Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar

dilluns, 24/11/2014

-

Divendres l’Anna Parisi (gràcies) em va enviar una notícia, en el moment que em va arribar estava de feina fins a les orelles, vaig veure que era en italià i en aquell moment el meu cervell no podia processar… la sorpresa va ser majúscula quan hores després vaig poder llegir què deia.

Itàlia 18 persones havien estat detingudes per corrupció (fins aquí res estrany, a casa nostra això ja no és notícia, és rutina) per recomanar llet artificial, d’una marca determinada i no fomentar la lactància materna.

Hauríeu d’haver vist els meus ulls! Ho vaig llegir tres vegades!!!

Una trucada anònima va posar en funcionament aquesta investigació que ha culminat ara amb la detenció de 18 persones: executius/representants de ventes i pediatres (alguns d’ells directors de centres hospitalaris). Ha sortit a la llum una trama on, per recomanar aquesta marca concreta de llet artificial els pediatres rebien regals: telèfons intel·ligents, ordinadors, condicionadors d’aire, televisors i viatges a diverses destinacions turístiques: Índia, Estats Units, París, Londres, Istanbul i creuers a la Mediterrània i el nord d’Europa.

Camuflaven les despeses utilitzant agències de viatges que feien factures justificant la participació dels pediatres a congressos i formacions quan en realitat marxaven de viatge amb la família.

Mentre ho llegia, una mare em va enviar un privat a Facebook, estava enrabiada recordant com un dels col·legues d’un dels detinguts li va recomanar que li donés al seu fill llet artificial quan el seu bebè tenia 4 mesos, perquè segons ell no anava bé de pes….

Ella i quantes mares i nadons més van patir aquesta mala praxis? I això només passa a Itàlia, oi? (ironia mode on). Per què els metges, sanitaris i farmacèutics encara han de fer un jurament, no? 

Aquí i allà estem igual, aquí i allà es segueixen produint aquestes pràctiques corruptes, aquí i allà es segueixen destruint lactàncies amb total impunitat (o potser ja no tanta)

La nostra societat encara no percep la lactància materna com a quelcom important, encara és una opció i encara ens deixem bombardejar amb la publictat de les marques “d’alimentació infantil” que ens volen fer creure que els seus productes són absolutament necessaris per a tothom.

som la llet

Ahir al matí paral·lelament a tot això van penjar al mur de “el desig de les papallones” una foto amb el contingut d’una canastreta d’una coneguda botiga de joguines. Moltes mares no entenien per quina raó no trobavem adequat el contingut de la canastreta i ens recordaven que moltes famílies vivien situacions complicades i que aquells “obsequis” que nosaltres denostavem podien ser aprofitats… Però és que el contingut no són regals, no són donacions altruistes, són hams. Són maneres de capturar, de fidelitzar i crear necessitats als consumidors i tot en detriment de la salut dels petits. I m’esgarrifa perquè arriba Nadal i les campanyes de recollida d’aliments tornaran a fer-nos creure que ens cal alimentar a les criatures amb aliments especials per ells….

Aaixx de veritat espero que les coses vagin canviant perquè cada vegada hi ha més mares que no es deixen prendre el pèl i cada cop hi ha més sanitaris que s’estan formant i adquirint consciència que la lactància materna és salut que es tracta d’un tema de salut pública que cal protegir i fomentar. Aquesta setmana vinent participo en dos cursos per l’ICS, gaudeixo de formar mares i assessores però gaudeixo el triple de fer-ho amb professionals.

I a la resta, els que seguiu deixan’t-vos untar ja sabeu que diu el refrany… Quan vegis la barba del teu veí pelar…..

No és el mateix

dilluns, 17/11/2014



A l’estiu vaig
 parlar-ne al Facebook i vaig prometre que ho havia d’aclarir. Ha arribat el moment.



“Em va dir que s’agafava bé, que el mugró quedés aixafat després de la presa no tenia importància i que el mal ja em passaria”
“Em va dir que alletar feia mal i que no hi havia res a fer, que ja em passaria”
“La criatura no agafava pes, tot i que jo tenia llet, la solució segons ells era la llet artificial”
18 dies després de néixer pesava 800 grams menys que al nàixer, però em van dir que com que prenia la millor llet no m’havia de preocupar”.

Podria seguir però em sembla que no cal. Què tenen en comú totes aquestes respostes donades a mares desesperades? Doncs que impulsen a la mare a no fer res, a aguantar-se o a esperar el miracle. I miracles de lactància ni a Lourdes!

som la lletLes afirmacions anteriors han estat fetes per dones (sanitàries o no) que tenen grups de suport a la lactància però no han fet cap curs de formació específic d’assessores de lactància. Hi posen tota la bona voluntat, però sovint amb la voluntat no n’hi ha prou.
Les assessores de lactància són mares amb experiència pròpia, vol dir que han alletat a la seva criatura o criatures un mínim de temps normalment prolongat, el que permet tenir un ampli coneixement de totes les situacions i de l’evolució intrínseca de la lactància. I per complementar l’experiència reben formació específica sobre l’alletament, que idealment cal anar renovant i ampliant cada pocs anys.

De fet els requisits per entrar a ALBA lactància són durs, dels més durs que conec, però cada vegada estic més segura que tot i ser voluntàries cal dotar a les assessores de la millor formació, de formació que ens permeti ser resolutives tot i les nostres limitacions.

