Sant Jordi 2014

dimecres, 23/04/2014

-

Hola família, com han anat les vacances!!! ???Jo les he aprofitat molt!! Avui, i com no podia ser d’una altra manera, entrada especial per Sant Jordi, perquè tingueu idees per comprar i regalar llibres de lactància. I un llibre anticrisis!

.

En primer lloc anirem per idees i novetats pels més menuts que per alguna cosa són els reis i reines de la casa i per Sant Jordi s’han de firar!

La princesa Violant

Editorial  Obstare

Autors: Subi i Anna Obiols

Una petita princesa que no fa més que plorar i a la que no saben què donar-li per menjar, qui ho solucionarà? Un conte magnífic, dolç i rodó amb uns dibuixos detallats i cuidats que fan somiar! Aquest conte va guanyar el primer premi del Concurs de contes de lactància i criança de FEDECATA 2013.

Nace Eugenia

Editorial Obstare:

Autors: Candy Tejera i Cristina Méndez

Aquest conte va rebre una menció d’honor pel seu text al Concurs de contes de lactància i criança de FEDECATA 2013. El conte explica de manera didàctica i pròxima el que representa un naixement. L’Eugenia (ve del prenom grec Eugenia que significa ben nascuda) ens explica en primera persona el desenvolupament de la gestació, el part i la seva alimentació. Un llibre didàctic però amè i bonic.

Tetas

Editorial Media Vaca

Autor:  Genichiro Yagyu

L’autor del llibre és el Japonès Genichiro Yagyu.  El llibre pertany a una col·lecció pels infants sobre el cos humà, parla de moltes parts del cos i evidentment parla de les tetes. Ho fa des de la curiositat, la quotidianitat i la normalitat. Un gran llibre ple d’humor!

Anem ara a llibres per les mares i els pares, per saber més i conèixer millor el que la maternitat i la paternitat impliquen:

Tu eres la mejor madre del mundo

Editorial: Ediciones B

Autor:Dr. José Paricio Talayero

El Dr. Paricio condensa en aquest llibre tot el seu mestratge. Un llibre que esborra culpes i penes, totalment positiu, ple d’amor i sentit comú que explica el que representa ser i tenir un fill d’entre 0 i tres anys. Altament recomanable abans de ser mare, un bon regal per qualsevol mare gestant per començar a obrir boca.

Lactancia

Editorial Litera de los Libros

Autors  Noelia Terrer i  fotografies de José Bravo.

Vaig dedicar una entrada sencera a aquest llibre meravellós, un llibre positiu i veritable que ens explica com és la lactància, ens parla de situacions comunes i de realitats que qualsevol mare lactant pot reconèixer. I podeu gaudir de les meravelloses fotografies de José Bravo que converteixen aquest llibre en un tresor!

Se me hace bola

Editorial: Random House Mondadori-debolsillo

Autor: Julio Basulto

A aquest llibre també li vaig dedicar en el seu moment una entrada. La lactància materna des del punt de vista d’un dietista-nutricionista que fa de l’evidència la seva bandera però que mai no perd el sentit de l’humor. Un llibre extremadament pràctic, didàctic,  molt fàcil de llegir i molt clarificador si entreu en aquesta nova etapa.

Creciendo Juntos

Editorial: Temas de Hoy

Autor: Carlos González

Què dir d’aquest llibre, només per qui l’ha escrit ja val la pena. Per mi és l’evolució natural dins els llibres del Carlos. Jo i les meves filles hem crescut amb ell i els seus llibres i que ara parli d’adolescents per mi (amb una filla de 14) té sentit totalment! Tot i no ser un llibre de lactància de manera estricte si que ens explica què podem esperar de la criança amb amor quan ja no són tan petits.

I finalment llibres per les assessores o les assessores en formació:

Lactancia materna. Libro de respuestas

Editorial: Liga de la leche Intenacional

Autors: La Liga de la leche

Per les assessores és un llibre magnífic distribuït en capítols i situacions on pots trobar resposta a la majoria de dubtes i situacions que planteja l’assessoria de lactancia. Ofereix respostes i opcions cosa molt necessària per les assessores. Un llibre altament recomanable si esteu fent formació o si ja fa temps que ho sou i voleu refrescar conceptes.

Mastitis, el lado oscuro de la lactancia

Editorial: PROBISEARCH 

Autors: Diversos

Tot i que a priori pot semblar un llibre molt tècnic o complicat, resulta un llibre molt esclaridor. Un acostament a la microbiòtica de la llet materna i una manera d’entendre el perquè es produeixen les mastitis. Un llibre únic!

Lactancia Materna. Guía para professionals

Editorial: Ergón

Autors: diversos

I per acabar, un llibre que no cal comprar, que podeu descarregar-vos en pdf. Un llibre tècnic de lactància amb molta informació que pot contribuir a la formació de les assessores. Tot i que al ser un pèl antic hi ha temes que estan una mica desactualitzats en general val la pena.

Bon Sant Jordi per tots!!!!!!

EM

divendres, 11/04/2014

-

Per acabar la setmana esclerosi múltiple i lactància.  Espero que aquest conjunt d’entrades siguin d’utilitat per algú si voleu parlar d’algun tema concret ja sabeu que només cal que m’ho digueu.

-

L’esclerosi múltiple és una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses; en conseqüència, l’habilitat dels nervis per conduir les ordres del cervell es veu interrompuda. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix una cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes. L’esclerosi múltiple pot presentar una sèrie de símptomes que apareixen en brots o que progressen lentament al llarg del temps. Els símptomes de l’esclerosi múltiple poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada i poden aparèixer en diferents combinacions, segons l’àrea del sistema nerviós afectada.

