GEMMA CASTANYER

Un plàtan serà un bon adob

L'Àrea Metropolitana de Barcelona transforma anualment més de 165.000 tones de matèria orgànica en primeres matèries

Un plàtan serà un bon adob / FOTOS: G.C. Zoom

Aquest matí per esmorzar el Marc ha pres un plàtan, una mandarina i un entrepà de pernil. Quan ha acabat ha llençat les pells i les engrunes de pa al cubell de la matèria orgànica i ha marxat cap a l'escola. Avui està especialment nerviós perquè anirà de visita a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, on cada any es tracten 4.500 tones de matèria orgànica per fer-ne compost, un adob orgànic útil en agricultura i jardineria, que contribueix a reduir l'ús de fertilitzants químics.

Arribats a la planta el Marc pregunta encuriosit: "La meva pell de plàtan vindrà a parar aquí?", diu. "Doncs dependrà d'on visquis. Aquí es dóna servei als municipis metropolitans de Begues, Sant Vicenç dels Horts, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat", diu l'educadora. "Oh, quina llàstima...! Jo visc a Sant Boi!", respon el Marc. "Doncs aleshores anirà a l'Ecoparc de Barcelona, una planta molt més gran que aquesta on es tracten 245.000 tones de residus a l'any, tant de matèria orgànica (la que prové del contenidor marró) com de la fracció restant (la del contenidor gris)", afegeix.

Tones i tones

"Esclar, és que aquesta planta és relativament petita, oi?", pregunta el Marc. "Sí, si la comparem amb els quatre ecoparcs que actualment té operatius l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La diferència és important. Penseu que l'AMB gestiona anualment 165.300 tones de matèria orgànica selectiva procedents de 36 municipis metropolitans. D'aquestes, 155.180 tones, és a dir, més del 90%, van a parar als ecoparcs, i la resta, 10.120 tones, un 10% aproximadament, van a parar a plantes de compostatge", diu. "Uf! Quantes tones! I què se'n fa de tot això?", demana el Marc. "Escolteu i us ho explico!", respon ella.

Abans de començar la visita a la planta, l'educadora explica al Marc i els seus companys quin és el cicle de la matèria orgànica i en què s'arriba a transformar. Als ecoparcs gestionats per l'AMB aquesta matèria orgànica passa primer per uns digestors que permeten, a partir de la matèria orgànica, produir biogàs, que s'utilitza per abastir d'energia elèctrica la mateixa planta o altres consumidors. Posteriorment, el material passa per un procés per produir compost.

A les plantes de compostatge de l'AMB, tant la de Torrelles com la de Sant Cugat, la matèria es fermenta de manera controlada i es deixa madurar per fer compost, com fan els ecoparcs.

Veure-ho per creure-ho

Acabada l'explicació el Marc ja té ganes d'entrar a la planta i comprovar com de les seves restes de menjar en fan piles i piles de compost. "Quantes deixalles! Ei, en aquesta pila hi ha taronges però també hi veig plàstics i vidres!", exclama. A mesura que avança la visita s'adona que diferents màquines s'encarreguen de triturar la matèria, separar-la, fermentar-la i afinar-la per, finalment, obtenir el compost. "Aquest tipus de visites generen un gran interès entre els alumnes, que després traslladen a les seves famílies. És una manera de fomentar la bona separació dels residus", explica l'educadora.

Beneficis ambientals

La matèria orgànica representa entre el 30% i el 40% en pes dels residus d'una llar, un pes important, segons afirma Pasqual Calafell, cap de servei de tractament de matèria orgànica de l'AMB. Separar-la correctament, diu, és fonamental. "Des del 1997 hem notat una notable millora tant en la qualitat com en la quantitat recollida", afirma. En aquest sentit, anima els ciutadans a separar-la correctament: "Caldria fer-ho en una bossa compostable, que es degrada juntament amb la matèria orgànica", conclou.