Una plata d'enciam

"Una plata d'enciam, ben amanida, ben amanida", cantem a tothora. Per a mi és una cançó d'estiu, perquè amb la calor aquesta plàtera d'enciam surt sovint a taula. Net, brillant, verd intens, cruixent, fresc, de plena temporada, l'enciam és com aquells pantalons negres que tenim a l'armari. Ens els posem cada dia, però variem les camises i ens ornem amb un complement de fantasia, sigui un collaret o un mocador.

A l'estiu podem arribar a menjar cada dia enciam, però variem els acompanyaments i també hi afegim una mica de fantasia, sigui una vinagreta de gerds o uns tomàquets mini. Malgrat que ens esmercem a fer amanides abellidores i suggeridores, els marrecs de casa les miren indiferents i, si poden, eviten menjar-les. Consideren que la plàtera està bé en la lletra de la cançó, però a taula hi fa, més aviat, nosa. Si els insistim, arrufen el nas i acaben reclamant: "I quan menjarem macarrons?" Sí, les estacions pràcticament no influeixen en les preferències gustatives dels infants. Estiu, hivern, primavera, tardor, Nadal i la Mare de Déu d'Agost, sempre és la millor data per menjar macarrons.

Però nosaltres, els adults, creiem que l'estiu és un excel·lent moment per fer dues coses: menjar enciam i ensenyar als infants a menjar de tot. Per tant, a taula, sortirà sí o sí la plàtera d'enciam. I només quedarà el darrer pas: "Negociar" les fulles que aniran a petar al plat del comensal patidor, en aquest cas, el menut de la casa.

Una possible solució al que denominarem "conflicte intergeneracional de la plàtera d'enciam" són aquests " makis de salmó i formatge". Preneu-ne nota.

Per descomptat ens calen unes fulles d'enciam romana. Els traurem el nervi central i n'unim un parell, de manera que ens quedi en forma de rectangle. Barregem formatge d'untar amb nous picades i julivert picat. Untem les fulles d'enciam amb aquesta barreja. Sobre el formatge d'untar hi posem una làmina de salmó fumat. L'enrotllem sobre ell mateix i l'emboliquem amb plàstic film, com si fos un caramel. Ho refredem perquè prengui. Traiem el plàstic film i tallem com si fossin makis japonesos. ¿Potser els adults consideren que la quantitat d'enciam que ingereix l'infant és irrisòria? Una mica és millor que res!