El gra de la palla

dimecres, 19/06/2013

-

Fa un parell de setmanes vaig anar a fer un curs a Miranda de Ebro. Anava en tren, el viatge era llarg i vaig agafar un llibre de la meva  biblioteca que m’havien cedit feia anys i que mai havia obert.

 -

Tinc una bona col·lecció de llibres de lactància,  en tinc altres de criança que parlen en algun capítol de lactància i també tinc una col·lecció de llibres d’embaràs i part que en algun punt toquen el tema de l’alletament de manera col·lateral.

Bé, aquest llibre en qüestió no l’havia obert mai i no l’havia ni fullejat. No recordo qui em va regalar aquest llibre i un parell més, entre ells el del Sr. Malson. El del senyor Malson ja sabia que era infumable però esperava quelcom millor dels altres. De fet un d’ells és una joia, un altre ni fred ni calor però aquest en concret no el tenia classificat. El llibre del que us parlo l’escriu un periodista i una metgessa, no us penseu que l’escriu qualsevol!

Així que al començar al viatge em vaig posar a llegir, tenia cinc hores per endavant però com que sóc una mica tafanera em vaig saltar la primera part on parla de gestació i part per anar directament a la de lactància que era el tema que més m’interessava. Portava un llapis i mentes llegia anava subratllant tot allò que em feia mal als ulls, tot el que estava fora de lloc, els mites, les mentides, les imprecisions…. Vaig deixar el capítol de lactància fet un mapa! No m’ho podia creure!

Una vegada acabada la part de lactància vaig començar el llibre des del principi i tot i ser conscient que de gestació i de part no en sé massa  hi havia mil coses que llegia i em feien mal als ulls! Us serè sincera em vaig indignar molt amb la part de lactància però més em vaig indignar quan vaig llegir la primera part. La visió del llibre no pot ser més reduccionista i t’acaba portant per un únic camí, el part hospitalari dirigit i medicalitzat. Sembla que per les autores només hi ha un camí vàlid per fer les coses, no sé si saben que hi ha més camins o directament eviten parlar-ne…

I de  la indignació vaig passar a la tristesa al pensar que aquest llibre pot arribar, de fet suposo que arriba perquè veig que s’ha reeditat, a mans de moltes mares i de moltes parelles que poden creure que el què diu aquest llibre és cert i poden seguir aquestes instruccions absurdes al peu de la lletra. Quanta desinformació venuda! I el més important, com a mare: com pots destriar la informació certa dels mites i les mentides si no tens ni idea d’un tema?

Entenc que quan sobrevoles i aterres al planeta mare estàs més perduda que un pop en un garatge, però també sé que per altres temes podem fer un màster: si et cal comprar un cotxe no compraras el primer que t’ofereixin, si vols comprar un pis no acceptaras el primer que vegis… voldràs veure’ls “tots”, valorar amb cura el que s’ofereix i sempre pensaràs que et volen prendre el pèl. Però en temes de criança i lactància sovint ens quedem amb la primera valoració i no dubtem, no pensem si allò que ens diuen és veritat o mentida, ho acceptem com a dogma de fe: si ho diu el pediatra, si ho diu el llibre, si ho diu aquella web…. Aquesta incapacitat per valorar, investigar i triar és la que no ens deixa  ser conscients de tots els mites i mentides que ens colen, de tota la informació no contrastada que ens empassem. Hi ha qui diu que les mares  volen les coses clares, que volen que els diguin  punt per punt el que han de fer (el que s’han de deixar fer) o simplement hi ha qui diu que hi ha mares que no volen prendre certes decisions i les deixen en mans d’altres suposadament “més preparats”. Em nego a pensar que això sigui cert!!

I entenc que és complicat destriar el gra de palla i que és difícil saber a qui podem escoltar/llegir… Ens cal ser crítics, dubtar,  investigar… Gent, dubteu! El dubte no és dolent, el dubte ens permet créixer i poder escollir el camí que volem prendre, dubtant aprenem i dubtant ens informem. Dubteu de tot i de tothom,  de mi inclosa  :-)

Col·locació

dilluns, 17/06/2013

-

Estic pensant que potser aquesta hauria d’haver estat una de les primeres entrades del bloc però ja sabeu, val més tard que mai, així que avui parlem de l’agafada al pit (agarre)

-

Alletar és un ball de dos, i  simplificant molt, que tot funcioni depèn essencialment d’un pit i d’una boca. Durant els primers mesos de vida, a partir dels tres mesos es perden les formes,  la manera d’agafar-se al pit pot marcar la diferència entre l’èxit i el fracàs. Per tant saber valorar una agafada correcta és bàsic per garantir:  que el conjunt arèola-mugró no patirà i que la transferència de llet serà correcta perquè la criatura aconsegueixi alimentar-se.

La valoració passa per l’observació així que anem a fer una valoració punt per punt:

El més important NO HI HA DOLOR. La mare (després dels primers 17 dies de vida) no sent cap mena de molèstia quan la criatura mama. Si sent qualsevol dolor o sensació desagradable cal revisar què està passant.

