Aquest any, després de voler anar-hi durant molts anys he pogut anar a la Creativa, ja feia temps i temps que hi volia anar, però havia d’estar tot el dia fora i tenia els nens petits, i tampoc podia estar tot el dia amb els nens amunt i avall pobrets, o sigui que aquest anys, s’han quedat amb el papa i jo he anat a passeig a la creativa
.
Bé, primer he de dir que em va decepcionar una miqueta, a veure, no se si es perquè en tenia tantes ganes i sentia a dir a la gent que era una passada doncs que m’esperava molt més… això també passa amb les pel.licules oi?, bé també he de dir que amb la amiga amb qui vaig anar ella hi havia anat feia tres anys i em va dir que era una mica més gran i hi havien més parades… en fi, que m’esperava més.
Tot i així em van agradar moltes coses, vaig comprar alguna “xorradeta” que us ensenyaré a un altre post i us explicaré com vá, i alguna cosa que com que no ho tenien físicament suposo que tardaré uns dies a tenir-ho, però com us dic, son “xorradetes” jeje. També vaig comprar una cosa nova que ha sortit, bé, o jo no havia vist mai, que es diu jumpingclay, (o també he vist per Internet que algú li diu “arcilla coreana” ?¿) bé, això va ser un regal pels meus nens…i no tan nens, es una pasta semblant a la plastilina, però de textura diferent, es com….mm… com un xiclet, aquesta pasta, no taca, no embrut, fa bona olor, es poden barrejar els color i queden molt homogenis, es poden fer moltes figuretes, es una canya de pasta. Tenen pagina web també www.jumpingclay.com, i es pot comprar on line. . Ah, després aquesta pasta es deixa assecar a l’aire i al final queda sec però com una mica tou…un tacte molt agradable, es genial per fer figuretes, o algun anell, o arracades, o penjolls…. etc, el que la imaginació us permeti
Algunes figures amb el jumping clay :

Podeu veure moltes més imatges AQUÍ
També us deixo unes fotos d’uns treballs de patchwork que alguns eren veritables ”virgueries” , no puc decantar-me per un en concret ja que n’hi havia molts que m’agradaven, la cara en blancs, negres i grisos es impressionant, els jugadors del barça també, algunes coses de “menjar” que semblava que hi haguessis de clavar les dents jeje, impressionant!, Això si que m’ha agradat!



















