El segon dia d'escola

Hi ha una falsa llegenda urbana sobre el primer dia d'escola. Explica que és el pitjor dia del món, el dia que el nen se t'aferra als genolls implorant-te entre plors que no el deixis sol en aquell edifici estrany. És una mentida podrida. El nen el primer dia que va a escola hi va encantat de la vida. Esclar, el seu pare i la seva mare s'han passat un mes sencer preparant-lo anímicament a base de mentir pels descosits. "Fill meu, aniràs a l'escola, com els grans! T'ho passaràs tan bé! Faràs molts amics i jugaràs tot el dia i la senyoreta et mimarà molt!" I el nen va el primer dia a l'escola encantat de la vida, confiant en la paraula dels pares, perquè sí, perquè té tres anys i encara es creu tot el que li diem. No, el primer dia de classe no és el dia fotut, el dia fotut és el segon.

I és que el nen el segon dia ja sap el pa que s'hi dóna, allà. Ja sap que allà no hi ha cap amic, sap que hi ha uns estranys que no fan sempre el que ell vol; que en comptes de jugar tota la estona ha d'aprendre hàbits, a cordar-se la bata sol, a acabar-se un dinar que ni tan sols li han consultat prèviament si volia i fins i tot s'ha d'eixugar el cul sol, que és una cosa que quan comences fa molta ràbia.

Ara que ja han passat uns anys d'aquell primer dia d'escola les coses són una mica diferents, però hi ha una cosa que continua sent ben igual. El dia fotut continua sent el segon dia de classe. Sí, perquè el primer, fotuts, el que se'n diu fotuts sols ho estem el pare i la mare pensant que aquesta calma que trobarem la resta del dia serà difícil de suportar. El nen, en canvi, entrarà a l'escola encantat de la vida. I és que potser sí que les vacances se'ns fan llargues, però no ens enganyem, als fills també. Els fills arriba un punt que n'estan fins als trons d'haver de passar el dia amb un parell de persones francament ensopides. Dues persones que segur que se'ls estimen molt però que mai no s'apunten a cap trapelleria mínimament divertida, que quan són requerits per fer una carrera o una guerra d'aigua diuen que després, que ara estan molt cansats. Ho hem d'admetre, som tan avorrits que es moren de ganes de tornar a la escola, on potser han de fer fitxes i eixugar-se el cul solets, però on saben del cert que a l'hora del pati segur que troben un còmplice per fer una trapelleria com cal. Això sí, l'endemà, el segon dia de classe, ja desfogats, la feinada serà nostra.