CRISTINA SERRET

Tot a punt per obrir portes

Dies abans que els alumnes comencin el curs, mestres i professors treballen per tornar a posar en marxa escoles i instituts. Una tasca habitual per obrir l'any escolar, però marcada pel context de crisi

L'última setmana d'agost WhatsApp bullia. Encara falten dies per començar el curs, però mestres i professors comencen a escalfar motors i recuperen el contacte per compartir les expectatives del nou curs. Com cada any, estan pendents de conèixer les incorporacions a la plantilla, com s'organitzaran els horaris i de quina manera es podran esquivar les dificultats creades per les restriccions pressupostàries. Les retallades capitalitzen les converses, però el fet que cada setembre sigui com tornar a començar també desperta moltes ganes de superar els reptes que van sorgint. És el moment de posar a punt el material, d'acabar de perfilar continguts i d'organitzar els professionals per fer que les escoles i instituts, aturats durant l'estiu, tornin a bategar.

Marta Tarragó Mestra de P-4 a l'escola El Serrallo, Tarragona

Tot i que té 25 anys d'experiència, la Marta en fa 8 que treballa al cicle d'infantil. L'any passat va ser mestra de P-3 i aquest any farà classe a P-4. Per a ella els primers dies de setembre bona part de la feina se centra a preparar tot el material per a l'arribada dels nens i nenes: "Les mestres d'infantil la primera setmana de setembre som una barreja de dones de fer feines i manobres. A les classes de P-3, on hi ha força objectes per al joc simbòlic, ens hem de dedicar a netejar-los tots peça per peça, a treure la pols, a reparar coses trencades i a fer comandes per comprar joguines noves". Un cop les classes queden netes i endreçades, es passa a la personalització de l'aula: "Cal que quan arribin els nens, sobretot els de P-3, sentin que hi tenen un lloc, hi trobin la seva foto i el seu nom. També cal posar a punt tot el material complementari, com ara llistes d'aniversari, cartelleres… Les mestres d'infantil sempre estem retallant, plastificant i construint", explica la Marta.

Al marge d'aquesta feina més manual, a l'escola del Serrallo se celebren les reunions de cicle, on s'acaba de coordinar el nou curs. A finals de juny ja s'han deixat coses preparades, com ara les sortides fixes, la comanda de material i la paperassa, però al setembre totes aquestes coses s'han d'acabar de lligar.

"Encara que tornar de vacances sempre es fa una mica difícil -explica la Marta-, el cert és que els mestres comencem animats, amb expectatives que serà un bon curs. Les parvulistes som una mica totterrenys, i tenim un gran cavall de batalla, que és la lectoescriptura, però alhora aquest repte ens desperta molta il·lusió. Jo en aquest curs que tot just ha de començar només espero poder treballar amb un grup homogeni des del principi, i que no hi hagi un degoteig d'entrades i sortides d'alumnes, perquè això, vulguis o no, afecta el ritme de la classe. Per a la resta de coses, penso que hem d'afrontar el curs amb ganes, que les retallades no ens afectin en la nostra relació amb els alumnes. Igual que un metge no deixaria una operació a mig fer perquè li retallin el sou, nosaltres hem d'estar al 100%, encara que sigui una feina dura. Els mestres d'infantil hem de donar molt, tant en l'aspecte físic com en el mental, i de vegades tinc la sensació que som una mica incompresos. No vull dir que se'ns hagi d'anar donant copets a l'esquena, però un de tant en tant no faria mal".

"En definitiva -explica la mestra-, crec que l'important és que estiguem tots units, perquè així es treballa millor, i perquè quan arribin els problemes, que segur que arribaran, els puguem superar. Si no ens en sortim, tots hi perdem".

Teresa Ricart Mestra de 3r de cicle mitjà a l'escola Marinada, a Vilanova de Bell-puig

L'escola Marinada és un centre petit, amb un centenar d'alumnes que cursen des de P-3 fins a 6è de primària. Els cursos són irregulars, amb classes d'entre 8 i 17 alumnes, alguns dels quals provenen d'un centre d'acollida que hi ha al poble. La plantilla té un mestre per grup, però aquests mateixos mestres cobreixen les especialitats, i per tant han de tenir competències complementàries, perfils doblats o triplicats. La Teresa, que serà tutora de 3r, també és la responsable de la biblioteca i, com la resta, també fa hores de reforç.

Com que és una escola petita, tothom es coneix molt bé. "I això -explica la Teresa- ens permet preparar molt bé el curs. Pots intercanviar informació amb els altres tutors, i a les sessions d'avaluació hi som tots els mestres, i per tant coneixem bé els alumnes que tindrem. Però, no obstant, tenim un problema amb l'espai, perquè som en una escola del 1960 i hem de fer servir els antics habitatges dels mestres per a les classes i el menjador, i això vol dir tenir moltes escales i aules molt grans i molt petites".