Les criatures han d’estar enclastades al pit, LA BARBETA I EL NAS HAN DE FONDRE’S AMB EL PIT,  i no patiu que les criatures prefereixen respirar que mamar i si el pit els molesta i els tapa els narius es mouran ràpidament per poder respirar amb normalitat. Aquesta proximitat entre la cara de la criatura i el pit assegura que la criatura no estarà penjada del mugró, el que pot produir dolor, clivelles i mala transferència de llet.

La criatura ha de tenir LA BOCA MOLT OBERTA, hem de poder veure un angle de 90º d’obertura. Així ens assegurem que gran part de l’arèola és dins la seva boca, recordeu que hi ha arèoles que no caben ni dins la boca d’un adult. Per tant han d’agafar gran part de l’arèola perquè  recordeu que la llet no surt del mugró.

Si ens fixem més atentament en la boca ha de tenir ELS LLAVIS EVERITIS, això vol dir que ha de plegar els llavis cap a fora, hem de poder veure part de l’interior dels llavis.  Han d’evertir ambdós llavis, el que garanteix que podrà segellar l’agafada i crear un bon buit intraoral per poder succionar.

Quan observem mamar les criatures podem veure LES SEVES GALTES ARRODONIDES,  plenes, si observem que les galtes s’enfonsen és senyal que mamen amb la boca petita i que no aconsegueixen agafar-se bé.

Han de mamar amb una lleugera HIPER-EXTENSIÓ DEL COLL, per aconseguir-ho només cal que els posem el nas a l’alçada del mugró, d’aquesta manera tiraran el cap enrere, com si beguessin en porró i de pas obriran molt la boca.

Si ho mireu a les imatges encara es veu més clar.

I podem saber que no va tot tan bé quan:

  • La mare té dolor
  • La criatura només s’agafa del mugró
  • El nas o la barbeta o ambdós estan molt separats del pit
  • La criatura posa la boca petita i enfonsa les galtes (boca de peix)
  • Els llavis no estan everitis o només ho està el llavi superior
  • El mugró surt de la boca en forma de pintallavis
-

Qualsevol observació anterior acompanyada de problemes: clivelles, escàs augment de pes, preses eteres…. Cal ser revisada a fons. També dir que qualsevol situació anterior que no estigui acompanyada de problemes no cal portar-nos a encaparrar-nos a modificar o  a intentar solucionar res. Si no hi ha cap problema no cal solucionar res!

I com aconseguir que mamin bé? Com fer que obrin la boca?

En primer lloc sabent que les criatures saben mamar i saben fer-ho, per tant intentarem una agafada espontània que permeti a la criatura fer-ho tan bé com sap. Si tot i així no ho aconseguim podem intentar una agafada asimètrica. Cal agafar el pit amb la mà en forma de C  (el dit gros a dalt i la resta a sota) agafar el pit i amb el dit gros pressionar just sobre el final de l’arèola per fer que el mugró es dirigeixi amunt. Agafar la criatura per darrera les orelles i acostar-la al pit dirigint el mugró al seu paladar per aconseguir un agafada profunda.

Penseu que tot i aconseguir una agafada de cine que compleixi tots els punts sempre que hi hagi problemes ja sigui en la mare o nadó caldrà mirar el motor! El motor de la lactància és la llengua i sempre la nostra mirada ha de començar per fora i si cal acabar a dins.

No anem a la cua d’Europa!

divendres, 14/06/2013

 

-

No m’agrada llegir lleis! De fet tinc un llibre de lleis i lactància que he intentat començar a llegir vint mil cops i no passo de la segona pàgina! Quin horror!

-

I com que susposo que no sóc la única i com que  els  de Brusel·les sembla que baixen d’arbeca, avui parlem d’aquesta notícia:

“Brussel·les prohibeix imatges de lactants en els envasos de llet artificial; El Parlament Europeu considera que idealitzar el producte afavoreix l’abandonament de la lactància materna. El Parlament Europeu ha aprovat una normativa que prohibeix que els envasos de llet per a bebès de menys d’un any portin fotos de nens o imatges que idealitzin l’ús d’aquest producte perquè això afavoreix l’abandonament de la lactància materna”

Em va tocar llegir la notícia dues vegades, no entenía res. Sóc dislèxica per si no ho sabeu i a vegades no entenc el que llegeixo i em cal tornar-ho a llegir. Però aquesta  vegada ho havia entés bé. El Paralment Europeu aprova una llei, que es posarà en marxa el 2016 que a casa nostra està instaurada des de 1993 i reafirmat l’any 2008! Per una vegada no anem a la cua d’Europa! Bravo!!!!

Fora de conyes aquesta només és una de les lleis que tenim al país i aquesta curiosament s’acostuma respectar però n’hi ha moltes que se les passen per l’arc del triomf!

