Per als joves és positiu i necessari que tinguin referents als quals seguir, els ajuda a construir la seva identitat, imaginar-se diferents possibilitats, trobar motivacions i saber cap a on anar. “El més important seria tenir diversos referents i que siguin humans i imperfectes, així es converteixen en una guia en la qual poden emmirallar-se i no en una pressió a qui imitar”, proposa Sylvie Pérez Lima, psicòloga col·legiada i professora de la UOC. Però com són els ídols dels joves a l’era digital?

Salt és conegut avui en dia per ser el municipi amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. També una de les viles amb més concentració de població migrant: prop del 40% dels veïns són de nacionalitat estrangera. Però el que els titulars han obviat els darrers anys és que gairebé la meitat de la superfície d’aquest poble són encara hortes i deveses. La séquia Monar, en paral·lel al riu Ter, marca la frontera entre el Salt construït i la zona agrícola. Poques instal·lacions la superen, tret d’un gran institut construït sobre terrenys fèrtils. Situat a la frontera amb Girona, envoltat de verd i amb unes magnífiques vistes de la Mare de Déu del Mont, hi ha el Vallvera. Un centre de secundària i formació professional amb més de 1.200 alumnes inaugurat el 2008 que contrasta amb l’entorn per ser un gran centre de xapa grisa amb un pati ple de formigó. “A l’hivern és una nevera i a l’estiu un forn, no hi ha terme mitjà!”, lamenta el director, Ferran Maimir, que s’ha estrenat aquest curs amb una direcció molt encarada a treballar per la renaturalització del pati, però amb un mètode diferent: que sigui el mateix alumnat el que construeixi l’ombra amb les mans.

Bodie Mangan Gisler, de 12 anys, defensa que un telèfon intel·ligent pot ser molt útil. Per començar, col·lecciona monedes, i si vol saber quant val una moneda especial o de quins metalls està formada, pot demanar-li el telèfon a la mare i buscar la resposta. La majoria dels nens i nenes de 12 anys volen un telèfon propi, però en Bodie, no. “Vull viure molt i estar sa”, explica mentre està a la biblioteca de la seva escola. El preocupa que tenir un dispositiu intel·ligent pugui interferir en la teva salut: "Li puc demanar a la meva mare descarregar-me un joc i si ella em diu que sí acabar enganxant-m'hi", explica.

Dormir bé és cabdal, ja que dormir permet al cos i a la ment recuperar-se i funcionar correctament. En el cas dels infants, el son adquireix una importància encara més gran perquè és clau per al seu coneixement i desenvolupament cognitiu. Segons expliquen a l'Escola de Salut de l'Hospital de Sant Joan de Déu, els nadons i els infants necessiten un son profund i reparador per processar el que han après durant el dia, consolidar la memòria i desenvolupar les seves habilitats motores i emocionals. En l'adolescència, els canvis hormonals propis d'aquesta etapa poden fer que tinguin dificultats per mantenir horaris de son adequats i això pot tenir conseqüències sobre el seu estat d'ànim i sobre el seu rendiment escolar.

Són quarts d’onze del matí d’un divendres d’hivern i quan arribem a l’habitació del Martín, de 12 anys, el trobem acompanyat de la seva mestra hospitalària, l’Alba Sau, amb qui està intentant esbrinar de quina fruita fa olor cadascun dels pots de perfum que té disposats en una safata. El jove, afectat d’una malaltia rara de tipus metabòlic com és la manca de sulfitooxidasa, riu cada cop que aconsegueix endevinar l’origen d’alguna de les fragàncies, fent gala del seu bon olfacte.

L’adolescència és una etapa de desenvolupament molt complicada d’acompanyar amb serenor i empatia perquè exigeix als adults una combinació de paciència, escolta i comprensió constant. L’adolescent, submergit en un entramat de canvis físics, cognitius, psicològics, emocionals i socials, es mostra sovint a casa irascible i amb poques ganes de compartir tot allò que li preocupa o molesta. Una actitud que, lluny de ser un rebuig personal, acostuma a reflectir la necessitat de protegir-se, d’entendre’s a si mateix i de trobar el seu propi lloc en el món. En aquest context, la mirada adulta esdevé clau: interpretar aquests comportaments amb calma i sense judici pot marcar la diferència entre aixecar murs o mantenir oberts els ponts de comunicació.

