En tant que el padrí i la padrina continuen esdevenint figures clau durant la infantesa i l’adolescència dels nostres fills, tot i no haver-los batejat, i que han d’acompanyar les criatures al llarg de la vida, el capellà i periodista Franesc Romeu recomana que els padrins “siguin persones joves, tiets o amics íntims de la família, més o menys de l’edat dels pares”. Romeu recalca l’edat dels padrins en clara al·lusió al costum que hi havia abans de designar els avis i àvies com a padrins, i recorda: “Molts de nosaltres, que vam tenir com a padrins els avis, ens vam quedar sense padrins ben aviat, quan encara érem petits”.
Per la seva banda, Carlos Alcaide, padrí dels seus nebots Iago i Joel, afegeix que la tria dels padrins és “molt important perquè no deixa de ser una figura legal en cas que els pares faltin, i això s’ha de fer amb molt de seny”. Alcaide també posa èmfasi en el fet que sigui un familiar directe, i no tant un amic, “perquè ja sabem com funcionen les relacions avui dia: ara som amics i et faig padrí, demà ens barallem i qui en surt perjudicat és el nen, que es queda sense una figura que potser fins llavors li ha sigut important”.
