Separats amb nens, uniu-vos!

El pitjor pare separat del món

La setmana passada em va aturar una lectora enmig d’un pas de vianants. Em va reconèixer només per aquesta petita fotografia que veieu a sota, i em va dir que em felicitava perquè li servia d’exemple i d’estímul. Em vaig posar vermell. El semàfor també se’m va posar vermell i em van estar a punt d’atropellar. I la lectora ja se n’anava, convençuda que sóc un pare que educa bé els seus fills, que els fa ser endreçats i disciplinats, que els cultiva el gust per la bona música, la lectura i la visita de museus, que no perd mai els estreps, que hi té converses interessants i divertides i què sé jo!

Ben mirat, potser no ho he dit explícitament, però deixo, facilito, convido el lector a pensar-ho. I com que aquesta manera d’actuar ha sigut reiterada, he de dir, talment com el president Pujol, que jo també em veig en l’obligació de posar de manifest els següents dos punts. 1) Que des que tinc el govern d’aquesta columna, abans setmanal i ara quinzenal, potser he dit la veritat, però no tota la veritat, i encara menys només la veritat. 2) Que si s’ha entès que me’n surto fantàsticament, creieu-me que és mentida.

No sé si podria dir que sóc, parafrasejant l’Anna Manso, el pitjor pare separat del món. Però en tot cas, si apliquem segons quin barem, trauria mala nota. Segur que si els meus amables lectors amb criatures d’entre 10 i 14 anys s’apliquen el mateix barem, treuen més bona puntuació. ¿Teniu els vostres fills enganxats a l’ordinador o llegeixen literatura de la bona? ¿Passa de cinc per criatura el nombre de calces/calçotets i mitjons que veieu a terra a les seves habitacions durant una setmana? Després de berenar, ¿deixen un rastre de cereals, embolcalls de galetes, plats i bols? ¿Us trobeu llaunes de refresc reposant sobre els braços del sofà? ¿Opinen que ficant al rentaplats només el plat i els coberts que han fet servir ja han fet prou? ¿Diuen “ara” quan els dius que han de fer alguna cosa i s’obliden de la cosa? Quan us trobeu la llauna de refresc reposant al braç del sofà o un nombre important de peces de roba a terra a les habitacions, ¿opteu pel crit o per la conversa?

Però això sí, reivindico la meva imperfecció. M’agraden més els discursos improvisats que els escrits. La ceràmica feta a mà que a màquina. La música del violí que la de l’ordinador.