Els dos germans de l'obra, l'Ernest i la Sandra, tenen un record oposat del pare moribund, el Climent. En el meu cas, el record és més polièdric. Al pare, li veig les parts bones i també les dolentes, que no tenen a veure amb l'autoritarisme, sinó amb una certa deixadesa afectiva i emocional. Un d'aquells homes de l'època en què es pensava que els homes no ploren, que només saben comunicar-se amb els fills parlant del Barça. Hi ha molta reflexió sobre la paternitat, des de molts aspectes.

Coia Valls (Reus 1960) és actriu, professora, logopeda i escriptora. El 2010 va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica amb la seva primera novel·la, La princesa de Jade. Ara publica la desena, El somni de Gaudí (Rosa dels Vents).

Va estudiar a l’escola Sant Josep de Reus. “Era de monges, i la meva mare m'hi va començar a portar abans que tingués l’edat, als dos anys, perquè havia de treballar i cuidar la meva germana petita”. Era una nena molt tranquil·la. “Així com ma germana s’enfilava per tot arreu, jo era una mena de carxofa. Escoltava, mirava, jugava amb una joguina i m'hi podia passar hores”.

]]>

Una excompanya de feina em va dir no fa gaire que s'havia estranyat quan li havien dit que havia tingut una filla perquè no m'havia vist mai com "un home reproductor". Vaig riure. No semblava un insult, sinó alguna mena de descripció. I, de fet, aquesta possibilitat sempre hi havia estat. La idea de tenir fills em feia gràcia, però fins fa poc era un concepte abstracte i llunyà.

]]>

Sempre he pensat que en la nostra professió és molt important valorar el significat de les paraules que fem servir tant per adreçar-nos als infants i joves com per relacionar-nos entre nosaltres, els mestres, i amb les famílies.

]]>

Us volem recomanar un ampli ventall d'activitats per als pròxims dies, com la nova temporada de Fang o la trobada d'educadors organitzada per Lafede: Canviar l'educació per canviar el món.

]]>

WhatsApp ha anunciat que implementarà un control parental per als menors de 14 anys que utilitzin aquesta aplicació. Segons Meta, la propietària de WhatsApp, amb aquest pas les famílies podran configurar l'aplicació perquè els seus fills només puguin trucar i enviar missatges a través de l'aplicació. Entre les funcions a les quals no podran accedir hi ha eliminar missatges un cop enviats, accedir als estats o a la intel·ligència artificial.

]]>

¿Com ha de ser la relació entre els progenitors i els seus fills quan aquests últims comencen a endinsar-se al món de les xarxes socials?, ¿com funcionen els algoritmes?, ¿quines mesures de seguretat han de prendre famílies i infants? o ¿quines línies vermelles no es poden passar per garantir-ne una bona gestió? Una finestra a la butxaca (Editorial Mediterrània) és un conte familiar, finançat pel ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que dona resposta a tots aquests dubtes. El conte neix de tres anys d'investigació per part de les doctores en comunicació Mireia Montaña Blasco, de la UOC, i de Mònika Jiménez-Morales, de la UPF, sobre quin ús fan de les xarxes socials els joves. En la investigació hi han participat més de 1.000 adolescents d'entre 12 i 18 anys que han explicat com utilitzen xarxes com TikTok i quines són les seves conseqüències.

]]>

Per a molts adolescents, no hi ha res que soni pitjor que passar l’estona amb els seus pares. Però, i si els vincles familiars durant l’adolescència signifiquessin tenir una vida social millor en el futur?

]]>

Quan un infant, o més ben dit, un adolescent es proposa estàndards excessivament alts, té por de l’error i pateix per no complir les expectatives que suposa que té al seu voltant, parlem d’hiperexigència o, tal com es coneix entre els professionals, perfeccionisme disfuncional. No se l’ha de confondre amb el seu vessant saludable. I és que l’autoexigència, si és adaptativa, comporta un millor rendiment, tant acadèmic com esportiu, com en altres àmbits de la vida del jove perquè assumeix la voluntat de millorar constantment, desenvolupa la responsabilitat i el compromís i acaba organitzant-se més bé i, alhora, treballant una motivació intrínseca. Ara bé, si és disfuncional, afecta el dia a dia del jove i el condiciona, cal intervenir-hi. Tot i que es dona en tots dos gèneres, la hiperexigència disfuncional és més habitual en nenes que en nens, per la tendència a anticipar-se, a buscar la perfecció i a la capacitat de control.

]]>

El consell de ministres aprovava fa pocs dies la nova Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, on està inclosa l'esperada prestació universal per a la criança o, cosa que és el mateix, l'ajut de 200 euros per fill o filla a càrrec al mes (2.400 a l'any). El doble objectiu del govern espanyol amb aquesta mesura és, per una banda, ajudar econòmicament les famílies i, per l'altra, combatre la pobresa i l'exclusió infantils, que actualment ja afecten un de cada tres menors a Espanya. Però quan entrarà en vigor? Hi tindran accés totes les famílies? Substituirà altres ajudes? Afectarà la declaració de renda? El Criatures ha parlat amb el ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 per resoldre aquestes qüestions i altres que ens han fet arribar els lectors i lectores a través de les nostres xarxes socials.

]]>

Si parlem de Pitàgores, segurament el primer que ens ve al cap és el teorema que porta el seu nom, una de les descobertes que aquest filòsof i matemàtic grec de final del segle VI aC va fer al llarg de la seva vida. Però en va fer unes quantes més. També va ser el primer a relacionar la música amb els números, cosa que el va portar a identificar patrons matemàtics en la música. Així doncs, no és tan estrany que aquests dos camps estiguin vinculats l’un amb l’altre.

]]>

Entre els anys 1996 i 1998 la família Montsolís, propietaris d'unes caves del Penedès, va entrar a moltes llars catalanes a través de la televisió. Nissaga de poder, la sèrie de sobretaula dels migdies a TV3, va popularitzar un nom de dona que fins llavors era anecdòtic a Catalunya: Abril. L'actriu Mónica López interpretava el personatge d'Abril Montsolís, molt estimat per l'audiència, filla del Raimon Montsolís, el germà petit dels propietaris de les caves.

]]>

Amb tres mesos, el Pau feia la croqueta i amb nou ja caminava. De ben petit xerrava pels colzes. Llegíem molt plegats, i això, a més de reforçar el procés de lectoescriptura, també va reforçar els vincles, la curiositat i la imaginació. Sortia de casa corrents i sempre li brillaven els ulls.

]]>

Falten un parell d’hores perquè comenci una nova funció d’El barquer al Teatre Lliure de Montjuïc, a Barcelona. La Bruna Luz, d’onze anys, no para quieta i es posa a ballar abans de pujar a l’escenari, mentre espera que li arribi el torn per pentinar-se, canviar-se i posar-se el micròfon. Al seu costat, la Bruna Armengol, de deu anys, l’acompanya en els seus jocs i no para de riure mentre espera el mateix. D’aquí una estona es convertiran en la Mercy i l’Honor Carney, i els seus personatges es traslladaran fins a una zona rural del comtat d’Armagh, a Irlanda del Nord. Serà un dia de finals d’agost del 1981 i la família Carney celebrarà el Dia de la Collita. La jornada familiar i festiva, però, acabarà sent una tragèdia.

]]>

“Ja no hi ha tribus urbanes i no n’hi n’haurà, almenys amb la presència i fortalesa de la segona meitat del segle XX”, afirma rotundament José Mansilla, antropòleg urbà del departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. “A Espanya van sorgir amb molta força als anys 80 del segle passat fruit d’un moment de realineació de la societat espanyola. Ara només deu quedar algun nostàlgic”, assevera.

]]>

Dedicant-me al màrqueting digital i, a més, fent-ho en una empresa pròpia, sovint resulta difícil separar la feina de la família. Quan era petita ajudava a preparar coses a la botiga de l'àvia i aquest negoci familiar era un espai on tots podíem fer alguna cosa, també una nena, per petita que fos.

]]>

Vivim una època estranya: l'odi s'ha convertit en afició nacional. No cal gaire per encendre'l: tres titulars, dues tertúlies i un parell de tuits, i de sobte tenim la meitat del país jutjant l'altra meitat des de la comoditat d'un sofà i una opinió prefabricada. Curiosament, en aquesta cursa, per assenyalar culpables, l'escola sempre hi surt esmentada. Com si la fractura social fos culpa d'un dictat mal corregit o d'un projecte de medi mal exposat.

]]>

El projecte social “Soc clau!”, impulsat per l’associació del Concurs Internacional de Piano Maria Canals, amb el suport de la Fundació Occident, consolida la seva aposta per oferir una oportunitat real als infants més vulnerables perquè s’apropin a la música a través del piano. El programa forma part de l’OFF Concurs, el conjunt d’iniciatives educatives i divulgatives que busquen acostar la pràctica pianística al conjunt de la societat i fer-la accessible més enllà dels circuits habituals.

]]>

Hi ha famílies que tenen claríssim quina escola volen per als seus fills i d’altres que comencen un intens treball d’investigació després del test positiu d’embaràs. D’entrada us diria que l’escola perfecta no existeix. Igual que no existeixen els pares perfectes ni la feina perfecta. Sempre hi haurà alguna cosa que grinyola i caldrà definir quines són les veritables línies vermelles. Sí que veig molt important el fet de valorar diferents opcions educatives i anar a veure més d’una escola, sigui a les portes obertes o bé fent una entrevista personal. Siguem honestos, si per comprar un cotxe anem a diferents concessionaris, això que és infinitament més important, requereix el nostre temps i tenir ben clar com és el centre on farem la preinscripció.

]]>

La Nassima arriba a l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de Girona amb la llengua fora. Tenia cita a les deu del matí i són passats un quart d'onze. "Aquest matí he anat a treballar i estava convençuda que la cita era per demà... Ja no sé ni quin dia visc de malament que ho estic passant per tot això de la preinscripció dels nens", exclama. És mare soltera, té tres fills, el del mig és autista i fa tres anys ja va ensumar-se la situació d'aquests dies. Va ser quan va batallar de valent amb el departament d'Educació perquè el gran, que ara té 14 anys, no comencés l'ESO al centre només per a nois de l'Opus Dei a Girona, el Col·legi Bell-lloc. "Jo volia anar a la pública –exclama–, però llavors no em van donar alternativa i ara ja et pots espavilar. Ja veig que el gran haurà d’anar a estudiar a l’altra punta de la ciutat, perquè no hi ha més opcions ni places".

]]>

Un dels grans drames del sector primari català és la greu manca de relleu generacional. Malgrat que la demanda laboral en aquest món és molt alta, la burocràcia i les difícils condicions en què treballen pagesos i ramaders sembla impedir que les noves generacions vulguin dedicar la seva vida professional al camp. El relleu a les empreses agràries familiars es troba en un moment crític. Almenys així ho certifica un dossier tècnic redactat per la direcció general d’Empreses Agroalimentàries l’any 2024 que indica que els agricultors menors de 40 anys representen tan sols l’11% de les explotacions agràries de la Unió Europea (UE), mentre que a Catalunya aquest índex es desploma al 7%. “Una suma de factors socials, econòmics, ambientals i culturals afecta la salut del sector agrari i posa en una situació d’alerta moltes de les explotacions agràries actuals, que no preveuen un relleu natural de la seva activitat”, argumenta aquest mateix estudi. I quin és aquest relleu natural? El dels fills, que no continuen amb la tasca dels pares.

]]>

Tenir filles i fills activa ferides de la nostra infància que tenim sense resoldre. Això em va permetre connectar amb la nena que vaig ser, recuperar-la i aprendre a cuidar-la. També vaig tenir l'oportunitat per comprendre el meu pare i la meva mare. La maternitat ens col·loca a tots en una situació vulnerable, però al mateix temps ens aporta una saviesa que difícilment trobarem d'una altra manera. La criança ens enfronta a les nostres carències. Durant els primers anys de vida del meu fill vaig recuperar molts records de quan era una nena i cuidava un germà més petit.

]]>

Durant anys els noms Joan i Josep es posaven a molts nadons nascuts a Catalunya, i d’aquí ve la popular frase “De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases”. Però en les darreres dècades aquesta tendència s’ha capgirat. En el cas de Josep, després d’un auge entre les dècades dels 50 i els 60 del segle passat, en què se’ls va posar aquest nom a més de 15.000 nadons, a partir dels anys 2000 va caure en picat: del 2010 al 2019 només 652 nadons es van dir Josep, i entre el 2020 i el 2023 la xifra va baixar fins als 109.

