XAVIER TEDÓ

Les primeres escapades amb fills

Viatjar amb criatures desenvolupa les seves emocionsi habilitats socials,i als pares els permet descomprimir el temps

Una de les eminències en el camp de la percepció del temps, el neurocientífic nord-americà David Eagleman, afirma que "els adults tenen un sentit més comprimit del temps que els nens i viatjar els fa tornar a la infantesa". Marxar permet recuperar la capacitat de sorprendre's, de reviure aquella màgica sensació de descobrir les coses per primer cop, quan tot el que ens envoltava era nou. Els infants, en el seu desenvolupament, beuen de tot el que viuen i viatjar no deixa de ser un privilegiat escenari per formar-se.

Així ho veu Arian Tarbal, el responsable de l'Observatori Faros de l'Hospital Sant Joan de Déu, que ha viatjat per quatre continents amb la seva filla gran, la Jana, que té dos anys i mig. Amb el naixement de la seva segona filla, l'Èlia, que acaba de fer un any, tampoc no han deixat de fer escapades amb la seva companya: "Per Setmana Santa vam anar a la Xina, però ens van acompanyar els meus pares perquè era molt petita". Tots dos reconeixen que amb criatures els viatges canvien: "Ara ens ho mirem més, on anar, perquè requereix més planificació fer-ho amb fills i t'has de centrar en les seves necessitats, que es redueixen bàsicament a anar equipat però amb el mínim possible".

Tanmateix, l'Arian afirma que viatjar aporta als nens grans beneficis per desenvolupar-se socialment i emocionalment i els genera una nova actitud davant la vida: "Conèixer noves maneres de viure és un gran benefici per als nens en l'àmbit social i emocional, perquè tenir experiències positives, però també negatives, els enforteix". Com que són una parella que sempre improvisa en els viatges, sovint es troben amb adversitats com ara no tenir allotjament: "Aprenen a relativitzar els entrebancs que van sorgint perquè veuen com els pares els resolen". "Les diferents situacions que vagin apareixent durant el viatge, siguin reconfortants o problemàtiques -afegeix l'Arian-, fomentaran la seva capacitat d'adaptació, la flexibilitat i la paciència que cal tenir en determinats moments".

El tècnic de projectes d'innovació recorda que no cal marxar gaire lluny perquè els nens gaudeixin de l'experiència de viatjar: "Anar a un altre indret amb nens, sigui al poble del costat o a un altre país amb una cultura totalment diferent, serveix com a espai de formació i aprenentatge, claus per al desenvolupament i maduració personal dels nens". Que les seves dues filles siguin encara petites no ha fet que es plantegin deixar-les amb els avis: "No començaran a tenir records fins als quatre anys, però s'impregnen de tot el que viuen, són beneficis més intangibles, la interacció amb noves realitats o cultures els resulta molt profitosa".

Pensament crític

El responsable de l'Observatori Faros assegura que un altre dels avantatges de viatjar és que els infants desenvolupen un pensament més racional, reflexiu i crític. "El pensament crític va arrelant des que són ben petits, augmenta la seva capacitat d'observació, i això els incentivarà a adoptar un paper més reflexiu davant la vida, mentre es potencia el seu sentit aventurer i la seva curiositat". Alhora, aquesta nova visió del món que se'ls obre farà que aprenguin a ser més respectuosos i tolerants, amb els altres i amb l'entorn. Però gaudir de bons moments amb la família és el gran tresor que s'amaga a les maletes.

Jordi Pomarol les fa cada dos per tres: "De seguida que puc m'escapo de la ciutat". No ho fa sol. Ho fa acompanyat de la seva dona i els seus tres fills, de 10, 8 i 7 anys, sigui a Palamós o a la Cerdanya, on hi tenen casa, o a l'altra punta del món. També creu que el principal benefici a l'hora de viatjar amb nens és "estar en família, viure amb uns altres paràmetres, tenir temps per fer coses que el dia a dia no et permet, és una altra dimensió de la relació". La psicòloga clínica de l'Hospital Sant Joan de Déu María Ángeles Mairena exposa que fer un viatge o una sortida més curta és beneficiós perquè permet que "els nens s'ho passin bé, vegin que la seva realitat no és l'única i sobretot comparteixin moments especials amb la família, cosa que ara mateix és difícil".