Us faig un resumet per si sou com jo i aquests temes jurídics us cauen d’un cinquè pis:

En  primer lloc dir-vos que la llei regula els preparats per lactants  (llet I i II) i els requisits pel que fa a la seva composició, etiquetat, publicitat i informació, aquí un resum del més interessant:

  •  Pel que fa  l’elaboració estableix uns estàndards en els seus ingredients, límits mínims i màxims de les substàncies que contenen: Per aquesta raó sempre us dic que és igual quina llet tireu perquè només hi ha petites diferències entre elles per exemple el més il·lustratiu  l’energia va de les 60Kcal/100ml a les 70Kcal/100ml… doncs amb tota la resta similar.
  • Limitació de plaguicides: la llei estableix que les llets artificials no  contindran residus de plaguicides superiors a 0,01mg/Kg del producte reconstituït:  quan ens espanten amb la contaminació de la llet materna hem de recordar que la llet artificial tampoc està exempta de riscos.
  • Pel que fa a l’etiquetatge cal que proporcioni informació adequada sobre l’ús dels productes i que no faci dissuadir de la lactància materna, queda prohibit l’ús dels termes humanitats o maternitzar, adaptat o paraules similars: just aquest setmana s’ha retirat un anunci d’una marca d’aigua que infringia aquesta norma.
  • Ha de contenir sempre un avís que ens parli de la superioritat de la llet materna i que només s’ha d’utilitzar  per consell de professionals independents qualificats en medecina, nutrició o farmàcia o altres professionals encarregats de l’assistència materno infantil: si així és, la llet materna és superior!
  • Les etiquetes no inclouran imatges de nens ni il·lustracions o textos que puguin idealitzar l’ús de la llet: doncs això senyors de Brusèl·les, que ja ho fem!
  • La publicitat de llet artificial s’ha de limitar a les revistes especialitzades en l’assistència infantil i les publicacions científiques: sorpresos? Quantes revistes de les que podeu trobar al quiosc estan farcides d’anuncis de llet artificial?
  • Els anuncis només contindran informació objectiva de caire científic: ejemmmm
  • Es prohibeix la publicitat en llocs de venta, la distribució mostres, o qualsevol altre mitjà de propaganda, dirigit a fomentar les ventes en establiments minoristes, com exhibicions, cupons de descomptes, primes, ventes especials, ventes de promoció o ventes acoblades: mireu les imatges, mireu!
  • Les administracions sanitàries han de vetllar perquè es doni infamació objectiva i coherent sobre l’alimentació dels nens a les famílies i les persones relacionades amb la nutrició dels mateixos: ejjjemmmm!!
  • Les administracions han de vetllar perquè el material informatiu i educatiu, escrit o audiovisual relatiu a l’alimentació dels lactants i dirigit a dones embarassades i a les mares lactants contingui informació clara sobre els avantatges i superioritat de la llet materna,  possibles efectes negatius de la lactància artificial, dificultat de rectificar la decisió.
  • L’ incompliment d’aquest reial decret podrà ser objecte de sanció administritiva.

Així que ja veieu, no les complim totes però aquesta, justament aquesta, ja fa anys que la tenim clara!

-

*Fotos d’Allona Riera.

 

Mig/mig

dimecres, 12/06/2013

-

Hi ha moments en la lactància que es fa molt costeruda. Quan portes mesos o anys sense aclucar l’ull més de dues o tres hores seguides la tensió es pot tallar amb un ganivet. Avui deslletament noctur.

-

Abans de res deixar clar que no entraré a valorar si és el millor o no, si cal aguantar ad infinitum i no entraré en cap valoració ni judici sobre les mares que demanen una treva nocturna. Estic convençuda que la lactància és un ball de dos i si un dels dos es cansa de ballar té dret a parar quan ho decideixi.

Dit això anem al gra.

Sovint quan les criatures es fan grans et plantes sense adonar-te’n sobre els 18-20 mesos mantenint la lactància  diürna i la teta nocturna. Hi ha qui assegura que a mesura que creixen, les preses tan diürnes com nocturnes, es van espaiant i que  cal que les criatures a partir dels x mesos dormin tota la nit seguida sense demanar. Potser ja us heu adonat que això no acostuma a ser cert i que sovint les criatures manenten un ritme intrèpid de preses que  fan que les nits es converteixin en una tortura difícil de suportar. Per contra, les preses diürnes són més lleugeres de portar perquè la criatura es distreu o va a la llar d’infants o fa mil activitats i deixa més de banda la teta….

Arribats a cert punt moltes mares voldrien seguir només amb les preses diürnes i deixar les nocturnes per poder aclucar l’ull una mica més.

Abans de seguir i per no fer-vos perdre el temps us explico que solucions màgiques no n’hi ha, que normalment un deslletament nocturn requereix  temps i nits tenses, que no és simple però que es pot aconseguir i del que es tracta és de fer-ho de la manera més dolça i menys dolorosa per tots.

Consideracions prèvies abans de començar amb qualsevol deslletament nocturn:

  1. Cal explicar-ho a la criatura un parell de setmanes abans, encara que sembli que no ens entén, explicar que el dia x deixarà de prendre pit és important.
  2. Cal planificar una compensació, si no hi ha teta hi ha d’haver altes coses: petons, abraçades, cançons, braços…
  3. Buscar el moment per fer-ho, les vacances són un bon moment, un pont o  un aqüeducte que ens permetin descansar durant el dia de la tensió que podem viure a la nit.
  4. Molta paciència i tranquil·litat. MOLTA.
  5. Saber que podem tornar enrere o desdir-nos de la nostra decisió. No passa res!

Ara us apunto diferents mètodes i vosaltres mateixes, que ja sou grandetes per decidir-vos per un o altre:

-El pacte:

Potser el més simple de tots però que amb nens grans no es pot descartar. S’informa que la mare està molt cansada i necessita dormir. S’informa a la vegada que l’estimes igual i que l’acompanyaràs igual a l’hora de dormir però que no hi haurà teta a la nit. Pot semblar sorprenent però hi ha criatures que ho accepten sense més. No és habitual però sí que ho he vist.

