La raó dels professors
El meu fill de quatre anys de tant en tant diu mentides. No és res preocupant ni fora del que és normal. La mentida forma part del joc de la vida i sense la mentida el món no s'entendria. Fins ara, a P-3, tot ha estat una bassa d'oli, però el més normal és que algun dia el meu fill pugui tenir un conflicte amb algun professor. Quan passi només espero que no sigui greu i que tingui fàcil solució. A la meva dona ja la preparo per a la reacció que tindré davant del nen. En cas de dubte, en cas que la paraula del professor i la del meu fill es contradiguin, jo sempre donaré la raó al professor. Potser el meu fill se sorprèn que no li faci costat, però mentre no es demostri el contrari, confio cegament en la professionalitat del docent. Sé que no té cap interès a mentir-me, en canvi el meu fill sí, simplement per evitar el càstig. No és malícia, és instint de supervivència. I el fet que menteixi no farà que el deixi d'estimar.
Això és el pa de cada dia a secundària. Els alumnes són capaços de mentir i negar la realitat, les evidències i totes les proves incriminatòries que calgui per fer-se passar per innocents. També cal dir que alguns són honestos i de seguida canten les seves malifetes. Però si veuen una escletxa de dubte en els ulls dels professors ho provaran. Que menteixin no és bo, però tampoc és dolent del tot.
Coses de la vida
La vida que hauran d'afrontar fora de l'institut estarà plena de mentides o mitges veritats. Mentre sàpiga llegir entre línies i trobi el segon nivell de realitat o d'informació sabrà perfectament quan li prenen el pèl amb eufemismes. Cada dia als mitjans de comunicació escoltem o llegim més d'una mentida grossa. Es tracta d'un procés de maduresa que no tots els adolescents són capaços de fer.
En tot cas puc assegurar que els pares que donen la raó incondicional al seu fill li fan un trist favor. Davant d'això, els professors ens sentim menyspreats i qüestionats, com si ens inventéssim històries per justificar que li tenim mania, ja que, com el món sap, el seu nen és més llest que nosaltres. Si això passa, automàticament el professor ja no lluita (o ho fa menys) per redreçar la conducta de l'alumne i l'abandona a la seva sort, que sovint és la que menys li convé. Sigui com sigui, que legalment es doni la raó al docent en cas de dubte ens deixa més tranquils. Esperem que no sigui mentida.
