Un plaer prohibit

Mentre fracassem en l’intent d’aconseguir que els adolescents llegeixin, cada vegada hi ha més gent que es resigna a considerar que el món és així, i més els adults, que també reconeixen haver substituït el seu temps de lectura pel consum de sèries de televisió. Si seguim així, acabarem pensant que la tendència és imparable. El temps és escàs, i ens fa mandra llegir Anna Karènina quan arribem a casa cansats. Resulta més gratificador passejar-nos pel Facebook i per l’Instagram, veure uns quants vídeos del YouTube que ens han recomanat, i jeure al llit amb el portàtil per seguir la segona temporada d’una sèrie danesa.

El cost de l’abandonament de la lectura és evident en molts alumnes: un lèxic raquític, una sintaxi coixa, incapaç de posar-se al servei de la construcció d’arguments, i un desconeixement cada vegada més evident de la gramàtica del text. En parlo amb el meu amic Benet i em diu que en més d’una ocasió ha comentat a classe la manera de parlar de polítics i d’homes d’empresa prou coneguts. És cert, els diu, que amb un llenguatge pobre i desnerit es pot arribar lluny, perquè hi ha uns quants polítics i gent d’empresa que no aprovarien el curs que esteu fent. Però precisament per això hauríeu d’aspirar a fer-los fora amb l’ajut dels vostres coneixements i la vostra competència lingüística.

Què hem de fer? L’Emili Teixidor va suggerir de prohibir els llibres. Això els convertiria en un plaer prohibit i la circulació clandestina, el club secret de lectors, faria la resta. Jo crec que hem de canviar una mica de vida. Els nens llegeixen més que els adolescents perquè encara no han caigut en la nova moral del consum, on tot ha de ser ràpid, i variat, i divertit, i gratuït, i fàcil de compartir amb els altres. Els adolescents, en canvi, s’hi submergeixen amb alegria. I un cop instal·lats en la incapacitat per a l’esforç que no sigui obligatori ja no saben trobar ni mitja hora de silenci i recolliment. Estudien escoltant música, amb el mòbil al costat. N’hi ha que consideren la lectura una cosa antiga, perquè només veuen llegir els avis.

Però hi ha una nova modernitat a l’alça. Gent que no corre tant, perquè va amb bicicleta i porta a la cistella un entrepà ecològic i un llibre per llegir. Gent que va al Parlament amb samarreta i parla molt millor que molts polítics antics. Han trobat temps per llegir. Perquè n’hi ha.