I si fan la revolució?

Aquests dies ha tocat debatre amb la gent de la Taula del Tercer Sector Social sobre "com contribuir a fer una ciutadania més compromesa". Tot just començat el setembre parlava a la Càtedra Unesco de la Universitat Pública de Navarra sobre Joves i ciutadania . Avui mateix acabo d'enviar a l'editorial la primera versió del llibre Àlex no entiende el mundo , un text escrit per seduir els adolescents sobre la necessitat i el plaer de pensar. Seguint la inèrcia de les meves neurones, aquesta columna va sobre com fer que els adolescents vulguin canviar aquest món absurd dels adults.

Si, en algun moment, pretenem que els més joves esdevinguin ciutadans actius, dedicats a fer possibles i reals els drets de tothom, potser hem d'acceptar dues veritats poc qüestionables. La primera, que vivim en un món que es basa a fer cada vegada més rics els rics i més pobres els pobres, un món que per treure rendibilitats destrueix el mateix planeta. La segona, que la cirurgia estètica dels petits canvis progressius no altera res i que, a més, bona part dels nostres representants democràtics fa temps que s'ocupen de les necessitats dels poderosos. Acceptada aquesta realitat, què suggerim als adolescents?

Ser persones

En les tres ocasions que cito he fet una proposta similar: cal treballar perquè els adolescents descobreixin que un dia o altre hauran de fer la revolució. Que no es propagui el pànic. Res de violència (cap ni una per cap idea), molt de subversió. Imaginen el daltabaix que significa una generació que majoritàriament no fa el que se n'espera? Nois i noies que estudien per ser persones i no per esdevenir bons productors i competidors. Que no compren el que els venen sinó el que volen. Que treballen just per tenir els recursos bàsics per ser feliços i no per omplir el compte corrent de ningú. Que passen de parlaments i discuteixen les preocupacions a la xarxa. Que no els mou cap bandera o pàtria sinó que es dediquen a fer comunitat...

Mentre facilitem aquest somni sense lloc (utopia) potser hem d'estimular que tinguin causes humanes concretes en què implicar-se. Com dic a l'Àlex al final del llibre: "Participar és moure el món, el teu més proper i el de tots els éssers humans. A la vida, pensar sempre porta a descobrir què podem fer en companyia d'altres perquè cada dia més persones tinguin una vida digna".