, oi??? :-)