Quan acabes de tenir una criatura, en especial quan és la primera, no saps a qui ni on demanar ajuda. I la varietat d’opcions és amplia:

-Grups de suport o de post part conduïts per llevadores o infermeres (o infermers) pediàtriques
-Grups de criança conduïts per mares
-Grups de suport a la lactància conduïts per assessores de lactància

Quan tens un problema vols solucions però des del desconeixement pots acceptar certes solucions com les úniques o acceptar que no hi ha més solució que patir.

En el primer cas, quan el personal sanitari que porta els grups té experiència pròpia i està format de manera específica, perquè la formació que reben dins la seva formació reglada deixa molt que desitjar, el grup funciona de meravella i tinc companyes i amigues que porten aquests grups de manera extraordinària dins el sistema sanitari. Però també hi ha la versió oposada, sanitàries que porten grups de suport amb tota la seva bona voluntat però que els manca experiència i formació. I quan això passa, la resolució de les dificultats plantejades per les mares pot quedar minvada. I vulguem o no, la bata blanca encara té molt pes dins la nostra societat, si un sanitari em diu que no tinc solució, no en tinc…

Els grups portats per mares poden ser genials per fer tribu i compartir experiències, però l’experiència pròpia pot resultar limitant o insuficient quan hi ha dificultats en la lactància. I és quan passen coses com criatures d’un mes que no han recuperat el pes del naixement. Estar a favor de lactància està molt bé però fins i tot les més pro lactància recomanem llet artificial si li cal a la criatura sense esquinçar-nos les vestidures.

En resum, l’equilibri el trobem quan podem sumar formació i experiència, quan podem oferir a les mares l’ajuda completa que els cal. Si no és així, aquests grups només serveixen per compartir les penes, donar-se copets a l’esquena i poca cosa més.

*FOTO DE PAOLA VILLAMIZAR  LA COLMENA FELIZ

“Loba”

dilluns, 10/11/2014


Avui em desvio una mica del tema lactància per parlar del part i del projecte “Loba.


Dissabte vam passar el dia a la jornada de formació d’ALBA, un dels temes que va aparèixer més va ser el naixement, el part. I com un moment traumàtic i estressant com aquest per la criatura, pot ser controlat si el rep el cos de la seva mare i no és separat d’ella.
Com naixem determina moltes coses, algunes que ni ens podem imaginar.

som la llet_la loba“Loba” s’estrena al gener i és una recerca per mostrar com són els parts, com vivim la “normalitat” dels parts d’avui dia.

Parir fa por, parir sembla tenir riscos, parir fora d’un ambient hospitalari ens sembla a priori el menys segur per mare i criatura….

Però durant el part, quan es permet que tot flueixi, quan s’acompanya de manera respectuosa al naixement el cos de la mare i el bebè s’acompassen, funcionen com una unitat on tot està pensat. 

Com més saps del tema més mal fa, com més entens la importància del part, més frustrant resulta saber com es segueixen fent les coses, com són els parts “normals” com deixem intervenir un procés fisiològic fins que la majoria de vegades es converteix en un procés iatrogènic. Fa mal, i fa mal més enllà de les cicatrius físiques i més enllà dels records dolorosos.

“La Loba” ens permet recórrer el món, recórrer la realitat del naixement, escoltar les veus que ens expliquen les seves raons, els seus sentiments, patiments i alegries. Veure com un procés fisiològic pot causar dolor més enllà. “La Loba” té uns objectius molts clars:


• Prendre consciència del que passa avui en dia en relació amb el part.
• Conèixer els processos fisiològics del part.
• Comprendre per què parir a l’hospital s’ha convertit en una pràctica comuna. (Quines conseqüències té sobre les dones l’oxitocina, l’epidural, l’episiotomia o la cesària.) Conèixer com la nostra societat ha arribat a un percentatge tan alt de cesàries.
• Recuperar la pèrdua d’autonomia i de confiança de les dones amb el seu cos.
• Entendre com i per què la professió de llevadora / llevador i els coneixements que impliquen estan avui en dia tan amenaçats.
• Reconciliar dos mons (hospitalari i tradicional), establir els límits de cada un d’ells i així conèixer les veritables necessitats i possibilitats que s’ofereixen a la dona.


Poder escollir, poder decidir on i com vols parir és un dret de totes les dones i de les seves criatures. Amb els anys hem millorat certes coses però segueixen arribant relats aberrants de com va ser el part de moltes dones. Altres no diuen res perquè el seu part va ser “normal”…..

La pel·lícula de “Loba” està en ple procés de crowdfunding, qualsevol col·laboració per tirar endavant la pel·lícula serà benvinguda!
Us deixo els enllaços on podeu trobar més informació:

https://www.facebook.com/lobafilm

http://lobafilm.com/

 

De presentació en presentació (podeu venir)

dilluns, 3/11/2014


Tinc una setmana moguda de presentacions de llibres… bé tinc un dimarts mogut de presentació de llibres. Mira que hi ha dies!
De veritat que hi ha dies que voldria dividir-me per poder fer-ho tot. Dimarts em tocarà fer invents perquè es presenten dos llibres.

En primer lloc:


Demà dimarts 4 de novembre de 2014 a la Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62 de Barcelona) a les 18 hores tindrà lloc la Cerimònia de lliurament de premis del “V Concurs de Contes Infantils” Lactància i Criança .

CARTULINA-INVITACION-ACTO-ENTREGA-PREMIOS-2014-730x365
És el concurs convocat per la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna. Es tracta de la cinquena edició d’aquest concurs que ha permès editar i fer arribar a la societat llibres on es normalitza la lactància i la criança. Llibres pels petits de la casa que expliquen una nova realitat, la seva realitat. Perquè sovint trobar llibres que s’ajustin a l’estil de criança de molts nens és una epopeia: rèptils i aus que són alimentats amb biberó per les seves mares (??¿¿¿), germanets als quals es prepara l’habitació deixant als estants pots de llet artificial, germans grans que col·laboren a alimentar al seu germà  en biberó i al que no agafen ni en braços….