Sabem que el risc de patir brots disminueix durant l’embaràs, però malauradament els brots tendeixen a augmentar després del part durant els primers sis mesos, el 29% de les dones experimenten un brot. Un recent meta-anàlisi va trobar que les dones amb EM que alleten tenen gairebé la meitat de probabilitats d’experimentar un brot després del part en comparació amb les dones que no ho fan. Les dones amb EM han de prendre una decisió després de parir: reiniciar la seva teràpia i no alletar o alletar i suprimir algun dels medicaments que prenen, realment només n’hi ha un que contraindiqui la lactància:

  • Interferon Beta-1A/1B: Ambdós no suposen cap inconvenient per alletar ja que el seu alt pes molecular minimitza el pas a llet. Per la seva naturalesa proteica, la seva absorció oral és mínima.
  • Glatiramer Acetat: Tot i que a la web d’APILAM apareix com a risc 1 el seu elevat pes molecular fa improbable la seva excreció en llet i per la seva naturalesa proteica es destruiria a l’estómac del lactant. Si apareix com a risc 1 és segurament perquè encara hi ha pocs estudis.
  • Azatioprina: Encara que es metabolitza a mercaptopurina (també risc 0), s’han mesurat nivells baixíssims (4 a 18 micrograms / litre) o nuls en llet. No s’ha trobat en sèrum de lactants de mares tractades amb azatioprina i aquests lactants no van presentar problemes, no tenint més infeccions a llarg termini que els lactants no exposats. Es minimitza encara més l’exposició esperant 3 hores per alletar després de l’última dosi.
  • Mitoxantrona: Aquest medicament sí que fa incompatible l’alletament i el seu ús. Si la mare el pren cal esperar entre dos i tres mesos per poder tornar a alletar. I malauradament no hi ha alternatives segures a aquest fàrmac.
  • Natalizumab: el seu alt pes molecular minimitza el pas a la llet. Per la seva naturalesa proteica, la seva absorció oral és mínima. Tot i així s’ha de tenir precaució amb el seu ús durant la primera setmana de vida de la criatura.

Cal dir que la lactància materna exclusiva (en comparació amb la combinació de la lactància materna amb l’ús de fórmules) es creu que té un efecte especialment fort en la reducció dels brots en resposta als grans canvis hormonals i immunològics que viu el cos d’una mare lactant.

Deixant a banda la medicació també cal valorar l’estat general de la mare, els neuròlegs han descoratjat a les dones amb EM que volien alletar pensant que aquesta tria representava una càrrega física addicional. I tot i que sabem que la lactància materna pot ser esgotadora, cal tenir present que l’alimentació amb llet artificial tampoc és simple i requereix una serie de preparacions que es poden evitar amb la lactància natural.

Com és evident en algunes dones amb la malaltia avançada pot resultar difícil agafar i col·locar el nadó al pit per alletar-lo i aconseguir una posició correcta que li permeti alimentar-lo còmodament. Si és el cas, cal aconseguir ajuda experimentada i amb recursos ja que pot ser vital per superar les primeres setmanes de lactància. Caldrà valorar quines necesitats té cada mare i quines opcions podem oferir a fi que aconsegueixin alletar.

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1521661613000193

http://www.sciencedaily.com/releases/2009/02/090219202716.htm

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22951352

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19506118

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23434027

-

Bon cap de setmana família, aprofitant la pausa de Setmana Santa aprofito també per fer una setmaneta de vacances i agafar empenta i idees. Ens llegim el dia 23 (sant Jordi!!)

MII

dimecres, 9/04/2014

-

Avui dues malalties inflamatòries intestinals (MII). Les mares que les pateixen poden alletar? Els medicaments són compatibles amb la lactància.

-

La malaltia de Crohn, és un tipus de malaltia inflamatòria intestinal que pot afectar qualsevol part del sistema gastrointestinal. Provocar una àmplia varietat de símptomes: dolor abdominal, diarrea, diarrea sanguinolenta, vòmits o pèrdua de pes… Però també pot causar complicacions fora del tracte gastrointestinal, incloent-hi erupcions cutànies, artritis, inflamacions oculars, fatiga i manca de concentració.

La causa de la malaltia de Crohn és una sèrie d’interaccions ambientals, immunològiques i bacterianes que encara no es coneixen del tot. Això provoca un trastorn inflamatori crònic en el qual el sistema immunitari llança un atac contra el tracte gastrointestinal, abans la malaltia de Crohn era considerada una malaltia autoimmunitària, però actualment es creu que en realitat es tracta d’una deficiència immunitària.
Les opcions de tractament es limiten a controlar-ne els símptomes, mantenir la remissió i evitar les recaigudes.

La colitis ulcerosa és una forma de malaltia inflamatòria intestinal. La colitis ulcerosa és una forma de colitis, una malaltia de l’intestí, específicament l’intestí gros o còlon, que inclou les úlceres característiques, o úlceres obertes, al còlon. El principal símptoma de la malaltia activa és generalment la diarrea constant barrejada amb sang, d’inici gradual. La colitis ulcerosa es creu que té una etiologia sistèmica que du a molts dels símptomes fora de l’intestí. La colitis ulcerosa és una malaltia intermitent, amb períodes de símptomes exacerbats, i de períodes que estan relativament lliures de símptomes. Encara que els símptomes de la colitis ulcerosa a vegades, poden disminuir per sí mateixos, la malaltia generalment requereix un tractament per entrar en remissió. Encara que es tracta la colitis ulcerosa com si es tractés d’una malaltia autoimmune, no hi ha consens en que ho sigui.
Les mares que pateixen MII prenen un ampli ventall de medicaments, per sort aquests anys els estudis sobre la compatibilitat dels medicaments han millorat i tot i que alguns poden espantar podreu veure que la majoria no suposen cap mena de problema:

  • Sulfametazina: Les dones que volen quedar embarassades poden continuar prenent sulfametazina durant l’embaràs i durant la lactància, risc 0. La sulfametazina no augmenta el risc de complicacions, de defectes en l’embaràs o del naixement.
  • Ciprofloxacino i metronidazole: Els antibiòtics són necessaris amb freqüència en el tractament de la malaltia de Crohn i, de vegades s’utilitzen per a les persones amb CU. El metronidazole és àmpliament usat, fins i tot en lactants petits, per tractar infeccions per Giàrdia lamblia sense cap problema. El metronidazole pot tenyir els líquids corporals de vermell i donar un sabor amargant a la llet, sense que això sigui perjudicial. El Cirofloxacino tot i tenir encara molts detractors està considerat segur per les mares lactants.
  • 5-ASA:  Els estudis preliminars suggereixen que són segurs quan es prenen durant l’embaràs i que les dones han de seguir prenent aquests medicaments durant l’embaràs. Si es prenen els medicaments 5-ASA durant la lactància, l’Acadèmia Americana de Pediatria recomana la vigilància de consistència de la femta del nadó. S’ha notificat 1 cas de diarrea en un nadó d’una mare que el va prendre. APILAM recorda que les quantitats excretades per la llet són mínimes.
  • Prednisona: S’excreta en llet materna en quantitats no significatives i no s’han observat problemes en lactants de mares que la prenien fins i tot en períodes prolongats de temps a dosis de fins a 10 mg diaris. En tractaments crònics o a dosis elevades pot ser interessant minimitzar el pas a llet esperant 3 a 4 hores a alletar després de la presa de la dosi.
  • Azatioprina: Encara que es metabolitza a mercaptopurina (també risc 0), s’han mesurat nivells baixíssims (4 a 18 micrograms / litre) o nuls en llet. No s’ha trobat en sèrum de lactants de mares tractades amb azatioprina i aquests lactants no van presentar problemes, no tenint més infeccions a llarg termini que els lactants no exposats. Es minimitza encara més l’exposició esperant 3 hores per alletar després de l’última dosi.
  • Infliximab: El seu alt pes molecular (14900 daltons) fa impossible que arribi a la llet.
  • Adalimumab i certolizumab: Ínfim o nul pas a llet per elevat pes molecular. No és absorbible per via digestiva per la seva estructura proteica.  Criatures de mares que ho prenien van tenir nivells plasmàtics indetectables i no van tenir efectes secundaris. Evitar el seu ús en les dues primeres setmanes després del part: pot haver-hi un pas significatiu d’IgG a llet fins als primers 3 o 4 dies postpart.
  • Medicaments antidiarreics:  En general tots són segurs, ja que s’excreten en la llet materna en quantitats no significatives. A més, la seva baixa biodisponibilitat oral dificulta el pas a plasma del lactant.

És important saber que no hi ha evidència que la LM provoqui un augment del nombre de recidives de MII durant el puerperi. En l’últim consens de l’European Crohn s and Colitis Organization (ECCO) es considera que la LM no afecta l’activitat de la MII.
I recordar que la lactància materna també pot jugar un paper en la prevenció de malalties digestives, com ara la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.

http://www.ccfa.org/assets/pdfs/pregnancyfactsheet.pdf

http://www.geteccu.org/?pagina=pacientes

http://www.accuesp.com/es/index.html

http://www.lifeandibd.org/spanish/

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18239407

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19142167

http://www.aeped.es/foros/dudas-sobre-lactancia-materna-padres/medicacion-colitis-ulcerosa-y-la

http://www.drugs.com/breastfeeding/azathioprine.html

http://geteccu.org/v1-content/up/2013/03/tripticos-colitis-ulcerosa-crohn.pdf 

Van der Woude CJ, Kolacek S, Dotan I, Oresland T, Vermeire S, Munkholm P, et al. European evidenced-based consensus on reproduction in inflammatory bowel disease. J Crohns Colitis. 2010; 4(5): 493-510.

Divendres per acabar la setmana, esclerosis múltiple.

Lupus, lupus, lupus

dilluns, 7/04/2014

-

Aquí una molt fan de House, crec que he vist tot els capítols unes quantes vegades. I si en sou fans ja sabeu de què parlo. Aquesta setmana serà una mica House, entenc que les entrades potser no són interessants per la majoria però entenc que per algú seran importants.

 

El lupus és una malaltia autoimmune del teixit connectiu que afecta principalment a les dones joves en edat fèrtil. És una malaltia crònica amb símptomes que es poden empitjorar per l’estrès, canvis hormonals, i altres factors. La lactància no sembla afectar els símptomes positiva o negativament.

El sistema immunològic és el sistema de defensa de l’organisme, quan està sa, l’organisme produeix anticossos que ataquen gèrmens estranys per tal de protegir el cos. El lupus impedeix que el sistema immunològic aconsegueixi el seu objectiu. En lloc de produir anticossos protectors, es produeixen “autoanticossos” que ataquen els propis teixits. A mesura que l’atac continua, altres cèl·lules del sistema immunològic s’uneixen a la lluita. Això genera inflamació. Aquests anticossos acaben després en les cèl·lules dels òrgans, on malmeten els teixits. No està clar per què s’inicia aquesta resposta inflamatòria, el més probable és que sigui el resultat d’una barreja de tendències heretades i elements de l’entorn.

