Arxiu del dimecres, 11/05/2011

…i es veu el Museu del Joguet de Verdú!

dimecres, 11/05/2011

Família, us proposo visitar Verdú, un dels pobles més antics de Catalunya. Verdú es troba a la província de Lleida, a la comarca de l’ Urgell, a cinc quilòmetres de Tàrrega. Però no us vull parlar de la ceràmica de Verdú i els seus famosos càntirs negres, ni de la preciosa Església de Santa Maria, ni de Sant Pere Claver que era fill del poble, ni del Canal Segarra-Garrigues que aviat regarà les seves terres, ni del seu castell, ni del Centre d’Art Contemporani de Cal Talaveró. Avui, aixeco el teló per presentar-vos el Museu del Joguet i Autòmats, si és que encara no l’heu visitat ja amb la canalla.

Aquesta iniciativa va néixer el 2004, fruit de la il·lusió i l’empenta del col·leccionista Manel Mayoral. El museu té la seu a Cal Jan, una imponent casa pairal del segle XV, restaurada amb gran encert, que exposa més de mil joguines, objectes històrics ja en desús, cartells republicans, de pel·lícules antigues, de publicitat, titelles, teatrins, diorames i fotografies. A més dels inquietants autòmats que cada diumenge a les 12 del matí es posen en marxa, amb els seus moviments mecànics i la seva música original. Quan era petita, els autòmats del Tibidabo em fascinaven tot i que després em feien venir malsons. Aquí els trobareu: el poeta escrivint amb la seva llarga ploma il·luminat per una llàntia d’oli, els músics de jazz, els equilibristes, la gitana que veu el teu futur… I pels més nostàlgics que es preguntaven on havien anat a parar algunes atraccions de l’Apolo, aquí en trobareu una mostra.

El recorregut està molt ben pensat. Ah! I no hi ha barreres arquitectòniques que impedeixin el pas de cadires de rodes, crosses, cotxets o cadiretes. Primer de tot, ascensor. Es comença per l’última planta i a través d’unes rampes es va accedint als pisos inferiors. L’edifici és digne de veure. Vull dir que el contingut és magnífic però també ho és el continent.

Hi trobareu una col·lecció de bicicletes, tricicles, tàndems, cotxes de carreres i tractorets amb pedals impressionant. Una sala dedicada a cartells publicitaris que més d’un i una, amb una certa edat, recordarà i fins i tot arribarà cantar el jingle publicitari de la marca. Hi ha nines de tota mena, des de la clàssica Pepa de roba fins a la Mariquita Pérez. Cotxes, avions, trens, tramvies, busos, “troles” i camions de llauna.

A banda del catàleg que rebreu a l’entrada, tot està molt ben explicat, sabreu d’on prové cada cosa i de quin any o segle és. Ara bé, un avi o àvia amb bona memòria també serà una bona guia pels més petits de casa.

A la segona planta hi ha un espai de descans i d’esbarjo on els més petits poden jugar o pintar. També tenen una sala d’exposicions d’art temporal on a partir del 14 de maig s’hi podrà veure una expo dedicada a Mariscal. I a la planta baixa hi ha Jugorium, la botiga màgica de joguines, de llaminadures i de màgia.

Però si hi ha un espai dintre d’aquest museu que entusiasmarà als infants, adolescents i adults culés aquest és el dedicat al Barça. Cartells de pel·lícules protagonitzades per Kubala, Cruyff i d’altres futbolistes. Vídeos de diverses victòries i grans jugades del club. A la paret, les paraules d’en Pep Guardiola als seus jugadors: “Si perdem seguirem sent el millor equip del món, si guanyem serem eterns”. I al centre d’aquest espai, les tres joies de la corona: tres parells de botes signades pels seus propietaris, les de Xavi, les de Messi i les glorioses botes d’Iniesta amb les que va marcar el gol al Chelsea que els va portar a la final de Roma. L’any passat, el Museu les va comprar en una subhasta benèfica per en Javier, el nen de cinc anys amb paràlisi cerebral que va poder rebre el tractament mèdic que precisava.

A banda d’això hi exposats futbolins, botes de cuiro amb tires de fusta en comptes de tacs, pilotes antigues i altres complements dedicats al món del futbol en general.

Per cert, quan hi vaig anar vam poder votar qui era per nosaltres el millor jugador del món. Ara ja hi ha guanyador. Endevineu qui pot ser? El seu nom comença per ela i el seu cognom per ema.

Des d’aquí vull felicitar tots els que formen part de l’equip del museu per la seva cordialitat i simpatia.

Ja ho sabeu, si no teniu pensat què fer aquest proper cap de setmana, aneu a Verdú, i no oblideu tornar amb un càntir negre, dels bons, dels que suen i guarden l’aigua ben fresqueta. Segur que a la mainada li agradarà l’experiència de beure amb càntir i si es remullen, millor. Ja s’olora l’estiu…