10748743_10205283020744920_2139914632_nDurant anys els contes que podíem oferir a les nostres criatures oferien una visió distorsionada i errònia, que no deixa de ser una manera d’aconseguir una acceptació de quelcom socialment real. Si els models /exemples de criança que rebem són parcials o contaminats arribem a l’etapa reproductiva amb creences errònies i escassa informació.

La informació que rebem a l’escola sobre la reproducció i la lactància tampoc és millor. Mai he entès per exemple, perquè fan aprendre coses a la canalla (hi ha mil temes al llibre de medi com a exemple) i s’obvia completament el funcionament del pit.

D’adultes també rebem desinformació o informació tangencial que ens allunya del que biològicament hauria de ser el normal. La cultura i la societat en què ens ha tocat viure ens imposa un únic model possible. Quan tens l’ull entrenat és molt simple observar la quantitat de desinformació normalitzada que ens colen en el dia a dia.

Per aquesta raó la meva segona parada de dimarts serà per la presentació del llibre: “Todas las madres tienen lecheimplicaciones sociales e individuales de la lactancia materna y artificial”, al carrer Diputació 322 principal 1a a partir de les 19:30. On Yolanda Marta, que s’ha encarregat de revisar el llibre i Laura Montero, l’editora, conduiran la xerrada de presentació del llibre.

He pogut revisar el llibre i he de dir en primer lloc que no és un llibre per a qualsevol mare i en segon lloc que no m’agrada el títol. Em sap greu ser tan directa però és així, el títol i el contingut no tenen res a veure.

És un llibre on es desgranen les raons de l’epidèmia d’hipogàlactia que envaeix la nostra societat, per quines raons històriques i econòmiques hem perdut la cultura de la lactància i hem estat envaïts per la cultura del biberó. El llibre és un extens i rigorós recorregut per aquesta transposició en la manera d’alimentar a les nostres criatures.

Ara, l’afirmació del títol que totes les mares tenen llet, no és certa. L’epidèmia d’hipogàlactia que ens domina no és real, no ho ha estat mai i moltes de les situacions per les quals una dona pensa que no té llet estan exposades al llibre. Però la falta de llet o la impossibilitat d’aconseguir una lactància materna exclusiva és certa en molts casos i el capítol final que dedica a les causes d’hipogàlactia veritable em resulta massa tímid… I ja sabeu que últimament estic reivindicativa amb els casos d’hipogàlactia.

És un bon llibre per a mares amb molta experiència, per a assessores, per a doules, per a sanitaris conscienciats, per a IBCLC… però no és un bon regal per a una mare novella perquè el bany de realitat que ofereix és massa per qualsevol que no estigui molt ficat en aquest món.

És genial que es publiquin llibres de lactància però serà que no hi ha dies al calendari! Ja veieu que tinc un dimarts mogut a la vegada que normalitzador. Seguirem informant! I si voleu unir-vos a la festa, de presentacions sereu benvingudes!

Jo callo, tu calles, ells callen….

dilluns, 27/10/2014

-

Estic castigada, els senyors del Facebook m’han deixat de cara a la paret tres dies, sense poder escriure, respondre o interactuar a la seva xarxa social. Suposo que avui dilluns a la tarda s’acaba el càstig. A la propera em tanquen el perfil. Caxis quina mala sort… Però no vull parlar d’això, així que “passaparaula”. Vaig escriure aquest text al meu mur de Facebook (en el que ara no puc ni clicar un m’agrada) per deixar clara una situació de la qual ja he parlat però que cada vegada m’enutja més.

-
En aquesta vida tots prejutgem, és una reacció automàtica que fa tot cervell humà. No ho podem evitar i dividim el món en dos: “els nostres” i “els altres”. I el que resulta pitjor, és que automàticament aquests “altres” els etiquetem de dolents, de perillosos, de diferents… El nostre cervell ho fa amb bona intenció, i segurament ens protegeix de molts perills, però molts humans haurien d’aprendre a prejutjar en silenci, o pensar abans de parlar i emetre judicis de valors sense saber res dels altres i posicionar en veu alta les nostres creences com les “bones” i les som la lletde l’altre com “les dolentes”.

Les/els que em coneixeu sabeu que sóc del grup de les anomenades (i criticades alhora) pro-lactancia. Sóc de les que em passo el dia parlant de i per a la lactància. He alletat les meves filles de manera prolongada i intento ajudar a qui m’ho demana… Però avui estic decebuda i trista amb moltes d’aquestes mares / persones que estan tan a favor de la lactància que poden perdre el nord, el respecte cap a l’altre, i la capacitat de callar la boca i mirar a una altra banda si el que veuen no els sembla adequat.

Avui la Sofia, (no és el seu nom real) una dona / mare a la qual admiro i respecto, per la seva generositat i el seu gran cor m’ha trucat molt trista i decebuda. La Sofia, té tres filles precioses. A la petita per circumstàncies no li ha pogut donar el pit (i no entraré a explicar quines circumstàncies són aquestes, perquè això només li pertoca a ella i a la seva família), m’ho va explicar fa setmanes, afligida perquè no era el que ella hauria desitjat però havia de ser així. És cert que jugo amb avantatge, que jo sí que conec les seves circumstàncies, les de la seva filla i les seves raons … Però si no ho hagués sabut i un dia m’hagués trobat amb ella, o amb una altra mare que donés biberó, no dubto que el meu cervell l’hauria prejutjat per no ser una de “les meves” però us asseguro que la meva boca hagués estat segellada. 

