La segregació de l'amor

La pausa estiuenca em va permetre un petit descans en un poble marítim del nord d'Espanya. En el passeig nocturn per la platja, impulsat per la meva deformació observadora, podia veure tots els rituals dels preadolescents i els adolescents provant de descobrir, practicar i consolidar les relacions entres sexes. Filmant aquelles escenes es podia descriure tot un natural i meravellós procés d'aproximacions i vivències intenses, de primeres vegades, lluny dels adults, en un univers propi.

Però torno a la civilització i un dels titulars educatius que trobo és el de la separació escolar per sexes. Ha parlat un tribunal dient que no és possible, però ministre i consellera segueixen trobant-ho perfecte. Per ells, és natural que nois i noies s'eduquin separadament i es descobreixin com a atractius i misteriosos, més tard i fora de l'escola, amb el reflex lunar de la platja, si és que ja no poden impedir-ho. Diuen com a argument que separar no és segregar i que els pares tenen tot el dret a fer-ho.

I els drets dels fills?

Ja he escrit alguna vegada en aquesta columna sobre com abordar les diferències escolars entre nois i noies adolescents. Ara bé, només voldria recordar que, per damunt del suposat dret dels pares a educar en una escola que separa, hi ha el dret de tot infant a ser educat en un entorn de diversitat. A no ser encasellat en el model únic de construcció que tenen els pares. Des dels primers mesos de vida tenen dret a descobrir que hi ha homes i dones, que són molt diversos, que el seu pare o mare són únics però no els únics. Els pares no tenen dret a condemnar-los a descobrir aquesta diversitat a l'adolescència, quan el seu pensament comenci a ser capaç d'alliberar-se dels dogmes paterns.

Són els aprenentatges els que fonamenten la separació? Que no vinguin amb paranys innocents! La secta religiosa que hi ha darrere de la majoria d'escoles que segreguen, els separen per la contaminació moral, pel perill del sexe, per la visió de la dona com a pecaminosa i de l'home com a temptació (encara recordo la visita a un centre on les finestres que miraven al pati dels nois havien d'estar tancades). Això no té un altre nom que segregació ideològica.

Els adolescents de la platja descobrien l'amor i la sexualitat, perquè des de ben petits se sabien nois i noies i havien experimentat que, amb independència del seu sexe, podien estimar-se.