JAUME CELA & JULI PALOU

Qui i què ens fa anar malament?

La creativitat no vol camins de via única. Ens cal a tots ser més valents, perquè fa massa que estem encallats en raonaments que són rigorosos, però que al cap dels anys han mostrat la seva insuficiència. Que la llei Wert és un atemptat a la intel·ligència i l’autonomia és evident; que el centralisme jacobí ofega, també; o que vivim temps de retallades imposades pel sistema neoliberal imperant. I podríem seguir. Però la qüestió que ens hem de plantejar és: i nosaltres què fem?

L’anàlisi de les entrevistes que serveixen per acostar-se a les concepcions que sostenen els mestres sobre la professió fa veure que convé parar atenció a dues qüestions: quins problemes indiquen i, sobretot, on ubiquen les causes que motiven els problemes. L’experiència mostra que hi ha dues tendències: la centrípeta i la centrífuga. La tendència a situar-se prop del centre del tema coexisteix amb la contrària, situar-se sempre lluny del centre del problema.

Sospitosos habituals

Fa poc vam llegir alguns comentaris sobre una nova enquesta que insisteix en les mancances del sistema educatiu. Nosaltres ara ja ens dediquem més a la segona part, a mesurar si les valoracions són de tipus centrípet o centrífug. No cal dir que les veus oficials opten per les segones. Es busquen bocs expiatoris, com ara les famílies amb pocs recursos culturals o els immigrants, és a dir, tots aquells que surten una mica de la normalitat més nostrada. Ara tothom ja sap que els sistemes es caracteritzen per la connexió entre els seus elements. Per això esperem que algú expliqui, per exemple, què ha passat en el sistema educatiu arran no només de les retallades, sinó de la modificació dels programes d’inclusió, dels canvis en la formació permanent, de la burocratització dels centres, etc. La llista és llarga i aquí ningú no és verge.

Tota acció té la seva reacció. Si, des dels mestres fins als agents socials, passant pels responsables de l’administració, no sabem mostrar-nos creatius i valents, potser paga la pena callar i no assenyalar més amb el dit els sospitosos habituals. O podem optar per tapar-nos amb la bandera independentista o mostrar-nos indignats davant qualsevol de les atzagaiades del ministre Wert.