A unes i altres, ens cal aprendre a callar, ens cal aprendre a ficar-nos on no ens demanen a no fer de les nostres opcions un proselitisme constant … I jo que pensava que les mares de biberó no rebien retrets! I em deia que els retrets i mirades reprovatòries que ha patit  venien de mares lactants… Em fa vergonya! M’indigna que “una de les meves” pugui atacar gratuïtament, que pugui jutjar i reprovar les accions de la Sofia … Però és que no ens hem queixat mil vegades que a les mares lactants ens dóna la llauna tothom? No ens hem atipat de rebre comentaris desagradables o invasius a la nostra intimitat? Llavors per què nassos ens creiem amb el dret de fer el mateix!

Afegeixo que és força típic de mares primerenques enamorades de l’alletament i assessores novelles fer proselitisme i vendre que la teta és el millor, el més bonic, el més sa, el més de tot… i  sembla que hi ha qui oblida que per l’altra persona potser la lactància no és millor! Per tant, per la part que em toca com a formadora d’assessores, ull amb el què es diu i com es diu, ull en parlar massa o avançar aconteixements. El silenci i l’escolta ens fa més grans.

Sé que a veure, escoltar i saber callar se n’aprèn amb els anys, és una lliçó més que et dóna la vida, però espero que amb aquestes paraules algunes s’apliquin abans. Prejutjar seguirem prejutjant, però callar … Aprenguem a callar ….

Mastitis

dilluns, 20/10/2014

-

Divendres la Judit Guirado em va suggerir parlar de mastitis al bloc i tot i que em sembla que tinc entrades anteriors parlant de les diferents mastitis avui faig un recopilatori.

-
Definim com a mastitis la inflamació d’una o diverses parts de la glàndula mamària, amb infecció o sense. La llet materna és plena de bactèries, en la llet materna hi ha de 2 a 18 espècies de bactèries diferents que viuen amb harmonia i que són una font de bactèries probiòtiques pel nadó que li confereixen protecció davant diverses malalties al·lèrgiques, inflamatòries o infeccioses. Una criatura lactant ingereix per cada 800ml de llet entre 10x5 i 10x de bactèries. Aquestes bactèries constitueixen la microbiota natural i específica de la glàndula mamària en els humans. La llet de cada dona té una composició bacteriana única, com si fos una empremta dactilar única.  

Quan es produeix una situació que pertorba aquesta macrobiota: alteracions en la immunitat, ús d’antibiótics, clivelles o mal drenantge de la glàndula…. és quan es poden produïr les mastitis.  Fa uns anys només coneixíem un tipus de mastitis però desde el 2008 s’ha obert un nou univers de coneixement. Anem una per una:

mastitis_som la lletLa mastitis aguda és produïda en la majoria de casos per la presència d’estafilococ aureus que no sol estar present en la glàndula de manera fisiològica. Una vegada arriba a la glàndula produeixen toxines que inflamen la zona afectada (dolor, zona vermella, induració), i aquestes toxines arriben al torrent sanguini de la mare ocasionant símptomes similars als de la grip.  En les primeres 24h d’aparició de la mastitis aguda l’extracció de llet (per part de la criatura, a mà o amb tirallets) combinada amb l’aplicació de fred a la zona afectada (mai aplicar escalfor o fer-ho només just abans de donar el pit, ja que facilita la multiplicació de les bactèries) i si cal, prendre antiinflamatoris d’ús habitual juntament amb probiòtics, poden aturar el procés
Si dins de les primeres 24h el quadre empitjora, cal recórrer als antibiòtics. Aquestes mastitis han estat tractades habitualment amb certs antibiòtics (amoxicilina i cloxacilina) els quals s’ha demostrat que fan pessigolles a les bactèries que la causen i sovint empitjoren el quadre que pot derivar en un abscés… En el cas de triar amoxicilina cal que sigui en dosis màximes. 

A més, sovint encara es recomana a les mares afectades per una mastitis aguda que no ofereixin el pit afectat a la criatura, el que empitjora el quadre. En cap cas es pot recomanar no alletar o llençar la llet adduint que la llet “està contaminada” o que pot fer mal a la criatura. Per la criatura no és cap perill la llet i el buidatge freqüent de la glàndula és absolutament necessari i no hi ha millor tirallets que la criatura; tot i que és possible que la criatura es mostri desganada al mamar del pit afectat o que lluiti i no vulgui agafar-se.  

Quan aquest tipus de mastitis no es tracten de la manera oportuna poden derivar en un abscés, una complicació que pot pertorbar en extrem la lactància.

En segon lloc les mastitis subagudes, que solen manifestar-se amb dolor, cremor, punxades, sensació de falta de llet… aquestes mastitis estan infravalorades, ja que com que no presenten la simptomatologia de les agudes no solen ser valorades de manera correcta. Les bactèries que produeixen aquestes mastitis són els estafilococos epidermidis i salivarius, aquests al contrari que els aureus sí formen part de la microbiota de la glàndula mamària però en concentracions molt inferiors, quan la seva concentració es dispara apareixen els símptomes. La característica principal d’aquestes bactèries és que formen biofilms. Els biofilms són capes de bactèries que entapissen els conductes i en redueixen el diàmetre el que causa obstruccions, inflamació, sensació d’escassa producció de llet i dolor quan la llet surt cap al mugró. És típic d’aquestes mastitis la formació de perles de llet al mugró. Les perles estan formades per calci i bactèries. Recordeu que són perles irregulars i que a menys que siguin absolutament superficials és millor no burxar.

som la llet_subagudaJuan Miguel Rodriguez i el seu ampli equip han tipificat dos tipus més de mastitis. La subclínica i la mastitis granulomatosa. La primera és totalment asimptomàtica, la mare no té dolor ni símptomes, només una sensació de falta de llet. Les granulomatoses són poc freqüents, i molt espectaculars, ja que produeixen llagues al teixit mamari que supuren i arriben a deformar el pit.

