Jugant a fer de conseller
Acompanyava la setmana passada l’amic Carles Capdevila en la presentació del seu llibre Educar millor i em va posar davant la tessitura de convertir-me en conseller d’Ensenyament i identificar les mesures que prendria. No m’imagino competent per desenvolupar el càrrec (menys encara si no es torna a dir d’Educació) però vaig pensar què faria després de tants anys de maltractament de l’escola.
Primer de tot canviaria l’orientació dels recursos i els esforços. La prioritat han de ser les escoles de barri, aquelles que tenen un alumnat que majoritàriament porta deu anys de recessió, que segueix privat d’oportunitats educatives i pateix escoles empobrides que fan el que poden. Als infants de les famílies i barris amb recursos no els passa gran cosa si la seva escola en té una mica menys. Primer les escoles de barri, escoles de comunitat, escoles suportades amb una bona política local.
El més urgent continua sent l’educació infantil, cuidar de manera especial la petita infància. Necessitem una oferta diversificada i flexible d’educació de 0 a 3 anys que sigui veritablement universal. Una proposta amb diversitat de suports familiars (mares i pares que puguin exercir la seva parentalitat) i diversitat d’espais educatius (on descobrir el món i conviure).
Arraconar la preocupació pel currículum facilitaria i estimularia el naixement de l’escola nova de la societat digital, globalitzada, interactiva i mestissa. Faria que el que ara poden fer els jesuïtes ho puguin fer (amb més compromís social) els molts equips innovadors que existeixen en l’educació pública. Innovació radical (d’objectius, didàctica, organitzativa, compensadora) arreu.
Esmerçaria esforços a prestigiar la professió docent com una de les més necessàries de la societat. I engegaria un pla urgent de reconversió i de suport de mestres i professors. Hi ha una greu crisi de docència, que es fa insuportable a l’ESO i amb els adolescents, acompanyada d’una esquizofrènia de les demandes de les famílies i l’administració sobre què cal fer a les escoles. Aclarim què volem que facin i, després, transformem els professionals perquè siguin els educadors que els infants i l’escola d’avui i de demà necessiten. I molt més... però ni sóc la consellera ni penso com ella.
