ARA Criatures

Pares i mares, hem d’estar atents a allò que escolten les criatures que corren per casa. Naturalment, vull dir criatures que ja no miren en Bob Manetes, el Pocoyó o el MIC del Súper 3, sino nois i noies que estudien ESO o Batxillerat i que per nosaltres segueixen sent les nostres criatures. Sovint descobrim coses que ens recomanen i que ens entusiasmen. Mireu, no m’agraden massa aquells adults que defensen que la millor música o el millor cine o la millor literatura ja s’ha escoltat, vist o llegit. No saben el que es perden.

Els amics de les Arts és un dels grups que comparteixo amb el meu fill. Aquest grup es va formar l’any 2005 a Barcelona, tot i que, sí, el nom enganya i molts podeu pensar que són de Terrassa perquè porten el nom d’una reconeguda entitat musical creada el 1927 a la co-capital del Vallès i que encara segueix molt viva.

Els Amics de les Arts són quatre músics: Dani Alegret ( piano, teclat i veu), Joan Enric Barceló (guitarra acústica i veu), Eduard Costa (kazoo, melòdica, xilòfon i veu) i Ferran Piqué (bases, guitarra i veu).

I el grup trepitja a fons la ciutat de Barcelona. Ho notareu de seguida en la lletra d’algunes de les seves cançons, com quan es mouen en metro: “Sé prou bé que puges a Verdaguer, i és que jo, des de Joanic, que no sé com posar-m’hi, i faig veure que no t’he estat guardant seient, i així, molt discretament, he perdut la maleta.” (…) passegen el pobre Ermengol “En un carrer a la Guineueta hi ha cosa fina, cosa neta”, li canten a la noia feta a mida que “a les festes de Gràcia decores el carrer”, utilitzen expressions com  “un rotllo patatero“, ironitzen sobre el parlar barceloní “Fer lluïr bé el català que és una bona feinada que s’han de fer bé les “es” i les el·les geminades”, o quan situen “L’home que treballa fent de gos” clarament a Pedralbes: “Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat que viu a la part alta (…)Irromp a la festa amb un pastís cantant “cumpleaños feliz”, família que, naturalment, parla només en castellà.

Són cançons sobre nois de ciutat, de la generació Son Goku, sobre parelles que s’enamoren, que se separen, que els agrada anar al cine, llegir novel·les i còmics. Amb lletres que tenen com a protagonistes perdedors (Pobre Ermengol, L’home que treballa fent de gos), o somniadors adolescents (Per mars i muntanyes). Sigui una canço d’amor o de desamor, no hi busqueu una lletra ensucrada perquè no la trobareu. L’instrument que més els agrada utilizar és la ironia. Però també hi ha imatges molt poètiques.

Els arranjaments musicals són sensacionals. Com que no soc massa amant de posar etiquetes i, per descomptat, no soc cap experta en música, això és el que va dir d’ells tota una autoritat en la matèria, en Lluís Gendrau d’Enderrock: “S’acaba de reinventar el pop-folk català des dels caps pensants i les veus cantants d’un jove quartet inigualable, increïble, sofisticat, intel·ligent, provocador i carregat d’ironia. Es diuen Els Amics de les Arts.”

Si els voleu veure tocar en directe us haureu d’afanyar. Després de l’exit al Teatre Auditori de Sant Cugat, demà dijous, 3 de febrer actuen a la Sala Piano Blau, Granollers, a les 10 de la nit, i el dissabte 5 de febrer , durant les Festes Decennals de la Candela de Valls, a la Vela principal de les Decennals / zona del Fornàs, a un quart de dotze de la nit.

Ara bé, si no teniu a la butxaca les entrades pels concerts del 6  i 7 de febrer al Palau de la Música Catalana, malament rai! Estan exhaurides des de fa dies.

Jo, com que he fet tard, m’hauré de conformar i els seguiré escoltant compactats en el seu Bed & Breakfast. Felicitats, Amics, i bon final de gira!

Entrada publicada a General el dimecres, 2/02/2011 a les 21:33.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.