Les pors del preadolescent

Durant els primers anys de vida, generem diverses pors: a separar-nos dels pares, als monstres, a la foscor, a estar sols… A mesura que creixem, les pors desapareixen o canvien, segons l'entorn en què som educats. En el cas dels preadolescents, es redueixen significativament les pors als animals i a estímuls concrets per anar donant pas a preocupacions derivades de la crítica, el fracàs, el rebuig per part dels amics o les amenaces d'altres nens de la seva edat, que ara són valorades amb més preocupació. També solen aparèixer pors i/o inseguretats derivades dels canvis de la pròpia imatge que, al final d'aquesta etapa, comencen a sorgir. Sovint s'ajunten amb els dubtes o les pors sobre el rendiment i les capacitats personals, tant en l'àmbit acadèmic com en l'esportiu.