Famílies... parlem-ne
Criatures 22/08/2015

Estem sembrant la por i va creixent

M. Jesús Comellas
2 min

Hi ha canalla que se sent tan indefensa que no vol anar a l’escola amb companys i companyes, que no es vol estar a casa si no hi ha una persona adulta perquè té por i se sent “petita”. Per què passa això? Com pot ser que aquelles frases tan freqüents als 2-3 anys, i a la vegada tan necessàries, de “Ja sóc gran”, “Ja ho vull fer jo”, “Deixa’m que ja ho puc fer” es vagin perdent? ¿Potser som nosaltres, amb els nostres missatges, els qui ho provoquem?

Per què tenim tanta por? És cert que hi ha notícies que preocupen i ens van alimentant les pors i les ganes de controlar totes les situacions, de preveure tots els imprevistos, de garantir totes les seguretats i confort com si fóssim omnipotents, omnipresents i tinguéssim accés a l’eternitat. ¿Però ho podrem controlar tot i podrem estar sempre al seu costat? Més aviat al contrari. Amb aquesta actitud l’únic que s’aconsegueix és l’efecte contrari: no deixar créixer amb seguretat sinó crear un ambient de por.

En primer lloc hem de tenir present que el risc zero no existeix. I just per això cal adquirir habilitats per resoldre les situacions quotidianes, ja que com més fràgils més dificultats hi haurà per afrontar els riscos, menys aprenentatges per saber reaccionar i més pors. Aquesta teranyina que es va teixint amb arguments afectius i de protecció, de fet, només genera més desconfiança perquè no deixa respirar ni ampliar els límits de la socialització i el creixement. Ben segur que hi ha alguns riscos, que la canalla ha d’aprendre a vigilar, però només ho farà si en té l’oportunitat.

Es tracta de no tancar les possibilitats de descobrir, d’ampliar el món infantil de manera progressiva: anar a comprar, desplaçaments raonables, estar a casa esperant que arribin els adults i un llarg etcètera. La solució, en canvi, no passa per incorporar els geolocalitzadors que ens permetin veure i controlar on són com un ull omnipresent. ¿Com pot la criatura sentir que hi ha confiança si sap que està controlada?

En tot aquest garbuix d’informacions i idees, la reflexió cal fer-la no sols pensant en el moment present, mentre ens batega el cor ofegat per les pors, sinó també i de forma seriosa pensant en l’aprenentatge que fa la canalla de les relacions i les possibles repercussions en el futur, sense pensar que encara falta molt temps.

stats