El fet de patir lupus i prendre medicaments desaconsella la lactància?

Fins fa poc, les dones amb lupus poques vegades tenien l’oportunitat d’alletar perquè la malaltia s’associava amb taxes molt altes d’infertilitat, avortament involuntari, prematuritat i mort fetal. Els avenços en el monitoratge tant d’aquesta malaltia i els embarassos d’alt risc, en general, han augmentat notablement les possibilitats que les dones amb lupus puguin donar a llum nadons sans.

Les dones amb lupus experimenten una alta taxa de naixements prematurs. Això vol dir que moltes d’aquestes noves mares s’enfrontaran als reptes inherents a la lactància alletant un nadó prematur. O com que el lupus pot afectar la funció de la placenta, les dones amb lupus tenen més probabilitats de tenir nadons amb un CIR. Per tant cal preparar-se per aquestes possibilitats.

De vegades en què la mare és portadora del anticos anti-Ro, aquest pot passar al fetus, i provocar l’anomenada síndrome del lupus neonatal que es caracteritza per presentar totes o alguna de les manifestacions clíniques: Alteracions cutànies, alteracions hematològiques… I tot i així la lactància segueix sense estar contraindicada.

El curs sol ser autolimitat i desapareix espontàniament abans dels 6 mesos, només cal fer controls a la criatura. En general no necessita tractament, exceptuant quan apareix afectació cardíaca.

Hi ha dades divergents  respecte al pas d’anticossos antiplaquetaris a través de la llet de mares amb lupus.

I també cal saber que els medicaments més comuns prescrits per al lupus són practicament tots compatibles amb la lactància, només  poden suposar un problema: metotrexat, micofenolat mofetil i en especial ciclofosfamida. En alguns casos si la mare pren altes dosis de corticoides pot produir-se un retard de la pujada de llet o una producció de llet insuficient. Però en general els medicaments que pren una mare amb lupus no suposen cap perill per la criatura. Els podeu comprovar a la web d’APILAM i a la web LactMed.

Podem concloure que el lupus no afecta directament a la lactància materna.

 

El fet d’alletar pot perjudicar-les o empitjorar el seu estat de salut?

El lupus, com moltes malalties cròniques, causa fatiga i una major necessitat de descans. En la nostra cultura moltes persones veuen la lactància materna com quelcom “cansat” per a la nova mare. Igual que altres mares amb capacitats físiques compromeses, les dones amb lupus poden necessitar ajuda a l’hora de tenir cura dels fills i del treball domèstic.

La mare ha de considerar quin tipus d’ajuda, que no sigui l’alimentació del lactant, pot sol·licitar per conservar al màxim la seva força, d’aquesta manera si disposa d’ajuda, com qualsevol altre mare podrà enforcar el seus esforç en l’alletament.

I destacar especialment que els efectes anticonceptius de la lactància materna són molt importants per a les dones amb lupus. Ja que evitar repetits embarassos molt seguits és prioritari per a la salut a llarg termini d’una dona amb lupus. Els anticonceptius hormonals poden empitjorar els símptomes del lupus. Per tant, els efectes de la lactància materna, amenorrea sostinguda, són especialment importants per a les dones que el pateixen.

Seguim el dimecres amb la malaltia de Crohn.

https://www.womenshealth.gov/publications/our-publications/fact-sheet/lupus.pdf

http://www.lupuscanada.org/pdfs/factsheets/Pregnency-Online.pdf

http://www.aeped.es/foros/dudas-sobre-lactancia-materna-profesionales/lupus-neonatal-y-lactancia-materna

http://bvs.sld.cu/revistas/gin/vol32_2_06/gin07206.htm

http://xa.yimg.com/kq/groups/22469601/1377516786/name/Manejo+del+embarazo+en+LES.pdf

Deixa-ho!

divendres, 4/04/2014

-

Es pot obligar  a una mare i una criatura a deixar el pit? Us han obligat mai a deixar d’alletar pel motiu que sigui? Hem de deixar d’alletar si ens obliguen?

-

Dimecres vaig rebre aquest mail, després vaig parlar per telèfon amb aquesta mare que tenia el cor trencat perquè es veia obligada a fer quelcom que no volia.

Hola Alba:

T’escric molt angoixada i molt trista. Avui he anat al pediatra i m’ha dit que m’obliga a deslletar la nena. Que ho he de fer ja! Que no puc esperar més, que la nena no creix  perquè sap que hi ha teta i per això no vol menjar (que sí que menja però ell diu que és poc) em diu que està molt baixa de percentils (amb 16 mesos pesa 8.970g) i que la culpa és de la teta. No sé que fer, tinc el dostinex a la mà però no la vull deslletar, com a mínim no d’una manera tan brusca. Què faig?

Suposem que teniu el colesterol alt o que teniu sobrepès o que fumeu molt. Si aneu al metge segurament us farà la pertinent reflexió i us convidarà encaridament a que deixeu la conducta que us perjudica.  El que farà serà per tant  és suggerir, recomanar, però en cap cas prohibir o obligar a deixar la conducta perquè senzillament no ho pot fer. No et poden obligar a deixar de seguir conductes de risc per més que vulguin:

-Josep he vist que el colesterol surt alt a l’analítica et prohibeixo que mengis embotit.

-Maria  fumes molt, t’obligo a deixar de fumar.

Oi que fa mal a les orelles i que enviaríeu al metge a dida! Doncs per què hi ha qui és creu amb la potestat d’obligar a deixar el pit? I fixeu-vos que parlem de conductes que suposen un risc per la salut i la lactància no és en cap cas una conducta de risc per la salut de la criatura.

