Podria ser que mentre estiguis llegint això estiguis estirat en una tovallola, barallant-te amb les fulles que no es volen doblegar, espolsant la sorra de les pàgines o potser mullant, sense adonar-te'n, la pàgina de sota amb aquest banyador que no hi ha manera que s'assequi. Sí, m'hi jugo un pèsol que ets a la platja. És clar que sí! On collons hem de ser amb aquesta calor i aquestes ganes de no fer res? Tots els pares i mares som a la platja i hi som contents, malgrat les meduses i els senyors que ja no tenen edat d'anar amb banyador eslip, malgrat els que porten el gos i les que porten la nevereta, el para-sol, la gandula, el meló i la padrina amb el viso, malgrat els que juguen a pales o a futbol i ho fan davant teu i es passen dues hores fotent-te la pilota al cap i demanant-te perdó o la que rebenta els grans al seu nòvio amb tanta passió que retires la tovallola una mica no fos cas que t'esquitxi de pus.

Sí, som allà i la raó principal de ser-hi és un petit homenet arrebossat de sorra com una mandonguilla, feliç com un anís, un nen que no es pot creure que el portem a un lloc sense cotxes ni semàfors ni gent gran dient-li que no corri, un nen que, com nosaltres de petits, s'hi passaria el dia sencer i per això munta uns sidrals de cal Déu a l'hora de fotre el camp. Sí, pot ser que quan llegeixis això estiguis torrant-te com una llesca de pa integral, i ves que si et gires al costat no m'hi trobis a mi, també. Fixa-t'hi, som fàcils de reconèixer per la manera com vigilem el nen. Jo m'encarrego de vigilar-lo en territori de secà. L' excusa és que no sé nedar, però entre nosaltres, encara que en sabés tampoc entraria a l'aigua, em fa molta angúnia, la veig sempre plena de merda. La meva dona, en canvi, s'encarrega del territori aquàtic. És un pacte que funciona de meravella. Mentre ella llegeix estirada i preciosa, jo m'encarrego de fer pous i túnels i tot de trampes per fer caure els homes que es passegen amb banyador eslip i els jugadors de pales. I quan ja estic patint per si de tant foradar el subsòl no perforem el pantalà de Repsol, ella em relleva i el fa saltar per les onades i vigila que no s'empassi massa aigua d'aquesta tan sospitosament calenta. Som el pare sòlid i la mare líquida. Què? Ja ens has vist o no? Si t'estic saludant! Sí, el calb que marca costelles i panxeta. Ara, home! Res, ja pots seguir llegint. Ah, i bon estiu.