Aquesta idea, tan repetida, que calen normes i límits perquè la canalla es comporti com cal, tapa, de fet, el que és realment important: com els ensenyem i els ajudem a comprendre els criteris per saber actuar a cada lloc segons les activitats o el context. Això implica mostrar a la canalla el valor del que es fa, i també per què en un lloc es poden donar algunes respostes i en altres no.
És clar que cal que afavorim que comprenguin el que se’ls demana a cada lloc: saber estar al pati, en una plaça pública, a la platja, a l’autobús, al cinema, al museu o al teatre. Totes són situacions diferents que demanen actuar d’una forma diferent segons l’activitat que es realitza. Sabem que com més petits siguin més complicat serà que responguin de manera apropiada, per això caldrà no exigir-los res que vagi més enllà de les seves possibilitats. Però aquest aprenentatge afavorirà el seu autocontrol i la serenitat que de mica en mica aniran interioritzant. Així arribarem a la imatge que sovint veiem, per exemple, en un museu, de canalla petita que parla en veu baixa, o la d’aquells nens que canten en una coral i que se saben comportar.
Naturalment, l’espai hi ajuda i forma part del context. Que s’acostumin a anar al teatre o a un concert els permetrà entendre i aprendre les maneres de veure i viure les activitats que es fan en aquests espais: esperar que comenci l’espectacle, donar l’entrada a l’acomodador, seure a la butaca que toca segons el tiquet, mirar les altres persones, que poden ser model per aprendre a comportar-se... El problema és que massa sovint creiem que la canalla no pot esperar amb una certa serenitat, parlar amb moderació i seure sense posar els peus fora de lloc. I ens rendim abans de donar-los l’oportunitat de demostrar-ho.
Aquest és el valor afegit de les activitats culturals compartides amb la canalla. Hem de trencar amb el tòpic que assegura que la canalla és incapaç de mantenir l’atenció i tenir estones de serenitat. Aprofitar aquesta valoració diferent segons el lloc afavoreix que vagin interioritzant les formes de comportament que, sens dubte, repercutiran a l’escola, a casa, al carrer i en el seu procés de maduració i socialització.
