Els perills de la xarxa

L'altre dia, mentre esmorzava a la cantina de l'institut amb altres professors, se'ns va acostar un d'aquells policies que vénen per fer xerrades als alumnes. Alliçonar-los amb allò de sempre: no us emborratxeu, no fumeu, no prengueu drogues, vigileu amb les relacions sexuals i, una que cada vegada preocupa més els pares, controleu amb qui intercanvieu informació per internet. El policia, ben uniformat, amb pistola i manilles penjant del cinturó, ens comentava, no sense ironia, que els nanos es pensen que la xarxa no amaga perills, que tothom va de cara i de bon rotllo. "Xategen amb un tal Mariflor37 i es pensen que el número és la seva edat, però potser és l'any de naixement i es tracta d'un pederasta reincident". En sentir les seves paraules el tallat i l'entrepà gairebé se'm van ennuegar. Després va deixar retratats alguns pares per la seva manca de control amb els fills, sobretot al vespre, quan els nens fan veure que dormen mentre es passen hores enganxats a les xarxes socials. El policia, a part de suggerir que alguns ciutadans no haurien de procrear mai, insistia en el fet que calia tenir controlat l'ús dels ordinadors per evitar problemes. Una de les frases del policia que més em va fer pensar va ser en forma de metàfora macabra. Va dir: "Tots els bolets es poden menjar. Alguns només una vegada".

Sense por

Aquests dies estic treballant a l'aula les llegendes urbanes. La majoria d'elles tenen internet com a amenaça perfecta. Els alumnes hi estan enganxadíssims perquè les històries que analitzem són senzilles i previsibles, però tenen altes dosis de morbo i desenllaços tràgics. Una de les més famoses és la de la dama cega, en què se'ns proposa el repte d'entrar a una pàgina web a les dotze de la nit, sols i a les fosques. La llegenda ens adverteix que no ho fem mai, perquè si no se'ns apareixerà a la nostra habitació una noia sense conques que primer ens matarà i després ens arrencarà els ulls. Després de treballar la història, preguntava als alumnes quants d'ells, tot i les advertències, encara entrarien a la pàgina. La majoria alçaven la mà amb una desconcertant barreja d'excitació i temeritat. Certament, com pontificava el policia, els adolescents encara no saben ni on entren ni què suposen les seves accions, però els adults que ens en fem càrrec sí.