Per tant cap sanitari us pot obligar a deixar de donar al pit a la criatura perquè alletar no causa res que pugui posar en risc la salut de la vostra criatura, tingui l’edat que tingui i  sigui en la circumstància que sigui: si una criatura no augmenta de pes i li cal llet i li cal suplement, la primera opció serà llet materna si la mare no pot o no vol llet artificial i no cal deixar el pit per fer-ho. Si una criatura no augmenta ni de pes ni de talla no li cal menjar més li cal que la porteu a un endocrí perquè la talla no s’afecta per l’alimentació, hi ha criatures que no recuperen el pes del naixament però que segueixen augmentat de talla.

En el cas de criatures més grans que no mengen, tant com pensem que han de menjar, treure el pit no fa que mengin més,  només fa que perdin una gran font d’ingesta energètica.

I un apunt darrer apunt, en el cas de les criatures que no prenen res d’AC (més d’un any i quan dic res vull dir res) caldria fer una analítica per valorar els nivells de ferro. Sovint hi ha anèmies que passen desapercebudes  i només es manifesten perquè la criatura no vol tastar cap aliment. L’anèmia el fa entrar en una espiral de desgana.

En el cas que ens ocupa es tractava d’una nena que  només menjava poc pel gust del seu metge. Li vaig demanar a la mare les dades de pes i talla de la seva criatura i estava perfectament! La nena voltava un percentil 15 des de que va néixer tant de talla com de pes. Per tant no tenia cap problema de creixement, només era menuda i seguia el seu ritme. El pediatra  deia que no menjava més quantitat d’aliments sòlids perquè la nena manipulava a la mare, i la teoria del pediatra em resulta d’allò més recargolada: no menja massa perquè sap que després li donaràs teta. És clar, és igual que dir: no dino per deixar lloc per les postres! I tots sabem que les postres poden ser d’allò més supèrflues però la llet materna no és un postre per una criatura menor de dos anys, és gran part de la seva alimentació, és gran part del seu benestar físic i emocional!

Obligar a deixar el pit només hauria creat una terrible angoixa a la mare que no volia deslletar en aquest moment, i molt patiment innecessari a la criatura que de cop quan demanés pit rebria un taxatiu no.

Estic pensant que també hi ha qui diu que la  llet materna en x moment és aigua i que ja no alimenta, serà que és una mena de loteria?

Santa paciència!

Lactància i caries (II)

dimecres, 2/04/2014

-

Fa unes setmanes va aparèixer un article sobre lactància materna i caries on s’afirmava que alletar fins els dos anys augmentava el risc de patir caries.

-

Ja havia parlat del tema en una entrada anterior i com que no sóc odontopediatra ni  la odontologia és el meu fort, vaig decidir preguntar a la doctora Camila Palma, odontopediatra i professora del Màster d’Odontopediatria a la Universitat de Barcelona, que en pensava de l’article.

Som la llet: Camila que n’opines d’aquest article? És possible que sigui un estudi poc significatiu tret de context?

L’he pogut llegir amb deteniment. És un estudi prospectiu, amb una cohort significativa i una metodologia estadística molt polida, no veig cap error. Potser l’únic és que la població escollida és de nivell socioeconòmic baix, en la qual hi ha major prevalença de càries en general. Per aquesta raó potser no pugui ser del tot extrapolable aquí, on el nivell de les mares que perllonguen la lactància materna acostuma ser mitjà / alt.

SLL: Així penses que la llet materna pot resultar cariogènica en certs pacients?

Sent sincera i llegint amb deteniment l’estudi només corrobora el que molts odontopediatres intuïm. No és la quantitat d’anys que es perllongui l’alletament el més determinant, sinó la freqüència de les preses una vegada introduïda l’alimentació complementària.

SLL: Veus molts nens alletats amb caries?

Això ho comprovo cada dia a la consulta, malhauradament no hi ha dia que no tingui un menor de 2 anys amb càries.  Mentre més gran és la freqüència d’aliments, inclosa la la llet materna, major el risc de càries.

SLL: I això per quina raó? Per la dieta? Per altres factors genètics?

Cada vegada que s’ingereix un sucre -inclosa la lactosa, que és la menys cariogènica- es produeix un descens del pH de la saliva que és l’únic protector natural de la caries. Això afavoreix la multiplicació de bacteris cariogènics presents ja a la boca de la criatura (adquirides a través dels petons a la boca amb la seva mare o pare, compartir culleres, netejar el xumet amb la boca, etc). És obvi que sempre hi ha tant factors de risc individuals (molts d’ells desconeguts) com factors “protectors”,  i és obvi que no tots els nens amb lactància perllongada presenten càries, però en la meva experiència, sol coincidir que els nadons de 10 -24 mesos amb “taques blanques” (primer senyal de càries) i cavitats als incisius superiors:

-          “Picotegen” tot el dia (inclòs aliments sans) i mamen múltiples vegades al dia i a demanda de nit

-          Els pares no raspallen diariament

-          No fan servir pasta amb fluor i

-          Han rebut d’alguna manera bacteris de la saliva de la mare/pare.

Si mengem freqüentment durant el dia – i especialment durant la nit- la saliva no retorna al seu pH alcalí (anti – càries); si no raspallem diàriament no retirem les restes de menjar de les superfícies dentals (les quals són metabolitzades pels bacteris per produïr àcids que dissolen l’esmalt dental); si no raspallem amb pasta fluorada no ens beneficiem de l’únic element anti-càries comprovat (a Catalunya l’aigüa de consum no té els nivells de fluor requerits per reduïr la posibilitat de càries) i si a més a més, els nens mengen sucres (no necessàriament xocolata, sinó galetes, pa de motllo, croissants, magdalenes, iogurts infantils ensucrats, papilles industrials), és molt probable que la càries es desenvolupi.

