Per què no els agrada llegir

El dia de Sant Jordi vaig començar-lo amb una xerrada sobre el fet d’escriure i llegir. Em va convidar un institut de secundària que havia treballat un dels meus llibres. Em vaig trobar en una gran sala d’actes davant de tot l’ESO del centre. El perfil d’alumne em va semblar bo, educat, amb inquietuds i ganes de saber. Per escalfar motors i guanyar-me l’interès dels presents els vaig proposar una consulta. Vaig demanar que alcessin la mà els que els agradés llegir. Ho van fer una mica menys de la meitat. Quan vaig dir que ho fessin els que no, vaig confirmar que eren clarament més que els altres. Després els vaig demanar que alcessin la mà els que els agradés el cinema. Gairebé tots. Finalment, els vaig demanar el mateix en relació als videojocs, ordinadors i mòbils. La unanimitat va ser absoluta. Llavors els vaig fer reflexionar sobre els resultats.

Buscant respostes

Per què creien que a més de la meitat no els agradava llegir? Que us agraden totes les pel·lícules que es fan?, els vaig preguntar. Evidentment em van dir que no. Per tant, el problema no era tant el mitjà com el contingut. Els vaig demanar que donessin una nova oportunitat als llibres. Segurament encara no havien trobat una lectura que els entusiasmés. Davant de tots em vaig excusar que moltes vegades els professors triàvem a cegues, per sensacions o gustos personals. Fins i tot boníssimes novel·les per a joves no agraden a tothom. Hauria de ser una tria individual. Han de ser ells els que es deixin seduir per un bon títol, la sinopsi o el disseny de la portada. La resta serà considerada per ells com una imposició dels adults.

Jo recordo haver llegit llibres fantàstics, molts més dels que programen ara, i també d’horribles, però no va ser ben bé fins a la universitat que vaig començar a comprar els llibres que em van venir de gust. I dic comprar, sí. Molts instituts volen fomentar que els alumnes llegeixin, però segueixen aplicant una tria purament acadèmica, com si totes les lectures haguessin de ser didàctiques. El plaer no ve mai imposat. Crec que els alumnes van entendre que es pot llegir de tot i de moltes maneres, però que s’aprèn llegint. El meu somni és que als que no els agrada això de llegir almenys no se’n sentin orgullosos pel simple fet de ser majoria.