Envia-ho a un amic

* Required Field


Loading ... Loading ...

5 comentaris

  • Markus

    28/06/2012 22:36

    Pessoal, complementos muito bons Formanski, mais sobre esticra INCA do Wikipedia: Se bem que o impe9rio fosse muito centralizado e extremamente estruturado – e ate9, pode dizer-se, burocre1tico –, ne3o havia um sistema de esticra. Para gerir o impe9rio eram utilizados os quipus (quipus), cordf5es de le3 ou outro material onde se3o codificadas mensagens.Destinavam-se os quipos a manterem estatedsticas permanentemente actualizadas. Regularmente procedia-se a recenseamentos da populae7e3o extremamente completos (por exemplo, nfamero de habitantes por idade e sexo). Registava-se ainda o nfamero de cabee7as de gado, os tributos pagos ou devidos aos diversos povos, o conjunto de entradas e saeddas dos armaze9ns estatais, etc. Mediante os registos procurava-se equilibrar a oferta e a procura, numa tentativa de planificae7e3o da economia .O que nos leva a necessidade de algum controle externo e0 memf3ria.Sobre este trecho: Estou ficando com o conceito de que um dos grandes problemas da humanidade e9 a falta de COMUNICAc7c3O Sf3 se comunica quem quer trocar e ne3o dominar.E a histf3ria humana, ate9 aqui, e9 mais marcada pela dominae7e3o do que pela troca.Vamos em frente,grato a todos pelos comente1rios!

  • Neus

    28/04/2012 13:09

    Ostres! Doncs sí, gaudeixo dels pets i petarrons de la meva filla. Però també crec que els nadons no només dormen, “caguen”, “pixen” i ploren. Els nadons son un univers per descobrir, però moltes vegades banalitzem aquest fet. Crec que sí que t’enganyen quan t’expliquen que només dormen, caguen, pixen i ploren. Crec que és una forma frívola i poc respectuosa de parlar de la meravella més gran que existeix. Però és cert, l’humor no té fronteres i fins i tot es pot jugar amb aquest missatge que està tan estés a la nostra societat i que va molt bé reafirmar-lo perquè ens ho acabem de creure tots. No, no estic d’acord amb aquest missatge ni que sigui de broma. Però visca l’humor…
    D’altra banda no crec que hi hagi “bons” o “mals” pares, si no que cadascú s’adapta a la nova situació de la millor manera que sap i estic segura que tots els pares fan el millor pels seus fills.
    Merci Mireia per la teva aportació, m’ha fet reflexionar.

  • Mireia

    26/04/2012 14:23

    que et “trastoquin” quatre pets del teu nadó -de primeres setmanes- i el canvi de vida que això comporta no és dolent. és tant natural com REAL. un nadó de setmanes: menja, dorm, plora, fa pipi i alguna cosa semblant a caca i trastocaa al seu entorn, els trestoca en positiu, amb emocions, amb canvis i amb el repte de ser pare. és després, mica en mica que gaudeixes realment, essent espactador i acompanyant.
    La consiència potser es pot agafar, que crec que aquest periodista ja la té, la inconsciència és el que no es pot agafar tant fàcilment i el que ens traeix a vegades. Potser, Neus, has de treballar-te la inconsciència del dol que t’ha provocat aquest article, potser, sobretot en relació a la paternitat. Sort a tots per gaudir, de pets i de que calgui!

  • berta

    24/04/2012 13:06

    Neus jo et diría: deixar de donar lliçons i gaudeix una mica! quin poc sentit de l’humor.

    A mi m’ha semblat molt divertit i estic segura que com a pare que ets i veient que fins i tot et surt escriure un blog d’anècdotes plenes de riques vivències ets més que coneixedor del que és un nadó, un infant , un fill.
    Ànims a seguir escrivint i a mirar-te el melic d’aquesta fantàstica aventura de ser pare. Et conec i els teus dos fills són afortunats de gaudir d’un pare com tu, atén com ets de cadascuna de les seves necessitats afectives a les que sempre estàs a punt per donar respostes ajustades.
    Ets un crack! Tan de bo el meu pare s’hagués mirat tant el melic com tu!

  • Neus

    22/04/2012 11:06

    Puc entendre aquesta visió de ser pare, tot i que no la comparteixo en absolut. Sí,és veritat, tots aquests fets ocorren però d’una manera natural, fins i tot màgica.Si la teva criatura fa tot això és que està viva i que forma part del món. Crec en una idea molt més romàntica de prendre’t la maternitat/paternitat. I no, no senyor, les criatures no només dormen, caguen, mengen i ploren. Les criatures interactuen com poden amb nosaltres, es comuniquen per a fer-nos saber les seves necessitats i lluiten dia a dia, hora a hora per a habituar-se a un hàbitat hostil i nou. Recordem que portaven molt de temps protegits dins el ventre de la mare… Crec que si som conscients de tot ‘això ens serà més fàcil entendre-les i viure aquest moment com únic i irrepetible.
    El pare: entenc que vols fer un exercici de simplicitat desdramatitzant unes situacions que potser se’t poden fer feixugues i carregoses. Més enllà dels somriures de complicitat que pretens obtenir amb el teu article, em sembla que hi ha resignació i obligació en el rerafons de les teves paraules, pel meu parer, potser el camí no es tant enriure’s de tu mateix (que sempre és una opció útil quan les situacions et desborden) sinó mirar de disfrutar del teu fill/a i prendre consciencia del privilegi que suposa poder ser espectador actiu dels seus aprenentatges i del seu creixement. Potser des de aquesta perspectiva arribaràs a gaudir del moment en que li cordes els botons del body, dels seus pets i fins hi tot del seu plor.
    Deixa de mirar-te el melic i gaudeix una mica.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús