Flors de Bach
Criatures 05/03/2016

Siguem responsables socialment

Eva Bach
2 min

Ser persones responsables socialment significa preguntar-nos per la repercussió que té el que fem i vetllar perquè les nostres accions estiguin al servei d’una humanitat i d’un món millors. Somio en una societat humanament millor i treballo amb esperança i dedicació per contribuir-hi. Però per aconseguir-ho hem de desfer-nos d’un seguit de traves que ens suposen grans bastons a les rodes. I necessitem sumar la voluntat i la determinació de tothom, de la gent jove que està començant o a punt de començar, dels no tan joves que ja fa un temps que hi som i dels que van començar abans que nosaltres i han assolit la categoria de savis de la tribu.

Una de les primeres coses que requereix ser responsables socialment és deixar d’assenyalar amb el dit cap enfora i començar a ocupar-nos del que podem fer diferent i millor cadascú. No pretenguem canviar el món, sense canviar primer nosaltres. No ens convertim en antisistemes, sinó en creadors de sistemes nous. I sobretot de persones noves. No gastem tota l’energia anant contra el que no volem, el que no ens agrada o el que no podem permetre. Impliquem-nos a construir alternatives que afavoreixin el que volem, el que ens agrada, el que considerem bo i convenient. No ens omplim la boca de grans valors que no som capaços de practicar, perquè ens morirem de vergonya -si ens en queda- quan la incongruència ens delati. No ens acontentem amb el que ens fa bé a nosaltres o als nostres. Mirem més enllà del melic i cerquem que les nostres accions i actituds deixin empremta positiva en el món, gran o petita, tant se val, encara que a vegades suposi renunciar a determinats beneficis propis.

Que la nostra única cobdícia sigui l’afany d’aprendre i de créixer interiorment per estimar més i millor la vida i fer més bon servei als altres i a la vida. No traïm la nostra consciència a canvi de diners, poder o ressò mediàtic. No hi ha millor riquesa que la de ser amo de la pròpia ànima. No flirtegem amb la polèmica per la polèmica ni parlem per parlar, fem-nos amants dels silencis prudents i pacificadors. I remarquem una línia vermella que no hauríem de traspassar ni deixar traspassar mai: la de l’insult o l’agressió a la diferència, a persones concretes i a col·lectius determinats.

stats