-La lluna i el sol:

Amb nens de més de dos anys se’ls pot explicar que quan “surt” la lluna la teta se’n va a dormir i per tant no hi ha teta  quan és fosc. Quan surt el sol o quan hi ha sol (ull amb l’horari d’estiu) la teta segueix a disposició del consumidor.

-La parella entra en acció:

Opció només vàlida per parelles MOLT implicades, amb recursos, imaginació i molta, molta paciència. Hi ha dues opcions: mare segueix dormint a l’habitació, mare dorm en un altre habitació.

Dormi on dormi la mare l’idea és que el pare sigui el que s’ocupi dels despertats nocturns de la criatura, que calmi, mimi i torni a fer adormir a la criatura.

-Dormir amb altres que no siguin la parella:

A vegades cola començar a dormir amb els germans grans ( han de ser grans de veritat) o si la parella queda descartada o no en tenim,  una àvia, una tieta, un tiet…. Un familiar amb relació directe amb la criatura i  de molta confiança pot dormir amb la criatura unes nits perquè deixi de demanar pit.

- Dormir fora de casa ( la mare):

La més dràstica de les opcions que requereix que una de les dues tècniques anteriors: parella o familia, es posi en funcionament, això sí, lluny de la mare que marxa de viatge o casa d’ algú altre.

En totes aquestes opcions les criatures acostumen a dormir seguit al cap de poques nits i no tornen a demanar pit. Això sí penseu que despertar es despertaran i demanar altres coses: aigua, llet, menjar, petons, cançons…..  Perquè les vostres criatures us segueixen necessitant.

No s’agafa ¿?

dilluns, 10/06/2013

-

Ja varem parlar en una entrada anterior de què fer amb una criatura “gran” que  viu una vaga de lactància i com n’és d’important saber-les gestionar. Avui entrada per aprendre a  gestionar una situació tristament habitual, quan després de néixer no s’agafen al pit.

-

Les criatures neixen preparades per mamar, practiquen succió i deglució dins l’úter per poder començar a mamar només neixen,  de fet  com tots els mamífers, però les nostres petites criatures no saben que sovint hi ha un món “hostil” que els espera i que els complica aquest primer inici de quelcom tan necessari per ells.

Com que sabem que  sovint el què seria ideal  no és el que realment vivim, anem a veure què seria el millor per les nostres criatures  i  entendre com sovint, sense adonar-nos-en, els compliquem la vida.

Després del part (respectat, no intervingut, no manipulat per drogues ni obligacions absurdes) la criatura recent nascuda hauria de ser posada pell amb pell sobre el tòrax i abdomen de la seva mare.  Les seves mans, macerades amb el líquid amniòtic, el seu olfacte, el seu reflex de cerca, la seva precària vista  i els seus reflexes de reptació el faran començar a recolzar-se amb els peus sobre el ventre de la seva mare i dirigir-se amb pas ferm i segur cap al pit  on aproximadament en uns 60 minuts s’agafarà al pit, mamarà calostre de manera efectiva i s’adormirà al cap de poca estona. Caurà en una letargia, necessària, per descansar de tan grandiós esforç.

Aquesta primera presa de contacte amb  el pit  és extremadament important, tot i no ser definitiu  és summament important ja que ens evita unes quantes situacions que es poden donar en el moment que la criatura es desperti del seu període de letargia.

Bé, el període de letargia acostuma a durar un màxim de 12h, si passat aquest temps la criatura sembla que no té cap intenció de demanar pit cal actuar per donar-li un cop de mà.

El més important és afavorir el contacte pell amb pell real (res de roba: bolquer i peücs és més que suficient) des del moment que ens sigui possible. Si després de parir no ens han permés gaudir d’aquests moments màgics, afavorir aquest contacte tan aviat com sigui possible.

Una criatura que no ha mamat o no ha pogut mamar, cau en aquest son profund i  a vegades quan es desperta posteriorment pot mostrar-se desorientada o enfadada. Pot semblar que no sap mamar o que es baralla desesperat amb el pit.

En aquest moment cal repartir una reacció quàdruple de tranquil·litat i paciència: una per la mare, una pel pare, una pels sanitaris i una per la resta de família.

Si la criatura no ha pres res és bàsic aconseguir una mica de calostre per oferir a la criatura. Hi ha  dos mètodes:

  1. Extraure llet manualment i deixar el mugró i l’arèola plenes de calostre per facilitar la feina a la criatura.
  2. Extraure  una mica de calostre manualment i amb una xeringa fer-lo caure des de de la part superior del pit fins el mugró, deixar que regalimi, per animar a la criatura a agafar-se.

Si res d’això funciona i la criatura segueix sense poder agafar-se és possible que aquestes alçades estigui molt enfadada o molt tranquil·la, potser fins i tot adormida. Sigui quin sigui el seu estat ens cal donar-li un nou cop de mà:

1.Si està molt enfadat donar-li una mica de calostre amb la tècnica xeringa dit i deixar que en succioni una mica el que proporcionarà un relax immediat i podrem tornar a intentar l’agafada del pit.

2. Si està adormit  o té aspecte de caure adormit sense mamar suplmentar-lo també amb xeringa-dit perquè recordem que dormir no alimenta!