Però tornem a les mastitis “més habituals” i als tractaments. Com us deia, les agudes es poden controlar durant les primeres 24 hores amb les mesures de contenció que hem anomenat: extracció, fred, descans, antiinflamatoris d’autocura i probiòtics. Pel tractament de les subagudes seria ideal poder comptar amb una analítica de llet, amb recompte de bactèries i antibiograma… però en aquest tema encara estem a les beceroles i hi ha molt poques opcions per aconseguir-ho: Probiserch, la nova unitat de la clínica Dexeus dedicada a les mastitis, al hospital de Vic, i a la zona sanitària del Garraf. A part d’això costa molt aconseguir-les… Recordeu que només vosaltres, les usuàries del sistema podeu aconseguir que es generalitzin, perquè de la mateixa manera que es fan analítiques de sang o d’orina es poden fer les de llet. Només cal fer pressió, mostrar que són una necessitat i que per fi es faci realitat el cultiu sistemàtic de llet en casos de mastitis subagudes que només causen dolor i que porten a les mares a abandonar la lactància de manera prematura per la falta de solucions.

Els probiòtics han demostrat que són una gran opció per solucionar o mantenir a ratlla les bactèries, recordem els que fem servir en cas de mastitis:

  • Casenbiótic (latobacil reuteri): Cal prendre’n dos al dia. Un després d’esmorzar i un després de sopar.
  • Aquilea intimus (lactobacil reuteri): dos al dia igual que el Casen
  • Lactanza hereditum (lactobacil fermentum): Encara que la dosis recomanada és una càpsula al dia, se’n poden prendre dues al dia. El “problema” de fer-ne dues és que és un producte car i ara mateix moltes butxaques no es poden permetre la despesa que suposa. Per aquesta raó hem vist que dividint la càpsula diària en dues parts les mares milloren. Tot i no ser un mètode molt científic i poc acurat, i que comporta que els bacteris s’hidratin en obrir la càpsula, els resultats que hem vist són bons. Es tracta d’obrir la càpsula al matí i buidar-ne la meitat,  i ingerir aquesta meitat, a poder ser amb un làctic. Tapar de nou el que resta de la càpsula i guardar-la per prendre-al vespre.

I recordeu que no es poden deixar de prendre els probiòtics quan desapareixen els símptomes, cal prendre’ls entre 15 dies i un més per assegurar que la glàndula recobra l’equilibri bacterià.

Podeu veure que és un tema complex i segur que ens cal seguir explorant. Espero que aquesta entrada us permeti tenir més clar el tema, però si en voleu saber més no us podeu perdre el llibre:  MASTITIS EL LADO OSCURO DE LA LACTANCIA, Microbiota mamaria: de la fisiología a las mastitis. Editat per Probisearch i que podeu comprar a la seva web.

Bona setmana a totes i tots i fins el proper dilluns!

Quan no pot ser LME

dilluns, 13/10/2014

,

Ha estat una setmana molt moguda! Moltes novetats.

.,

La primera: formo part de l’equip Espacio Lactancia on m’ocuparé de les xarxes socials i escriuré textos pel seu bloc. 

Segona: dissabte vaig tenir el plaer que les noies dels grups de suport de Girona: Dona Dóna, Melic,Mames Braves, espai criança, grup de suport de Bordils… Moltes gràcies per deixar-me compartir amb vosaltres la Setmana Mundial de la Lactància. Gràcies per deixar-me retrobar amb en Martí Gironell (que va presentar la gala dels premis Bloc 2010 on el bloc va ser guardonat) i amb la Casiana Monczar amb qui vaig compartir grup a ALBA Ciutat Vella durant molts anys i que feia temps que no podia abraçar… Però tot i aquestes notícies no vull que siguin les protagonistes de l’entrada d’avui.

Fa uns dies vaig tenir el plaer de donar un cop de mà a uns amics que acabaven de ser pares, sovint les coses no surten com ens agradaria, i aquest és el cas. En el seu cas la lactància materna exclusiva queda descartada, però això no hauria de ser impediment per gaudir d’una lactància mixta satisfactòria per tota la família.

I com tot en aquesta vida només cal planificar-ho.

Hi ha dues importants a tenir present quan cal alimentar amb llet artificial: el continent i el contingut.

Les tetines dels biberons per més que la propaganda digui que són el més similar al pit matern és mentida, s’assemblen com un ou a una castanya. És cert que hi ha tetines més “complicades” que altres, que fan que la criatura hagi de fer certs moviments amb la llengua per aconseguir que la llet ragi. Aquestes tetines “complicades” també són idees per fer lactància mixta, perquè moltes lactàncies mixtes deixen de Bottle-feedingfuncionar per la quantitat de llet que els cau a la boca, el que els obliga a retraure la llengua. Quan després cal que agafin el pit i realitzin la coreografia necessari per treure la llet del pit no sabem què han de fer i es barallen amb el pit, el que desemboca en deixar la lactància materna.

També la posició del biberó és important, si un biberó el donem practicament vertical, la llet caurà a raig, en poca estona la criatura prendrà molta llet, més de la que possiblement li cal. Quan la criatura torna al pit i es troba que la llet surt a poc a poc, es pot frustrar molt i rebutjar el pit.

Per tant:

  • Escolliu tetines “complicades” ( calma de medela és una bona opció)
  • Oferiu sempre el biberó tan horitzontal com sigui possible (métode kassing)
  • Intenteu que la presa sigui lenta, reposada, estan atents a les señals de gana o sacietat de la criatura.
  • Sempre que sigui possible cal donar primer el/els pits a la criatura. És molt important més que en una lactància exclusiva, que les mares estiguin molt atentes als senyals de gana de la criatura i s’anticipin per evitar que la criatura s’enfadi massa i rebutgi el pit.
  • Una vegada ha alletat, s’ofereix el suplement que calgui de la manera que us he indicat o amb un mètode de suplementació poc invasiu.


Una opció que pot ser de gran ajuda és un relactador. El relactador tot i no ser un aparell que tingui un ús extremadament simple pot ajudar molt, si la mare vol. El relactador permet alletar a la vegada que la criatura pren el suplement, d’aquesta manera la mare fa dues coses a la vegada i la criatura succiona el pit i no el rebutja. Com tot aparell té la seva tècnica i cal usar-lo bé per evitar que la criatura aprengui a mamar del relactador com si fos una canyeta. El relactador no és massa pràctic fora de casa però si algunes preses es poden fer amb relactador pot ser interessant.

De tot plegat també cal destacar que és important la manera de donar el biberó. Certament les mares lactants, quan alleten, no estan en tot moment mantenint un contacte visual amb els seus fills, ni estan tota l’estona parlant o tocant-los… També fan altres coses! Però si que en molts moments hi ha contacte: mirades, carícies, paraules, sons…. Sovint quan es dóna un bibe s’obliden aquests detalls, hi he vist nens als quals no se’ls dirigeix una paraula o una mirada en tota la presa… o fins i tot nens que prenen solets el biberó. 
Per tant alimentar amb biberó cal fer-ho amb proximitat i atenció. 

Rebre la confirmació que la lactància materna exclusiva no serà possible pot ser un pal molt dur però si som positius si podem veure que no està tot perdut i ens organitzem la lactància mixta pot durar molt de temps i es pot gaudir molt.


Bona setmana a tots!

Mates i lactància (Planeta mates)

dilluns, 6/10/2014

Us prometo que mai, però mai, mai hauria pensant que al Som la llet es parlaria de mates!!!  

“Sóc la Gemma-Estrella, escriptora, conta-contes, faig tallers de creixement emocional, etc… Però sobretot sóc mare de tres tresors: la Júlia, planeta matesque està ja a l’adolescència, de quasi 14 anys, la Platja de 6 anys i la Nit de quasi 3 anys.

La Júlia i la Platja van prendre teta de petites, però per diferents problemes importants, situacions molt complicades més falta d’informació, etc… van prendre fins als sis mesos aproximadament i prou.

 La Nit té quasi tres anys, els farà d’aquí pocs dies, el 19 d’octubre, i encara pren teta de dia i de nit, a demanda!!! I moltes nits es passa la nit enganxada, i molts dies, moltes hores del dia també! La idea és que prengui pit fins que ella vulgui. Conec molts nens i nenes que tenen cinc anys, sis anys, set, i més, i encara prenen, i em sembla genial que un nen prengui fins que vulgui. Sempre que es pugui, clar! I que la mare ho vulgui.

 La Nit mai ha volgut xumet. Mai n’ha dut. I mai ha pres biberó. Ni un de sol! Excepte alguns dubtes de quan la Nit tenia pocs mesos, la lactància ha estat sempre fàcil i fantàstica. Quan tenia dubtes importants, quan la Nit tenia pocs mesos, vaig comptar en varies ocasions a casa meva, amb l’ajuda d’una gran persona, una assessora de lactància meravellosa, que em va ajudar moltíssim i em va recolzar i animar molt. I sempre em sentiré agraidíssima amb ella, (gràcies Pilar Castilla!). També agraeixo moltíssim les consultes que li he fet algun cop per mail a l’experta Alba Padró, que han estat una ajuda perfecte , gràcies Alba!!

 Després la lactància ha estat sempre molt fàcil, molt maca, sense dubtes ni problemes i gaudint molt! Això sí, seguir donant pit quan he estat amb la grip amb molta febre, amb bronquitis, trista per coses importants, amb molta son per anar dies molt cansada, no ha estat ni és sempre fàcil…. Gens! A vegades em sento massa cansada al no poder dormir la nit seguida, però quan veig que es posa poc malalta, que quan ho està de seguida es posa més bé prenent pit, quan veig que maca que és quan s’adorm al pit tant bé i a gust, com de màgic és donar el pit, i que bonic que és que t’ho demani ella, com de bé va quan s’ha fet un cop i així es calma… no tinc cap dubte de continuar fins que ella vulgui!!! És una gran aventura!

planeta matesDonar el pit sempre són sensacions meravelloses i màgiques, però quan veus que ella et diu: “que bona la teva llet!”, és més màgic encara! Hi ha coses que mai oblidaré que estic vivint aquests dies, com que et digui: “vaig a posar-me unes ulleres que així veuré més bé les tetes quan prengui”. I es posa unes ulleres de sol vermelles que té, que fan molt riure, i a més les posa a l’inrevés, més graciosa impossible!