Cal afegir que la càries no és genètica, perquè és una malaltia infecciosa i bacteriana, i els bacteris no es poden heretar (però si transmetre!). La genètica juga un paper secundari, potser a la “forma” dels queixals (que poden ser més o menys “retentius”).

SLL: I quins consells ens podries donar de cara a millorar la salut dental d’aquestes criatures? Deixar la lactància?

El consell mai serà deixar el pit però quan un bebè ja té les dents superiors (les més afectades per la càries a la primera infància) sí recomano a les mares intentar esperar mínim 2 hores sense aliments (incloent-hi pit)… I entenc perfectament que aquesta pauta resulti difícil de fer, jo penso que ha de ser un procés gradual i tranquil, resulta especialment dur acceptar la idea que els primers 6 mesos el/la nostre filla/filla ha de menjar a demanda absoluta i després que hem de “regular” els horaris, oi?.

Així mateix, crec que el raspallat dental abans de dormir (sobretot un cop han surtit les dents superiors) ha de ser un hàbit diari, per a mi no és un tema “negociable” o “un joc”… Hem de pensar que el cos del nostre bebè té 2 “orificis” principals, un d´entrada (la boca) i un de sortida (el culet) i el més comú és que les mares ens tornem expertes en el culet (la neteja freqüent, les cremes, etc)- tot i que el culet està sempre “protegit” amb la roba, però per alguna raó (desconeguda per mi!) no tenim la mateixa cura de la boca, quan realment és la principal entrada de microorganismes al cos del nostre bebè (que es fica tot a la boca, que menja freqüentment, que rep els nostres bacteris, etc)… Hem de canviar això…

SLL: Entenc doncs que aquestes pautes serien pautes recomanades per nadons o criatures que ja tenen caries, és així?

Els nadons que tenen càries ja les tenen, les pautes són més clares per a la família i cal aturar el procés com sigui, però no hi ha res com prevenir (es recomanen pautes per reduïr la quantitat de bacteris i augmentar la resistència del esmalt, en paral·lel amb el tractament de les lesions que han ocasionat forats a les dents).

Aquest article científic serveix per alertar a les mares que a partir de que els seus bebès ja tinguin les dents superiors, la freqüència de les preses influeix molt significativament sobre el risc de càries- tot i que sempre hem d’evaluar altres factors com la contaminació de bacteris de la saliva, la dieta, la manca d’higiene i fluor, etc. Aquelles mares que no tenen aquesta informació no poden prendre decisions informades sobre el que poden fer per prevenir la malaltia, m’explico? És que diàriament m’arriben a la consulta nadons amb càries i les mares em comenten “… si ho hagués sabut … “

Mil gràcies Camila pel teu temps i per compartir aquesta informació amb nosaltres.

Desinformació al poder

dilluns, 31/03/2014

.

Divendres durant l’emissió del programa de TV1 “Entre Todos” es van realizar  afirmacions  incertes sobre l’alletament que en cap cas van ser negades o corregides pel metge present al plató.

.

No és la primera vegada que succeeix, les companyes de Mammalia ja havien denunciat públicament en aquesta magnífica entrada del seu bloc que les afirmacions que es feien sobre lactància i estat nutricional de la mare eren incorrectes i altament repoblaves, ja que al tractar-se d’una televisió pública i d’un programa que en aquests moments té espectadors fa d’altaveu a aquestes mentides i en fa difusió indiscriminada, el que pot afectar negativament a la lactància d’altres mares que es poden creure aquestes mentides.

Els entrevistats són germans, pare i mare respectivament d’un nadó de 3 mesos i d’un nadó de 6 mesos, afirmen després de ser preguntats per la presentadora si cap de les dues criatura eren alletades (minut 53:13)

“(…) Yo le doy el pecho pero al no comer yo bien mi leche no es, no tiene, todas las vitaminas que debe de tener.”

“(…) y a mi chica le salió mala la leche y desde el primer día dándole biberones. Y a parte que todo afecta (…)”

Repeteixo per enèsima vegada, la dieta materna té una influència molt escassa en la composició de la llet, les vitamines poden modificar-se per la ingesta i en mares en situació de desnutrició certes vitamines poden estar per sota de valors de mares amb una nutrició correcte però tot i així les vitamines de la llet materna estaran presents en una biodisponibilitat molt més alta que la de la llet artificial. L’Associació Espanyola de Pediatria, concretament el comitè de lactància ja s’ha manifestat sobre aquesta espiral de mares malnutrides i deixen clar que la la lactància materna és la millor alimentació que poden rebre les criatures encara que la dieta materna presenti carències.

I l’afirmació del noi “le salió mala la leche” és la seva opinió però sense cap mena d’evidència,  en cap cas aquesta afirmació és certa, no hi ha llets dolentes ni de mala qualitat. La mare pot patir una hipogalactia, falta de llet, però la llet que la mare pugui produir sempre és bona. No hi ha llets de segona qualitat.