Seguir intentant que s’agafi sense forçar massa, m’explico. Sovint i sense saber-ho manipulem massa a les criatures i abolim els seus reflexos innats. Per exemple: si acostem a una criatura al pit i premem pel cap per dirigir-lo al pit el que aconseguirem és que s’enfadi i  es retiri en direcció inversa. Per tant deixar-lo sobre el tòrax de la seva mare i esperar que ell  triï un pit i s’hi dirigeixi sempre és la millor opció.

Si cap intent no dóna resultat i la criatura segueix sense poder-se agafar, el següent pas seria buscar una mugronera de la mida adequada i  veure si aquestes faciliten la succió. Sovint al ser més llargues activen amb més facilitat el reflex de succió (que es localitza uns mil·límetres abans del paladar dur del paladar tou) Les mugroneres poden ser una crossa molt útil en aquests casos i ens cal recordar que sempre és millor una lactància amb mugronera que una diferida.

Si malgrat tot això segueix sense voler-se agafar ens cal  alimentar a la criatura amb llet extreta si la mare pot i vol, i en el cas de no ser possible amb llet artificial.

Posteriorment continuar amb  el contacte pell amb pell tant prolongat com sigui possible, mantenir la calma i cercar amb una llevadora, assessora de lactància o IBCLC les possibles raons d’aquestes dificultats. Perquè penseu que ells han nascut per mamar!

Gràcies mare!

divendres, 7/06/2013

-

Fa uns dies la mare del Ïu i l’Ot ens va explicar la seva lactància, abans vam intercanviar mails i quan em va dir que  havia fet sis mesos de lactància materna exclusiva  i ara començava amb l’alimentació complementària li vaig enviar un “regal”.

-

Les mares lactants no estem massa acostumades a rebre elogis per les nostres lactàncies.  Més aviat al contrari, ens diuen de tot i rebem per totes bandes i no acostumen a ser afalacs precisament el que ens sentim dir. Totes sabeu de què parlo, oi?

És cert que tampoc  no ens cal que ens diguin que ho estem fent bé  però siguem sinceres i reconeguem que una floreta de tant en tant no fa mal a ningú, t’apuja els ànims i ens fa somriure (que falta que ens fa).

Bé, quan una mare em dóna les gràcies perquè l’he ajudat, sempre li recordo que ella mateixa ho ha aconseguit, que ella mateixa s’ha de felicitar per haver aconseguit el seu objectiu. El mèrit és només seu! I pensant, pensat he arribat a la conclusió que com que només ens  feliciten les amigues o les assessores  i  la veritat és ben trist calia possar-hi solució!

I la solució era molt i molt simple!!

Perquè just qui més ens agraeix el nostre esforç és aquell o aquella o aquells que  encara no tenen veu per cridar-ho alt! Ni capacitat per deixar per escrit el seu agraïment incondicional i profund!

Així que m’he permés posar veu als més menuts, perquè estic segura que si ells poguessin ho farien. Així que he fet aquest diploma d’honor que us podeu baixar,  personalitzar, imprimir i guardar o penjar  (això a gust del consumidor) perquè així tothom que vingui a casa ho pugui veure i perquè d’aquí mooooooltttttt de temps pugueu recordar plegats quants mesos vareu estar nodrint-los amb la vostra llet.

Hi ha altres diplomes similars  en castellà  però estan pensats per moments determinats  i simbòlics de l’alletament: els sis mesos i els dos anys. Però com que tinc el convenciment que totes les lactàncies són  diferents i cada moment de lactància val el seu pes en or i cada lactància és una meravella, el diploma que us presento es pot personalitzar amb la vostra  vivència concrecta: 3 mesos, un any, 6 mesos, 5 anys, dos dies… O el qui sigui!!!

I penseu que on diu “firma” si la criatura és molt petita i encara no fa ni gargots podeu dibuixar/estampar la seva maneta.

Espero que us agradi, bon cap de setmana a tots!

Guide Practique de mon enfant

dimecres, 5/06/2013

-

En alguna altra entrada ja havia parlat d’aquest llibre  de l’any 73 que va ser editat en castellà amb el títol: Guía práctica de  mi hijo del Dr. R. Gilly.  Aquest era EL  llibre que la meva tenia a casa com llibre de consulta  i que ara jo  tinc guardat com una relíquia. Avui faig un primer bolcatge de frases per poder-les comentar més tard si voleu. És molt curiós!