El Jordi té les mateixes sensacions: "Estan contents perquè els pares estan per ells, fan coses divertides i diferents. No cal anar gaire lluny, però si vas a altres països tens el component afegit de veure altres cultures". En aquest sentit, aquest gracienc, que ha participat fa poc en un cicle de xerrades organitzat per la Llibreria Guia per parlar sobre els beneficis de viatjar amb criatures, assenyala que "hi ha molts aprenentatges que els fem sense ser-ne conscients, saber que hi ha altres països, cultures i llengües fa que visquin unes experiències que els enriquiran". Els seus tres fills tampoc no han frenat les seves ànsies de voltar pel món: "La nostra passió és viatjar i ho continuem fent, però ara hem canviat el model", explica el Jordi.

Abans que tinguessin criatures, la seva dona i ell sempre viatjaven a països del Tercer Món i es desplaçaven en transport públic. "Aquests anys hem anat a llocs més segurs com Austràlia, Alaska o el Canadà, amb hospitals sempre a l'abast, destinacions més fàcils perquè són més pròximes a la nostra cultura".

Una altra cosa que canvia quan es viatja amb nens és la velocitat: "Veiem la meitat de coses que abans, perquè anem a un altre ritme". Tot i que tampoc planifiquen les sortides abans i, per tant, no programen activitats amb els seus fills, sí que les adapten a ells: "A nosaltres ens agrada molt la natura, i combinem els paisatges, que se'ls miren d'aquella manera, amb parcs d'atraccions, i si fem una excursió, perquè ens agrada molt caminar, després ens posem a pescar perquè tinguin un al·licient". Es tracta de conciliar les aficions dels uns amb les dels altres.

Fer partícips els nens

Que els fills participin en la planificació del viatge és una de les recomanacions que cal no oblidar. El responsable de l'Observatori Faros ja té ganes que les seves filles creixin: "M'agradaria poder seure amb elles i decidir entre tots on podem anar de vacances en un acte radicalment democràtic". L'Arian defensa la necessitat de tenir en compte les preferències dels fills a l'hora de fer una sortida: "Els nens no ens acompanyen i prou, també han de ser el centre del viatge, i cal combinar les activitats culturals com pot ser visitar un museu amb les lúdiques".

Portar a la pràctica aquestes consideracions, fer partícip el nen de les experiències que viurà, el motivarà, li donarà capacitat per prendre decisions, fomentarà la seva autodeterminació i el farà sentir valorat. La psicòloga María Ángeles Mairena ho corrobora: "Que assumeixin un paper, que no tot estigui fet, promourà la seva autonomia". La metge de l'hospital avisa que "l'actitud dels pares és el més important, cal que plantegin una sortida oberta i que esperonin la curiositat del nen perquè es motivi i per fer-ho no cal anar gaire lluny, el poble del costat també val".

També perquè, com sosté el director de l'observatori, "una de les necessitats més importants per a un nen és sentir que pertany a un grup, i viatjar és una bona manera de reforçar les relaciones més estables i significatives per al seu desenvolupament, es crea un espai ideal per a l'aprenentatge de valors i de respecte per les normes i per al desenvolupament socioafectiu i emocional amb la família".

Per aquest motiu, l'Arian recomana durant el viatge deixar-los decidir, que siguin ells que diguin què s'ha de fer o on s'ha d'anar en algunes etapes, perquè desenvolupin la seva personalitat des d'edats primerenques. Preguntar-los quina és la seva opinió abans, durant i després del viatge els obligarà de nou a raonar la resposta en aquest llarg camí d'adoptar un pensament crític. L'important, com apunta l'Arian, és que "el viatge no s'acaba el dia que es torna, perquè viuen experiències inoblidables que els acompanyaran al llarg de tota la vida".