La reforma Wert (I)

Ens cal una altra reforma educativa? No. Però com que més que les reformes el que de veritat ens entusiasma són les contrareformes, seguirem fidels a la nostra tradició i amb el canvi de partit governant aprovarem una nova llei educativa, la Lomce (llei orgànica de millora de la qualitata educativa).

Hem tingut massa lleis educatives. Gosaria dir que cap altra institució hauria suportat aquesta situació legislativa tan espasmòdica: Lode (1985), Logse (1990), Loce (2002), Loe (2006) i, a més, a Catalunya, la Lec (2009). Totes aquestes lleis, tret de la Loce, van ser votades pels socialistes i els grups nacionalistes. La Loce va tenir el suport del Partit Popular i Coalició Canària, però mai no va entrar en vigor. Va ser derogada per Rodríguez Zapatero. Totes han nascut amb molt bones intencions i un suport parlamentari ampli. Totes han estat substituïdes. Cap ha aconseguir millorar els nostres resultats. A ningú li pot sorprendre, doncs, que el reformisme pedagògic no desperti a hores d'ara gaire entusiasme entre els docents.

Hem demostrat a bastament que som millors queixant-nos del que hi ha que fent-ne bons diagnòstics. Hem deixat créixer tots plegats la sospita que els reformadors educatius no valoren gaire els docents i que els docents, de retruc, no valoren gaire els reformistes. El cert és que fins ara els reformistes han promès molt més del que han aconseguit i com que tots han estat convençuts que les seves propostes estaven ben fonamentades en investigacions serioses, amb massa facilitat han interpretat el desacord dels docents com un exercici de resistència.