 O coses com: “el que més m’agrada és jugar a la plaça o al parc amb nens i nenes, mirar la Pepa Pig, la plastilina, la “cuxulata”, els xupa-xups, els gelats… però el que més m’agrada de tot és… prendre teta!” O coses com: “mmm… que bona la teva llet, mama. Té gust de mel amb “cuxulata” i nata, i gelat i Nocilla i macarrons, tot “rabejat” (barrejat)“ I en podria dir milers de coses més…

 Aquella sensació de quan s’està dormint o s’ha dormit al pit és única!

 Aquelles mirades entre ella i jo mentre pren…

 Passen mil coses que són úniques i màgiques.

 I els nens que prenen pit, tinguin l’edat que tinguin, és maco, i bo, que si es pot (si no es pot, per feina o els motius que sigui…no hi podem fer res) però, si es pot, és ideal que puguin prendre pit tranquils on sigui, (a la plaça, al parc, a un banc del carrer, a l’autobús, a una festa, a una reunió, a…. etc)

Per això, a “Planeta Mates“ (www.planetamates.eu), una escola de mates molt maca, tenim uns grups de nens de zero a tres anys, que venen amb els pares i mares i poden anar prenent pit durant les sessions sempre que vulguin, feliços i tranquil·lament.

De zero a tres anys han de venir amb els pares. I de tres – quatre anys a set anys venen amb els pares si els pares volen i poden. I si els nens ho volen. Sinó no. Si venen amb la mare fins als set, i prenen pit, també poden prendre teta totes les estones que vulguin durant les classes.

 No només això fa que “Planeta Mates“ sigui una escola de matemàtiques diferent, hi ha moltes més coses, com per exemple, que tots els nens aprenen moltíssim, però tot amb materials, manualitats, jocs divertits, activitats molt divertides, disfresses, etc etc… Pels nens és anar’s-ho a passar bé, no anar a classes de mates! Mai se’ls jutja pel que no saben fer, i hi ha un tracte boníssim cap als nens. I en un bon clima, de confiança, els nens aprenen gràcies a un mètode propi, innovador i diferent, un mètode boníssim amb resultats increíbles, també amb nens d’educació especial, nens amb dificultats d’aprenentage, etc..

 Aquest mètode els fa agafar seguretat en ells mateixos, els puja l’autoestima, els fa sentir més bé amb ells mateixos, etc… Es tracta d’una escola de mates per tots els nivells i edats. Fins i tot van universitaris a fer reforç de mates. Pel caràcter del centre, pel clima de confiança, pel tarannà…tothom, de tots els nivells, i edats, s’hi senten molt a gust.

Els petits de zero a tres anys aprenen conceptes de mates, amb cançons, ninos tous, titelles divertides, contes…sí, molts contes!!! Si a més, tenen el regal de poder prendre pit, totes les estones que vulguin mentre duren les sessions, ja podem dir que són sessions més que fantàstiques i molt recomanables! Aquestes sessions pels petitons de 0 a 3, moltes les faig jo (www.estrellaielscontes.eu)

I tots els altres grups de totes les altres edats, ho fa el Nel, que a part de tenir grans coneixements de matemàtiques, té una gran experiència en planeta matesel món de les matemàtiques vivencials. El Nel també fa sessions de mates amb jocs a escoles, desplaçant-se per tot arreu, i també a biblioteques i més llocs. També ha impartit molts cursos de matemàtiques vivencials a pares i mares i mestres de moltes escoles. També té un programa a distància molt bo, de mates vivencials, i assessora a famílies de Catalunya, de fora de Catalunya i fins i tot de països molt lluny (www.planetamates.eu)

I ara, després d’haver-me llegit, ja sabeu què poden tenir a veure les mates amb la lactància !!!!

 Per cert, els grups de zero a tres anys de “Planeta Mates“ es diuen “carinyosos“, tens algun “carinyós“ a casa? Si és que sí, si pots, segueix-li donant teta, si al nen i a tu us ve de gust!

I si tens dubtes o problemes, parla amb assessores de lactància, que fan totes una feina fantàstica, ves a grups de lactància, llegeix, informa’t bé… per seguir donant-li teta .

De gran ho recordarà i serà un regal màgic per ell / a!!

Recordem que tot el que els hi diem, tot el que els hi fem per ells i amb ells, tot el que vivim amb ells… d’aquí anys, seran els seus records !

I els records són or”

Gemma-Estrella Martín. www.estrellaielscontes.eu

“Planeta mates” està a Facebook, busca’ns i fes “me gusta“ i segueix-nos!

Amb un sol pit… Després de….

dilluns, 29/09/2014



Cada vegada hi ha més dones que són mares després de superar un càncer de pit o de mugró (Paget) i volen alletar…

Tenim dos pits i per alletar no ens calen els dos, és cert que resulta més simple, et permet fer postures i canviar dcàncer de pit som la llete pit… però realment amb la producció d’un sol pit es pot alimentar de manera exclusiva una criatura durant 6 mesos i allargar la lactància tant com es vulgui. Cap problema. Anem a pams, ja que cada situació és diferent i cal enfocar-les de manera diferent.
En el cas d’haver patit un tumor al pit podem trobar-nos amb tres situacions:

  • Que l’extracció del tumor hagi suposat la pèrdua de teixit mamari
  • Que la radioteràpia hagi destruït els alvèols productors de llet
  • Que hagin ocorregut ambdues coses: pèrdua de teixit i destrucció d’alvèols


En els dos últims casos la producció de llet acostuma a ser molt escassa, per no dir inexistent. El pit no es modifica durant la gestació ni en el post part hi ha congestió del pit. Per altra part hi ha certa resistència per part de les dones de fer servir el pit afectat i és comprensible però alletar o intentar alletar del pit anteriorment afectat no és cap problema per la criatura.

