"Si vols saber si un professor d'educació física és bo, ho sabràs si s'emprenya quan li preguntes si fa gimnàstica". D'aquesta taxativa manera, Jordi Roca, mestre de primària especialitzat en educació física, remarca l'evolució que ha viscut aquesta assignatura amb la fornada de nous mestres que es van graduar a mitjans dels anys noranta.
"L'educació física té molt poc a veure amb la gimnàstica", afirma el mestre del CEIP Pinediques de Taradell, que lamenta que "molta gent encara ho relaciona". Roca parla de la gimnàstica que es feia durant l'EGB: "Era molt estricta. Es va estendre durant l'època franquista i es basava en exercicis com saltar el poltre o el plint". Aquests aparells ara difícilment es veuen en un gimnàs escolar.
Aquest canvi el confirma el cap del departament d'educació física de l'INEFC, Jaume Casamort, que afirma que "ja pràcticament no es fa gimnàstica sueca o alemanya a les classes d'educació física a les escoles, perquè s'han incorporat noves tendències". De fet, aquesta assignatura ha evolucionat tant que les seves activitats ja no es desenvolupen únicament en aquest espai, i ha deixat de ser una matèria aïllada del currículum escolar per esdevenir multidisciplinar. La introducció de competències bàsiques a l'assignatura amb l'aprovació de la LOE va ser determinant. "Si a medi treballen l'aparell respiratori, nosaltres treballem la respiració o fem curses d'orientació per aprofundir en els coneixements matemàtics", exposa el mestre de Taradell.
Que és l'assignatura més dinàmica ho demostra, a parer seu, "que sigui la que té més blogs i pàgines web, perquè no deixa mai de reinventar-se". Cal adaptar-se als nous temps i a les noves demandes, lluny de mètodes rígids. Ell mateix va crear l'any 2000 el blog Educació física, no gimnàstica , que s'ha convertit en una pàgina de referència per als qui es dediquen a aquest àmbit. Roca, també tutor de cinquè, considera que l'educació física és "una assignatura que crea una base motriu per conèixer el propi cos i desenvolupar-se en el futur, perquè el control postural o l'adquisició d'hàbits alimentaris o de salut els seran útils tota la vida".
Fugir del clàssic
Oferir un ampli ventall d'activitats és un dels objectius principals dels mestres d'educació física. Tanmateix, Roca, que ja fa tretze anys que imparteix educació física en diferents centres educatius, reconeix que "encara hi ha mestres de la vella escola que només fan futbol o bàsquet". Aquesta tradició tan arrelada també va provocar problemes amb l'alumnat els primers anys: "Al principi quan proposava de fer altres activitats rondinaven perquè només volien jugar a futbol, però ara la canalla és molt més receptiva". El mestre osonenc refusa la pràctica d'aquests dos esports a educació física perquè "sempre n'hi ha tres que destaquen i els altres queden en un segon pla sense participar-hi; l'educació física no ha de buscar un rendiment". En aquest sentit, critica "la tendència a especialitzar els nens en un determinat esport amb només quatre o cinc anys, quan és millor que tastin diferents disciplines, que nedin, que patinin i que després decideixin què volen fer". Ferm defensor que l'escola ofereixi un repertori com més ampli millor, Roca promociona en diferents sessions esports alternatius com el bàdminton, el volei o el corfbol, perquè "no els coneixen i t'assegures que no hi hagi cap alumne que destaqui".
Més enllà de partir del mateix nivell, Roca subratlla els valors que transmet el corfbol, com ara "el cooperativisme i la igualtat de gènere, perquè és un esport mixt". També ha recuperat jocs populars com les bales i la indiaca. O d'altres de més nous, com l'acrosport, que consisteix a fer figures acrobàtiques estàtiques, o l' stacking cups , que es basa a apilar gots perquè "són pràctiques que fomenten la coordinació". Adaptant-se sempre als blocs de continguts que estableix el departament d'Educació, els mestres d'educació física gaudeixen d'una gran llibertat a l'hora de proposar activitats: "És una de les assignatures que depenen més del mestre, perquè cadascú se sent més atret per un àmbit". L'expressió corporal, que forma part dels continguts obligatoris, també es pot treballar de diferents maneres. Al CEIP Les Pinediques, per exemple, l'han treballat amb el mim a partir de l'obra Slàstic , del Tricicle: "Vam veure l'espectacle i després vam imitar alguns dels gags de l'espectacle en una gravació que està penjada a YouTube". L'expressió corporal ha guanyat molt de pes els últims anys perquè, com explica Roca, "es treballa el ritme o la dramatització".
