Comença a fer calor i tots necessitem una mica més d’aigua. Tots? I les criatures que mamen també?
L’aigua forma part del nostre organisme, som aigua. Un lactant posseeix més del 40% del seu pes en forma d’aigua. L’aigua és necessària per poder realitzar importantíssimes funcions al nostre cos i sense ella no podem viure.
Les recomanacions oficials (AAP, AEP, OMS-UNICEF) ho deixen clar, les criatures de 0 a 6 mesos han de prendre llet de manera exclusiva sense cap altre líquid: aigua, té, infusions d’herbes…
Per tant, no cal donar aigua a cap criatura de menys de 6 mesos que no prengui alimentació complementaria. Però anem per passos, que aquí se m’acaba l’entrada!
A totes ens han dit que la nostra llet és aigua, i sí, és veritat. La nostra llet és aigua, és un 80% d’aigua on es dissolen tots els altres elements, en el gràfic inferior ho podeu veure. És amb diferència l’element més comú de la llet.
Més clar, l’aigua!
La quantitat d’aigua que pren la criatura amb la LME és més que suficient per garantir les necessitats hídriques i encara ens dóna un marge de seguretat que s’elimina per l’orina.
La llet materna té una baixa concentració de soluts (potassi, clorur, nitrogen) per tant els ronyons que s’encarreguen d’eliminar-los tenen poca feina. Si els ronyons tenen pocs soluts per eliminar gasten menys aigua.
I és clar esteu pensant que no és el mateix viure a Barcelona o al Sàhara, doncs sí, per una criatura amb lactància materna exclusiva tant li és la zona on visqui per més càlida que sigui. Si la lactància materna és a demanda. la criatura es pot hidratar sense necessitat de rebre cap altre líquid. Per tant és important tenir clar que prendre pit no només és menjar , també és beure! I voler restringir l’accés al pit és restringir l’alimentació i la beguda. Per això no té sentit voler marcar cap pauta horària en la lactància. Nosaltres hauríem de fer cinc àpats al dia però bevem moltes vegades al llarg del dia i les nostres criatures no són diferents. A més, penseu que a l’estiu els nens acostumen a mamar més, suen més i per tant hi ha una pèrdua d’aigua més notòria que a l’hivern. No us estranyi si la vostra criatura vol mamar més o potser es dedica a fer xarrups de llet.
A més l’aigua pot ser perillosa, sí, tal com ho dic. Per als nens molt petits omplir-los de caloria buida (aigua) impedeix que es nodreixen de manera correcte i es pot evitar la ingesta de llet materna en un 11%.
I tampoc res de sucs, ni naturals als nens de menys de 6 mesos! Hi ha molta tendència a donar sucs als nens quan creixen (més de 6 mesos), ja siguin naturals o comprats. El fet de donar un excés de sucs als nens s’associa amb diarrea crònica per excés de sucres naturals i també és relaciona amb desnutrició del lactant perquè es produeix un desplaçament d’altres nutrients. Per tant no cal més d’un gotet al dia com a molt!
I si us pregunteu quina aigua és la ideal, no cal comprar aigües embotellades cares. Si a casa beveu aigua de l’aixeta la criatura la pot prendre. Si beveu aigua embotellada no cal que sigui cap aigua especial. No cal bullir l’aigua per beure. Si prepareu llet artificial, sí que cal bullir l’aigua per reconstituir la llet.
Una vegada els nens comencen amb l’alimentació complementaria, cal oferir aigua quan el nen menja. Cal veure de totes maneres amb quin aliment es comença, en cas de ser amb fruita i verdura, moltes criatures no volen aigua extra, amb la que els aporta la llet i l’alimentació complementaria en tenen més que de sobres.
Diuen que aquest cap de setmana plou! Quina alegria! Aigua, aigua!
Doncs el que vulguis perquè no hi ha cap aliment que serveixi per tenir més llet.
500 grams de raspes de peix, preferible utilitzar Threadfin – Kurau ( a falta d’aquest peixot estrany qualsevol altre ens serveix)
Si ho volem intentar el que no cal és abusar. Hem vist mares que es prenien al llarg del dia un litre d’orxata per tenir més llet. O més de tres litres d’aigua, que no sé que és pitjor per la bufeta! L’aigua no va a la teta, va directe al ronyó, i com a mínim l’orxata va acompanyada de fartons!
Si hagués nascut a casa hauria mort a la setmana, si ens arriba a donar l’alta sense revisar-la hauria mort a la setmana igualment. Es cansava, jo li oferia el pit constantment. Fins i tot estant amb tubs de respiració i sonda li oferia el pit a l’hospital, no va arribar a mamar mai.
Va pesar 3’840 kg i no sabem el que va mesurar per què no li van fer res més, encara no havien tallat el cordó i ell ja estava mamant del meu pit. El seu part va guarir ferides del part de la Candela, aquest era el primer pas. I també la seva lactància va guarir les ferides d’una no lactància anterior. Ell va néixer per curar-me.
Va mamar cinc o sis vegades al dia de l’agost fins al gener. Després va anar reduint la demanda i ara em demana alguna vegada a la setmana.
Se sap que la lactància mixta implicaria un dany en la mucosa de la paret gastrointestinal, el que provocaria un augment del risc de transmissió del VIH per aquesta via. D’aquesta manera, s’observa una incidència en nens alimentats amb lactància materna mixta d’un 24.1% versus un 14.6% els nens amb lactància materna exclusiva. La lactància exclusiva fins als tres mesos va ser associada amb un significatiu baix risc de transmissió del VIH, en comparació amb la lactància mixta. Es recomana la lactància materna exclusiva ja que s’ha demostrat que la llet materna conté factors immunes amb efecte antiviral i anti VIH in vitro i factors protectors de la mucosa gàstrica que mantenen la seva indemnitat i impedeixen el pas del virus.
Els refotuts cucs tenen fotofòbia i si fas la inspecció a plena llum emigren cap amunt sense deixar rastre. Viuen de dia a la zona del còlon i de nit baixen cap al recte a fer un recorregut turístic i de pas procrear una mica, que ja se sap la nit és per això. Aquestes visites fan certa picor desagradable que desperta els nens i els no tan nens que ens contagiem per ingestió dels ous en transmissió fecal-oral.
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia.