Les postres

Quan tens un marrec, el que més recordes amb enyorança és quan la seva mobilitat depenia de la teva voluntat. Ai, sí! Que bonic era, el nen al cotxet, o a coll si marranejava molt, però sempre desplaçant-se al ritme que tu decidies. Ara no, ara la seva mobilitat és autònoma i com que és autònoma no coincideix mai amb la teva. Tenir un nen entre els tres i sis anys vol dir anar pel carrer renegant; per excés o per defecte, ja sigui perquè el nen ha iniciat un esprint en direcció a un semàfor en vermell o bé perquè s'ha aturat davant un aparador de joguines amb la intenció de passar-s'hi tot el que queda de tarda. Que macos que eren quan no es movien de la cadireta i ens deixaven mirar roba i saludar els amics. I dinar fora. Perquè els pares del marrec on notem més la diferència de mobilitat infantil és al restaurant.

Al restaurant abans els entaforàvem a la trona i d'allí no sortia ni Déu, tu. Ara no, ara el nen ja és gran i ara s'asseu a la cadira, com els grans. I quina putada, tu! Perquè tenir el nen assegut a la cadira és una lluita titànica. No hi ha manera. És tanta la seva fal·lera per aixecar-se de la cadira que arriba un punt que la toques amb la mà, no fos cas que enrampés.

Per sort, però, els restaurants, que tant pateixen pels pares, han ideat una arma infal·lible per tenir el nen assegut a la taula: les postres. Ai! Sort en tenim d'aquestes postres cada dia més sofisticades que permeten captar l'atenció del nen desganat. Perquè ara ja no n'hi ha prou amb un flam o una bola de vainilla, no. Ara el gelat ha de tenir formes i noms inversemblants. S'ha de dir Fantasmiko i tenir forma de fantasma o Dràkula i tenir forma de comte romanès. I ja posats a sofisticar-ho, ara el que es porta de debò és el gelat-joguina, un gelat amb forma de vaca o de cotxe de carreres, on el gelat és tan secundari que segons com ni el trobes d'amagat que està.

Ara bé, també he de dir que aquest gelat caríssim et treu de més d'un atzucac. Fa dos mesos, dinant fora, vaig adonar-me que era l'aniversari de la meva dona i no li havia comprat res. Vaig tenir una idea genial. Aprofitant que ella anava al lavabo vaig demanar per al nen un gelat de princeses de postres. Era una bossa de color rosa que contenia dues arracades, un braçalet, un anell i dues polseres. Vaig treure el gelat, me'l vaig fotre, i quan va tornar li vaig dir: "Té, carinyo, felicitats!" Vaig quedar tan bé que va pagar ella.