A aquest problema s'hi afegeix que aquest any a l'escola Marinada hauran de tirar endavant amb mig professor menys i amb un equip d'assessorament psicopedagògic que va desbordat de feina. La Teresa, però, no se sent especialment afectada per les retallades: "L'actitud del mestre ha de ser tirar endavant, hem de suplir la falta de recursos amb una mica d'imaginació. Adaptar-nos a aquesta nova situació és feina nostra, i els nens no en tenen la culpa".

"Jo pateixo molt per la meva feina -explica-. Un dia em vaig plantejar que aquells nens que tenia al davant no hi passarien més, per les meves mans, i que era la meva responsabilitat no fer-los perdre el temps, perquè el seu temps i que l'aprofitin és el més important". La Teresa fa 34 anys que és mestra, i ha pogut veure com han anat canviant els nens que arriben a l'escola, però molt especialment els pares que els porten: "Anys enrere educàvem els nens per viure en societat i perquè formessin part del grup. Ara els pares volen que els seus fills siguin singulars, que els tractin diferent, però dins del conjunt. Crec que si els deixessin madurar més i els posessin quatre normes tot seria diferent. Tinc la sensació que avui dia els pares confien poc en els mestres. Anys enrere em portaven els nens i em deien que els fes anar rectes. Ara et demanen que els eduquis com ells volen. Però jo crec que el més important és que els eduquem en la responsabilitat, la inquietud per aprendre i el respecte mutu. També els hem d'ensenyar a viure en una societat canviant com és la nostra".

La Teresa sempre ha estat una mestra amb inquietuds, i aprofita els estius per fer cursos de formació i reciclatge. "Jo he anat a molts cursos i xerrades, perquè penso que el mestre ha de tenir el neguit d'aprendre, de créixer, de llegir, d'assistir a conferències estimulants. En general crec que ens falta una mica d'interès per obrir-nos al món, a les novetats, i aprofundir en el que fem bé".

Aquesta primera setmana de setembre a l'escola Marinada prepararan tot el material, es quadraran horaris i tutories i es tancarà la programació. La Teresa posarà a punt la biblioteca i es prepararà per rebre els seus 9 alumnes. El seu objectiu per a aquest curs és clar i ambiciós: "Els nens han d'acabar la primària amb els aprenentatges bàsics ben assolits, que els permetin desenvolupar-se al llarg de la vida. Han de saber llegir, escriure, comptar i conèixer les noves tecnologies. Si a 3r treballem fort aquests aspectes, en finalitzar el cicle mitjà haurem posat uns bons fonaments per aconseguir-ho".

Francesc Rico Professor d'educació física a l'Institut de Terrassa

El Francesc fa 13 anys que treballa a l'Institut de Terrassa, el centre d'educació secundària amb l'oferta educativa més gran de la ciutat, amb 1.500 alumnes i més de 120 professors, on s'imparteixen els ensenyaments d'ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. Fa dos anys al departament eren cinc professors d'educació física. Ara en són tres, i des de finals de juny han estat preparant el curs que tot just ha de començar. "En acabar les classes fem la memòria de com ha anat l'any i valorem si cal fer modificacions en el contingut, tenint en compte les noves tendències i fent propostes per introduir algun canvi. No obstant -explica el Francesc-, la programació general és molt estable, aquests últims 10 anys hem assentat les bases i les hem mantingut. També deixem preparades les recuperacions, perquè el 3 de setembre hem de fer els exàmens a ESO i batxillerat".

Al departament d'educació física les retallades els han afectat en diversos fronts. El Francesc explica que l'ajustament dels pressupostos ha fet que la compra del material nou sigui una tasca laboriosa: "Ens mirem i remirem les ofertes, i de vegades dediquem molt de temps a fer les compres". Però on es veuen més afectats és en la reducció de personal i en l'augment de les ràtios: "Nosaltres intentem fer la feina tan bé com podem, però no és igual fer classe a 28 nens que a 36. Tot i que nosaltres ens esforcem perquè l'ensenyament no se'n ressenti, és innegable que l'atenció individualitzada ha baixat, i això sempre perjudica l'alumne que va pitjor. Al nostre departament sempre hem sigut molt reivindicatius, però això no impedeix que a classe donis el 100%, nosaltres seguirem treballant i esforçant-nos".

El Francesc encara aquest nou curs amb ganes de retrobar-se amb els alumnes, amb qui assegura que s'acaben establint uns lligams que justifiquen tota la feina: "Al setembre et trobes amb uns desconeguts, i a mesura que avança el curs es van teixint entre tots uns lligams emocionals increïbles", conclou.