]]>

A casa la Marta, amb dues nenes, la roba no ha suposat una gran despesa. Al llarg de tota la infància han anat aprofitant tot allò que ha deixat de fer servei a les filles dels amics o a cosines. Els n’ha arribat pels descosits i, per això, ja de ben petites, totes dues nenes, han pogut escollir què els agradava i descartar el que no. Els compraven, tan sols, les peces més bàsiques com són les malles, que difícilment es poden arribar a heretar. Tant la gran, de 12 anys, com la petita, de 8, han coincidit d’uns anys ençà en una cosa: no han aprofitat els pantalons de tub perquè, a banda de no trobar-los còmodes, els han arribat quan ja es tornen a portar els pantalons amples o acampanats.

]]>

La família és el més important que tenim. Sobretot el nucli dur, que són les persones amb les quals convius i tens més a prop. L’incondicional. Dona, pares, germans... avis.

]]>

El Misha va néixer el 3 de juliol del 2025. Sis dies més tard, el dia 9, la Madona, la seva mare, va rebre una trucada de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona que li requeria l’ingrés al centre hospitalari. La prova del taló que havien fet al seu fill a l’hospital on havia nascut mostrava uns resultats que es van confirmar poc després: immunodeficiència combinada greu. Una malaltia causada pel trastorn de diferents gens que no permeten el desenvolupament del sistema immunitari, responsable de combatre tota mena d’infeccions. La primera resposta és l’aïllament del pacient. Així que la Madona i el seu fill van passar a viure en una habitació de l’hospital a l’espera que el Misha pogués rebre el tractament que permetés curar-lo. Havia de complir els tres mesos de vida o arribar als cinc quilos de pes. “Vaig estar tot aquest temps amb ell a l’hospital fins que li van poder fer un trasplantament. Va ser molt dur, tot i que l’equip mèdic de la doctora Andrea Martín ens ho va posar tot molt fàcil”, recorda la Madona.

]]>

La maternitat de les esportistes d’elit era un tema tabú que moltes d'elles ajornaven fins a la seva retirada, però cada vegada hi ha més jugadores que s’animen a compaginar la seva trajectòria esportiva amb el fet de ser mares. Un dels últims casos és el de Gala Mestres, la capitana del Baxi Ferrol. “Em vaig quedar embarassada a finals d'agost i ara estic de permís retribuït per poder afrontar aquesta pausa per maternitat. Em trobo molt bé. La veritat és que està sent un bon embaràs, amb els alts i baixos habituals que tothom coneix, però va tot molt bé”, resumeix.

]]>

Babou Cham (Gàmbia, 1974) és actor de teatre, cinema i televisió. Actualment el podem veure a la gira de La tempestat, de la companyia La Perla 29, el 28 de febrer a Manacor, el 6 de març a Reus, el 14 de març a Tarragona i el 15 de març a Igualada.

Quan tenia tres anys el seu pare va marxar rumb a Anglaterra, però es va quedar a mig camí, a Mataró. “Ell anava a estudiar a Anglaterra, però es va quedar temporalment al Maresme i va començar a ajudar gent que també venia i molts d'ells sí que van pujar fins a Anglaterra i alguns a Suècia i a Dinamarca”.

]]>

Aquest cap de setmana la Mada es troba a càrrec dels seus nebots Vera i Ibai, de nou i sis anys, respectivament. La seva cunyada i mare de les criatures està preparant unes oposicions, per la qual cosa aprofita el matí de dissabte per estudiar a la biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra, a Sant Andreu, mentre ella passeja pel barri amb els dos infants i amb l’Ona, la seva filla, de set anys. Al migdia, les criatures i els seus pares es reuniran tots a casa de la Mada per dinar. I és que, tot i que viuen en barris diferents i que cada cosí compta amb una xarxa d’amics diferents, totes dues famílies intenten veure’s sovint. “Anem alternant els dinars de dissabte entre casa nostra i casa seva”, explica la Mada, que destaca com tots tres infants són els que més gaudeixen de la vetllada.

]]>

Un cop per setmana, setanta infants d’infantil i primària de l’escola Betània-Patmos, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, fan una sessió d’escacs al migdia. Es tracta d’una activitat que el centre ofereix com a extraescolar als alumnes des d’I4 des de l’any 2011. “Als pares els agrada molt perquè ajuda a endreçar el cap i a concentrar-se. Però als infants també els atreu”, comenta Uriel Jiménez, coordinador d’extraescolars de l’escola. I és així, afegeix, perquè els monitors encarregats de l’activitat ensenyen escacs amb una metodologia lúdica. Per això, segons diu, és de les extraescolars que té més altes que baixes al llarg del curs.

]]>