La primera Regla

Sóc a Lanzarote, en una caseta de camp, sota el volcà de la Corona. El nom és ben explícit: el gruix i el contorn de la lava solidificada dibuixen una immensa corona. És com una tassa de xocolata que hagués sobreeixit. És un bon lloc per fer uns dies de vacances sense nens, envoltat d'una estranya bellesa geològica. A tocar de la casa on sóc hi ha una altra caseta de lloguer ocupada per un matrimoni amb dues criatures i un gos.

Quan la separació és recent, i davant d'una família com aquesta, que riu i que fa sopars amb espelmes, els separats tendeixen a lamentar-se i a enyorar no se sap ben bé què. Però passat el temps, el separat amb nens descobreix que, quan no els té, retorna alegrement als temps més o menys remots en què encara no havien nascut i recupera una llibertat que li era del tot desconeguda. I aleshores més aviat pensa que els pares de la família del gos, que es lleven a no sé quina hora per fer un biberó, envegen aquests separats que viatgen sense nens, que s'aixequen quan volen i es deixen portar gairebé per l'atzar, a remolc del temps aturat d'aquesta illa.

Contacte a distància

Això sí, als separats amb nens, quan no els tenim, ens queda l'obligació de l'exercici de la paternitat o la maternitat, ni que sigui a distància. Una amiga meva, durant les seves vacances sense nens, es comunicava amb l'Skype cada tarda amb les seves dues nenes, que eren amb el seu pare a Veneçuela. En conec una altra que rep contínues trucades del seu ex amb consultes sobre les cremes solars, la dieta sense lactosa del nen o les normes d'un joc de taula. I un amic truca als seus fills cada vespre per repassar a distància els seus deures d'estiu.

Quan la separació és recent, hi ha la idea que, mentre no els tenim, ens perdem part de la seva vida, coses divertides, moments tendres o importants que ja no es repetiran mai més. Amb el temps deixem de mitificar el que no tenim, i valorem més els moments en què els tenim. Però és inevitable: com que sabem les coses al moment, lamenten no poder-hi ser quan ens assabentem que al nen li ha picat una abella o que a la nena li ha caigut una dent. I fins i tot hi ha algú que no pot evitar posar-se a plorar quan la seva filla, en una imatge de vídeo de baixa resolució que sotragueja, li explica des de 12.000 quilòmetres de distància que li acaba de venir la primera regla.