Més temps
L'expressió corporal també és un dels quatre blocs de continguts del cicle de secundària, juntament amb la condició física i la salut, el joc i els esports i les activitats en el medi natural. Si a primària l'objectiu és conèixer el cos, dominar aspectes com la lateralitat (dreta-esquerra), o habilitats motrius bàsiques i específiques com córrer, trepar, saltar, llançar o colpejar, a secundària fan més esports perquè, com remarca Jordi Roca, "ja tenen l'esquema corporal definit".
El cap del departament d'educació física de l'INEFC, Jaume Casamort, ho avala: "A infantil es treballen més aspectes de motricitat i a mesura que creixen es posa l'accent en les destreses i les habilitats per practicar un esport concret". La llibertat es manté, però, al cicle superior: "Aquí no hi ha llibres de text i el professorat és qui determina les activitats que es realitzen, de manera que cada institut elabora la seva programació". Ara bé, és una programació que es veu condicionada per les poques hores que les escoles i els instituts dediquen a l'educació física. I d'aquí neix una altra reivindicació clàssica. Casamort deixa clar que "amb dues hores a la setmana es pot fer molt poca cosa perquè la continuïtat és bàsica per guanyar força o velocitat; per tant, aquestes classes haurien de ser diàries". I afegeix: "De les 30 hores que els alumnes són al centre, 28 les passen a l'aula. Hi ha massa descompensació, i més tenint present que l'activitat física millora el rendiment acadèmic perquè afavoreix les funcions intel·lectuals".
La condició física, pitjor
De fet, assegura: "L'escola no t'ofereix el temps necessari perquè d'activitat física real se n'acaba fent vint minuts, perquè primer cal explicar i preparar el que es farà". Tampoc per als esports que ja es coneixen: "Si un nano juga bé a bàsquet no és per l'escola, la tècnica no la pot aprendre a la classe d'educació física. Amb vuit hores no aprens a jugar bé a volei o bàdminton".
La situació empitjora en alguns instituts perquè només en fan una hora, i més encara a batxillerat, ja que tan sols es fa al primer curs. Casamort assegura: "L'educació física és a la cua. Malgrat tots els esforços i canvis, encara no ha perdut l'estatus de maria de l'educació franquista, perquè el departament no li atorga la importància que té". El cap de departament de l'INEFC advoca per "repensar l'educació física per una qüestió social: vivim en una societat digital, molt passiva, on l'oci ja no és físic".
El mateix diagnòstic fa el cap de la unitat de medicina esportiva del Consell Català de l'Esport, el doctor Josep Antoni Gutiérrez: "Tot i que al nostre país les activitats extraescolars relacionades amb l'esport tenen una gran importància, la condició física de la població juvenil ha empitjorat". El també metge de l'equip d'handbol del Barça critica la desatenció que rep l'educació física a l'escola: "Les hores que es fan són clarament insuficients, i la llei Wert, la setena des del final de la dictadura, tampoc no preveu l'educació física com una eina de desenvolupament corporal". Una de les primeres conseqüències d'aquest fet és, segons l'especialista en medicina esportiva, el desinterès per l'esport dels joves fora de l'aula: "Hi ha esports que han caigut un 90%: als anys vuitanta a Barcelona hi havia 550 equips d'handbol en diferents categories i ara només n'hi ha 80".
La seva aposta passa per potenciar l'esport des de l'escola com es fa a Anglaterra o als països nòrdics, "on tenen claríssima la seva importància", en detriment d'algunes matèries que dubta que els puguin resultar útils en el futur. Una promoció que s'ha de fer amb la màxima celeritat: "Els hàbits saludables s'han de fomentar des de la infantesa perquè és molt més fàcil que els assimilin. Amb els adults és més complicat". En aquest sentit, Gutiérrez defensa l'esport a l'escola per combatre l'obesitat infantil perquè tenir un cos sa és fonamental. "I també és un bé comú a l'hora d'estalviar en despesa sanitària".
