03/11/2012

Els separats i els ous Kinder

2 min

Pel que veig és bastant freqüent, entre els separats, que en una casa hi hagi una d'aquestes màquines diabòliques per jugar a jocs de matar gent i en l'altra no. Ja la tenien quan vivien junts, i se l'ha quedada un dels dos. Si et toca tenir la maquineta, gairebé sempre que el teu fill convida amics s'entretenen matant soldats que corren entre carrers que recorden els d'alguna ciutat del Pròxim Orient castigada per la guerra. I tens la sensació que és una mica injust que t'hagi tocat a tu posar límits a l'ús de la màquina, i que el teu ex o la teva ex s'estalviï el malhumor que els provoca que els amaguis els comandaments del joc.

A mi m'ha tocat tenir la maquineta, i entre setmana he declarat la guerra total a aquestes guerres de malson. Però conec algun separat que encara està en una primera etapa de la separació i el deixa jugar amb l'argument que el nen s'ho està passant malament, pobret. I una amiga meva que mai havia accedit a comprar als seus nens, més petits, un d'aquests ous Kinder espantosos, em comenta que va començar a ser més tolerant quan es va separar. Enmig del mal tràngol, pobrets, no els podia negar un d'aquests ous amb sorpresa.

Valors del nostre temps

Els ous Kinder i determinats jocs d'ordinador comparteixen el fet d'aportar ben poca cosa i de crear addicció. El filòsof Slavoj Zizek considera, amb una gran lucidesa, que l'ou Kinder, amb la seva absurda joguineta a dins, continguda per una xocolata que els nens, sovint, deixen de banda, és el símbol perfecte dels valors del nostre temps. És només la promesa del que hi ha dins, i la xocolata només és l'excusa. No deixa de ser curiós que els famosos ous estiguin prohibits als Estats Units. Diuen que la raó és que les peces de les joguines que s'hi amaguen poden ser perilloses per als nens. Però probablement la raó profunda sigui, com apunta Zizek, que exhibeixen sense vergonya l'estructura pròpia de les mercaderies en un mercat de consum, buides com l'ou però plenes de promeses.

Però negar-los l'ou Kinder és bastant més fàcil que negar-los la maquineta. No sé què hem de fer. Potser el que caldria és que la custòdia compartida, a més de referir-se als nens i a les mascotes, inclogués també els jocs d'ordinador, perquè això que en una casa n'hi hagi i en l'altra no no acaba de funcionar.

stats