Si el pit s’omple i la mare no vol, cal inhibir de manera respectuosa la lactància del pit afectat. Les mares que han patit una síndrome de Paget i han rebut radioteràpia a la zona del mugró acostumen a patir una cremada a la zona que causa que els porus existents al mugró i que permeten la sortida de la llet estan cicatritzats impossibilitant la sortida de llet.

En el cas de no voler alletar o que no sigui possible extreure la llet per les cremades del mugró, les mares s’acostumen a espantar (o les acostumen a espantar) i és quan desaconsellen la lactància, ja que s’indica que patiran una ingurgitació (a vegades es posen més gores i parlen de mastitis o abscessos) brutal i patiran molt mal….

Per sort els nostres pits funcionen de manera independent i es pot inhibir la producció en un d’ells sense massa dificultat i portar una lactància plaent i satisfactòria per la criatura amb un sol pit.

En aquest cas una vegada en el postpart cal començar a observar el pit i aplicar mesures de contenció si és necessari.

I quines mesures són?

Doncs les mateixes que faríem servir si no volguéssim alletar. En primer lloc aplicar fred sobre el pit afectat, el fred contribueix a evitar la inflamació. Aplicar una mica de pressió sobre la zona. No és tractar d’enfeixar-se el pit com encara es recomana per deixar d’alletar, es tracta de buscar una subjecció que permeti a la mare sentir-se còmode.
Com menys es remena el pit, com menys es toca i s’estimula, menys produeix i els antiinflamatoris poden ajudar al fet que el procés sigui més ràpid.

Alletar després haver patit un càncer de mama és possible, alletar d’un sol pit és possible, si en teniu ganes, no hi ha cap mena de raó per la qual no ho podeu fer!

*Foto de  Wikipedia

Fa la boca petita…

dilluns, 22/09/2014

-

Una pregunta que em fan habitualment és què fer quan una criatura no obre prou la boca per mamar. Avui unes quantes idees per aconseguir que obrin més la boca i s’agafin millor al pit.

.

Tots els nadons a terme sans saben mamar si se’ls hi permet i no es creen interferències en el part i en el post part. Les criatures aprenen dins de l’úter a mamar, ja que practiquen des de les poques setmanes de gestació els seus reflexes de succió, deglució i cerca, que els permetran mamar des que neixen. I és evident que ho haurien de fer bé per poder aconseguir una bona transferència de llet i no fer mal a la seva mare.som la llet_agafada al pit

Quan un nadó no s’agafa bé i fa mal a la seva mare o no augmenta de pes (perquè en el cas que tot i agafar-se de manera pèssima aconsegueixi mamar de manera efectiva no cal encaparrar-si gens) cal buscar solucions:

  • Sempre, i tingui el nadó l’edat que tingui, és important deixar que sigui ell qui s’acosti i s’agafi al pit, fomentant que s’agafi lliurement amb les postures de “Biological Nurturing” difoses per la llevadora Susan Colson, ja que normalment d’aquesta manera, el nadó es pot agafar de manera molt efectiva i indolora per a la mare.
  • Si tot i així fa mal cal intervenir una mica més en l’agafada per aconseguir que sigui més mesurada i estable. El que podem intentar és una agafada ventral mentre mantenim agafat el pit ( mireu la segona foto). Cal col·locar les mans de la mare en forma de C. La mà del pit que oferirem la coloquem com us deia dibuixant una C, els 4 dits de la mà agafen el pit per la part inferior, el dit gros, que queda a la part superior del pit el situem sobre la zona de l’areola i exercim força per tal de que el mugró s’elevi, si estem assegudes el mugró es dirigirà cap al sostre. Amb l’altra mà, també amb forma de C agafem la criatura per sota les orelles i l’acostem al pit quan estigui preparat, una vegada s’agafi farem lliscar els dits que sostenen el pit cap a la barbeta de la criatura i estabilitzarem així la mandíbula del bebè.  Aquesta postura afavoreix que tirin el cap enrere, obrin més la boca i s’agafin sensiblement millor.
  • Un altre truc és posar el dit gros en forma de ganxo, quan la criatura estigui buscant el pit recolzar-lo sobre la barbeta de la criatura, això farà que la mandíbula inferior descendeixi i obri la boca.
  • Si res d’això no dóna resultat el següent pas seria anar a consultar amb un osteòpata especializat en tècnica craneo sacral, que permeti recol·locar i alliberar parts del crani de la criatura que poden modificar l’agafada al pit.

I perquè no obren la boca?

Doncs és un tema molt complex, hi ha moltes raons per les quals no acaben d’obrir la boca. Des de postures intrúterines complicades que poden comprimir els nervis cranials i modificar la succió a posteriori, prematuritat, criatures a terme amb reflexos immadurs, patologies que afectin el sistema nerviós central, paladar de bombolla, anquilòssglosia, retrognatia,  inducció, part instrumentat, separació després del part, intervencions agressives sobre el nadó, interferències de succió….

Ja veieu que no és gens simple saber perquè, però sabem que en la majoria de casos podem aconseguir que s’agafin millor al pit*  i certament el que sempre cal és acompanyar totes les intervencions amb tres tasses de paciència!

-

*Recordeu que a partir dels tres mesos de vida aproximadament les criatures s’agafen com volen i és pràcticament impossible modificar res.