Els serials de TV i les separacions

Desconfio dels articles que s'inspiren en no se sap ben bé quin estudi d'alguna universitat americana. Però avui no ho puc evitar: un estudi del Banco Interamericano de Desarrollo ha arribat a la conclusió que, al Brasil, hi ha una relació directa entre el consum de telenovel·les i l'augment dels divorcis. Així que les telenovel·les de la cadena Globo han anat arribant a les comunitats rurals, també hi han arribat les separacions i els divorcis. Sembla que en algunes zones l'arribada de les telesèries multiplica per cinc el nombre de divorcis.

Podríem sospitar que el detonant de les desavinences és la varietat de l'oferta, que fa que les parelles es barallin pel comandament a distància. O que l'interès dels serials deixa en segon pla la relació amb la parella. O que els serials escampen uns ideals de bellesa i simpatia que porten els telespectadors a qüestionar la seva elecció. La realitat és que al Brasil, com aquí mateix, les sèries de mitja tarda contribueixen a formar les aspiracions de la gent, especialment de les dones, i d'una manera molt especial la seva visió sobre les relacions de parella. A les sèries de Globo, les famílies felices sempre tenen pocs nens. Les infelices, en canvi, són pobres i estan carregades de criatures. Per això, entre altres coses, aquestes telesèries fan augmentar el consum d'anticonceptius i fan baixar la taxa de natalitat.

Dades curioses

De 115 telenovel·les analitzades, més de la meitat de les protagonistes no tenien criatures, més del 20% només tenien un fill i el 26% eren infidels a les seves parelles.

Per masclistes que ens puguin semblar alguns d'aquests programes, no hi ha dubte que, en comunitats rurals que fins aleshores depenien de la més pura oralitat, les històries de la tele fan que les dones guanyin independència i autoestima, que els sigui més fàcil descobrir que no són felices amb la seva parella i que tinguin més recursos per decidir sobre la seva vida. Però em temo que al nostre país anem en direcció contrària. Mentre als països emergents s'escampa un ideal de vida urbana que encara té una certa funció alliberadora, als països decadents ens arriben els serials per a adolescents de Disney. Al seu costat, les pel·lícules de la Marisol o de la Rocío Durcal són gairebé progressistes!