I el metge Alberto Sacristán, que no és pediatra ni expert en lactància, present al plató lluny d’informar i corregir el que erròniament pensa aquesta família, afirma:

“Es un tema muy delicado porque hablamos de bebés, no tienen ni un año (…) dice que la leche no es buena, claro por la alimentación que lleva, pero es que ahora ese niño además de la leche va a necesitar otra alimentación, va a necesitar cereales para seguir creciendo”

El mateix metge que al minut (37:02) demana això:

“Como médico quiero hacer un llamamiento a las marcas de pañales, a las farmacias a las marcas que hay de alimentación infantil, leches, papillas, porque el mejor alimento que hay para los niños hasta los 5-6 meses es la leche materna, pero a partir de ahí necesitan comer verdura, papillas de cereales y demás y necesitamos también ayuda en este sentido (…)”

La llet materna és el millor aliment sempre, indiferentment de l’edat de la criatura o que la criatura estigui prenent lactància materna exclusiva o complementada amb aliments. I tenim molt clar que les criatures els cal anar prenent altres aliments aproximadament als sis mesos però durant el primer any són lactants, el que vol dir que la llet és el nutrient més important de la seva dieta i els altres aliments només complementen la llet.

Insistir en que hi ha aliments específics per criatures és un gran error, el mercat de l’alimentació infantil és això, un mercat, una font d’ingressos per certes farmacèutiques. L’alimentació complementària es pot treure del rebost de casa, el que significa aliments no processats que sovint  porten sucres afegits i són d’una qualitat més baixa, i aliments més econòmics per la família ¿Quan val una mandarina o un plàtan? ¿Quan val un potet “de fruites”?

La demanda del metge té efecte immediat i al minut (01:06) truca una doctora d’un laboratori de llet artificial, del que no penso fer propaganda, per oferir llet:

“(…) Nos hemos quedado muy afectados con la situación que está viviendo esta família y queremos poner también nuestro granito de arena y prestarles nuestro apoyo. Entonces viendo un poco como ha ido la tarde queríamos mandarle un envío de nuestras leches b**** y nuestros cereales b**** y ayudar a cubrir las necesidades de estos niños durante una buena temporada (…)”

I la presentadora, com fa amb les altres marques de productes que truquen, fa una rima per deixar clar el nom dels laboratoris. I de nou la llei queda en paper mullat! La llei no es compleix i el regim sancionador no s’efectua, i així les mentides i les pors sobre la qualitat de la llet van diàriament en augment mentre alguns amb pell de xai van esgarrapant sense miraments ni escrúpols el pastís de l’alimentació infantil.

Senyors del programa “Entre todos” deixin de dir mentides. Perquè el més greu de tot plegat és que mentre tot això succeïa van rebre la trucada d’una assessora de lactancia Macarena Diaz que els va explicar que allò que esposaven no era cert. No en van fer cap cas, per tant no poden dir que no sabien res del tema. Tinc clar que els periodistes no han de saber de tot però ser rigorosos potser si…  ¿O no? És millor que la desinformació, la por, les mentides i el benefici d’alguns siguin la tònica general!

Aquí la versión en castellano.

D’incentius i lleis

dimecres, 26/03/2014

 

 

Aquesta, per diversos motius, ha estat una setmana complicada. Tinc el cap ple de coses i em costa concentrar-me. Ho sento.

-

Hi ha moltes notícies que han aparegut les darreres setmanes que van en la mateixa direcció, aconseguir augmentar la quantitat de mares lactants.

Primer, incentius; hi ha països que han començat a retribuir en forma de bons bescanviables per descomptes a les mares que mantenen la lactància 6 mesos. Es tracta d’un estudi fet en zones on els índexs d’alletament eren paupèrrims. L’estudi en qüestió està en la segona fase i caldrà esperar i veure les conclusions que en treuen una vegada hagi finalitzat. Però ara per ara a mi aquest tipus d’iniciatives em grinyolen. No sé ben bé per quina raó però em fa certa angúnia que calgui incentivar amb diners, encara que sigui de manera indirecta, perquè una mare mantingui la lactància.

Potser calen mesures tan dràstiques com aquestes per aconseguir millorar els índexs de lactància i per frenar la política agressiva de les marques de llets artificials, però em fa molta angúnia caure en aquest tipus de mesures per solucionar “el problema”.  Potser sóc jo, digueu-me llepafils, però ho veig sòrdid i em molesta aquest joc de premis. El premi d’alletar no es pot mesurar amb diners, no es pot pagar per fer quelcom normal. O també incentivaran per anar al gimnàs? O per no anar a botigues de menjar ràpid? O per deixar de beure alcohol els divendres a la nit i els caps de setmana?

Crec sincerament que entrar en aquest joc fa més mal que bé. Però sigui com sigui haurem d’esperar les conclusions de l’estudi per poder opinar, ja veurem…

I també em fa mal als ulls la campanya “Project: BreastFeeding” sota el lema “If i could. I would” (Si pogués. Ho faria). No és la primera campanya d’aquest tipus que he vist. Primer va ser una sota el lema: Él lo haría, vos podés… -Dale la teta a tu hijo-” On són ells, els pares, els que simulen alletar les criatures.

Doncs sí, em repatejen el fetge! Per què cal que ells siguin el nostre impuls per decidir alletar? Cal que ells ens diguin que alletar està bé i que ells ho farien? Per mi no cal. I no cal perquè en la majoria de casos a ells els rellisca (ull no a tots, Óscar no t’enfadis) o en determinat moment expressen les seves ganes que acabem la lactància.

A les dones no ens cal el beneplàcit dels homes per alletar, no ens cal que ens diguin què és el millor i què hem de fer…. Grinyola, grinyola, grinyola!

Per acabar vaig rebre una petició per signar a favor d’una llei de protecció de la lactància en públic. Ja sabeu que aquest estiu hem patit una plaga de mares expulsades de piscines i centres comercials per alletar. Doncs s’està intentant aconseguir signatures per tramitar aquesta llei de protecció de la lactància, us deixo enllaç.