-

  • La lactància materna constitueix l’alimentació privilegiada, sempre desitjable per raons fisiològiques y psicològiques.
  • L’elecció de lactància materna o lactància artificial ha d’efectuar-se en funció de dades científiques, de l’estat físic de la mare, del esperit del matrimoni i de les condicions socials, tenint en compte la gran quantitat actual de les llets anomenades artificials.
  • Si s’escollirà lactància materna aquesta elecció cal fer-la molt abans del final de la gestació.
  • Recomanacions: s’aconsella un pit en cada presa, esgotar-ne un abans de donar l’altre, vigilar d’higiene del pit, donar-li pit  durant 10 o 20 minuts com a màxim, prevenir un deslletament precoç  i sobre tot progressiu.
  • La data del deslletament està en funció de les possibilitats de cada mare.
  • S’aconsella alletar  al nen entre 4 i 6 mesos.
  • Una solució és alletar-lo exclusivament durant dos mesos i deslletar-lo durant el tercer mes.
  • Però cal recordar que una lactància materna , inclús una mica més prolongada és millor que res i mereix practicar-se sempre.
  • El deslletament ha de ser el més  progressiu i esglaonat  possible en el temps (un mes aproximadament) amb la supressió de les preses una rere l’altre.
  • Al fer-ho així la secreció làctia disminueix i cessa per si mateixa i no cal recorrer a medicaments.
  • La lactància materna imposa un cert nombre de servituds que la mare accepta amb facilitat si desitja alletar al seu fill.
  • La mare que alleta ha de reposar de manera suficient amb 10 hores de descans cada dia com a mínim i  la seva activitat s’ha de reduir a les feines de casa i a tenir cura del bebè.
  • Cal que es procuri un règim ric en calci, en ferro, i en vitamines.
  • Les begudes han de ser relativament abundants.
  • Les begudes alcohòliques i alguns estimulants com el cafè o el té només s’han de consumir en petites quantitats.
  • Alguns aliments cal excloure’ls pel mal gust que donen a la llet, però no per cap possible perill (…) l’all, les espècies, les cols i els espàrrecs.
  • Res s’oposa, tampoc, a que la mare lactant fumi algunes cigarretes si en té costum.
  • Els medicaments que tenen com a propòsit afavorir la producció de  llet no tenen cap perill però són de limitat interès.
  • Per contra la majoria de medicaments passen a la llet i la prudència aconsella abstenir-se d’ells.
  • Alguns temors rarament confessats han de ser considerats però amb comprensió.
  • El més habitual és el temor a una deformació dels pits.
  • Però per contra resulta fundat el temor a un nou embaràs si es produeix l’absència de la regla durant la lactància.
  • Finalment senyalem el temor ridícul que tenen moltes dones que no volen alletar en públic.
  • Cal recordar que la represa de las relacions sexuals no tenen cap influència sobre la secreció de llet.
  • Algunes dones no poden alletar per motius mèdics.
  • Es convenient que una dona que alleta s’hagi engreixat com a mínim 10 quilos durant l’embaràs, per sota d’aquest augment  por ser vàlid desaconsellar  la lactància materna.
  • Les infeccions de les glàndules mamaries i algunes malformacions del mugrons poden desaconsellar la lactània materna.
  • La lactància materna pot ser responsable d’alguns incidents sense gravetat en el lactant: preses una mica llargues, regurgitacions freqüents, deposicions relativament líquides durant cada presa. Aquest incidents no justifiquen en cap cas el deslletament.
  • Amb massa freqüència es pretexta una insuficiència de la secreció làctia per realitzar el deslletament, quan amb una mica de perseverança s’hauria vençut aquesta deficiència momentània.
  • Finalment resulta amb molta freqüència difícil, en la nostra època, imposar a una jove mare, que s’ha d’encarregar de la llar i del seu fill, que no compta amb ajuda social o familiar, i que aviat haurà de tornar a les seves ocupacions professionals, l’obligació suplementària de donar pit.
  • Cal considerar però que en aquest aspecte el descans posnatal de vuit setmanes( …) permet malgrat tot una breu lactància materna.
  • Segueix sent convenient afavorir la lactància materna, sense culpar per això la mare que no alleta al seu fill, amb l’objectiu de  afavorir  més el desenvolupament físic  del nen que amb l’esperança d’un millor despertar pisco afectiu.

 

Cal destacar que en tot el capítol relatiu a la lactància materna o artificial  no  hi ha cap imatge de lactància materna i un parell de lactància artificial.

Què? No teniu una sensació estranya?

“L’experiència és un grau”

dilluns, 3/06/2013

-

He estat el cap de setmana a Miranda de Ebro convidada per Amamanto, escric des del tren de tornada a Barcelona.  Avui us deixo amb la segona part de la vivència de lactància d’aquesta mare que ens va explicar com va anar tot amb el seu primer fill, avui la seva segona lactància.

-

“Quan l’Ïu tenia 16 mesos em vaig quedar embarassada de nou. L’embaràs va passar ràpid, jo gairebé no tenia llet però l’Ïu no va deixar de mamar en cap moment. Havia après de la (mala) experiència i volia donar-li al meu segon fill Ot la millor rebuda que podia oferir-li.

Les contraccions van arribar de matinada, les vaig passar a casa tranquil·la, veient els meus dormir. Després de deixar l’Ïu a l’escoleta vam anar a l’hospital. L’Ot naixia al cap de 20 minuts en un part natural molt ràpid. Quin cos més potent tenim les dones! Quina força, quina brutalitat! Que ben dissenyada està l’espècia humana per gestar i parir! i que ben programades estan les nostres cries per saber exactament què cal fer just néixer. Estava eufòrica! ho havia aconseguit. El més sorprenent de tot és que no m’havia resultat gens difícil, el meu cos m’havia indicat què havia de fer en cada moment. I el dolor? ni el recordo.

L’Ot es va agafar de seguida al pit i va estar mamant una bona estona pell a pell, l’un amb l’altre, sense que ningú ens separés ni ens molestés. En 24 hores vam demanar l’alta voluntària. No us enganyaré que les pors de que es repetís un inici de lactància com el de l’Ïu em rondaven pel cap. Però l’Ot m’ho va posar molt fàcil i aviat es van esvair les inseguretats. En uns 10 dies ja havia recuperat el pes de néixer i li estaven sortint unes galtones i unes cuixetes precioses. L’Ot guanyava en un dia el que l’Ïu guanyava en una setmana (acabat de néixer).

I així va ser l’inici de la nostra lactància: fàcil, molt fàcil. Les primeres setmanes sí que vaig tenir els mugrons una mica irritats però això era glòria amb les clivelles que m’havien sortit dos anys enrere. Tot i que em van dir que el tel sublingual de l’Ot era com el de l’Ïu, no se’ns va passar mai pel cap tallar-li perquè engreixava bé i no em provocava dolor. Per mi va ser el millor regal que podia tenir: gaudir de la lactància des del primer minut.

Tot i que dos fills és feina doble, he gaudit molt més d’aquests primers mesos que no pas amb la meva primera maternitat. L’Ot s’ha

passat els primers mesos de la seva vida enganxats a mi de nit (fent collit) i de dia (al fulard). Llàstima que la baixa de maternitat és molt curta i la butxaca limitada, així que després de una mini-excedència quan l’Ot tenia 5 mesos vaig haver de tornar a treballar. Els dos últims mesos havia estat omplint el congelador de llet i la setmana passada va fer 6 mesos! 6 mesos de lactància  materna exclusiva!!! Així que a partir d’ara mica en mica i sense pressa començarem a oferir-li teca.

L’Ïu ha augmentat molt la demanda de teta des de que va néixer l’Ot, i el tàndem és meravellós però esgotador. Ara bé, els dos germans fent manetes mentre fan teta alhora no té preu

I fins aquí el meu segon part+lactància. El meu segon fill m’ha ensenyat que l’experiència és un grau i que un bon inici és fonamental! I hem curat moltes ferides que m’havien quedat obertes!

Des d’aquí vull agrair a l’Alba Padró el seu blog que tantes vegades m’ha ajudat, però sobretot que tantes coses m’ha ensenyat.”

Trastorns cutanis durant la lactància

divendres, 31/05/2013

-

Una de les situacions de les que encara no havíem parlat és la desagradable experiència de tenir i patir èczema de mugró. Avui entrada dedicada a aquest tema i a la dermatitis.

-

La incidència de l’èczema del mugró i l’arèola és desconeguda i la literatura científica es limita només a informar de la seva existència. Com no, les tetes productives i els seus problemes no importen a pràcticament ningú!

L’èczema de l’arèola i el mugró afecta més habitualment la zona de l’arèola i no s’acostuma a estendre a la resta del pit. Es presenta a vegades com una petita clivella a la base del mugró que poc a poc s’estén cap a la resta de l’arèola i forma una mena de crostes o erosions descamatives. Les mares que el pateixen descriuen el que senten com un dolor agut, que cou i pica en especial quan la criatura s’agafa per mamar tot i que el dolor perdura tot el dia.

Les mares que han tingut o tenen èczema atòpic en alguna altre part del seu cos són més propenses a patir-los al pit. Tot i així hi ha mares que mai han tingut cap lesió i també estan afectades per l’èczema del mugró i l’arèola.

Per evitar les irritacions del mugró si  hi ha tendència  a tenir problemes de pell aquí van unes suggerències:

  • Evitar els banys d’aigua calenta
  • Usar cosmètics que no siguin agressius amb la pell, naturals i amb els mínims productes químics.
  • Evitar qualsevol crema “específica” per mugrons i “específiques” per prevenir clivelles.
  • Dutxar-se després de nedar a la piscina per eliminar restes de clor.
  • Si hi ha tendència a tenri la pell molt seca usar hidratants naturals.

En el cas que tot això no funcioni cal recórrer a una crema amb corticoides suaus. Cal aplicar-la després de donar el pit  i untar-la a consciència per aconseguir que sigui absorbida ràpidament. I el més important no cal eliminar-la per donar el pit. El netejar i assecar la zona per eliminar la crema empitjora la  situació.

Tot i que les cremes amb corticoides acostumen a funcionar molt bé i amb rapidesa cal dir que els èczemes són extremadament punyeteros i poden reaparèixer al cap de poques setmanes d’haver desaparegut totalment. Hi ha mares a les que els cal fer ús de la crema de corticoides  de manera intermitent durant  tot el transcurs de lactància.

La causa exacta del èczema és desconeguda, però és probablement a causa d’una combinació de la pell seca, irritable amb un mal funcionament en el sistema immunològic del cos. L’estrès i altres trastorns emocionals poden empitjorar la situació.

La dermatitis de contacte del mugró acostuma ser més simple de tractar i té una evolució més ràpida i positiva. En primer lloc cal fer una mica de Sherlock Holmes i cal descobrir què l’ha causat. Si es descobreix l’agent causal i s’elimina no sol reaparèixer. El primer pas és deixar de fer servir qualsevol crema o  ungüent pel mugró.  També valorar si s’ha produït un canvi en els  detergents usats per rentar  els  sostenidors, si s’ha fet servir una marca diferent de coixinets protectors (el gel que tenen alguns de plàstic pot crear irritacions) o fins i tot si els sostenidors són nous.  Si detecteu que ha estat al sabó torneu al d’abans o  feu servir sabó pur i si podeu assequeu la roba al sol.

Altres possibilitats a valorar són:

  • Sabons de cos i  xampú de cabell: que poden arribar durant la dutxa a la zona del pit.
  • Roba de llit nova: en el cas de mares que dormen sense roba

El dolor a l’hora d’alletar serà el que marcarà si la mare pot o no seguir amb la lactància  “en directe” o si li cal diferir la lactància fins que la situació millori.

Ambdós processos són força desconeguts i sovint si no es tracten poden ser la fi de la lactància ja que el dolor i el malestar que produeixen fan molt desagradable donar el pit. A més sovint apareixen quan els nens ja són grandets, acostumen a aparèixer amb la dentició o amb l’iníci de l’alimentació complementària, el que anima als professionals  a recomanar un deslletament a les mares per acabar amb el seu problema.

“M’havia fet creure que era capaç de donar el pit”

dimarts , 28/05/2013

.

Avui una mare ens explica la seva lactància, el que a vegades sembla la fi potser només és el principi! Gràcies per compartir-ho. Per cert la propera setmana ens explicarà la seva segona lactància.

-

“Ja fa temps que tenia ganes d’explicar-vos la lactància del meu primer fill Ïu. M’havia preparat tant bé com vaig saber: Em vaig llegir “Un regal per tota la vida”, vaig informar-me dels grups de suport que tenia a prop de casa i vaig enganxar-me al bloc de l’Alba. Em sentia preparada, em sentia perfectament capaç de donar el pit.

 Va arribar el gran dia. Les primeres contraccions van venir de matinada. Com que sabia que a l’hospital em farien anar per feina no m’hi vaig presentar fins al vespre següent. Tot i arribar amb molta feina feta em van trencar la bossa de les aigües i em van posar oxitocina (òbviament sense consultar ni una cosa ni l’altre). Vaig mostrar els meus dubtes sobre si posar-me o no l’epidural i al cap d’uns minuts ja tenia l’anestesista preparat.

Just en néixer l’Ïu el van posar sobre meu uns 30 segons, després el van vestir  i me’l van tornar ben embolicadet. Tot i la meva insistència per posar-lo al pit em van dir que ja m’ajudarien a planta. A planta se’m van endur el nen una mitja horeta mentre a mi em posaven al llit. Quan per fi em van tornar al meu fill em van ajudar a posar-me’l al pit. Potser feia 1,5 hores que havia nascut i estava ben adormit. Jo tenia els mugrons ben plans i costava molt que mamés. Els dies a l’hospital van ser per oblidar. Infermeres, llevadores, ginecòlegs, auxiliars, dones de la neteja… tots donaven consells diferents sobre la lactància! A mi em feia molt de mal. Sempre recordaré la infermera de la nit dient “la lactància materna és dolorosa”, amb la poqueta llum que hi havia ho recordo com qui explica un conte de por i es posa la llanterna sota la barbeta.

Ja a casa tenia unes clivelles que em travessaven el mugró de cantó a cantó. Amb paciència i llàgrimes s’anaven curant les clivelles però el dolor persistia. Cada cop que mamava (vaja, tot el dia) sentia com si em clavessin ganivets. La balança pujava tan a poc a poc! Aconsellats per una assessora vam fer tallar el tel sublingual a l’Ïu per un cirurgià pediàtric que semblava més un carnisser i els seus coneixements de lactància eren zero. Les següents setmanes el dolor es va fer menys intens però no acabava de desaparèixer. El pes anava pujant massa a poc a poc tot i que jo em passava literalment tot el dia amb l’Ïu al pit. Tot el meu entorn no parava de dir-me coses com “li fa falta una ajudeta”, “amb biberó es crien igual”… Durant els 3-4 primers mesos vaig estar taaaaantes vegades a punt de llençar la tovallola. Estava molt enfadada amb en Carlos González que m’havia fet creure que era capaç de donar el pit!! Sort en vaig tenir que el meu marit em donava suport en la meva tossuda insistència de seguir donant el pit, sinó jo crec que hagués abandonat.

Als tres mesos vam anar al pediatre Luís Ruiz, perquè no hi havia anat abans???? Després de corregir postura i veure que seguia sense augmentar de pes ens va suggerir tornar-li a tallar el tel. Però no vaig poder, sentia que feia patir el meu fill per un caprici meu. A més se m’acabava la baixa i havia de tornar a treballar. Així que als 4 mesos no vaig veure més alternativa que introduir l’alimentació complementària en format farinetes de cereals. Va engreixar 2 kg en un mes!!! Com que ja estava dins les gràfiques vaig retirar-li els cereals i fer una introducció a l’alimentació complementària més suau. Jo volia fer lactàcnia materna exclusiva fins als 6 mesos però no va ser possible, encara ho tinc clavat. Tot i això, em treia llet 3-4 vegades al dia per poder alimentar el meu fill majoritàriament de llet meva mentre jo treballava. Sentia que vivia enganxada a un tirallets. Als 7-8 mesos vaig decidir guardar definitivament el tirallets i començar a gaudir de la lactància, que ja ens tocava!

Avui l’Ïu té 2 anys i mig i seguim gaudint de la teta. De fet, la comparteix amb el seu germà!!”