No sé si deveu recordar la reunió de què us parlava la setmana passada. Per si de cas us en faré cinc cèntims. Era d'aquelles informatives on informen els pares de la metodologia i continguts del curs escolar. No us enganyaré, vaig flipar bastant. El fil argumental del curs serà fer-los apreciar i interpretar l'art modern i la bellesa. Quasi res. Per no parlar dels tallers de descoberta on aprofundiran en l'art de l'horticultura i el de la papiroflèxia, que ara es veu que es diu origami, que és la mateixa paraula però en japonès i, esclar, fa molt més cool .
Bé, un cop assumit que enguany plantarem pebrots, no sabrem on fotre el fotimer d'ocells de paper que traginarà i que podrem anar tots plegats a veure la retrospectiva de Jackson Pollock, em disposava a tornar a casa quan la senyoreta ens va dir que, si ens venia de gust, tenia una sorpresa per als pares. Havíem d'anar a l'aula del nen, on ens esperava un regal endevinalla. Efectivament damunt les taules hi havia uns escrits il·lustrats amb un dibuix on cada alumne havia descrit quatre trets característics de la seva personalitat per acabar preguntant "Saps qui sóc?" No és per fer-me el xulo, però mai diríeu qui va ser el primer d'encertar quin era el del seu nen. Vaig tenir sort, també s'ha de dir. Va ser agafar el primer paper i llegir una frase escrita amb una lletra sospitosament familiar que deia: "Tinc el cul estret". Estava ben clar, jo ja havia trobat el meu.
La cosa no va acabar aquí, però. Per rematar la jugada, ens van repartir un diploma on havíem d'escriure el nom del nostre fill i el motiu pel qual li donàvem el diploma. Ostres, tu!, va ser complicat. Em vaig bloquejar. No sabia si donar-li un diploma perquè és capaç de treure'm de polleguera i fer-me perdre els papers sis vegades abans no hem arribat a l'escola o perquè té el seient del cotxe més ple de matèria orgànica en descomposició de tot el Tarragonès. Em va costar però al final vaig trobar un bon motiu per donar-li un diploma. I malgrat fer tard, no em va saber greu estar-m'hi una bona estona. Per uns minuts vaig fer d'ell: escriure amb el seu llapis, esborrar amb la seva goma i fins i tot vaig preguntar tímid a la senyoreta si món portava accent o no. Com? Que què li vaig escriure al diploma? Em sap greu però no us ho diré, no ho entendríeu. Hi ha coses que sols es pleguen si tens el cul estret.