I no, no la vaig signar.

És complicat d’explicar però no hi estic a favor. No vull una llei, no vull cap llei de protecció de la lactància en públic, per quina raó cal legislar sobre aquest tema. Si partim de la idea de que el que no està prohibit està permès, i que jo sàpiga no estàs pas prohibit alletar al carrer, si en un determinat espai (privat) em fan fora ells s’ho perden, han perdut un client per sempre més. Parlant amb la Judith Guirado (que sap tant de lleis com de tetes) em diu que per ella sí que és una mesura discriminatòria denunciable però realment a qui fa més mal és a la marca que es pot veure involucrada en una campanya de desprestigi: Primark, Victoria Secrets… i sempre recordant que aquestes decisions discriminatories les pren un  treballador de l’empresa a causa dels seus perjudicis i aquest treballador només fa que deixar en entredit la marca per la qual treballa.

El que ens cal és que les lleis que ja tenim es compleixin, que les sancions a les infraccions per part de les farmacèutiques siguin veritables, que s’aconsegueixi una baixa de com a mínim sis mesos i que aconseguim millorar la formació dels sanitaris desterrant mites i perjudicis!

Apa bon cap de setmana i ja em direu què en penseu de tot plegat!

Per l’Elsa

dimecres, 26/03/2014

-

 

Avui tocaria parlar d’incentius per alletar, lleis per promocionar la lactància…. un altra dia serà….

-

Per Nadal us demanava col·laboració per l’Elsa, col·laboarció per recollir llet per ella.

Ahir l’Elsa ens va deixar…

Des d’aquí una abraçada enorme als seus pares, a la seva família i amics…. I un sentit gràcies a totes les dones maravelloses que han cedit la seva llet per l’Elsa, gràcies per la vostra generositat, gràcies per voler intentar-ho, gràcies per creure en la màgia…..

 

No hi ha paraules…. descansa preciosa….

Aprendre…

dilluns, 24/03/2014

El vell record de lactància d’una amiga; un record de fa anys però que encara li resulta dolorós, m’ha portat a fer aquesta entrada.

-

Una de les experiències més dures que recordo d’infantesa va ser aprendre a nedar. Els meus pares em van apuntar a un curs a l’estiu a l’escola per aprendre’n i deixar de fer servir els braçals. Pel que recordo devia ser un curs al juny o al juliol, hi anava cada matí a practicar unes hores. Ens tiràvem a l’aigua, el profe ens deixava agafar la perxa  i apa piscina amunt. Suposo que no eren masses dies de curset i el darrer dia veient que jo seguia aferrada a la perxa per nedar el profe va tenir el detall d’agafar-me, llençar-me a l’aigua i no donar-me la perxa per agafar-me. Nedar vaig nedar però l’esglai del moment encara el recordo ara.

Ara us explico el record de la meva amiga.

Quan va parir es van emportar el seu nen, quan li van tornar a portar estava desorientat i descol·locat, no sabia pas on era ni què havia de fer. Com que no mamava ni en tenia intenció, la llevadora li va engrapar el pit a la meva amiga amb una mà i va agafar el cap del nen amb l’altre i li va enxufar al pit amb rapidesa.  El nen no es va agafar i va començar a plorar de l’ensurt i la meva amiga va decidir que no volia donar el pit.

És evident que forçar les situacions no ajuda i tenim força mania, quan parlem de lactància, en forçar les coses i ficar les mans on no ens demanen.

“Obligar a” mai ajuda. Obligar algú perquè faci x, explicita que aquest algú no vol fer-ho.  A vegades ho justifiquem perquè pensem que és pel bé de la mare o de la criatura. Sí, a mi em van ensenyar a nedar i potser alguna criatura s’ha agafat al pit forçant la situació, però cal fer-les coses de manera tan destralera?

Qualsevol aprenentatge requereix els seus tempos, requereix paciència i amor per part de tots els implicats. Pels protagonistes tot és nou i pels que ajudem, tot i tenir tota l’experiència del món hem de tractar a cada nou protagonista amb el mateix amor, calma i dedicació que el primer i sobre tot recordar que per ells tot és nou.

En la lactància és cert que hi ha situacions que poden requerir intervenir i agafar les regnes per part d’assessores, IBCLC o sanitaris, però sempre sota dues premisses: informació i respecte. Si informem a la mare del que farem, la nostra acció no la sorprendrà i respectarem el seu temps.  I un detall important per què potser aquesta mare no ho vol que ho fem!

“Esclafar” un nen sobre un pit no acostuma a ser de massa ajuda, perquè potser aconseguim que s’agafi però no haurem aconseguit que la mare aprengui com ho ha de fer. A més normalment quan forces a un nadó a fer quelcom que no vol fer aconseguim l’efecte invers i sovint he vist criatures que les acostes al pit i sembla que les acostis al infern: ploren, xisclen, patalegen, giren la cara….

Així que una cosa és ajudar o fomentar i una molt diferent forçar, perquè ens ha de quedar clar que no es pot obligar mai a cap criatura a mamar,  tinguin l’edat que tinguin ells decideixen si ho volen fer o no, i si no ho volen fer accions potineres per part nostre només faran que empitjorar la situació.

Quan una criatura no s’agafa cal donar-li temps i respecte, permetre que busqui, que aprengui, que decideixi quan vol mamar… Ha de ser una experiència amorosa, tranquil·la  i  molt respectuosa  per mare i criatura. Qualevol gest poc adequat ho pot espatllar tota la màgia.